dilluns, 26 de setembre de 2011

II Collbatonina

Dia núvol i plujós. Per sort això ha estat al matí, a la tarda s’han obert clarianes i ha quedat una tarda força bona. Uns 400 runners s’han aplegat avui a la vora de Montserrat per córrer la segona edició de la Collbatonina, una cursa jove amb un ambient molt bo i força ben organitzada. És una cursa per repetir.

No he trobat gaire informació de la cursa, només una crònica d’un corredor que la va fer l’any passat i deia que va ser força dur, així doncs la intenció que porto en ment és fer-la tranquil i sense anar ofegat. Són 10 kilòmetres, comencen al poliesportiu de Collbató, amb un primer kilòmetre amb vàries rampes que carreguen les cames només sortir. Fins al Km3 tot és asfalt, pujant i baixant per varis carrers de la zona residencial de Collbató. Aquesta part és fa una mica dura, especialment la pujada que hi ha el km2. A partir del Km3 comencen les pistes de terra, i ja no pararem de pujar fins una mica abans del km7. No recordo grans rampes, però és dur, molta estona pujant. El camí és una mica pedregós però es pot córrer bé. Una mica abans del Km7 passem per un restaurant (no em féu dir com es diu perquè no m’hi vaig fixar) i a partir d’allà gairebé tot és baixada, excepte una rampa curta però intensa per entremig. La part final de la baixada ja torna ser en asfalt. Aquesta vegada el GPS m’ha mesurat 10 kilòmetres clavats i l’altimetria s’ajusta molt bé al que recordo. Aquí us la penjo.

Aparcar no costa gens, hem vingut amb temps, però si haguéssim arribat més justos tampoc hauria passat res. Després de recollir el dorsal i deixar la bossa al guarda-bosses em vaig a escalfar un mica i a inspeccionar el terreny. Ja veig que comencem en pujada, i bastant exigent, així que caldrà sortir amb calma per no “cremar-se” abans d’hora. Les darreres curses que he fet d’aquest tipus he rondat temps de 48’ – 49’, així que avui em plantejo baixar de 50’, no tinc clar el que em trobaré i tampoc tinc ganes d’anar ofegat tota l’estona.

Ja queda molt poquet per començar, tot a punt!. Surto amb tranquil·litat, conscient que només començar hi ha dues bones rampes, passo el km1 en 4’ 45” més o menys. La fotografia és entre el Km1 i el Km2. A partir del km1 i pico comença una pujada bastant llarga que és fa força feixuga, arribo a dalt mig tocat, però cap problema. Continuo fent la meva, degut a les rampes que hi ha de bon començament, la cursa s’ha estirat força i gairebé anem en fila de u. Em trobo corrent entremig d’un grupet de corredors i trobo en Mireia Cano (del CA Olesa) una bona referència (de fet, hem anat junts fins al final). Just al Km3 comença la pista de terra, segueixo a ritme tranquil, sense saber que és el que vindrà, guardant pel que em pugui trobar. Les cames es van carregant poc a poc, tanta pujada seguida es fa notar, passat el km5 comprovo que estic perdent molt de temps i intento espavilar una mica.

Passo el Km6 i penso que ja només queda un kilòmetre de pujada, vinga va!. Tant bon punt arribo a dalt intento recuperar les cames el més aviat possible i començo a tirar amb força. De seguida començo a córrer a 4’ 30”, la baixada és força aprofitable i em deixo anar. Deixem la terra i recuperem l’asfalt, anem tots a tot drap!, per sota de 4’. Em trobo força fresc, i tiro tot el que puc, avanço varis corredors. Passem per dintre del petit nucli urbà de Collbató, una darrera rampa de regal, apreto les dents i forço per no baixar el ritme. I altre cop baixada, fins al final, el darrer kilòmetre m’ha sortit en 3’ 51”, i passo l’arc d’arribada en 48’ 49”. Molt sorprès, al Km7 perdia bastant de temps respecte al ritme per fer 50’, però la baixada i el fet de no haver-me cremat al començament han fet que hagi acabat molt bé. L’any vinent em sortirà millor!. Les fotografies són al tram final de baixada.

dimarts, 20 de setembre de 2011

Nou equipament per.... nous reptes?

