I Cursa dels Cobardes

Aquesta és la primera edició de la cursa, una cursa de muntanya d’uns 12K amb un D+ de 330m que transcorre per la comarca de l’Anoia, concretament, pels boscos propers al poble de El Bedorc, al municipi de Piera.

Ha passat una mica més d’una setmana de la meva participació a la Selva Marítima, per entremig només dos entrenaments, el típic de recuperació que vinc fent tots els dilluns on van caure 8,5K i unes sèries curtes el dimecres en format 3 x ( 500 – 400 – 300 - 200 – 100), acumulant 10,2K més. Sensacions correctes, potser dilluns encara em trobava cansat, però a dia d’avui em trobo genial per competir, potser millor que fa una setmana.  La cursa d’avui, tot i tenir desnivells interessants, no sembla una cursa dura i tinc moltes ganes de veure fins on puc arribar.

Com us deia aquesta és la primera edició de la cursa, moltes coses són millorables, però el més important és que hi ha voluntat de fer-ho millor l’any vinent i el punt de partida que ha aconseguit muntar l’organització és força bo: bons accessos (a l’entrada del Bedorc ja t’indiquen cap a on has de tirar), aparcament ampli, tot i que potser una segada a les herbes no estaria de més, un bon recorregut, uns bons paratges i, sobretot, les ganes de tots els voluntaris de fer les coses ben fetes. Respecte al recorregut, és 100% muntanya, bé hi ha una baixada de ciment i es passa pel Bedorc (que està asfaltat) , però la resta són pistes forestals, caminets de muntanya i corriols. A grans trets, sortim des d’una pineda, puges gairebé sense parar durant els primers 3K, la darrera part d’aquesta pujada és un corriol amb força desnivell, després toca baixar per pistes forestals fins el Bedorc, i tornem a pujar (passant pel davant de l’aparcament), primer per pista forestal i després per un corriol força estret però sense tenir un desnivell exagerat. Un cop dalt, a excepció d’alguna curta pujadeta, tot cap a baix fins l’arribada. Com us deia, un bon recorregut. Aquí us penjo l’altimetria que m’ha mesurat el GPS.

Surto de casa amb temps de sobres, i sort d’això perquè (òbviament) m’he perdut i he agafat la carretera que no era, des de Sant Sadurní s’ha d’anar en direcció Piera i jo no ho he fet ben bé així, jeje. Però vaja, que arribo amb uns 45 minuts abans de començar la cursa, tampoc ha estat cap desastre. Deixo el cotxe al descampat habilitat com a aparcament, agafo tot el necessari i me’n vaig a buscar el dorsal, des de l’aparcament fins la zona on està tot muntat deu haver uns cinc – deu  minuts caminant, aquest tram el farem durant la cursa, serà el Km 6,5 més o menys. Recullo el dorsal sense problemes i poso rumb cap a la Pineda des d’on farem la sortida, a uns 200m de distància més o menys.

Uns minuts abans de la sortida, un bon ensurt!, veig un home que cau rodó a terra sense coneixement!, ostres!, vaja tela!. Pel que he pogut veure, sembla que era diabètic i necessitava insulina...buffff...quin començament...Un cop el company està recuperat, tot a punt per començar. Em situo dels primers a veure si tinc prou ritme per anar al davant. Petardo i tots a córrer!, sortida sense problemes i a veure com surt. Primer tram molt planer on aguanto bé el ritme del cap de cursa, però a les primeres pujades afluixo perquè penso que potser em cremaré abans d’hora. Aquestes primeres pujades són les que més m’han costat de tota la cursa, està clar que he sortit massa fred, he escalfat molt poquet... La cursa s’estira ràpidament i de seguida només tinc a la vista quatre corredors, per darrera no arriba ningú. En arribar a la part més dura de la pujada, entre el Km2,5 i el Km3 atrapo els corredors que portava a la vista, aquest darrer tram el faig caminant amb ells, encara queda molta cursa. Venint des de lluny un corredor ens atrapa i de seguida el perdem de vista. En arribar a dalt, baixada per camí de muntanya estret i en quan entrem en un pista ample i més o menys planera, apreto una mica i només un dels corredors em respon, en la següent baixada m’avança i vaig darrera d’ell fins al Bedorc. La baixada és ràpida, en alguns trams freno una mica perquè hi ha molta pedra, però en general és una baixada molt aprofitable.

