Cursa dels nassos 2011

Darrera cursa de l’any!. L’any passat em vaig quedar amb les ganes de fer-la i, enguany, no podia faltar. Seran 10 kilòmetres planers, urbans i força ràpids tal i com mostra la fotografia que encapçala aquesta crònica.

És una cursa multitudinària, mig competició, mig festiva i celebro molt que l’organització prepari la sortida per calaixos, totalment tancats, en funció de la millor marca que tinguis en alguna de les curses de la Challenge de 10K de Barcelona. A mi em va tocar el quart calaix, el groc, que suposo que anava del 42’ al 45’, dic suposo perquè no ho vaig saber trobar enlloc. Avui som 10.000 corredors i si no fos pels calaixos això seria una autèntic caos. Tot i així, sempre hi ha el típic espavilat que es cola al calaix que no li toca i la plaga dels “sense-dorsal” que, malauradament, cada cop en veig més.

Per aparcar el millor que es pot fer, sota el meu criteri és clar, es deixar el cotxe al centre comercial proper a la sortida, que et permet deixar-lo durant 3 hores gratuïtament. I el dorsal s’ha de recollir els dies previs a la cursa, o el mateix dia fins les 15.00h (em sembla), així doncs la recollida de dorsal la pots fer sense problemes donat que els horaris són amplis i la gent el va recollint de manera molt esglaonada. El dorsal es recull al poliesportiu de la Mar Bella on també s’instal•la una petita fira del corredor amb material divers.

Arribo una hora abans del començament de la cursa, tranquil•lament faig els preparatius previs i quan falta una mitja hora per començar m’acosto cap a la zona de sortida. Moltíssima gent per tot arreu, molt bon ambient i una temperatura sorprenentment càlida per aquestes dates. Corro, estiro, torno a córrer, vaig escalfant tranquil•lament a ritme suau, i just abans d’anar-me’n cap al meu calaix faig un parell de rectes per acabar d’agafar el to. No tenia clar com afrontar la cursa, fa gairebé dos mesos (des de la Sagrera) que no afronto la distància del 10 kilòmetres, però el fet d’estar al quart calaix m’anima a sortir a buscar marca, si tinc una sortida “neta” o intentaré, i si veig que la cosa va molt travada doncs m’ho prenc amb més calma. La idea és anar per sota de 4’ 30”, però sense arribar a 4’ 15” que crec que és el ritme a partir del qual començo a passar-ho malament.

Resten pocs minuts pel començament de la cursa, escolto el compte enrere per la sortida i veig com el rellotge de la cursa es posa en marxa. Evidentment nosaltres ni ens movem i quan passo per sota el rellotge aquest ja marca 1 minut, poso en marxa el meu GPS i arrenco. Sortida correcte, amb algun entrebanc però poca cosa, aconsegueixo obrir-me camí per la banda esquerre del carrer Ronda de Mar i després girem a la dreta pel Passeig Garcia Fària, continuo avançant corredors però ja de forma més còmode i sense problemes. Porto un ritme fort i vull mantenir-lo, passo el Km2 en 8’ 15” més o menys i m’adono que vaig massa fort i no aguantaré tota la cursa a aquest ritme. Baixo un miqueta el ritme però tampoc gaire, les sensacions són correctes i de moment les cames responen. No he vist cap més marca quilomètrica, segur que estaven, però no les vaig veure. Passat el Km4, en arribar al passeig de Picasso es fa un gir de 180º, freno i accelero ràpidament per recuperar el ritme, entrem al Passeig de la Circumval•lació i veig el Km5, se m’ha fet curt i tot, miro el GPS, 21’ 34”. Perfecte!, és un bon parcial.

Em sembla que entre els km6 i km8 he passat un mica de “baixon”, no ho tinc clar perquè no he mirat el GPS en cap moment, però diria que anava a ritme de 4’ 30” o potser una mica més. Aquest tram de la cursa és una mica avorrit, tinc moltes ganes d’arribar a la Diagonal, perquè sé que en arribar allí quedaran només uns dos kilòmetres i tinc pensat forçar el ritme en aquell punt. Per fi veig la Diagonal i començo a forçar el ritme en veure que vaig bé. Sembla que la cosa rutlla, vaig a bon ritme, justet, però a bon ritme. Veig el senyal del Km9 i encara apreto una mica més, girem a la dreta per entrar a Ronda de Mar i gairebé vaig esprintant, buffff...l’arc d’arribada està més lluny del que sembla... Continuo a ritme fort, i quedant uns 300 metres ho dono tot i em marco un esprint final que m’ha deixat gairebé sense aler, creu-ho l’arribada, paro el GPS i miro...ostres!, 43’ 22”, MMP!!. El segon 5000 m’ha sortit una mica més lent, però estic contentíssim, no podia tancar l’any de millor manera. Després he mirat la distància, no fos cas que hi hagués sorpresa, però no, el GPS m’ha mesurat 10,10 Km.

Sant Silvestre del Masnou 2011

Trenta pico edicions ja porta a les seves espatlles aquesta Sant Silvestre. I com que a la plana web de la cursa informava que millor arribar d’hora per poder aparcar dintre el port, doncs això hem fet, arribar aviat i així hem pogut entrar el cotxe dintre del port i tot plegat és més còmode. Tot i així, ens hem trobat un “follon” força important. I és que, en tot moment, m’ha semblat que la organització estava una mica desbordada.

Ràpidament me’n vaig a buscar els dorsals dels nens, el de la Daniela ( la meva neboda) i el del Siro. Força cua, donat que estaven barrejades les cues dels que ja s’havien inscrit amb els que s’inscrivien en aquell moment, després d’una bona estona aconsegueixo els dorsals. La primera que corre és la Daniela, així que li posem el dorsal perquè dintre de poc ja li tocarà córrer i està una mica nerviosa per posar-se a escalfar. El Siro, de moment, s’espera al cotxet, jeje.

Primera cursa: amb una mica retard comença la primera cursa, el meu cunyat és queda a la sortida amb la Daniela mentre jo me’n vaig cap a meitat del recorregut a animar-la. Són 800 metres, des de l’arc situat més al nord han de pujar a l’aparcament, fer mitja volta i tornar fins al mateix arc. Escolto per megafonia la sortida i m’espero, comencen a passar nens i nens, impossible veure-la... quan ja han passat tots em canvio de banda i intento afinar la vista per la tornada.....tampoc...aleshores quan ja pensava que havia passat la meva dona diu “es allà!”, ostres!, és veritat, l’animo i me’n vaig amb ella per fer la recta final al seu costat. Arribem fins a l’arc sense problemes, és la seva primera cursa, em diu que se li ha fet curta, jeje.

Segona cursa: ara li toca al Siro, aquest cop són 300 metres. Anar i tornar per la recta principal. Amb el temps just li posem el dorsal i entre mig d’un desgavell força important en anem fins la línia de sortida. Ja han sortit quasi tots els nens, amb el soroll del grup de batuka s’espanta una mica i es posa a plorar, l’agafo al coll i fem els primers metres així, el torno a baixar i li dic que miri els altres nens que tenim al davant. Aleshores ja es posa a córrer, sempre agafat de la meva ma. Anem fent metres, evidentment anem últims, segurament ell és el més petit de la cursa (tot just ahir va fer 18 mesos!). Fem mitja volta al final de la recta i enfilem els darrers 100 i pico metres. Continua corrent i jo al seu costat, a mig camí se li baixen els pantalons!!, pobret...jeje...s’emprenya, li dic que no passa res i li pujo ràpidament. Ja tots han arribat, ens esperen a nosaltres i tots els aplaudiments que s’escolten són per ell, poc a poc ens acostem a l’arc d’arribada i fet!!, primera cursa del Siro al sac!!.

I ara ja em toca a mi, però abans es feia la cursa femenina, així que m’he dedicat a escalfar bé els isquios que encara em molestaven una mica. Corro i camino pel port, amunt i avall mentre miro la cursa de les dones. Aquesta cursa em serveix per saber com és el recorregut: una primera volta de poc més de 2 Km per dintre el port i després una segona volta més llarga, sortint del port en direcció nord, passant un tram de terra/sorra, gir de 180º, i tornant altre cop al port pel mateix lloc, molt estret per córrer en dos sentits, i completar els 5 Km de la cursa, que a l’hora de la veritat han estat una mica menys de 4,9 km.

Estiraments, un parell de rectes i me’n vaig cap a la sortida. Ostres!, això ja està ple a tope!, buffff, no em queda cap més remei que ficar-me per entremig, ja veurem com va la sortida. Es dona el tret i comencem a moure’ns, lentament i amb força entrebancs anem avançant. No puc apretar gaire perquè això és molt estret per tanta gent com som, no miro el ritme ni res. Al final del port hi ha una petita pujada que aprofito per avançar corredors, girem a l’esquerre per entrar a l’aparcament i a partir d’aquell moment ja puc anar agafant ritme. Em trobo còmode i vaig fent, completem la primera volta i la cosa ja va força més fina. Veig el senyal del Km2 i miro el GPS, per sota de 9’, tenint en compte que he sortit lent no està malament.