De tant en tant us explico que algunes curses val més fer-les amb sabatilles específiques de muntanya. Darrerament, en concret, en les curses de la Vinya i l’Ametlla de Merola, les he trobat a faltar bastant. Així que he aprofitat una oferta de les tendes Base i m’he comprat unes Asics Trabucco. Aquest model d’Asics no cal ni presentar-lo, és àmpliament conegut i tothom que les té en parla meravelles. Encara no les he estrenat, suposo que aquesta setmana me les posaré algun dia. La primera impressió en cordar-te-les és que pesen molt poc, com unes d’asfalt més o menys. Aqui us deixo una fotografia del model en concret.

El mes vinent (octubre) surt el model nou, que bàsicament és la mateixa sabatilla però en un altre color. Si esteu interessats, sapigueu que a la web http://www.oportunista.com podeu trobar un cupó descompte del 20% en tendes Base vàlid fins al 31/10/2011. Amb aquest descompte, el model nou us podria sortir per sota de 100 euros, que no està regalat però aquest tipus de sabatilles acostumen a ser una mica cares.

Però no només m’he comprat les Trabucco per córrer per muntanya, des de fa setmanes m’estic mirant calendaris de duatlons de muntanya, i em fa il·lusió fer-ne alguna. Bicicleta en tinc, i crec que aquestes noves sabatilles són prou dures i fortes com per fer-les servir per pedalejar per muntanya. Aqui us penjo una fotografia del meu “cavall”, gens actual (me la vaig comprar al 2007), però per començar a sortir en tinc de sobres, a fi de comptes el que importa són les cames.

Però tot això serà a mig termini, per el moment continuaré amb les curses de la Championchip. Ja vaig el 16é del rànking, i arribats fins aquí millor anar fins al final, no?.

dilluns, 19 de setembre de 2011

Cursa de la Mercè

Aquesta és la imatge que oferia la Gran Via de les Corts poc després de les 9.30h del matí. I és que 14.000 inscrits són una gran multitud. Malgrat que érem tants, la sortida està molt ben organitzada, per calaixos de colors, i ha estat una sorpresa poder córrer des de tant bon punt arrencar. A mi m’ha tocat el calaix groc, i és en aquest calaix on per fi he pogut conèixer a en Jordi Mas, ja té gràcia que en curses de 500 participants no ens hem vist, i avui que som milers me’l trobo just al costat. En Jordi em comenta que la calor es farà notar i espera rondar sobre el 47’, a l’hora de la veritat ha fet una cursa excel·lent i gairebé baixa fins el 45’!!. Felicitats per la cursa Jordi!.

Però anem per parts que m’estic avançant... dissabte vaig venir a recollir el dorsal, així que he pogut prendre-m’ho amb calma sense nervis ni cues. Mig hora abans de la sortida estava escalfant per Maria Cristina, amunt i avall, estirant i mirant de reüll com s’anaven omplint els calaixos, i uns deu minuts abans de començar m’he encaminat cap al calaix groc i m’he col·locat per entremig, ni molt endavant, ni molt endarrere.

La cursa d’avui és diferent a les que he fet darrerament, és gairebé tota plana, d’asfalt i totalment urbana. En altres paraules, avui no val anar a buscar un 48’, ni 47’ ni 46’, i espero estar en 45’, tot i que la setmana no ha estat gaire bona, però ja estic millor i espero estar al nivell que vull. El recorregut em sembla que fa anys que no canvia, a grans trets: sortim des de Montjuïc (carrer Rius i Taulet), baixem fins enfilar la Gran Via, tot avall fins Marina, on girem i tornem per Ausiàs March, Ronda Sant Pere i Sepúlveda, el darrer tram d’aquest carrer pica una mica amunt. Després, baixem pel Paral·lel, gir de 180º i pugem per on hem baixat, i acabem amb un gir a l’esquerra per encarar Maria Cristina, altre cop a Montjuïc. El GPS m’ha mesurat 10,4Km, però m’estranya que aquesta cursa no estigui ben mesurada i potser és el meu GPS el que ha mesurat el que ha volgut.