En arribar al Bedorc,  avituallament, prenc dues ampolles, una per veure i l’altre me la tiro per sobre. Sortim del Bedorc passant per davant de l’aparcament i encetem una petita pujada, en aquesta pujada el dorsal se’m despenja dels clips degut a que la suor i l’aigua n’ha desfet les vores. El corredor que portava davant s’ha quedat a la pujada i la resta de la cursa la faig gairebé tot sol. Continuem pujant per pista forestal i al Km7,2 girem a l’esquerra per encetar un corriol estret, però de pendent no massa excessiu, o això em sembla a mi. A mig corriol atrapo un corredor que va una mica mort, en arribar a dalt un altre avituallament. I des d’aquí fins al final, a excepció d’un parell de pujades (que jo recordi) tot és baixada. Em trobo bé i a la baixada no m’estic de res, ritme gairebé continu per sota de 4’, això sí, sense arribar a jugar-me-la que no vull tastar el terra. Segurament és el tram que més he xalat, tot per pista forestal i donant-ho tot. De tant en tant em giro, no ve ningú. En alguns trams veig dos corredors a un centenar de metres davant meu, passem per un túnel (crec que passem per sota de la C-15) i el terreny es fa més planer i una més feixuc. Ara anem per un camí que voreja un camp, tinc un corredor a uns 70m davant meu, però no hi ha manera de retallar més distància. Tot d’una he tingut una mica de baixon, i durant uns 200 ó 300 metres he hagut d’anar més lent. Poc a poc agafo ritme i ja tiro com abans. Darrer kilòmetre de cursa en baixada per finalitzar en 1h 0’ 42”, veia complicat poder baixar de 1h i efectivament així ha estat, tot i que he acabat més sencer del que m’esperava i potser estic més a prop del que em pensava. Finalment 23è classificat de 108 corredors i m'enduc una ampolla de cava cap a casa, jeje.

Selva Marítima 2012

Ja ha arribat el gran dia, dintre d’unes hores prendre part en una cursa que fa ja molt temps que porto al cap i, per fi, avui m’enfrontaré als vint i pico kilòmetres de muntanya entre Blanes i Tossa de Mar. Un bon repte sens dubte, més que una cursa és una aventura.

Arribem a Blanes amb gairebé dues hores de marge, tot i així no queda gaire més remei que deixar el cotxe al pàrking soterrani, i és que aparcar a Blanes, a prop del passeig marítim, és missió impossible. Recollida de dorsal i bossa del corredor sense gaire problema, m’ha tocat el dorsal 342. No és un dorsal de paper com els habituals, és de tela, d’un teixit similar al de les samarretes tècniques. Baixo al soterrani, al cotxe, i em començo a guarnir amb el dorsal, el GPS, les ulleres i el cinturó d’hidratació. Ja estic a punt!, surto al carrer a escalfar una mica, resten encara uns 45 – 50 minuts per començar.

Mentalment repasso un mica el recorregut, no tinc ni idea del que trobaré i al meu cap ressona  una frase que vaig llegir en un comunicat de l’organització: “Els darrers 4Km són de duresa EXTREMA”. Serà veritat?, que em trobaré a aquella alçada de la cursa?. A grans trets el recorregut fins Lloret no té gaire complicació, abans de d’arribar a Lloret ja fem un tros del camí de ronda, i sortint d’aquesta població en fem un altre bon tros d’aquest camí, potser la part més emblemàtica de la cursa. I a partir d’allà....doncs és dur, realment dur. I sí, és veritat, els darrers 3 ó 4K desitges que s’acabi aviat perquè els corriols de pujada s’enllacen amb els de baixada sense parar. Per entremig caldrà travessar dues platges per la sorra. Aquí us penjo l’altimetria que m’ha mesurat el GPS, finalment us puc confirmar que no són 25K, són uns 23,5K més o menys.