Ara, en arribar al final del port, fem una pujadeta petita i girem a la dreta en direcció nord, primer anem per un passeig i després ens fiquem per un tram de terra i sorra. No sé quin ritme porto però vaig còmode i els isquios no molesten gaire. Això comença a posar-se molt estret, i com que atrapo corredors se’m fa difícil progressar. Gir de 180º, que t’obliga a parar gairebé al 100% perquè la sorra et fa relliscar bastant. Ara em veig obligat a baixar el ritme perquè aquest tram es realment molt estret (gairebé no passen tres corredors en paral·lel) i m’he trobat una grup de corredors que fan un tap important. Sortim del tram de terra i tornem al passeig, ara ja puc avançar i recupero el ritme que portava. Entrem novament a l’aparcament del port, (les fotografies són en aquell punt més o menys) miro el GPS i vaig a ritme de poc més de 4’ i bastant còmode, quasi ni m’ho crec!. Mantinc el ritme, darrer gir per encarar la recta final i forço el ritme per fer els darrers 200m a 3’ 30”. Finalitzo en 21’ 01”, força sorprès pel temps, només 9” més que a Viladecans però amb sensacions molt millors, sense notar-me forçat en cap moment. Al final de la cursa, beguda isotònica i un bon lot de productes de neteja

Com ja he comentat abans, el GPS m’ha mesurat una mica menys de 4,9Km, exactament 4.876 metres, molt semblant a la distància que em va mesurar a Viladecans ara fa una setmana. Degut a que cap de les dues curses compleix la distància no “m’homologo” les marques i continuo deixant el 22’ 03” de fa un any com a MMP en la distància de 5Km. Espero que l’any vinent ambdues curses estiguin ben mesurades, tot i que en el cas del Masnou ho veig complicat perquè l’any passat ja vaig llegir que no complia la distància i suposo que no tocaran el recorregut.

mm BCN: resum setmana 1/10

Primera setmana de càrrega per preparar la mitja marató de Barcelona del 26 de febrer de 2012, si no ho faig així mai aconseguiré un resultat "decent" en aquesta distància i alguna vegada m'havia de posar a seguir "estrictament" un pla d'entrenament. La setmana ha anat així:

 

Dilluns 19/12 à 50 min. Suaus. Per fi les ventades dels darrers dies han marxat i es pot córrer una mica més còmode. Faig un entrenament tranquil de 47' i escaig acumulant prop de 9 kilòmetres.

 

Dimecres 21/12 à fartlek: 7' forts, 6' suaus, 5' forts .... 1' fort. Primera vegada que afronto un fartlek d'aquest estil, n'havia fet per distància, però no per temps. Començo amb 15' d'escalfament a ritme molt suau (5' 40") i començo els canvis amb calma perquè m'interessa més acabar-lo sencer que no haver de aixecar el peu a mig entrenament. Primers 7' forts a ritme de 4' 08", 6' de recuperació a 5' 41", 5' forts a 4' 07", 4' de recuperació a 5' 42", 3' forts a 3' 56", 2' de recuperació a 5' 50", darrer minut fort a 3' 48" i finalitzo amb 11' de refredament a ritme de 5' 33".. Bastant còmode, excepte al final de la primera sèrie que he patit una mica. En la sèrie de 5' he enganxat una pujada que m'ha esguerrat una mica el ritme... Sensacions molt bones, pensava que les sèries havien estat més lentes. Acabo fent  10,7 Km en 54', amb ganes de fer més kilòmetres...

 

Divendres 23/12 à canvis curts: 15 x (45" ràpids + 45" lents). 15' d'escalfament a ritme de 5' 25" més o menys. Començo les sèries (aquest cop no m'he descomptat perquè he calculat que haig d'estar fins al minut 37' i pico fent-les). No us avorriré posant-vos els temps de totes les sèries, només us explico que quasi totes han sortit entre 3' 45" i 3' 50", excepte un parell que m'han sortit una mica per sobre de 4' 00". Sensacions correctes, les darreres sèries no m'han sortit més lentes que les primeres i això és bo, també és cert que els ritmes no han estat del tot ràpids. Continuo amb una mica més de 10' de refredament a ritme suau. Al final surten uns 9,7 Km en 48' i pico.

 

Diumenge 25/12 à 85 minuts suaus. Avui abans de sortir ja veia clar que no faria el que tenia planificat, i és que m'he aixecat amb els isquios molt carregats. Després de pensar-m'ho una mica he sortit, molt abrigat, donat que, malgrat que fa sol, l'ambient és fred. L'entrenament ha estat més aviat dolent, he anat sense ritme tota l'estona i només en el kilòmetres finals he anat una mica més còmode i amb ritme més adequat. En resum, un entrenament per oblidar....però suposo que tot suma. He acabat fent 12,7 Km en 68', a un ritme de 5' 20".

 

Primera setmana de càrrega completa gairebé al 100%, només he fallat una mica avui. He acumulat uns 42 Km, fent una mica de tot, que és del que es tracta. Era força important completar aquesta primera setmana perquè la setmana vinent (que també és de càrrega) tinc dues curses que em trastocaran la planificació: demà mateix la Sant Silvestre del Masnou i dissabte 31 la Cursa dels nassos. La Sant Silvestre de demà em sembla que me la prendre amb calma i més tenint en compte que avui les sensacions han estat més aviat dolentes i a hores d'ara em noto els isquios bastant carregats....però Bueno, ja sé sa que quan ens posem el dorsal perdem una mica el nord, jeje.

Bon nadal

Doncs això, molt Bon Nadal a tots. Qué passeu unes bones festes en família o amb els amics, gaudiu amb mesura i sobretot, fent el que ens agrada, kilòmetres!!.

La Sansi 5 - Viladecans

Aquesta és la primera vegada que el club La Sansi organitza la seva Sant Silvestre a Viladecans, les edicions anteriors s’havien fet a Lloret de Mar i per motius político-esportius (que no explicaré aquí, si algú vol saber-ne més ja ens trobarem en alguna cursa...) s’han traslladat a la població del Baix Llobregat. Tot plegat ha demostrat que aquesta Sant Silvestre està molt consolidada, i avui he vist dorsals superiors al 1400, moltíssima afluència de gent en una cursa “nova”.

Respecte a l’organització, zona d’aparcament força fàcil i bastant desgavell en el lliurament de dorsals, potser l’únic punt en el que cal millorar de cara l’any vinent, donat que la resta d’aspectes de la cursa ha estat molt correcte. El recorregut és totalment pla i per asfalt, potser masses girs de 180º, però s’agraeix que siguin girs amplis, aprofitant petites rotondes o les illes que hi ha entre avingudes. En cap cas hi ha girs d’aquells marcats només amb un con o una tanca que t’obliguen a frenar i accelerar de nou. En definitiva, una cursa ràpida, diria que bastant bona per buscar marca.

Avui fa força fred, fa un dia radiant, llueix el sol amb força, però el vent fa que la sensació de fred sigui força gran. Faltant uns 30 minuts pel començament de la cursa, i després d’haver estat veient la cursa dels més petits començo a escalfar per mirar d’entrar en calor. No tinc gaire clar quin és el circuit i començo a córrer amb la intenció de veure els senyals kilomètrics i fer-me una idea de per on passarem. La cursa d’avui és de només 5 km i cal estar atent des de bon començament perquè no hi ha marge per recuperar temps en cas de fer algun kilòmetre “tonto”. Ja només resten una mica més de 5 minuts pel començament de la cursa i decideixo col·locar-me a la zona de sortida per evitar patir masses aglomeracions.

No m’assabento gaire del començament de la cursa, m’ha semblat escoltar una botzina...no ho sé..., però veig que tothom arrenca i jo faig el mateix. Començament de cursa una miqueta travat, avanço bastants corredors i poc a poc vaig trobant espai, després del gir en la primera rotonda la cosa ja va fina. Passo en Km1 en 3’ 51”, em sembla, perquè avui tampoc he mirat gaire el GPS. Intento mantenir el mateix ritme, no trobo cap referència a la que agafar-me, la llebre de 20’ ha sortit abans que jo i no la veig per enlloc, a la sortida estava al costat de la llebre de 22’ 30” i suposo que la porto per darrera. Les sensacions són bones, passo el Km2 bastant bé i a partir del km 2,5 trobo una bona referència i la segueixo. Km3 i tot bé, una mica justet però bé. Arribo al Km4, tothom accelera i jo faig el mateix, bé, la veritat és que només he pogut apretar una mica perquè ja no tenia gaire capacitat de reacció. La fotografia es cap al km 4,2. En la recta final apreto el que puc i passo l’arc d’arribada en 20’ 52”, totalment sorprès per haver baixat de 21’, no m’ho esperava pas.

Revisant les dades del GPS, veig que a la cursa li falten uns 100 metres. Ja em semblava molt bona marca per mi, m’esperava estar entre el 21’ i el 21’ 30” i és aquí on realment he estat. De tota manera he acabat content, potser podria haver apretat més en el darrer kilòmetre, sempre tinc la sensació que no m’acabo de buidar en cursa. En acabar, beguda isotònica per tothom i un bon lot de productes.

