Cursa de fons de Canovelles 2011

Dilluns de pasqua, aquesta vegada toca córrer en dilluns en comptes de diumenge com ve essent habitual. Per la xarxa tothom parla meravelles d’aquesta cursa, segons diuen per un preu molt assequible (5 euros) tens una cursa molt guapa i amb bon tracte al corredor. Són 15 kilòmetres, una distància no gaire usual, mixtes d’asfalt i terra, i he llegit que hi ha algunes pujades però m’ha estat impossible trobar l’altimetria de la cursa, així que ara us faig cinc cèntims de com és i us penjo l’altimetria.

La cursa comença en asfalt, al costat del pavelló Tagamanent de Canovelles (en aquest equipament es lliuren els dorsals). La sortida és una mica estreta i abans d’arribar al primer kilòmetre ja trobem la primera rampa, potser només són uns 200 metres però pugen força. Gairebé immediatament baixem el que hem pujat i tot és més o menys pla fins al km5 i pico, en aquest moment deixem l’asfalt i comencem la terra. Encetem un camí forestal (una mica malmès per les darreres pluges) que puja de valent durant uns 800 metres, aquesta pujada ja fa una mica més de mal. Tot seguit anem fent per pistes de terra i camps que fan de mal trepitjar i arribem al punt crític de la cursa, al Km8 comença una pujada dura d’una mica més d’un kilòmetre que sembla que no s’acabi mai, jeje. Un cop a dalt, tot és pla o baixada, al Km12 més o menys recuperem l’asfalt i fins al final!. En resum, tres pujades, la darrera bastant dura; els trams d’asfalt són ràpids i força còmodes i els de terra són una mica més feixucs, però suposo que les pluges d’aquests dies tenen molt a veure amb l’estat del terreny. No és una cursa dura però sí exigent. Aquí us penjo l’altimetria.

En condicions normals, l’objectiu hauria de ser baixar de 1h 10’, però no he entrenat gaire i no em coneixo el recorregut, així que hauré de ser més conservador i plantejar-me una fita més baixa, si surto per sota de 1h 15’ ja estarà bé.Com he comentat abans, els primers carrers són una mica estrets i la sortida és una mica difícil, a més, de seguida et trobes la primera rampa i és fàcil trobar-se “enganxat” entremig de la gent. Un cop superat el primer kilòmetre tot és molt fluid, carrers més o menys amples i sense desnivell. Porto un ritme còmode, de 4’ 30” més o menys, i les sensacions són bones. Sortim de Canovelles en direcció a un polígon industrial. Passo el Km5 en 22’ i poc i ens fiquem en la terra.

Segona pujada, costa arribar fins dalt!, el terreny no està gaire bé i això puja amb ganes. Un cop a dalt, em costa molt agafar ritme, miro el rellotge, vaig a 5’ 00”, malament!, no aconsegueixo recuperar les sensacions que portava abans. Ara la cursa discorre per una pista amb les roderes força marcades, deixem la pista per ficar-nos dintre d’un camp amb el terreny molt tou on el circuit està marcat amb cons al terra. Passem per una espècie de “merendero” i enfilem la tercera pujada. És una pujada d’aquelles que desmoralitza, perquè la veus gairebé sencera des de baix i penses “hòstia!, fins allà dalt?!”, jeje. Arribo dalt tocat, necessito uns quants metres més per relaxar les cames i sento dir a un corredor: “ara tot pla o baixada”, buffff, que bé!. Passo el Km10 en 48’ 20”, he trigat una eternitat en fer els darrers 5 kilòmetres!!.

Comprovo, amb alegria, que el que va dir aquell corredor era cert i encetem la baixada. Enllacem trams plans i de baixada per una pista forestal amb molta pedra solta, s’ha de vigilar amb les relliscades. Intento forçar una mica el ritme per recuperar temps però amb cura perquè el terreny està delicat. Cap al Km12 deixem la terra i tornem a l’asfalt, al polígon industrial on estàvem abans. Rectes llargues i planeres fan que poc a poc vagi recuperant el ritme del principi de la cursa. Passat el Km13 decideixo apretar al màxim, em poso per sota de 4’ 20” i aguanto així fins al final, la fotografia és a uns 300 metres del final. Passo la meta en 1h 11’ 04”. Content a mitges, m’ha sortit un ritme de 4’ 45”, no gaire ràpid... el tram de terra l’he pagat força car. Crec que amb una mica més d’entrenament es pot baixar de 1h 10’ sense gaires problemes. L’any vinent tornarem!.