A les 13.30h puntualment obren la sortida per revisar que cadascú porti el material establert al reglament, en el cas de la Selva Marítima, el meu cas, cal dur telèfon mòbil, bidó i un bitllet de 20 euros. Passo la revisió dels primers i m’espero tranquil·lament a l’àrea de sortida, tot i que els nervis van en augment. El dia es comença a tapar, i es gira vent, està claríssim que el sol ja no el veurem més avui. S’acosta el moment, després de les indicacions de l’organització sobre el perfil de la cursa i les marques que cal seguir per no perdre’s, compte enrere de 10 segons i sortida!. Surto a ritme alegre, gairebé amb el grup de cap de cursa. Sortim de Blanes  en direcció al jardí botànic mar i murtra, i comença a caure una pluja fina, que de seguida s’atura i gairebé no arriba ni a mullar el terra.

Aquest primers kilòmetres són fàcils, el recorregut per dins dels dos jardins botànics és força entretingut, trobes gent animant i com que encara anem frescos tot plegat sembla més maco, jeje. Les pujades i baixades no són excessivament dures, algun corriol de baixada et posa a prova les cames i sobretot, comencen a aparèixer les gran protagonistes, les escales!, n’hi ha per tot arreu del recorregut, tant de pujada com de baixada. La cursa s’ha estirat moltíssim, evidentment fa estona que no veig el cap de cursa i ens hem quedat un grupet d’uns 8 ó 9 corredors que anem fent gairebé en fila de u. La veritat és que no miro ni temps, ni posició, ni ritme, ni res...em centro en anar fent, sé que en arribar a Lloret portarem uns 10K.

Arribem a Lloret, porto uns 59’ de cursa. M’aturo a l’avituallament per tal que m’omplin el bidó i tiro milles. Recorrem tot el passeig marítim en direcció nord fins al final i enllacem amb el camí de ronda. Segurament aquest tram, el del camí de ronda, és el més bonic de tots, m’ha agradat molt córrer vora del mar amb els turistes francesos animant-nos al nostre pas. Precisament en aquest tram he perdut el contacte amb els corredors que portava a prop, segurament m’he encantat una mica. Aquest tram del camí de ronda finalitza amb una forta pujada en zig-zag que t’obliga a caminar gairebé des de baix de tot...buffff...escales i més escales!.

Devem ser al voltant del Km14 més o menys, a partir d’aquí correm per urbanitzacions, alguna finca privada i corriols i més corriols. Ens acostem a la cala Canyelles (em sembla), punt on està situat el segon avituallament, al Km15,5. Quan estem baixant direcció a aquesta cala, un nen ens anima i em diu, “el 39”. Ostres!, si que vaig endavant!, no m’ho crec ni jo!. Ha estat una bona injecció de moral. Arribo a la cala, m’aturo per omplir el bidó de nou, que gairebé el duia buit, i sortim de la cala per carretera d’asfalt en pujada, i ficar-nos altre cop per urbanitzacions que són autèntiques teranyines de carrers. Val a dir que la senyalització de la cursa és impecable i sempre saps cap a on has de tirar.

El terreny s’endureix, els corriols es multipliquen i les forces ja van justes. Baixant un corriol rellisco i me’n vaig a terra, alguna esgarrapada al braç esquerra i una petita ferida a la ma, poca cosa, però una mica escandalosa perquè em regalima una mica de sang pel dit petit. Travessem la segona platja, córrer per la sorra no és exactament el que necessiten ara les meves cames...buffff...realment esgotador. Cap al Km20 arribem al darrer avituallament, el de la cala Llevadó (ja dins el terme de Tossa de Mar), torno a omplir el bidó i els voluntaris ens animen dient-nos que resten 5K.