Setmana de transició

Aquest passat cap de setmana no he fet cap cursa, la única opció que m’oferia el calendari de la championchip per continuar puntuant era la Mitja de l’Espirall, i com que portava tres mitges en quatre setmanes (Ripoll, Tarragona i Mataró) vaig decidir donar-me un respir i dedicar la setmana a fer uns entrenaments de manera més ordenada i amb més cap del que acostumo a fer. Actualment vaig novè al ranking de la championchip i no crec que una cursa més o menys afecti gaire a la classificació final.

Les tres curses que tinc previstes per finalitzar aquest 2011 són curses curtes, dues Sant Silvestres de 5Km i la dels nassos, així que m’he dedicat a fer canvis de ritme curts per guanyar una mica de velocitat. A més, a partir de la setmana vinent començaré un pla específic per afrontar correctament la mitja marató de Barcelona (primer objectiu de l’any 2012) i he volgut fer un tastet dels tipus d’entrenament que faré properament, a mode de prova. La setmana ha anat així:

Dimecres à tenia planificat un rodatge suau d’uns 50’. Però vaig improvisar una mica i el vaig guarnir amb uns canvis curts de 300 – 200 – 100, dos cops, recuperant 1 minut al trot entre cada canvi i 2 minuts al trot entre cada sèrie. Primera sèrie: 3’ 43” – 4’ 12” – 3’ 37” ; segona sèrie: 3’ 50” – 4’ 03” – 3’ 42”. Sensacions bones, també és cert que va ser més aviat una prova i no vaig anar a tope. Acaben sortint 9Km en 47’ 22”, a ritme de 5’ 17”.

Divendres à més canvis curts. Avui volia provar 10 x (45” ràpids + 45” lents), i això vaig fer. Començo amb 4Km d’escalfament en 21’ 22”, a ritme de 5’ 20” i m’hi poso amb els canvis: 3' 51"; 3' 48"; 3' 46"; 3' 35"; 3' 41"; 3' 44"; 3' 39"; 3' 38"; 3' 51", em vaig descomptar i en vaig fer 9 en comptes de 10. Sensacions correctes, tot i que reconec que la darrera em va costar bastant. Les recuperacions han sortit, més o menys, a ritme de 5’ 30”. 2Km més a ritme tranquil (5’ 12”) per recuperar les cames i acabar completant gairebé 9Km en 44’ 13”, a ritme de 5’ clavats. Tant dimecres com avui he estat força estricte amb els temps de recuperació, donat que fins ara no ho havia estat gaire i crec que haig de millorar en aquest aspecte.

Diumenge à tocava 80 min a ritme suau. Finalment van sortir 83 min, durant els quals vaig completar gairebé 16Km a ritme de 5’ 13”. Sensacions bones, tot i el fred que feia!, jeje.

Divendres a la nit, la meva dona i jo vam assistir a la conferència de la La Sansi5, organitzada per José Luis Blanco a la Carpa de Sant Cugat. Va ser un col·loqui agradable, al voltant del boom que està tenint l’atletisme popular, on t’assabentes de coses interessants de la part organitzativa de les curses i cadascú explica alguna anècdota divertida. Llàstima que en Domingo Catalán estava literalment sense veu i segurament no va poder explicar tot el que volia. Després del col·loqui, sopar i sorteig de regals. La recaptació anava íntegrament per la marató de TV3 d’aquest pròxim cap de setmana. Aquí us deixo un parell de fotografies.

Mitja marató de Mataró 2011

La d’avui és la tercera mitja en quatre setmanes, per tant, ja toca fer un mitja “de passeig”, amb tranquil·litat i gaudint del paisatge. La mitjà de Mataró és força coneguda entre els runners de Catalunya, gairebé tothom l’ha fet algun cop, i suposo que tot plegat és pel magnífic lot de regals que donen en finalitzar la prova. Aquest any les inscripcions (unes 1.700) es van esgotar en unes hores i ha hagut cert malestar perquè es van obrir un dia abans del que informava la web de la cursa i molts s’han quedat fora. A banda, corren rumors que alguns participants no completen la prova sencera, i després de fer uns pocs kilòmetres es presenten a l’arribada per recollir el lot de productes. No sé si això ho fan molts o pocs, però la veritat, trobo que és un comportament lamentable i tard o d’hora acabarà comportant que l’organització es plantegi canvis dràstics. Els temps ho dirà...

Arribo una mica just de temps, com que tinc previst sortir a ritme tranquil no m’he donat gaire pressa en arribar i tenir temps per escalfar. Recullo el dorsal sense gaire problemes (tot i que en alguna de les taules havia una cua considerable), deixo la bossa al guarda-bosses i quan surto al carrer ja només resten uns 20 minuts per la sortida. Faig una petita volta pels carrers del voltant, i quan resten 10 minuts m’acosto a la zona de sortida, que ja està completament plena de gent. Es veu que la sortida està organitzada per calaixos, dic “es veu” perquè enlloc veig cap control en aquest aspecte, jo porto dorsal de color verd i al meu voltant en veig de verds, taronges...hi ha de tot.

Es dona la sortida i al cap d’una estona ens comencem a moure, en passar per l’estora de control de temps encenc el GPS i em disposo a començar la passejada. Primer kilòmetre amb molta gent i petites aglomeracions, però vaja, es pot anar fent. Jo vaig a la meva, els primers kilòmetres tendeixen a baixar i tothom va una mica llançat. Aquest primers kilòmetres són totalment urbans i l’afluència de públic és notable. Porto un ritme al voltant de 4’ 50” i en algun punt de força baixada em deixo anar i baixo a 4’ 30”, però poca estona. Al Km5 hi ha una altre estora de control de temps, la passo en 23’ 33”, força ràpid pel que venia a fer avui.

Poc després de passar el Km5 em trobo en Jordi Mas, i decideixo anar al seu ritme una estona. Ara ja encetem el tram del port, totalment pla. Passem per sota de la N-II i la via del tren i anem en direcció sud primer i direcció nord després, per la mateixa via. Passat el km9 tornem a passar per sota la via del tren i comencem a córrer per la N-II. Passo en Km10 en 47’ 50”, fent un parcial de 24’ 20” en el darrers 5 km. Continuem en direcció nord, aquest tram es fa una mica pesadet, m’entretinc una mica mirant el mar mentre arribem al punt on girem 180º per tornar cap a Mataró. Ara anem en direcció sud.

Els kilòmetres van passant sense gaire història, de vegades estic temptat de forçar el ritme, però passo!, vaig còmode així i no paga la pena patir per fer un o dos minuts menys al final. Travessem Mataró fins arribar a un polígon industrial. Aquesta zona és una mica avorrida, sense gaire públic. Arribo al Km15, parcial de 5km en 24’ 11”, més o menys igual que l’anterior. Tot i portar un ritme tranquil no paro d’avançar corredors. I ara tornem a anar en direcció nord, sortim del polígon industrial i agafem altre cop la N-II, travessem altre cop Mataró i cap al km 19 ja començo a veure el gir a l’esquerra per encetar la pujada final. Primera rampa d’uns 500 metres, “durilla”, però la pujo sense gaire problemes, arribo al Km20, darrer parcial de 5km en 24’ 05”. I ara el darrer kilòmetre, tot en pujada, aquí m’esforço una mica més per no caure en ritmes de 5’ 30” o pitjors. Continuo avançant corredors, darrers metres i em planto a l’arribada en 1h 41’ 15”. Sorprès!, perquè pensava que avui estaria més cap a 1h 45’ que cap a 1h 40’, milloro en un minut i mig el temps de l’any passat i sense patir gens. Me’n vaig content!.

Més material

Les Asics nimbus 12 han estat unes excel·lents companyes de viatge, i segurament no seran les darreres nimbus que calçaré, però després d’una mica més de 1.000 km ja em demanen descansar. Volia arribar amb elles fins final d’any, però evitar lesions i les ganes d’estrenar les Saucony Triumph8 han fet que avanci una mica el relleu. Aquí us penjo una foto de la nova “parella de ball”.

D’altre banda, dissabte passat vaig fer una visita a la botiga Xterra de Vilanova i la Geltrú. Us recomano que us acosteu algun dia, en Ramon ha muntat una tenda molt guapa, té molt material i de molt bona qualitat, i us assessorà correctament en allò que necessiteu. Feia temps que buscava unes ulleres per running però no volia gastar una barbaritat, aquí les vaig trobar, unes Eassun. La meva dona me les va regalar, aquí us penjo una foto. Les vaig estrenar diumenge passat a la mitja de Tarragona i van perfectes, no es mouen gens i no notes que les portes (en Ramon em va explicar que pesen només 18 gr.!!).

Mitja marató de Tarragona 2011

La d’avui serà la meva desena mitja marató, i tot i que inicialment no tenia previst fer-la, finalment em vaig animar a inscriure’m pels comentaris que havia llegit sobre el recorregut, força planer i relativament ràpid i perquè no em venia gaire de gust ficar-me en la marabunta de la Jean Bouin (que també es feia avui). A més, Tarragona és una ciutat que ens agrada força i venir aquí a passar el dia era una motivació afegida.