El calaix groc ja està quasi tot ple i estan a punt d’anunciar la sortida per megafonia. Compte enrere, i endavant!. Potser triguem un minut en passar per l’arc de sortida, poso en marxa el rellotge i començo a buscar el meu ritme. En pocs metres comencen a obrir-se espais per on es pot córrer força bé. Només es fa una mica d’embús en passar per les cantonades, però res important. Passo el Km1 en 4’ 31”, ara toca mantenir aquest ritme la resta de la cursa, jeje. Ja estem a la Gran Via, tot recte i en lleugera baixada fins al Km4. El tram de la Gran Via es força còmode, i és tot un luxe poder córrer per aquí. Girem a la dreta per Marina i altre cop a la dreta per entrar a Ausiàs March, ara ja anem en direcció tornada. Passo el Km5 en 22’ 32”, gairebé clavat!.

A partir d’ara, poc a poc, anem recuperant alçada, el recorregut va picant una mica amunt. A partir del Km6 començo a passar-ho malament, la veritat és que esperava poder anar còmode a ritme de 4’ 30”, però he anat una mica forçat i ara em tocarà patir, buffff, i encara em queden 4Km i la part final és en pujada. Em concentro en mantenir el ritme, ja estem a Sepúlveda i vaig bastant justet. A més la part final d’aquest carrer té un bon desnivell i fa una mica de mal. Sortim de Sepúlveda per baixar pel Paral·lel. No m’esforço en apretar en la baixada i intento recuperar una mica, mitja volta i encarem el darrer kilòmetre. Apreto el que puc, no gaire, la veritat. La fotografia és pujant el Paral·lel, entre el km9 i el Km9.5 més o menys. Gir a l’esquerra per Maria Cristina i al fons veig els arcs d’arribada. Veig clar que el 45’ se m’escapa i no em molesto en esprintar, passo l’arribada en 46’ 11”. He acabat força decebut, m’he trobat fluixet i sense ritme. Em queda el dubte de saber si la distància està ben mesurada, però tant se val, les sensacions no han estat gens bones i només resten dues setmanes per la mitja de Sant Cugat, allà tenia previst fer una prova parcial, però ja veurem... complicat ho veig.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Cross de l'Ametlla de Merola

11 de setembre, diada de Catalunya. Avui hi ha curses per tot arreu!, però em vaig decidir ja fa temps per aquesta per dos motius. El primer, perquè me n’han parlat molt bé i és una cursa dura que em convé per aquestes alçades de temporada; i el segon, perquè puntua doble per la Championchip, jeje. Fora conyes, la cursa d’avui és de les històriques del calendari de curses populars, ja van per la 23ª edició i això es nota en la organització. Només puc dir que tot de deu!, excepte les dutxes….buffff, amb aigua freda!!, jeje.

Respecte al recorregut, doncs exigent. Potser una mica menys del que m’esperava, havia llegit que era tant dura que venia mig acollonit. Però després he comprovat que es dura però es pot córrer força. Tot i així, es complicat que surti una bona marca perquè les baixades no són gaire aprofitables, massa pendent i massa pedres per deixar-se anar. S’han de fer dues voltes gairebé idèntiques, la cursa comença dins el nucli de l’Ametlla, continua fent una volta per un camí de terra vorejant uns camps i tornem a entrar al nucli, completant el primer kilòmetre. Fem una volta per dintre de l’Ametlla i una mica abans del Km2 comença una pujada, en principi de gespa i després d’asfalt, que s’allarga gairebé un kilòmetre i fa patir bastant. A partir d’aquí, tot el recorregut transcorre per camins de terra, bastant transitables amb un parell de baixades força pronunciades i una pujada curta però intensa per entremig. El darrer kilòmetre de la volta és pla però una mica incòmode pels sots que et vas trobant. La segona volta es gairebé idèntica. El GPS m’ha mesurat 10,15 Km de distància. Aquí us penjo l’altimetria.

