Selva Marítima 2012

Ja ha arribat el gran dia, dintre d’unes hores prendre part en una cursa que fa ja molt temps que porto al cap i, per fi, avui m’enfrontaré als vint i pico kilòmetres de muntanya entre Blanes i Tossa de Mar. Un bon repte sens dubte, més que una cursa és una aventura.

Arribem a Blanes amb gairebé dues hores de marge, tot i així no queda gaire més remei que deixar el cotxe al pàrking soterrani, i és que aparcar a Blanes, a prop del passeig marítim, és missió impossible. Recollida de dorsal i bossa del corredor sense gaire problema, m’ha tocat el dorsal 342. No és un dorsal de paper com els habituals, és de tela, d’un teixit similar al de les samarretes tècniques. Baixo al soterrani, al cotxe, i em començo a guarnir amb el dorsal, el GPS, les ulleres i el cinturó d’hidratació. Ja estic a punt!, surto al carrer a escalfar una mica, resten encara uns 45 – 50 minuts per començar.

Mentalment repasso un mica el recorregut, no tinc ni idea del que trobaré i al meu cap ressona  una frase que vaig llegir en un comunicat de l’organització: “Els darrers 4Km són de duresa EXTREMA”. Serà veritat?, que em trobaré a aquella alçada de la cursa?. A grans trets el recorregut fins Lloret no té gaire complicació, abans de d’arribar a Lloret ja fem un tros del camí de ronda, i sortint d’aquesta població en fem un altre bon tros d’aquest camí, potser la part més emblemàtica de la cursa. I a partir d’allà....doncs és dur, realment dur. I sí, és veritat, els darrers 3 ó 4K desitges que s’acabi aviat perquè els corriols de pujada s’enllacen amb els de baixada sense parar. Per entremig caldrà travessar dues platges per la sorra. Aquí us penjo l’altimetria que m’ha mesurat el GPS, finalment us puc confirmar que no són 25K, són uns 23,5K més o menys.

A les 13.30h puntualment obren la sortida per revisar que cadascú porti el material establert al reglament, en el cas de la Selva Marítima, el meu cas, cal dur telèfon mòbil, bidó i un bitllet de 20 euros. Passo la revisió dels primers i m’espero tranquil·lament a l’àrea de sortida, tot i que els nervis van en augment. El dia es comença a tapar, i es gira vent, està claríssim que el sol ja no el veurem més avui. S’acosta el moment, després de les indicacions de l’organització sobre el perfil de la cursa i les marques que cal seguir per no perdre’s, compte enrere de 10 segons i sortida!. Surto a ritme alegre, gairebé amb el grup de cap de cursa. Sortim de Blanes  en direcció al jardí botànic mar i murtra, i comença a caure una pluja fina, que de seguida s’atura i gairebé no arriba ni a mullar el terra.

Aquest primers kilòmetres són fàcils, el recorregut per dins dels dos jardins botànics és força entretingut, trobes gent animant i com que encara anem frescos tot plegat sembla més maco, jeje. Les pujades i baixades no són excessivament dures, algun corriol de baixada et posa a prova les cames i sobretot, comencen a aparèixer les gran protagonistes, les escales!, n’hi ha per tot arreu del recorregut, tant de pujada com de baixada. La cursa s’ha estirat moltíssim, evidentment fa estona que no veig el cap de cursa i ens hem quedat un grupet d’uns 8 ó 9 corredors que anem fent gairebé en fila de u. La veritat és que no miro ni temps, ni posició, ni ritme, ni res...em centro en anar fent, sé que en arribar a Lloret portarem uns 10K.

Arribem a Lloret, porto uns 59’ de cursa. M’aturo a l’avituallament per tal que m’omplin el bidó i tiro milles. Recorrem tot el passeig marítim en direcció nord fins al final i enllacem amb el camí de ronda. Segurament aquest tram, el del camí de ronda, és el més bonic de tots, m’ha agradat molt córrer vora del mar amb els turistes francesos animant-nos al nostre pas. Precisament en aquest tram he perdut el contacte amb els corredors que portava a prop, segurament m’he encantat una mica. Aquest tram del camí de ronda finalitza amb una forta pujada en zig-zag que t’obliga a caminar gairebé des de baix de tot...buffff...escales i més escales!.

Devem ser al voltant del Km14 més o menys, a partir d’aquí correm per urbanitzacions, alguna finca privada i corriols i més corriols. Ens acostem a la cala Canyelles (em sembla), punt on està situat el segon avituallament, al Km15,5. Quan estem baixant direcció a aquesta cala, un nen ens anima i em diu, “el 39”. Ostres!, si que vaig endavant!, no m’ho crec ni jo!. Ha estat una bona injecció de moral. Arribo a la cala, m’aturo per omplir el bidó de nou, que gairebé el duia buit, i sortim de la cala per carretera d’asfalt en pujada, i ficar-nos altre cop per urbanitzacions que són autèntiques teranyines de carrers. Val a dir que la senyalització de la cursa és impecable i sempre saps cap a on has de tirar.

El terreny s’endureix, els corriols es multipliquen i les forces ja van justes. Baixant un corriol rellisco i me’n vaig a terra, alguna esgarrapada al braç esquerra i una petita ferida a la ma, poca cosa, però una mica escandalosa perquè em regalima una mica de sang pel dit petit. Travessem la segona platja, córrer per la sorra no és exactament el que necessiten ara les meves cames...buffff...realment esgotador. Cap al Km20 arribem al darrer avituallament, el de la cala Llevadó (ja dins el terme de Tossa de Mar), torno a omplir el bidó i els voluntaris ens animen dient-nos que resten 5K.

Sortint de l’avituallament el primer que et trobes és un corriol de pujada força dur, però la cosa no s’acaba aquí i tot el que queda ja és així, no es pot córrer gairebé gens. En la posterior baixada m’agafa una rampa al bessó dret, bufff...quin mal!. No em puc ni moure, estiro com puc, camino una mica i un altre cop!, estrebada al canto!, penso que si encara resten 5K estic ben fotut... Em refaig i continuo, en l’estona que he estat aturat m’avancen 4 ó 5 corredors. Vaig prudent, a les pujades pujo com puc i les baixades no apreto per por a patir una altre rampa, miro el GPS varis cops, gairebé no avanço, de 500m en 500m... Aquest punt de la cursa és realment molt dur i desitges que s’acabi ja, el terreny és molt complicat i les cames ja no estan per aquests esforços. Ficat dins el bosc escolto la veu de l’speaker....això ja està a prop!!. Darrer esforç, i en arribar a dalt veig la població de Tossa per entre mig dels arbres, baixem unes escales, un parell de carrers més baixant i entrem al Castell de Tossa. Pujada (la darrera de la cursa!) per dins el castell, i sortim per la part de dalt, pel costat que dona al mar, darrera baixada en zig-zag, i catifa vermella per passar l’arc en 2h 43’. Després vaig comprovar que vaig ser el 44é classificat de la general, el 17é de la Selva Marítima. Tota una AVENTURA, sens dubte. La fotografia és del moment de l’arribada.

A tots els finishers ens donaven aquesta medalla i un diploma.

Segons l'organització, els parcials durant la cursa han estat aquests:

punt 1 - Lloret de Mar (Km 10,5) - 1h 00'
punt 2 - Cala Canyelles (Km 15,5) - 1h 31' 42"
punt 3 - Cala Llevadó (Km 20) - 2h 03' 41"

...40 minuts per fer els darrers 3,5K. Tinc l'excusa de l'estrebada al bessó, però vaja, que la enfonsada va ser considerable. El proper cop haig d'arribar més sencer al final.