Moltíssima gent en aquesta cursa, he escoltat per megafonia que explicaven que havien arribar al límit de 2.200 corredors, poca broma!. El recorregut és totalment urbà, amb poc desnivell, entre el Km4 i el Km6 alguna pujada, però que no són gran cosa. Potser el tram més feixuc és el del port, donat que em d’anar fins avall de tot, donar mitja volta i tornar, això junt a que aquest tram és el del final, fa que els darrers 4 kilòmetres siguin durets psicològicament. Molt de públic a gairebé tots els trams del recorregut, animant sense parar, s’agraeix molt trobar tota una ciutat bolcada en la seva cursa d’aquesta manera. Aquí us penjo el recorregut de la cursa.

L’objectiu d’avui és baixar de 1h40’ d’una vegada per totes, a Sant Cugat i Ripoll tenia bastant clar que no podria aconseguir-ho, però amb un perfil com el d’avui tinc confiança de fer-ho bé. Malgrat tot, no sortiré ràpid i aniré progressant poc a poc, en aquest aspecte em plantejo la cursa com a Sant Cugat: tres trams de 7K, els dos primers a ritme una mica per sobre de 4’ 50” més o menys, i el darrer fer-lo a tot el que pugui. Mentre escalfo em vaig convencent a mi mateix que no puc sortir ràpid perquè ho pagaré al final, i millor anar en progressió. Em conec i és molt fàcil que em deixi portar.

Ja queda poc pel tret de sortida, em poso una mica endavant, tot a punt, només queda esperar. Sortida!, primers metres una mica desastrosos degut a la quantitat de gent que som, poc a poc es va aclarint i puc anar fent la meva. Començo a clavar el ritme al voltant de 4’ 48”, i tot i que és un pel més ràpid del que volia, ho dono por bo i vaig fent. Avanço, m’avancen...és quasi impossible trobar una bona referència. Vaig controlant el ritme, veig que passo el Km2 en 9’ 26”. Els carrers van plens de bat a bat, ocupem tot l’ample possible. Vaig fent, amb calma, sense pressa, que això és molt llarg i tot just acabem de començar. Cap al Km4 comencem les primeres pujades, que me les prenc amb calma donat que porto una mica de marge respecte al ritme previst. La fotografia és passat el Km5. Ja estem a la Rambla nova, anem rambla amunt i després rambla avall, cap al final de la rambla arribem al Km7, el passo en 33’ 38”. Vaig al ritme que vull.

Deixem la rambla per fer la volta a la plaça Imperial Tarraco i enllacem una avinguda llarga, molt llarga, amb pendent favorable al inici i totalment plana després. Anem a parar a un polígon industrial, de sobte em trobo al meu costat la bicicleta que marca 1h40’, si està aquí al meu costat és que vaig bé, però tampoc sobrat. Cap al Km9 fem la volta en direcció a la ciutat altre cop, passo el Km10 en 47’ 50”, amb la bicicleta a prop tota l’estona. Continuo amb el mateix ritme, ja estem entrant a la ciutat altre cop i ens dirigim cap a la platja. La fotografia és una mica després del km12. No he vist la senyalització del Km13 i m’he posat una mica nerviós pensant que havia baixat el ritme sense adonar-me’n, miro el GPS i veig que ja anem pel 13,6K, “tranquil, que la cosa va bé”, em dic. Ja veig el Km14, el passo en una mica més de 1h 07’, el segon parcial de 7K m’ha sortit en 33’ 32”, gairebé idèntic al primer.

Continuo amb la guia de 1h40’ a prop, de vegades una mica per davant i d’altres una mica per darrera. Ara tocaria forçar el ritme, però vaig una mica just i decideixo esperar una mica i continuar igual. Aquest tram és un mica estret per la quantitat de gent que som i de vegades costa córrer còmode, l’avituallament del Km15 és un festival, aprofito que tothom redueix el ritme per tirar endavant i, per sort, aconsegueixo una ampolla al final de l’avituallament. Deixem la platja i anem en direcció al port, em plantejo apretar a partir del Km17. Cap al Km16 veig fins a on hem d’arribar, bufff, això és llarguíssim!. És fa pesadet aquest tram, no paro d’avançar corredors i de vegades m’haig de ficar pel carril contrari per poder passar. A partir del Km17 apreto, però les cames no responen gaire, trobo que hi ha quelcom que no m’acompanya. Una mica abans del km18 fem mitja volta, i ara sí que aconsegueixo anar més fi, el fet d’anar “de tornada” fa que el cap funcioni millor. És tot psicològic. Estic mantenint un ritme per sota de 4’ 40” i em trobo relativament bé, vaig fent, amb moltes ganes de veure l’avituallament del km20. Ja anem gairebé en fila de u, no paro d’avançar corredors i això m’anima, arribo a l’avituallament, em tiro l’ampolla d’aigua per sobre i enfilo el darrer kilòmetre a tot el que puc. Darrers 200 ó 300 metres que apreto al màxim (la fotografia és en aquest punt més o menys). Veig l’arc d’arribada, el tinc a uns 50 metres, marca 1h 40’ 35”, ostres!, que se m’escapa... passo l’estora de control de temps, aturo el GPS i miro: 1h 40’ 09”. MMP sí, però m’ha quedat una certa sensació de fracàs...

XXV 5 milles nocturnes de Cerdanyola

Dissabte al vespre no és un horari gaire habitual per organitzar una cursa popular, però ja fa 25 anys que a Cerdanyola del Vallès es celebren les 5 milles nocturnes, i l’acceptació d’aquesta cursa, any rere any, cada cop és més elevada. Aquest any, com no, han exhaurit inscripcions, serem un miler de corredors!.

La organització és correcte i, qualsevol que conegui una mica la ciutat, de seguida pot prendre consciència de la enorme feinada que comporta muntar el circuit, donat que s’han d’alliberar moltes places d’aparcament i, aparcament, precisament, no en sobra. Així doncs, les meves felicitacions i reconeixement a tota la tasca que fa el Club d’Hoquei de Cerdanyola. La fira del corredor està força bé, amb vàries carpes de material esportiu, la llàstima és que la pluja ho ha deslluït tot i el camp de futbol s’ha convertit en un bon fangar. Recollida de dorsal i bossa del corredor sense cues, dels vestidors i les dutxes no en puc parlar perquè no els vaig fer servir.

El recorregut de 5 milles, una mica més de 8 Km, és interessant. Amb pujades i baixades que fan que t’hagis d’esforçar bastant si vols que surti una marca “decent”. Es surt des de la zona esportiva de Les Fontetes, en baixada, en acabar la baixada girem a l’esquerre en direcció al barri de Canaletes. Travessem Canaletes, i girem a l’esquerra per la rotonda del passeig d’Horta i ens fiquem en un altre barri (crec que es diu Mon Florit) on ja trobem les primeres pujades. Ens dirigim cap a la zona de sortida, ara baixant, i fem una segona volta, però aquesta vegada després de travessar Canaletes seguim rectes en arribar a la rotonda, i després girem a la dreta i ens trobem una rampa molt pronunciada que si vas just la pagues molt cara segur. I un cop a dalt, pla i lleugera baixada fins la meta. Val la pena exprimir-se a la pujada perquè el final (uns 300m) es força favorable. Molt de públic i un ambient de luxe a cada racó del recorregut. Aquí us penjo el recorregut que facilita l’organització.

No tinc gaire clar quin és el perfil de la cursa i decideixo que sortiré a “veure-les venir” i depèn de com em vegi a la segona volta ja apretaré. Escalfo una bona estona i sense adonar-me’n gairebé se’m fa l’hora de la sortida, no em queda cap més remei que col•locar-me bastant endarrerit i això ha fet que el primer kilòmetre hagi estat una odissea, fent ziga-zagues contínuament fins anar trobant forat per córrer còmode. M’ha costat molt trobar lloc per on passar i ritme per anar lleuger però tranquil. Poc a poc em vaig trobant més còmode i la cursa es va aclarint, m’he fet un fart d’avançar corredors. Entre que es de nit i que tota l’estona vaig rodejat de corredors no he vist ni un sol punt quilomètric marcat, potser no estaven marcats....no ho sé pas. Degut això no he pres ni una sola referència de temps en tota la cursa.

Quan sortim de Canaletes arriben les primeres pujades, continuo avançant corredors perquè sé que després vindrà baixada i em podré recuperar. En no res ja estic completant la primera volta, i com que tinc la sensació que he perdut molt de temps al principi, en plantejo apretar a fondo fins al final. Em poso a ritme de 4’15” més o menys i aguanto així una bona estona. Tornem a passar per Canaletes, la rotonda del passeig d’Horta i quan resten uns 500 metres per acabar et trobes la rampa, bufffff...si mires amunt et quedes “tieso” je je, més val mirar a terra, apretar les dents i a tope fins a dalt. Un cop a dalt no m’adormo, sé que falta molt poc i el terreny és favorable. De seguida recupero bones sensacions a les cames i em poso per sota de 4’ per acabar fent un 36’ 43”, a ritme de 4’ 34” el Km. He acabat còmode i sense sensació d’estar molt cansat, segurament ho podria haver fet millor, però la cosa ha sortit així, que hi farem. La fotografia és al final, a pocs metres de l’arribada.