Avui som uns 500 corredors, i la organització ha tingut el grandíssim detall de fer una mena de calaixos per tal que ens distribuïm d’una manera més uniforme en funció del temps que vol fer cadascú. Jo em situo a la banda del final del calaix 40’ – 50’, donat que l’objectiu és fer un 48’. Poc a poc s’omple la plaça de l’Ametlla i de seguida es dona la sortida. Tot i els calaixos, es munta una mica de tap i els primers 200 metres són una mica agobiants, sembla mentida que hi hagi gent que es col·loca al davant de tot sabent que farà 50’ o més. Poc a poc, el camí s’eixampla una mica i prop del Km1 la cosa ja va més fluida. Entrem dintre del nucli de l’Ametlla, passem pel costat de l’arc d’arribada i comença la primera de les pujades. Bufff, això puja de valent!!.

Arribo a dalt una mica tocat, es veu l’Ametlla a baix de tot, quan estàs aquí dalt t’adones del que has pujat realment. Ara continuem per un tram de terra més o menys pla, amb lleugeres ondulacions, que de vegades s’eixampla i de vegades es fa tant estret que anem en fila de u, passo el Km3 en gairebé 15’. Cap al Km3 i pico trobem una baixada amb bastant pendent, molta pedra solta i amb un gir de gairebé 180º que fa que hagis de frenar bastant sinó tastaràs el terra, segurament amb sabatilles de muntanya aquest tram és fa molt millor. Tot seguint entrem en un terreny similar al d’una fageda (potser és una fageda però ara no ho recordo bé) amb terreny pla però ple de sots i moltes fulles a terra, es pot anar ràpid però vigilant on trepitges. Ja ens acostem al nucli de l’Ametlla, passo el Km5 en 24’ 26”, més o menys vaig bé.

Ara comença la segona volta, com que sé que a la pujada perdré molt de temps, apreto ara per intentar guanyar-ne una mica. Em poso a ritme de 4’ 30”, entro al nucli de l’Ametlla (les fotografies són d’aquell punt), avançant corredors i tirant tot el que puc, conscient que estic a punt d’encetar la pujada forta altre cop.

Passem altre cop pel costat de l’arc d’arribada i cap amunt!, ostres, ara les cames si que es queixen de veritat. Arribo a dalt quasi fos, però el pensament que les pujades ja s’han acabat em fa allargar el pas i tirar fort altre cop. Porto, des de fa una estona, la referència d’un corredor amb samarreta blanca que m’està venint molt bé. El segueixo i en arribar al km8 i pico l’atrapo, però en el Km9 sembla que va més fresc que jo i me la torna. Intento seguir-lo, a distància, mirant de no perdre el ritme. Ja arribem a l’Ametlla altre cop, gir a la dreta, darrers 100 metres d’asfalt que aprofito per esprintar una mica i acabar en 48’ 45”, força content!, avui ha sortit com jo volia. La fotografia és dels darrers metres.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Cursa de la Vinya

Sant Llorenç d’Hortons, en aquesta població s’organitza la cursa d’avui. És una cursa de 10Km, quasi tota per pistes i camins de terra i amb perfil bastant exigent. Un refredat m’ha deixat una mica tocat, així que no afronto la cursa al 100%, a més, anímicament tampoc estic a tope. No tinc gaires referències per saber com anirà avui, però abans de començar m’havia plantejat fer un 48’.