Cursa de Montmeló 2011

Avui anem al circuit de Montmeló, malgrat que no em perdo mai una cursa de F1 des de fa molts anys, no he estat mai al circuit, així que em fa molta gràcia venir a córrer aquí. Ja m’han dit que el circuit no és pas com es veu per televisió, i que és un no parar de pujar i baixar, ja veurem que em trobo, jeje.

La cursa d’avui és solidària amb l’esclerosi múltiple i ja fa un grapat d’anys que és fa, és nota: la organització l’he trobat impecable. Els accessos, l’animació, la recollida de dorsal, els vestuaris... tot perfecte. Aquí us penjo una fotografia de la recta principal amb l'arc d'arribada al fondo.

Una primera ullada al circuit i ja veig que el que m’explicaven és cert, la zona de l’estadi fa una baixada considerable, per tant, en algun altre punt del circuit la pujada ha de ser igual de considerable, je je. Un cop en cursa he pogut comprovar que pujades hi ha més d’una, només és plana la recta de meta, la resta del recorregut és una muntanya russa!. Aquí us penjo l’altimetria i el circuit amb els punts kilomètrics marcats, avui el GPS m’ha clavat la distància, m’ha mesurat 10,01 Km.

La cursa consisteix en dues voltes al circuit, però com que la distància d’una volta no arriba als 5K, la sortida no es fa des de la línea de meta, sinó que és surt des de la zona de l’estadi, els primers 500 metres són en baixada, je je. Em situo una mica endavant per poder sortir bé i comencem!. Baixem l’estadi i encarem la recta de meta. Òbviament el primer kilòmetre és força ràpid, per sota de 4’, i al final de la recta de meta ja comencen les pujadetes, redueixo una mica el ritme per fer la pujada més còmode i vaig tirant. Aquesta primera pujada és bastant llarga, però és pot fer més o menys bé. I ara cap a baix, una baixada bastant forta que fa presagiar que dintre de poc tocarà pujar de nou i, efectivament, una altre pujada!, això ja comença a fer mal. Ja torno a ser a dalt de l’estadi després d'un altre tobogan i tornem a fer la baixada del començament per encarar de nou la recta de meta, passo el Km5 en 23’ 00”, esperava anar millor, però el perfil de la cursa potser no és el més adient per fer marca. La fotografia és a la recta de meta, una mica abans del Km5.

I ara toca fer la segona volta, que evidentment és com la primera, però com que ja vas més cansat et sembla molt pitjor del que és, je je!. Tornem a encarar la primera pujada, que ara sembla moooolt més llarga i mooolt més dura que abans, i cap al Km7 tornem a baixar. Una mica després d’aquest punt he patit unes punxades en la zona abdominal que m’han deixat quasi KO, he continuat corrent a ritme una mica més suau, tot i així les he passat ben magres i el dolor m’han fet la guitza fins al Km8, miro el rellotge, 37’ 13”...bufff, que xungo!, i ara tornem a pujar per arribar a dalt de l’estadi. Em plantejo apretar el que pugui per baixar de 47’ i poc més, a mitja pujada ja gairebé no em fa mal i puc pujar més o menys bé i a la baixada en llenço sense pensar-m’ho, faig la baixada a tot drap i encaro la recta de meta intentant mantenir el ritme, la cosa rutlla. Passo per l’arc d’arribada en 45’ 43”, no m’esperava pas baixar de 46’. No serà una marca que passi a la història, però tal i com ha anat ja la puc donar per molt bona.

Cursa dels bombers de Barcelona 2011

Repetim escenari: Barcelona, però avui sortim uns quants carrers més avall que la setmana passada. Tinc aquesta cursa al cap des de fa vàries setmanes, la cursa del Corte Inglés la vaig fer sense forçar massa pensant en avui i fins 5 minuts abans d’aparcar el cotxe estava convençut que avui faria marca, però quan he vist que m’he oblidat a casa la polsera de color verd que m’havia de donar accés al calaix de sub45’ totes les expectatives que portava s’han desfet de cop, comencem bé el dia!. A més, són les 8.30h i el termòmetre del cotxe marca uns inexplicables 21ºC, quina passada!. Avui patirem de veritat!.

Molt bon ambient pels voltants del Parc de la Ciutadella, ni més ni menys que 20.000 corredors, tots vestits de groc, inundarem els carrers de Barcelona dintre d’una estona. El circuit està força bé, diguem-ne que és semblant al de la Jean-Bouin, però es fa el tram de pujada al principi en comptes de al final, segons diuen és un dels circuit de 10K més ràpids d’Europa. Aquí un penjo el plànol juntament amb l’altimetria de la cursa.