XXXIII Mitja marató de Ripoll

Aprofitant que la cursa d’avui no la tenim a tocar de casa, vam decidir fer nit a la zona i fer una mica de turisme per Ripoll. Després de buscar una mica, triàrem l’Hotel La Sèquia Molinar. La tria no va poder ser més encertada, es tracta d’un hotel nou, modern, amb totes les comoditats, una cuina exquisida i un tracte excel·lent per part de tot el seu staff. La veritat, repetiríem mil cops si calgués, us el recomano!. Aquí us penjo una imatge, pujant des de Ripoll està situat a l’entrada de Campdevànol, a la dreta, no té pèrdua.

Dissabte a la tarda, recollida de dorsal a l’Ajuntament de Ripoll, visita al museu etnogràfic i passejada pels carrers del centre. No feia gens de fred i tot plegat va ser força agradable. Aquí us penjo una fotografia del monestir al vespre.

La cursa d’avui és de recorregut simple, mateixa carretera, primer la puges i després la baixes. Ja veieu que fàcil, de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses i tornar. L’anada es gairebé tota en pujada i la tornada, òbviament, gairebé tota en baixada. Per entremig hi ha un parell de tobogans, que al principi fan gràcia perquè et donen un respir, però que a la tornada et deixen fet pols. La sortida està situada a l’entrada de Ripoll (a prop del camp de futbol em sembla), mentre que l’arribada està al centre, a la plaça de l’Ajuntament, museu, monestir... està tot junt. El recorregut de pujada i baixada no es estrictament el mateix, els primers dos kilòmetres i pico no els farem en baixar i entrarem a Ripoll per una altre banda. Ho explico perquè després de passar el Km2 hi ha una bona baixada, i és inevitable pensar que després et trobaràs aquesta pujada gairebé al final, doncs no!, tranquils que per aquí no es passa en tornar (jo em pensava que si i mentre baixava em recordava d’aquest tram). Us penjo l’altimetria que facilita l’organització.

Cap problema per aparcar el cotxe a Ripoll, a més, la zona blava és gratuïta en diumenge. Deixem el cotxe prop de l’arribada i anem caminant tranquil·lament fins al punt de sortida. M’esperava més afluència de corredors avui, em sembla que som uns 600 inscrits. Dedico una bona estona a estirar, més que a escalfar, tenint en compte el perfil de la cursa, avui em plantejo fer la pujada a ritme tranquil i la baixada a lo que doni la màquina. Poc a poc es va omplint la zona de sortida i a esperar. Per megafonia informen que la sortida s’ha de sincronitzar amb el pas del tren, que va amb un pel de retard (per variar), així que l’espera s’allarga una miqueta. La fotografia és d’aquell moment, tots esperant.

Tret de sortida!, sortida còmode i sense entrebancs. Fins al tercer Km, més o menys, no comencem a pujar. Així que em poso a ritme de 4’ 40”, i quan arribi la pujada ja afluixaré una mica. Sortim de Ripoll, passo el Km2 en 9’ 25”, davant nostre una bona baixada i després a pujar!. La pujada se’m fa més suau del que em pensava, porto un ritme una mica per sota de 5’ i de moment tot va segons el previst. Passo el km5 per sota de 25’ i anem fent, el paisatge és magnífic!. Forá public animant a peu de carretera, s'agraeix trobar gent pel camí. Com que no som molta gent, anem gairebé en fila de u, i comencen a formar-se grupets de corredors, lo qual vol dir que hi ha petits trams que els faig sol. Cap al Km9 ens creuem amb el cap de cursa, porten un ritme bestial!. Un trio capdavanter, un altre una mica despenjat i els següents molt lluny, potser a un kilòmetre!. Passo el Km10 en poc més de 49’, bastant més ràpid del que volia fer, i ja gairebé estic entrant a Sant Joan. A l’entrada saludo en Miquel Xirau, que ja enceta la baixada.

Volteta pel centre de Sant Joan de les Abadesses, poc després del Km11 hi ha una estora de control de temps, la passo una mica per sota de 55’. Pujadeta per sortir de Sant Joan i enceto la baixada cap a Ripoll. Començo a retallar distàncies amb els grups que tinc al davant, vaig avançant corredors i tot rutlla força bé, a ritmes al voltant de 4’ 30”. La baixada és genial, la llàstima és que hi ha dos tobogans que en trenquen força el ritme. Passo el Km15 en poc més de 1h 12’ i veig possible fer una bona marca. Continuo tirant força bé, però el tobogan que hi ha al voltant del km16 m’ha matat, m’ha deixat mig fos i amb poca capacitat de reacció. A partir del Km17 em costa molt mantenir el ritme i entre el Km18 i el Km20 ho he passat bastant malament, amb dolor als dorsals que m’impedia anar còmode. Vaig mirant el GPS, buffff, quasi m’és impossible baixar de 5’. Ja estem entrant a Ripoll, darrer Kilòmetre i això estarà fet. Apreto una mica però vaig justet, justet. Passo l’arribada en 1h 41’ 10”, MMP!, però molt cansat. Content a mitges perquè les sensacions al final no han estat gens bones. La fotografia és a escassos 100 metres de l’arribada.

Cursa de la Sagrera 2011

Aquesta passada setmana no he fet els entrenaments que tenia planificats, entre mal temps i mandra (tot s’ha de dir) he anat trampejant i canviant sobre la marxa. Dimecres vaig substituir el fartlek per una tiradeta de 8km a ritme viu (sobre 4’ 40”) i l’entrenament de dijous havia de ser de sèries, i sèries vaig fer. Però en comptes de 10 sèries de 2 minuts, vaig acabar fent-ne 8, això sí, amb un vent fortíssim i uns núvols negres que no em van mullar de miracle. Després del preceptiu escalfament d’uns 3 km a ritme de 5’ i poc, em disposo a fer les sèries, però com que no hi ha gaires ganes, em plantejo fer-les controlant el ritme, sense anar a fondo des de bon començament com acostumo a fer. Els temps de les sèries el miro al final de l’entrenament, així que tot plegat ho faig una mica per sensacions. Plantejo fer les dues primeres a ritme de 4’, i surten en 4’ 01” i 3’ 56”; dues més forçant una mica: surten en 3’ 45” i 3’ 44”; dues més una mica més ràpid: 3’ 37” i 3’ 40”; i les darreres a tope (o gairebé): 3’ 30” i 3’ 26”. I ara direu, que ens explica aquest ara si mai parla dels seus entrenaments?. Dons us ho explico perquè aquest entrenament em va sortir perfectament controlat, cosa estranya en mi, i em va donar una gran confiança de cara a diumenge, a la Sagrera, on tenia previst complir amb un dels objectius de l’any.

Em presento doncs a la Sagrera amb la sensació que ho tinc tot sota control, i que avui faré una bona marca (l’any passat aquí vaig fer la que aleshores va ser el meu millor registre en un deu mil). Bé, tot sota control no ho tenia, dues coses s’han escapat, primera la climatologia: diumenge el dia s’ha aixecat plujós, però per sort no fa fred ni gaire vent; i la segona cosa us la explico més endavant. Com que el dia no acompanya, he vingut sol, que mullant-me només jo ja n’hi ha prou, jeje. Recullo el dorsal sense cap cua i me’n vaig cap a un portal a posar-me’l i estirar una mica. Deixo la bossa al guarda-roba, i cap a les 9.30h gairebé no plou i sortim tots de cop a escalfar una mica. Molta afluència de corredors tot i el dia que fa.

Aquesta cursa és totalment urbana, i consisteix en donar dues voltes a un circuit de 5 km. Les obres de l’AVE tenen mig barri potes amunt, i l’organització ja va avisar a la seva web que fan tot el que poden per treure un circuit el més atractiu i segur possible. Això vol dir que la cursa no passarà pels mateixos llocs que l’any passat, i el recorregut ha canviat força. M’ha semblat molt més sinuós que l’any passat, girant cantonades contínuament. Malgrat tot, continua essent un circuit ràpid, que és el que necessito per avui. Aquí us penjo el recorregut que han penjat al web de la cursa.

Ja falta poc per començar, escolto per megafonia que la sortida està organitzada per calaixos. La veritat, és que no som tants corredors com per fer aquests muntatges, però s’agraeix moltíssim que l’organització pensi en agilitzar la sortida. El meu dorsal és el color verd, i em toca el segon calaix!. Vaja, crec que mai he estat tant endavant en una sortida. Quan resten dos minuts per la sortida es posa a ploure, no podia ser d’altre manera, jeje. Tret de sortida, i a mullar-nos!!. Em deixo portar una mica per la situació de cursa i completo el primer kilòmetre en 3’ 49”. I el Km2 el passo en 8’ 13”!!, així que decideixo afluixar un pel i buscar un ritme més apropiat per mi, perquè si continuo així no acabo ni la primera volta, jeje. No miro el GPS gaire més, de tant en tant miro el ritme que porto i llestos. La cursa no es plana del tot, entre el Km3 i el Km4 passem una pujadeta, res de l’altre mon, que es compensa de seguida amb una baixada. Començo el Km4 ja totalment xop, de cap a peus, inclús els pantalons se m’enganxen a les cames, i dels mitjons ja ni parlem. No em preocupo dels bassals que hi ha perquè tant se val, trepitjo on toca sense allargar ni escurçar cap passa.