Sortint de l’avituallament el primer que et trobes és un corriol de pujada força dur, però la cosa no s’acaba aquí i tot el que queda ja és així, no es pot córrer gairebé gens. En la posterior baixada m’agafa una rampa al bessó dret, bufff...quin mal!. No em puc ni moure, estiro com puc, camino una mica i un altre cop!, estrebada al canto!, penso que si encara resten 5K estic ben fotut... Em refaig i continuo, en l’estona que he estat aturat m’avancen 4 ó 5 corredors. Vaig prudent, a les pujades pujo com puc i les baixades no apreto per por a patir una altre rampa, miro el GPS varis cops, gairebé no avanço, de 500m en 500m... Aquest punt de la cursa és realment molt dur i desitges que s’acabi ja, el terreny és molt complicat i les cames ja no estan per aquests esforços. Ficat dins el bosc escolto la veu de l’speaker....això ja està a prop!!. Darrer esforç, i en arribar a dalt veig la població de Tossa per entre mig dels arbres, baixem unes escales, un parell de carrers més baixant i entrem al Castell de Tossa. Pujada (la darrera de la cursa!) per dins el castell, i sortim per la part de dalt, pel costat que dona al mar, darrera baixada en zig-zag, i catifa vermella per passar l’arc en 2h 43’. Després vaig comprovar que vaig ser el 44é classificat de la general, el 17é de la Selva Marítima. Tota una AVENTURA, sens dubte. La fotografia és del moment de l’arribada.

A tots els finishers ens donaven aquesta medalla i un diploma.

Segons l'organització, els parcials durant la cursa han estat aquests:

punt 1 - Lloret de Mar (Km 10,5) - 1h 00'
punt 2 - Cala Canyelles (Km 15,5) - 1h 31' 42"
punt 3 - Cala Llevadó (Km 20) - 2h 03' 41"

...40 minuts per fer els darrers 3,5K. Tinc l'excusa de l'estrebada al bessó, però vaja, que la enfonsada va ser considerable. El proper cop haig d'arribar més sencer al final.

Setmana 9/9 per la Selva Marítima. Prèvia.

Dimarts vaig fer el darrer entrenament abans de la Selva Marítima, que serà aquest mateix divendres!. Van caure 7,5K en una mica menys de 41’ i vaig repetir el mateix recorregut del primer dia d’aquest pla d’entrenament, és a dir, tres voltes al Parc Catalunya de Sabadell. M’he trobat bé, cansat al principi i bastant més fi quan ja portava uns 20’ corrent, el que em fa pensar que potser abans de començar la cursa de divendres m’aniria bé fer un bon escalfament.

Durant aquestes 8 setmanes i escaig d’entrenament han caigut 306K, i la rutina de totes les setmanes ha estat dilluns i diumenges sortida per terra/muntanya; els dimecres, sèries per asfalt; i els divendres sèries curtes per terra i en pujada o bé sortida per muntanya. Els entrenaments més gratificants han estat les tirades llargues de diumenge per Collserola, moltes vegades em quedava sorprès d’haver complert amb la planificació gairebé sense adonar-me’n. Respecte al desnivell de les sortides, només he controlat el D+ acumulat a les tirades de diumenge, i em surt un D+ global de 3.120m, així que suposo que tenint en compte la resta d’entrenaments hauré arribat als 4.000m.

Com em trobo?, doncs em trobo bé, amb confiança. Com a prova de referència tinc la Talaia d’ara fa un mes, amb una distància i desnivell molt similars als que em trobaré divendres, tot i que em fa la impressió que la Selva Marítima és més trenca-cames, donat que es puja i baixa més cops al llarg dels 25K de recorregut. Bé, dic 25K, perquè aquesta és la distància oficial...però m’he trobat algun track d’uns 22K i a la mateixa plana web de la cursa en alguna  banda diu que són 20K. Però vaja, em crec bastant un track que he trobat a wikiloc, perquè penso que és d’algun valent que va fer la prova l’any passat. Aquí us penjo l’altimetria, el recorregut i el link d’aquest track.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1692052

I aquesta és l’altimetria oficial.