Com deia, el perfil de la cursa és exigent, la cursa comença (i acaba) al poliesportiu municipal i ja de bones a primeres, ens trobem les primeres rampes. Un cop sortim del nucli urbà ens fiquem per camins de muntanya amb força desnivell i, de vegades, de difícil trànsit, degut a que hi ha força grava i pedra solta. L’ideal per avui és dur calçat específic de muntanya perquè amb les Asics he patit una mica en algun tram. Els camins, pistes i algun tram d’asfalt et fan pujar gairebé sense parar fins al km4 i pico, un cop allà comences a enllaçar trams de baixada i plans, per entremig alguna que altre pujada que et trenca el ritme i fan patir força. Fins arribar altre cop al nucli urbà, cap al km8.5, més o menys, on ens trobem un parell de rampes de comiat i acabem al poliesportiu. Aquí us penjo l’altimetria i el recorregut.

Després d’agafar el dorsal i deixar la bossa sense problemes, vaig a escalfar una mica pel nucli de Sant Llorenç, on ja comprovo que les pujades no són tonteria. M’acosto cap a la zona de sortida i faig uns darrers estiraments. Avui no hi ha arc de sortida, però si que hi ha catifa de control de temps, així que tot correcte. Em col·loco entremig, una mica endavant, avui som uns 300 corredors (la cursa estava limitada a aquest nombre). No m’assabento del senyal de sortida (jo crec que no hi ha hagut), però la gent ja es mou i tiro milles!. Primers metres una mica feixucs, amb una mica d’aglomeració. Poc a poc es va aclarint la cosa i vaig fent. Al cap de molt poquet, abans d’arribar al Km1, entrem dintre el tram de bosc. Els camins són estrets i costa una mica trobar per on avançar. I arriben les pujades de veritat, bufff, com puja això!, quina barbaritat!. I la calor ja comença a fer-se notar...

Les cames encara estan fresques i vaig avançant gent, però poc a poc els quàdriceps es comencen a queixar i haig de baixar una mica el ritme. Passo el Km3 en 15’, no està mal, tant de bo pugui arribar a dalt de tot mantenint aquest nivell. Entre el Km3 i el Km4 ho passo malament durant una estona, ara les cames ja es queixen bastant i demanen afluixar, em proposo no caminar en cap moment i continuo corrent. Al Km4 i pico, en passar pel costat d’un cotxe de l’organització, un home ens diu: “va, que ara comença la baixada!”, ostres quines paraules!, he rebut de cop una injecció d’energia!. Els primers metres de baixada recupero una mica les cames i després m’hi llenço sense pensar, passo el Km5 en 25’ 40”, haig de recuperar molt per fer el 48’.

En els trams plans, aprofito la inèrcia que porto de les baixades, i aconsegueixo mantenir un ritme de 4’ 10” més o menys. A més, a uns 150 metres hi ha un grup de corredors que em fan de referència i això m’ajuda molt. Però els desnivells encara no s’han acabat, de tant en tant ens trobem trams de pujada, alguns més intensos que d’altres que trenquen el ritme i obliguen a un sobreesforç continu, la veritat és que la cursa està essent dura. Cap al Km7 ja estic atrapant el grup de corredors que portava com a referència, n’avanço 5 ó 6 de cop i el que queda em tocarà fer-ho “sol”, donat que els que tinc al davant estan una mica lluny per intentar atrapar-los.

Ja només resten un parell de kilòmetres i vaig justet, perquè enganyar-nos, jeje. Deixem la terra i comencem l’asfalt i espero que no hi hagi cap regalet de comiat, però les meves esperances de seguida s’esvaeixen i just al Km9 ens trobem la penúltima rampa, bufff, apreto les dents i intento no baixar gaire el ritme. Per sort, només han estat uns 150 metres, ara tornem a baixar i aprofito per fer un darrer esforç. Aconsegueixo atrapar un parell de corredors i apreto una mica més pensant en la rampa del final. Això ja s’acaba, els darrers 100 metres són en pujada (com no!), les fotografies són d’aquell punt, i passo l’arribada en 49’ 18”. Se m’ha escapat el 48’ per poc, que hi farem!. Tot i així, crec que no ha estat del tot malament i puc estar satisfet de com ha sortit.