Ja quasi estic tancant la primera volta i aleshores veig el rellotge de la cursa (situat a l’arc de sortida/arribada), com?, per sota de 20’?. És evident que el circuit fa menys de 5km, és totalment impossible que jo faci un temps així. Aquest és el segon detall que ha escapat del meu control, la cursa no tenia exactament 10km, és més curta. Però bé, continuo fent, crec que el ritme que porto és molt bo i haig de continuar igual. Continua plovent, i a l’asfalt cada cop hi ha més aigua, inclús en alguns llocs s’han format els típics rierols, a mullar-se el peus toca!!. La cosa rutlla bé, no puc dir que vagi sobrat però de moment aguanto el ritme. Una mica després del Km6 hi ha un canvi en el recorregut, resulta que la segona volta és més llarga que la primera, potser ho fan per compensar que la primera volta ha estat més curta. Ja estic al Km7, passant-ho una mica malament, de cop em pesen les cames, això ara ja costa més.

Resten menys de 3 km per acabar, i això de pinta de patiment amb majúscules. Entre el Km7 i el Km8 em trobo cansat, he perdut el grupet que tenia just al davant i comencen a atrapar-me alguns corredors. Aguanto com puc la pujada, sabedor que a la baixada em podré recuperar una mica. Aprofito la baixada per recuperar el ritme i m’enganxo a un parell de corredors que m’acaben d’avançar, veig que la cosa va bé i vaig fent. Darrer kilòmetre, això ja s’acaba, m’he recuperat del “baixón” d’abans i em trobo fresc, apreto i la cosa va bé. Darrers 300 metres, plans i després baixada, apreto encara més, veig el rellotge al final, per sota de 42’!!, ja veurem quin és el temps “real”, passo l’arc d’arribada en 42’ 00” clavats. La fotografia és a la recta final. Tant bon punt ens aturem, ja escolto corredors que diuen que la cursa és més curta i tal i qual, miro el meu GPS, distància: 9.664 metres, davant meu un parell de corredors amb forerunner em diuen que han mesurat uns 9.720 metres. A la cursa li falten uns 300 metres.

De seguida faig els càlculs, com gairebé tothom, jeje. 300 metres a ritme de 4’20” (que és el ritme mig que m’ha marcat el Keymaze 700), es fan en bastant menys d’un minut i mig, així doncs puc dir que el meu temps deu estar per sota de 43’ 30”. Finalment, en la classificació de la cursa, l’organització m’ha donat un 43’ 45”, suposo que han contat que a la cursa li falten 400 metres. Estic content, sigui com sigui, ja estic en 43’: MMP! i l’objectiu de la temporada està complert. La veritat és que m’hauria agradat més que la cursa hagués tingut els 10km i veure el 43’ al rellotge de la cursa, però és el que hi ha. Malgrat tot, és una cursa que recomano a tothom que vulgui millorar la seva marca en 10K.

6ª cursa del Pont de Vilomara i Rocafort

La cursa del Pont de Vilomara altre cop. Altre cop 10 kilòmetres de terra i asfalt, meitat i meitat aproximadament. L'any passat vaig trobar aquesta cursa especialment dura, sobretot el kilòmetre i pico de pujada per muntanya que té un pendent bastant fort. L'objectiu d'avui, com no, es millorar la marca de l'any passat. No em plantejo gaire més perquè fa dies que tinc una mica de dolor a les lumbars i no ho veig gaire clar.

El recorregut de la cursa es pot dividir en dos trams perfectament diferenciats: 5 kilòmetres inicials pràcticament tots per asfalt i bastant ràpids, amb força baixades i altres 5 kilòmetres, la majoria per terra, amb fortes pujades entre el Km6 i el Km7,5 més o menys. En definitiva, un recorregut tant dur com divertit, bastant entretingut i que et posa a prova les cames. Aquí us penjo la imatge de satèl·lit del recorregut.

La cursa és a les 11.00h, a les 10.00h i a les 10.20h han fet les curses dels petits….no sé com ho vaig mirar, però em va semblar que la nostre cursa era a les 10.00h, i estem aquí des de les 9 en punt!. Gràcies a això hem pogut aparcar millor del que em pensava (és clar, encara no havia arribat gaire gent), ens ho hem pres amb filosofia i hem mirat les curses dels més petits tranquil·lament. Poc a poc, la gent va arribant. Crec, com ja ve essent habitual, que han exhaurit inscripcions. Em sembla que avui som uns 800 corredors.

Ja ha arribat l'hora, tots preparats, senyal de sortida i a tirar milles!. La fotografia és just en el moment de la sortida. Els primers dos kilòmetres, a excepció d'un petit tram que passem en anar i tornar són d'asfalt i tenen desnivell tant favorable com desfavorable. Es poden fer relativament ràpids, serà perquè encara vaig fresc, jeje. Passo el Km2 per sota de 9' i em quedo una mica sorprès, perquè pensava que la pujada que hi ha una mica abans del Km2 m'havia penalitzat molt. La fotografia es una mica després del Km2, seguidament girem a l'esquerre en direcció al "nucli" del poble.

Ara encetem les baixades, anem baixant i baixant fins la llera del Llobregat, abans però un tram pla amb gir de 180º que m'ha fet una tremenda il·lusió. Ja estem al costat del riu, passem per sobre del Pont (que deu tenir mil anys per lo menys) i encetem la terra. Terrenys d'herba i terra, bastant moll i tou. No estic gens acostumat a córrer per aquest terreny i, a més, em fa una mica de mal la planta del peu dret (aquesta és la primera cursa que faig amb les Asics Trabucco). Al Km5, una mica abans de l'avituallament, hi ha un estora de control de temps. Tot un detall per part de l'organització perquè no es estrictament necessària, però l'han posat. Gràcies. Passo el Km5 en 22' 20", més o menys, per sota del ritme de 4'30". Ja us deia abans que la primera meitat de la cursa és rapideta.

Però ara el terreny fàcil i favorable s'ha acabat, continuem per pista de terra bastant transitable i cap al Km6 comença la pujada amb majúscules. Una pujada que s'allarga i s'allarga, amb terreny pedregós i, de vegades, relliscós, que et posa a prova de valent. Costa fer-la sencera sense caminar, i és que hi ha trams que el desnivell és realment fort. Per fi s'acaba la pujada, i encetem trams més planers amb petits tobogans, tot plegat dintre d'un tram boscós que es fa força entretingut. Els trams planers deixen lloc a la baixada, força pronunciada. Entre el km8 i el km9 recuperem l'asfalt i continuem baixant, i cap al Km9 ja entrem al poble passant una forta pujada (que a l'inici l'havíem fet baixant). Vaig relativament fresc i forço una mica el ritme, darrers carrers, el final és en pujada i aprofito per cremar el poc que em queda. Passo l'arribada en 46' 59", força satisfet. He millorat en gairebé dos minuts el temps de l'any passat, que no està gens malament. La fotografia és a la recta final, a uns 50 metres de la meta.

He revisat les dades que em va donar el GPS l'any passat. Em va mesurar 10,11Km, exactament el mateix que m'ha mesurat avui i l'alçada acumulada és molt similar. Mirant el detall dels temps, evidentment els primers 5 kilòmetres els he fet més ràpids enguany, però sobretot he quedat sorprès de veure que he millorat en el tram de pujada, uns 40 segons entre el Km6 i el Km8!. Es veu que les meves cames comencen a suportar els trams amb desnivell, m'ha fet més content això que la marca final, amb que poca cosa em conformo...jeje.

V Cursa solidària País del Cava

La cursa d’avui és diferent, no comença i acaba al mateix punt. Sortirem des de Vilafranca del Penedès i anirem fins Sant Sadurní d’Anoia. Per entremig, 13 kilòmetres de cursa, i amb un perfil que no és dur, però sí bastant exigent, destacant la pujada de l’entrada de La Granada (al final del Km3) i la del restaurant Sol i vi (entre el Km8 i el Km9). Malgrat tot, l’objectiu d’avui és baixar de la hora, i espero que pugui compensar a les baixades el que perdi a les pujades. Aquí us penjo l’altimetria.

Deixo el cotxe a Sant Sadurní i me’n vaig a agafar el servei de bus que l’organització posava a disposició dels corredors, i és que això d’acabar en un lloc diferent o s’ha començat té certs inconvenients. Comentar que el servei de bus el vaig trobar molt justet, tant, que em va anar d’un pel que no arribo a temps, i això que estava a Sant Sadurní amb una hora i mitja de marge. Em va fer la impressió que estaven desbordats i per properes edicions potser caldria plantejar alguna millora en aquest aspecte.

Bueno, ja estic a Vilafranca. Mitja hora justa per anar a agafar el dorsal i escalfar. Vaig una mica contra-rellotge, bastant atabalat. Per sort, la recollida del dorsal és ràpida i de seguida em puc començar a preparar. Com que em coneixo una mica Vilafranca (acostumo a entrenar per aquí), m’allunyo una mica del centre, de tot el munt de gent que hi ha, i és que 2000 participants són molta gent. Quan resten uns pocs minuts, em col·loco a la sortida, i a esperar.