D’altre banda, per aquesta cursa estrenaré equipament. Bé, ja l’he provat un parell de cops per no trobar-me amb alguna sorpresa desagradable, no fos cas.... La samarreta Nike me la va regalar la meva dona pel meu sant i els pantalons Salomon els vaig comprar fa unes setmanes a la botiga Vertic de Sabadell, una botiga molt guapa, la veritat, trobareu de tot i us atendran molt bé, si podeu acosteu-vos-hi, val la pena. Als peus, com sempre, portaré les Asics Trabucco 13 i a la cintura em cordaré el cinturó d’hidratació que m’ha acompanyat en totes les sortides de diumenge.

I crec que ja ho tinc tot, ara només falta que em surti un bon dia, amb bones sensacions. Objectiu?, no sé pas...si em surt una cursa com la de La Talaia ja ho dono per bastant bo. Segurament sortiré una mica més fort que aleshores i espero que les forces aguantin fins al final. L’aventura començarà el divendres a les 14h i espero veure Tossa una estona abans de les 17h. Ja us explicaré...

Setmana 8/9 per la Selva Marítima

Setmana de baixada i això ja s’acaba... Ha estat una setmana tranquil·la, entrenant menys del que hauria volgut perquè, de sobte, fa una calor terrible a migdia (quan acostumo a entrenar) i m’és molt difícil trobar altres hores per poder sortir. Malgrat tot la setmana no ha quedat malament del tot i, tenint en compte es tractava de setmana de baixada , el volum de kilòmetres ja no és gaire important.

Dilluns 07/05 à 40 minuts suaus. Entre calor i mandra, no vaig fer l’entrenament que tocava. No em venia gaire de gust deixar que el sol em fregís durant una estona i vaig decidir no sortir. A descansar.

Dimecres 09/05 à 2 x 4000. Buffff....aquestes sèries em venen llargues per l’estat d’ànim que tinc ara mateix, i fa un dia de ple estiu...decideixo fer una sortida per muntanya, buscant l’ombra dels arbres. Crec que va ser una decisió encertada, no va ser una sortida excessivament dura, la vaig fer quasi tota per pistes de terra i camins de muntanya. Cap corriol. D+ acumulat d’uns 170 m.Vaig forçar el ritme en pla i baixada i les sensacions van ser molt bones, van caure una mica més de 11K en 57’ 40”.

Dijous 10/05 à Avui no tocava fer res (com tots els dijous), però tenia mala consciència per no haver sortit dilluns, així que vaig fer una tirada de recuperació, la meitat per asfalt i l’altre meitat per bosc. Ritme lent, aguantant la calor i 7,6K més al sac en poc més de 40’.

Divendres 11/05 à 45 minuts per muntanya. Mal dia!.Avui m’he aixecat amb mal de coll...ahir ja em va semblar que tenia molèsties, i avui estic una mica fotut. Decideixo no sortir a entrenar, pensant que així potser em recuperaré més ràpid. Un refredat ara és fatal, arriba en el pitjor moment...

Diumenge 13/05 à 80 minuts. Afortunadament avui el dia s’ha aixecat una mica més fresc que aquests darrers, poso rumb cap a Collserola, a la zona de sempre, i em disposo a fer una sortida normal, d’aquelles per complir amb l’expedient i poc més. Quasi tota la sortida per pistes de terra i alguns corriols, han caigut  13,5 K en 79’, amb un D+ acumulat de 330  m. Al començament m’he notat molt fatigat, segurament pel refredat, però quan ja portava uns 40’ m’he començat a trobar millor i he acabat amb sensacions més o menys bones. Pel camí de Vallpineda vaig prendre aquesta foto, en primer terme la masia de Can Montmany i Valldoreix, i més al fons Sant Cugat i Rubí :

Doncs ja està tota la feina feta, ara ja només queda esperar, que aquest refredat marxi lo abans possible i que, sobretot, el divendres ens faci un bon dia, prefereixo calor abans que pluja. Dels 33K d’aquesta setmana em quedo amb els 11K de la sortida de dimecres: bon ritme, bones cames i bons pensaments,  tot plegat va acompanyar i em vaig trobar de luxe, tant de bo el proper divendres torni a tenir aquestes sensacions.