M’acosto per la zona de la sortida i miro els calaixos...quina mala llet!, mira que deixar-me la polsereta del dimoni a casa!. Bé, tocarà replantejar la cursa, com que vaig molt sobrat de temps, escalfo força aviat i de seguida em situo al darrera de tot de la sortida, en la zona de més de 60’, vaja tela!. Des d’aquí gairebé no es veu ni la sortida!!, ji ji. El sol comença a apretar amb força i la calor i la humitat no són tonteria. La sortida es va omplint i comencen a obrir calaixos, avancem metres però estic ficat de ple en mig de la “marabunta”.

Escolto que donen la sortida, dic que escolto perquè des d’aquí no es veu res de res, passen els minuts i no ens movem ni de casualitat, començo a córrer quan falten poquets metres per arribar a l’estora de la sortida, ja han passat quasi 4 minuts des de que van sortir els primers, per flipar!. M’havia plantejat sortir al ritme que pogués i apretar a la pujada del Paral·lel, donat que esperava que la gent baixés el ritme en la pujada. Afortunadament, al Passeig de Colom em trobo un bon carril a la banda esquerre i puc portar un bon ritme de 4’ 30” gairebé des de la sortida, la pujada també la puc fer a bon ritme i em planto al Km3 en 13’ 31”, la cosa rutlla....però fins aquí ha rutllat. Ara entrem a Floridablanca i el carrer es massa estret per poder continuar igual, em trobo molt travat enmig de tothom, amb un ritme de 4’ 50” i intentant avançar i trobar un bon espai.

Després del desastre de Floridablanca i Urgell, entrem a la Gran Via. M’he estressat una mica en el darrer kilòmetre i em costa agafar un bon ritme, passo per l’arc de Km5 en 22’ 50”, no és un mal parcial però les sensacions no són bones. I ara deixem la Gran Via per tornar a entrar en carrers massa estrets per tanta gent com som, teòricament ara es quan havia de forçar el ritme i baixar a 4’ 10” – 4’ 15”, però no vaig tant fi com m’esperava, em sembla que la calor m’està passant factura, puc córrer a ritme de 4’ 30” fent ziga-zagues de tant en tant per avançar corredors, però no puc anar més fort.

Arc de Triomf, Ronda Sant Pere, Plaça Urquinaona i encetem la baixada final de Via Laietana. Quina imatge!, els primers metres del carrer fan força desnivell i pots veure tothom que portes davant, el carrer ple de costat a costat, tot del mateix color!, la veritat és que fa molta impressió. Puc anar mantenint el ritme i cap al final forço a 4’ 15” una estona, passo la meta en 45’ 54”. No és ni de bon tros el temps que volia fer, no poder gaudir d’una sortida neta m’ha perjudicat, però haig de reconèixer que els darrers dos kilòmetres se m’han fet pesats i durs, m’ha faltat “alegria” per acabar bé.

33ª Cursa del Corte Inglés

I avui cursa multitudinària, la veritat és que després de la cursa d’ahir el contrast és abismal. Bufff, ahir quatre gats corrent en una pista coberta, avui milers de persones a l’aire lliure buscant un lloc en una sortida que s’ha quedat petita.

Arribem justos, així que no he pogut situar-me gaire bé a la sortida. Els corredors que anem amb xip groc tenim calaixos definits i sortim per davant de la resta, bé, aquesta és la teoria, perquè a l’hora de la veritat m’he trobat dorsals molt més alts que el meu al meu costat. Però avui la posició a la sortida tampoc té gaire importància, no vinc aquí a fer marca, només vull fer una prova de ritme en la segona part de la cursa (un cop haguem passat Montjuïc), així que suposo que avui el temps estarà per sobre de 50’, però tampoc vull fer una marca gaire dolenta perquè aquesta cursa puntua triple a la lliga internet, jeje.

La cursa no és plana ni molt menys, hem de pujar a Montjuïc i segur que alguna rampa se'm farà dura. No tinc l’altimetria completa perquè amb el desgavell de la sortida m’he descuidat d’engegar el rellotge i m’he donat conta quan ja portàvem més d’un Kilòmetre, però com que la part interessant (la de Montjuïc) sí que la tinc, us la penjo. Però teniu en compte que falta el primer kilòmetre, que és planer i no té gaire misteri.

També tinc el plànol que surt al tríptic de la cursa, però com que no coincidiran els punts kilomètrics, millor no el penjo per no portar a errors. Com podeu veure, les dues pujades que es mostren són per tenir-les en compte, jeje.

Es dona la sortida i comencem a avançar molt lentament i amb bastanta dificultat. Quan passem per l’estora de control de temps anem caminant, malament anem!. El primer kilòmetre és un desastre, molta gent aturada i costa molt agafar un ritme mínimament decent, fent ziga-zagues vaig trobant forats per on passar i cap al km2 la cosa ja va més fluïda. Com ja he comentat, entre el Km1 i el Km2 m’he donat conta que no he posat en marxa el GPS, vaja tela!, avui correré sense referències de temps.