Tret de sortida i comencem!. L’atabalament que porto a sobre em passa factura, surto nerviós, mirant d’avançar corredors lents i buscant espais per on passar. Passo el primer kilòmetre en 4’ 15”, em tranquil·litza veure que el ritme és bo, però continuo un pél atabalat. El Km2 en 4’ 23”, i ara ja veig clar que el nerviosisme inicial em fa anar massa ràpid i tot plegat em passarà factura. Fa estoneta que el terreny pica cap a munt, i com que vaig accelerat les cames comencen a queixar-se, em noto pesat i lent. Començo una petita crisi, em noto cansat, lent i les sensacions són dolentes. Una mica abans del Km4 entrem a La Granada, i la rampa que dóna accés al poble se’m fa dura de nassos!. Arribo a dalt tocat, girem a la dreta i veig que la carretera ja no puja, buffff...encara sort!. Passo el Km5 en 22’ 35” i em dóna molta moral comprovar que he pogut aguantar el ritme de 4’ 30” tot i passar-ho malament durant una bona estona.

Sortim de La Granada i davant dels peus se’ns obre una llarga baixada. Ja recuperat del mal moment que he passat, busco un bon ritme per guanyar en aquest tram els segons que segur perdré a la pujada del restaurant Sol i Vi. Són 3 kilòmetres de terreny favorable, amb algun “repechón” per entremig, però poca cosa. Aconsegueixo fer aquests kilòmetres en 4’12”, 4’20” i 4’20”. I arribem a la temuda pujada del Sol i Vi, que al final no ha estat tant i l’he passat millor del que em pensava, això sí, m’he l’he agafat amb calma perquè no volia arribar a dalt totalment cremat. Un cop a dalt, a recuperar sensacions i buscar bon ritme de nou. Ha costat, les cames no estaven per moltes alegries, ì no he pogut córrer amb comoditat fins al cap d’una bona estona, a més, just al Km10 hi ha un tobogan que matxuca bastant. Passo el Km10 en 45’ 05”, la cosa va bé!. El que queda es pla o baixada fins al tram final. Aprofito per apretar, el Km12 em surt el més ràpid de la cursa, en 4’07”. Ja veiem Sant Sadurní!, això ja quasi està!. El darrer kilòmetre continuo tirant fort, la darrera pujada em deixa quasi fos, encara queda una baixada d’uns 60 metres que miro d’aprofitar el millor que puc, passo l’arribada en 58’ 39”. Molt content, crec que era el màxim que podia fer.

Cursa 10K Aire

Només han passat dos dies des de la cursa de la tardor i ja estic aquí de nou, en una altre sortida. Avui també seran 10 km, a Vilassar de mar i organització a càrrec del grup esportiu l’Aire. Arribem una mica justos de temps, ràpidament me’n vaig a buscar el dorsal... m’ha tocat el 356 altre cop, serà una senyal del destí??!!, jeje. Veient el desgavell que hi havia en la zona del guarda-bosses i que avui som prop del miler, decideixo deixar la bossa al cotxe per evitar-me cues posteriors. I ja he fet bé, perquè calia fer una bona cua per agafar aigua, fruita i la corresponent samarreta en acabar la cursa. Una mica després que arribés jo s’ha muntat un col·lapse considerable, i és que avui havia masses corredors per tant pocs voluntaris.

Ara a escalfar una mica i pensar com afrontar la cursa. No he llegit gairebé res sobre el recorregut i no tinc ni idea de com és el perfil. Físicament em trobo bé, però suposo que a nivell de "cardio" em passarà factura l’esforç que vaig fer diumenge. De tota manera, sortiré a buscar el ritme de 4’ 30”, com estic fent darrerament i ja veurem si aguanto fins al final.

El recorregut no és pla ni molt menys, comencem en pujada, no són grans rampes, però sí són llargues i desgasten bastant. El tercer kilòmetre es un tobogan, 500 metres baixant, volta a una petita rotonda i altres 500 pujant pel mateix lloc. A partir d’aquí el recorregut és més o menys pla fins al km4,5 on encetem una llarga baixada fins al km6. Des d’aquí fins al final ja gairebé tot el que queda és pla, exceptuant una petita pujada al tram final. El recorregut està bé, la baixada és molt llarga i et deixa un mica fos per la resta de la cursa. El que no m’ha agradat gens és el tram que hi ha entre el km8,5 i km9,5. És un tram paral·lel al mar i cap al Km9 es fa un gir de 180º i tornes pel mateix lloc, i aquí està el problema, el tram és massa estret per permetre córrer en dos sentits. Potser ens haurien de fer passar per sota la via del tren abans i fer una volta per la zona residencial per evitar aquest tram i el gir de 180º. Aquí us penjo l’altimetria i el recorregut.

Resten només uns 10 minuts perquè donin la sortida, em situo per la meitat del grup i a esperar el tret de sortida. Per megafonia fan un compte enrere i endavant!. La sortida és força neta i de seguida es pot córrer força bé, porto un ritme força bo, però com que veig que les pujades s’allarguen bastant decideixo no forçar i buscar un ritme una mica més suau. Una mica abans del Km2 m’atrapa en Jordi Mas, que ens havíem saludat a la sortida, i miro de seguir el seu ritme una estona. Passo el Km2 una mica per sobre de 9’ i encetem el tobogan que comentava abans. En acabar el tobogan el rellotge marca 13’ 30”, comprovar que he fet aquest kilòmetre per sota de 4’ 30” em dona molta moral i crec que ha estat un punt d’inflexió en la cursa. Allargo el pas i atrapo a en Jordi cap al Km4. Sense dir-nos res decidim fer tota la baixada junts.

La baixada és dura, convida a córrer, estem baixant a ritme de poc més de 4’ i el sol ens està matxucant, fa bastanta calor. La baixada s’acaba i arriba l’avituallament, aigua si us plau!. Falten mans per donar aigua, en Jordi ensopega amb un altre corredor i a mi em va d’un pel de no ensopegar amb ells dos. Faig un glopet i em llenço quasi tota l’ampolla per sobre del cap. Passo el Km6 per sota de 27’ i veig possible fer un 44’, així que no afluixo i tiro amb tot. Pensava que el Jordi em venia al darrera però s’ha quedat una mica després de l’ensopegada a l’avituallament. Anem direcció al passeig marítim, encara fem alguna baixadeta més, passem per sota la via del tren pel típic pas soterrat per vianants i encetem una llarga recta paral·lela al mar en direcció nord. Aquí, cap al km7 m’han vingut ganes de deixar-ho córrer, el sol ens estava colpejant amb força i em costava molt mantenir el ritme. Al km8 miro el rellotge, un mica per sota de 35’ 40”, ostres la cosa rutlla!. Però a partir d’aquí ja no podia més, no he pogut mantenir el mateix ritme i poc a poc m’he anat apagant. Al km9, gir de 180º que m’ha acabat de matar i el darrer kilòmetre, esbufegant a tope, només l’he pogut fer en 4’ 40” més o menys. Finalitzo en 44’ 39”, MMP, però ha costat una barbaritat i mitja!, jeje.

Aconseguir una MMP sempre és motiu d’alegria, he acabat la cursa content però tocant de peus a terra. Els darrers dos kilòmetres d’avui no han tingut res a veure amb els que vaig fer diumenge, i l’objectiu de fer 43’ que m’havia marcat per aquest any encara el tinc bastant lluny. Aquí us passo el detall de la marca, el GPS m’ha mesurat 10,09km i el pas pel km10 me’l dona en 44’ 16”. Segurament la cursa està ben mesurada i el GPS s’ha desviat una mica, suposo que als darrers 3 kms, que diu que anava mantenint el 4’ 30” i a mi no m’ho ha semblat gens.

2ª cursa de la Tardor

Sembla mentida que la cursa d’avui estigui només en la seva segona edició, la veritat és que la organització m’ha semblat quasi perfecte: el dia anterior ja podies trobar la llista de dorsals assignats a la web de la cursa, aparcament fàcil, recollida de dorsal sense cues, kilòmetres marcats, avituallament líquid prou llarg per evitar aglomeracions, un speaker que explicava en tot moment com anava la cursa, botifarrada al final i un llistat de premis que no he trobat a cap cursa fins ara. Tot més propi d’una cursa amb 20 ó 30 edicions a l’esquena que d’una cursa que tot just acaba de néixer. Felicitats als organitzadors!.

La cursa de la Tardor és de 10 kilòmetres, totalment urbans, i es celebra a Sant Andreu de la Barca, la població no és massa gran i si es volen evitar les pujades més fortes no queda cap més remei que fer dues voltes a un circuit de 5 km. Tot i així, el circuit té pujades i baixades contínuament, així que no és una cursa per fer marca. La cursa comença en pla, abans del Km1 ja trobem una baixada, altre cop pla fins al km2, però una mica abans un gir de 180º que obliga a frenar i accelerar. Abans del Km3 una bona rampa, a meitat del quart kilòmetre: baixada, gir de 180º i pujada pel mateix lloc que hem baixat. A final del Km3 i principi del km4 altre cop baixada, altre cop pujada i entre “repechons” i plans completem la volta al circuit. I el circuit cal fer-lo dos cops, és a dir, 4 girs de 180º i 6 rampes. Tot plegat fa impossible mantenir un ritme constant, tant és així, que el organitzadors premien amb una paletilla ibèrica al corredor que aconsegueixi clavar el temps en les dues voltes. Només dos corredors ho van aconseguir, en cas d’empat el premi se l’emportava el que hagués estat més ràpid.

