I Cursa dels Cobardes

Aquesta és la primera edició de la cursa, una cursa de muntanya d’uns 12K amb un D+ de 330m que transcorre per la comarca de l’Anoia, concretament, pels boscos propers al poble de El Bedorc, al municipi de Piera.

Ha passat una mica més d’una setmana de la meva participació a la Selva Marítima, per entremig només dos entrenaments, el típic de recuperació que vinc fent tots els dilluns on van caure 8,5K i unes sèries curtes el dimecres en format 3 x ( 500 – 400 – 300 - 200 – 100), acumulant 10,2K més. Sensacions correctes, potser dilluns encara em trobava cansat, però a dia d’avui em trobo genial per competir, potser millor que fa una setmana.  La cursa d’avui, tot i tenir desnivells interessants, no sembla una cursa dura i tinc moltes ganes de veure fins on puc arribar.

Com us deia aquesta és la primera edició de la cursa, moltes coses són millorables, però el més important és que hi ha voluntat de fer-ho millor l’any vinent i el punt de partida que ha aconseguit muntar l’organització és força bo: bons accessos (a l’entrada del Bedorc ja t’indiquen cap a on has de tirar), aparcament ampli, tot i que potser una segada a les herbes no estaria de més, un bon recorregut, uns bons paratges i, sobretot, les ganes de tots els voluntaris de fer les coses ben fetes. Respecte al recorregut, és 100% muntanya, bé hi ha una baixada de ciment i es passa pel Bedorc (que està asfaltat) , però la resta són pistes forestals, caminets de muntanya i corriols. A grans trets, sortim des d’una pineda, puges gairebé sense parar durant els primers 3K, la darrera part d’aquesta pujada és un corriol amb força desnivell, després toca baixar per pistes forestals fins el Bedorc, i tornem a pujar (passant pel davant de l’aparcament), primer per pista forestal i després per un corriol força estret però sense tenir un desnivell exagerat. Un cop dalt, a excepció d’alguna curta pujadeta, tot cap a baix fins l’arribada. Com us deia, un bon recorregut. Aquí us penjo l’altimetria que m’ha mesurat el GPS.

Surto de casa amb temps de sobres, i sort d’això perquè (òbviament) m’he perdut i he agafat la carretera que no era, des de Sant Sadurní s’ha d’anar en direcció Piera i jo no ho he fet ben bé així, jeje. Però vaja, que arribo amb uns 45 minuts abans de començar la cursa, tampoc ha estat cap desastre. Deixo el cotxe al descampat habilitat com a aparcament, agafo tot el necessari i me’n vaig a buscar el dorsal, des de l’aparcament fins la zona on està tot muntat deu haver uns cinc – deu  minuts caminant, aquest tram el farem durant la cursa, serà el Km 6,5 més o menys. Recullo el dorsal sense problemes i poso rumb cap a la Pineda des d’on farem la sortida, a uns 200m de distància més o menys.

Uns minuts abans de la sortida, un bon ensurt!, veig un home que cau rodó a terra sense coneixement!, ostres!, vaja tela!. Pel que he pogut veure, sembla que era diabètic i necessitava insulina...buffff...quin començament...Un cop el company està recuperat, tot a punt per començar. Em situo dels primers a veure si tinc prou ritme per anar al davant. Petardo i tots a córrer!, sortida sense problemes i a veure com surt. Primer tram molt planer on aguanto bé el ritme del cap de cursa, però a les primeres pujades afluixo perquè penso que potser em cremaré abans d’hora. Aquestes primeres pujades són les que més m’han costat de tota la cursa, està clar que he sortit massa fred, he escalfat molt poquet... La cursa s’estira ràpidament i de seguida només tinc a la vista quatre corredors, per darrera no arriba ningú. En arribar a la part més dura de la pujada, entre el Km2,5 i el Km3 atrapo els corredors que portava a la vista, aquest darrer tram el faig caminant amb ells, encara queda molta cursa. Venint des de lluny un corredor ens atrapa i de seguida el perdem de vista. En arribar a dalt, baixada per camí de muntanya estret i en quan entrem en un pista ample i més o menys planera, apreto una mica i només un dels corredors em respon, en la següent baixada m’avança i vaig darrera d’ell fins al Bedorc. La baixada és ràpida, en alguns trams freno una mica perquè hi ha molta pedra, però en general és una baixada molt aprofitable.

En arribar al Bedorc,  avituallament, prenc dues ampolles, una per veure i l’altre me la tiro per sobre. Sortim del Bedorc passant per davant de l’aparcament i encetem una petita pujada, en aquesta pujada el dorsal se’m despenja dels clips degut a que la suor i l’aigua n’ha desfet les vores. El corredor que portava davant s’ha quedat a la pujada i la resta de la cursa la faig gairebé tot sol. Continuem pujant per pista forestal i al Km7,2 girem a l’esquerra per encetar un corriol estret, però de pendent no massa excessiu, o això em sembla a mi. A mig corriol atrapo un corredor que va una mica mort, en arribar a dalt un altre avituallament. I des d’aquí fins al final, a excepció d’un parell de pujades (que jo recordi) tot és baixada. Em trobo bé i a la baixada no m’estic de res, ritme gairebé continu per sota de 4’, això sí, sense arribar a jugar-me-la que no vull tastar el terra. Segurament és el tram que més he xalat, tot per pista forestal i donant-ho tot. De tant en tant em giro, no ve ningú. En alguns trams veig dos corredors a un centenar de metres davant meu, passem per un túnel (crec que passem per sota de la C-15) i el terreny es fa més planer i una més feixuc. Ara anem per un camí que voreja un camp, tinc un corredor a uns 70m davant meu, però no hi ha manera de retallar més distància. Tot d’una he tingut una mica de baixon, i durant uns 200 ó 300 metres he hagut d’anar més lent. Poc a poc agafo ritme i ja tiro com abans. Darrer kilòmetre de cursa en baixada per finalitzar en 1h 0’ 42”, veia complicat poder baixar de 1h i efectivament així ha estat, tot i que he acabat més sencer del que m’esperava i potser estic més a prop del que em pensava. Finalment 23è classificat de 108 corredors i m'enduc una ampolla de cava cap a casa, jeje.