Setmana 7/9 per la Selva Marítima

Doncs darrera setmana de càrrega del pla d’entrenament, i la veritat és que l’he completat amb bones sensacions i força satisfet de com ha sortit. Us la detallo:

Dilluns 30/04 à 45 minuts suaus. Sortida suau, buscant camins nous. M’he ficat per pistes de terra, una mica de muntanya i camp a través. Es nota que ahir no vaig sortir perquè em trobo de luxe, molt descansat. La única pega es que he hagut de tornar pel mateix lloc per on he anat perquè no veia clar on aniria a parar. En total han caigut 9,2K en 51’ 30” per terreny no gaire dur però si irregular.

Dimecres 02/05 à 6 x 1000 amb rec. de 60” – 90”. Començo amb un escalfament de 13’ a ritme de 5’ 36” i, com sempre, sense parar, enceto les sèries. Vaig prudent, sense buscar el límit, la primera surt en 4’ clavats, la segona en 3’ 59” i la tercera en 4’ 09”, aquesta tercera amb vent de cara i patint una mica per acabar-la. La quarta surt en 3’ 55”, la cinquena en 4’ 18” i la darrera en 4’ 03”. La cinquena sèrie també l’he fet amb vent de cara i, a més, he sortit massa fort ( a 3’ 30”) i els darrers 200m he defallit de mala manera. Em quedo amb la sensació de control que he aconseguit en la primera i darrera sèrie, mai m’havia trobat tant bé a aquests ritmes, això sí, cal tocar de peus a terra i a la que baixo a 3’ 50” ja pateixo bastant. Remato la feina amb 7’ de refredament a 5’ 50” i 10K més al sac!.

Divendres 04/05 à 3 x (4 pujades) recuperant en les baixades i 3’ entre cada bloc. Aquest entrenament no és nou, ja el vaig fer fa tres o quatre setmanes, així que ja sé a que m’enfronto. Començo 17’ d’escalfament a ritme de 5’23” i a pel primer bloc!, que surt en 1’ 15”, 1’ 13”, 1’ 15” i 1’ 14”, les recuperacions de baixada surten en 2’ 10” més o menys. Recupero durant uns 4’ i enceto el segon bloc, que surt així: 1’ 18”, 1’ 16”, 1’ 18” i 1’ 17”, ritmes clarament inferiors al primer bloc. 4’ més de recuperació i el darrer bloc queda en 1’ 18”, 1’ 17”, 1’ 17” i 1’ 17”. Finalitzo l’entrenament amb 7’ de refredament a 5’ 44”, acumulo 11,2K en 1h 1’.

Diumenge 06/05 à 90 minuts. Avui tocava córrer per muntanya, així doncs han caigut 15K en 86’ amb D+ acumulat de 400m . Ha estat una sortida interessant, m’he trobat una mica carregat de cames en les pujades, però suposo que es normal després de les sèries de dimecres i divendres. Avui he tornat a pujar el Puigmadrona i com que feia un dia molt clar he fet una foto en direcció Montserrat, aquí la teniu.

Setmana força positiva, 45K de càrrega. Les sèries de dimecres em van deixar bones sensacions, i en les de divendres, tot i que els ritmes no van ser millors que el primer cop que vaig fer aquest entrenament, he tingut la impressió de patir menys. Per acabar, la sortida d’avui ha estat força bona, no he caminat gairebé gens durant els 15K i crec que ha quedat una sortida correcte.