Ens trobem al carrer Aragó, encara molta gent a ritme lent, però es pot córrer millor. Passem per davant dels Bombers, que estan mirant la cursa, dintre de 7 dies es fa la seva i la gent els saluda en passar. Baixem en direcció Plaça Espanya, Maria Cristina i comencem a pujar. A les primeres de canvi ja hi ha gent caminant, però hi ha espai suficient per córrer bé, jo m’ho prenc amb calma, agafo un ritme tranquil i vaig fent, no em coneixo gaire el terreny i no sé si la pujada és molt llarga o no. Millor guardar per després.

La pujada s’acaba abans del que em pensava, baixem i tornem a pujar, aquesta pujada no me l’esperava, i és molt més dura que la primera. I ara bé el que per mi va ser una sorpresa molt gratificant, entrem a l’estadi olímpic!!. No sabia que la cursa passava per aquí i m’ha fet molt il·lusió fer una volta quasi sencera a la pista d’atletisme. Sortim de l’estadi i ens trobem pujant de valent altre cop....buffff, ara ja costa més, per sort el tram de pujada que queda és petit i ja baixem. Mentre baixem cauen quatre gotes però per sort no van a més.

I ara arriba el punt que a mi m'interesa, quan acabem de baixar Montjuïc resten uns 3km per acabar i comencem una zona força planera, vull fer aquests darrers kilòmetres a ritme de 4' 10" més o menys. Aprofitant el ritme que porto de la baixada, mantinc el pas i vaig fent, la cosa rutlla força bé, em poso al ritme que vull i l'aguanto sense gaires problemes. Prova superada!, espero que a la cursa dels bombers pugui recuperar aquestes mateixes sensacions. Però això serà dintre d'una setmana... ara ja ens trobem al carrer Pelai, i una mica més enllà entrem a Plaça Catalunya i una altre cursa al sarró. El temps, discret tirant a dolent: 52' 01".

1.000 metres pista coberta Sabadell

Aquest cap de setmana toca cursa doble, avui dissabte hem estat a Sabadell, a la nova pista d'atletisme coberta (va ser inaugurada el passat 26 de setembre). La veritat és que les instal·lacions fan força goig, tot és nou (evidentment) però a més està tot molt guapo, la pista, les grades, els vestuaris,... la veritat és que han fet una feina collonuda!. Aqui us penjo una vista general de la pista mentre feia l'escalfament.

Només són 1.000 metres, però cal escalfar una bona estona per estar a punt i evitar lesions. Així, uns vint minuts abans de la cursa, me'n vaig fora de la pista a córrer pel carrer i anar fent sèries per agafar ritme. Avui la cursa és una mica especial, no sortirem tots de cop i s'aniran fent sèries de 9 ó 10 corredors, a mi m'ha tocat la primera sèrie, la de les 11.45h. Quan resten 10 minutets, entro de nou al pavelló i ja em poso les sabatilles amb les que correré, no es poden fer servir les mateixes del carrer per tal de no malmetre la pista.

La setmana ha sigut una miqueta dura, molta feina, alimentació fluixa i poc entrenament: mala combinació. Tot i així, les sèries prèvies que he fet fora del pavelló m'han sortit per sota de 4' sense gaires problemes, l'objectiu avui hauria de ser baixar de 3' 50" o més. Ja veurem, jo sortiré a tot gas i espero no defallir en els metres finals...

Ens col·loquem a la línia de sortida, es dispara el tret i surto amb força. Em poso primer sense problemes, no m'ho esperava, i noto que em distancïo de la resta ràpidament, això encara m'ho esperava menys!. Les sensacions són bones, i tot i que no tinc costum de marcar el ritme jo continuo tirant sense fixar-me en res més, no he vingut aquí amb intenció de guanyar res però sí que vull treure una bona marca. La fotografia és de la primera volta.

Completo la primera volta primer i continuo tirant, segona volta també primer. La tercera volta també primer, però començo a notar que no vaig tant fresc com al començament. La quarta volta es fa una mica més pessadeta, tot i així la completo en primera posició, però al començament de la darrera volta m'atrapa un corredor, m'ha avançat a falta d'uns 150 metres per acabar. No puc aguantar el seu ritme i em concentro en acabar lo millor possible per esgarrapar algun segon al cronòmetre. Acabo segon de la meva sèrie, no he mirat el rellotge en cap moment, i quan he vist que he fet un temps de 3' 29" m'he quedat bocabadat, me'n vaig súper content!!. La fotografia és del moment que m'atrapen.

I demà la cursa del Corte Inglés, però amb un ritme molt més suau, us ho asseguro!, jeje.