Després d’escalfar una estona i inspeccionar el terreny ens anem situant tots sota l’arc de sortida. Fa fresquet, però el matí es esplèndid, ni un sol núvol a l’horitzó. Es dóna la sortida i a tirar milles!. La idea d’avui es donar continuïtat a les bones sensacions de diumenge passat. Sortida sense gaires entrebancs, passo el km1 en 4’ 24”, millor del que pensava. Continuo fent la meva, avanço i m’avancen, primer gir de 180º, com m’emprenya haver de frenar i accelerar per fer aquest tipus de girs!. Passo el Km2 en 8’ 40”, quasi ni m’ho crec. Porto un ritme molt bó i vaig còmode. Però la pujada que hi ha abans del Km3 m’esguerra el ritme i les sensacions. Ja ho veia venir això, res de nou. Passo el km3 en 13’ 20”, la pujada m’ha matxucat una mica, em recupero el més ràpid que puc i altre cop baixar i pujar, i aquest cop amb gir de 180º, bufff... quina punyeta!. Altre cop a recuperar les cames, encarem la baixada de final del km3 i encetem el darrer kilòmetre del circuit. Els temps de pas pel Km4 no l’he controlat, intento mantenir un ritme viu però la cosa ja costa més, la fotografia és cap al km 4,5 més o menys. Completo la primera volta en 22’ 30”, a ritme de 4’ 30”/km clavat.

Segona volta: mantinc el ritme prou bé, la primera part del circuit és força favorable, plana, baixada i plana. Vaig tant capficat en mantenir el ritme que no he mirat el rellotge ni en el pas pel Km6 ni en el Km7. Entre el km6 i el Km7 m’adono que m’he quedat “sol”, tinc un grup de corredors a uns 100 metres davant meu i no noto la presència de ningú a prop. Em concentro en intentar atrapar als que tinc davant. Ja arribo altre cop a la maleïda pujada que a la primera volta m’ha deixat mig fregit, mantinc referència visual amb uns quants corredors i al final de la pujada quasi els tinc. Passo el Km8 en 36’ 40”, faig un càlcul ràpid i em veig fent altre cop un 46’, em nego!. Apreto fort, atrapo uns quants corredors més en la següent pujada i continuo tirant. Ja estic al darrer kilòmetre, aprofito la baixada per agafar ritme per la rampa final. Porto el sol a l’esquena, i quan resten uns 400 metres veig com se m’acosten dues ombres, les mantinc a ratlla i a uns 200 metres del final canvio el ritme per acabar en 45’ 05”. Una marca inesperada, he patit molt al darrer kilòmetre però ha pagat la pena. La fotografia és a la recta final, a escassos 40 metres de l’arribada.

Mitja marató de Sant Cugat 2011

La veritat és que després d’haver corregut ahir a Montjuic, el més fàcil hauria estat anar a fer els 10Km de Cornellà, però avui toca córrer a casa, a Sant Cugat, no podia ser d’una altre manera. M’enfronto altre cop a la distància de 21,097 Km, des de el passat mes de maig (a Girona) que no ho faig. Per entremig moltes curses de 10Km, les vacances i la pre-temporada. Les vacances es van acabar ja fa sis setmanes, en altres paraules, porto sis setmanes entrenant altre cop, poc temps per temps per assolir el pic de forma, i més tenint en compte que gairebé cap setmana he arribat a entrenar el que tenia planificat. Però aquí estic, disposat a donar la cara.

L’objectiu és millorar la marca de l’any passat (m’imagino que aquest és l’objectiu que porta al cap qualsevol corredor quan repeteix una cursa), i espero que no em costi gaire perquè ara fa un any em va sortir un trist 1h 47’. L’any passat em vaig cremar en la primera part de la cursa i els darrers kilòmetres van ser una veritable tortura, i és que aquesta mitja es dureta i cal fer-la amb cap si no vols “morir” abans d’hora. La idea és dividir la cursa en tres trams de 7Km, fer els dos primers a ritme de 34’ i el darrer, quasi tot pla, intentar portar un ritme al voltant de 4’ 30” que em permeti fer un 32’ més o menys. Dit així sembla molt fàcil, però la cosa té tela.

La cursa comença a la plaça quatre cantons, al centre de Sant Cugat, i finalitza a la Rambla del Celler, davant de l’ajuntament. Entre els dos punts, més de 21 km pel municipi, amb pujades i baixades constants fins al km16, d’aquí fins al final es quasi bé pla. L’any passat el GPS es va quedar sense bateria a mitja cursa i no vaig poder penjar-vos l’altimetria. Aquest cop no em vaig descuidar de carregar-lo i aquí us la penjo, no s’ajusta del tot al recorregut....coses que passen. Però us servirà per fer-vos-en una idea.

El dorsal i la bossa del corredor la vaig recollir ahir a la tarda, així que m’he estalviat corredisses de darrera hora i hem pogut anar tranquils. Arribem amb temps, em col·loco el dorsal i em poso a escalfar i estirar tranquil·lament per la Rambla del Celler. Esperava estar una mica tocat després de la cursa d’ahir, però la veritat és tinc les cames força fresques i no em noto cansat. Resten 20 minuts per la sortida, i me’n vaig cap a Rius i Taulet, com que tinc previst sortir lent he pensat que millor sortir per la part de darrera. Quan només queden 5 minuts per les 10h, per megafonia expliquen que primer es posin els dorsals vermells, després els taronges, els grocs i finalment els blancs. Ostres!, no m’havia adonat del color del dorsal, el meu és taronja, però passo de tirar endavant i em quedo on estic, rodejat de dorsals grocs i blancs.

Tret de sortida!, al cap d’una bona estona ens posem en marxa. Passa més d’un minut fins que creu-ho la sortida, i ara toca calma, perquè anem bastant apelotonats i costa agafar ritme. Paciència, avui som gairebé 1500 inscrits i sortir des de darrera té aquestes coses. Poc a poc es van obrint forats i es pot anar tirant i aleshores no sé ben bé com ha anat que m’he endut un cop de colze bastant fort a l’avantbraç dret, collons quin mal!. Se m’ha unflat i s’ha endurit de seguida, a hores d’ara encara em fa mal. Però bé, ha estat totalment fortuït i no m’ha impedit córrer. El ritme als primers kilòmetres no l’he controlat, he mirat d’anar còmode i ja està. Cap al Km5, després de les primers pujades fortes veig que porto un ritme massa suau, sobre 5’ 08” més o menys. Intento espavilar un mica i passo el Km7 en 35’ 30”, a 5’ 04”. M’he adormit un pel, jeje.

No em torno boig per intentar recuperar el minut i pico que m’he deixar al primer tram, i continuo igual. Encara queda la pujada del Km10, que potser és la pitjor del recorregut. Així que calma, que després tot es paga. Tornem cap al centre, Km 9 i pico, la fotografia és d’aquell punt. I encetem la pujada de Rius i Taulet, i poc després entrem al Parc Central, on comencem una pujada ininterrompuda des més d’un kilòmetre. Ja estem a dalt!, i ha costat menys del que em pensava. Ara baixem Can Mates i anem direcció Boehringer, a encarar la darrera rampa del recorregut. Fet!, ja m’acosto al Km14 i tocarà posar-se les piles. Km14 en 1h 11’, he tornat a fer 35’ 30”, la veritat és que m’està costant molt trobar un ritme que em permeti compensar en les baixades el que perdo en les pujades.

I Km14!, una mica abans començo a canviar el ritme. Baixo amb relativa facilitat al ritme que volia, una mica per sobre de 4’ 30”, i començo a avançar bastants corredors, vaig còmode i faig la meva. El fet d’anar avançant corredors fa que t’enforteixis mentalment i continuo tirant. De tant en tant miro quin ritme porto, excepte en un parell de pujadetes (si, encara hi ha un parell de petites), puc anar mantenint un ritme per sota de 4’ 40”, la cosa no va malament. Les fotografies són una mica abans del km15 i al Km18 i escaig.

Ja estem entrant de nou al nucli urbà de Sant Cugat, encara puc mantenir el ritme bastant bé, no puc dir que vagi sobrat, però estic acabant fort i al ritme que vull, que ja és molt més que el que vaig fer l’any passat. Km20, ja no queda gairebé res, darrer esforç i això estarà fet. Forço un mica més, la cosa rutlla, la fotografia és a uns 500 metres del final, darrer tomb a la dreta i l’arribada al fons. Darrer esprint i passo l’arc en 1h 44’ 09”. Ostres!, tres minuts menys que l’any passat!, de conya!. El darrer tram, de 7,097 km, en 33’ 09”, a 4’ 40”, molt a prop del que volia fer. M’ha faltat una mica de confiança per acabar-ho de rematar. Si haig de ser sincer esperava fer una mica menys, però estic content, porto poc entrenament i ahir vaig córrer, així que només puc estar més que satisfet. Les poques tirades llargues he fet estan donant els seus fruits, vaig pel bon camí, jeje.