Amb moltíssim retràs, però per fi he pogut completar la crònica...
Dos mesos sencers sense penjar-me un dorsal al pit, és força temps, la veritat. Des de que vaig començar a córrer crec que no havia estat mai tant temps sense competir. Entre això, i el poc entrenament que porto a les cames, afronto aquesta cursa amb molta precaució.
La Transllena surt des de la Pobla de Cèrvoles, un petit poble de la comarca de Les Garrigues i, en principi, el recorregut consisteix en pujar a la serra de Llena i baixar. Dic en prinicipi, perquè a darrera hora i degut a l’elevat risc d’incendis d’enguany, l’organització s’ha vist obligada a modificar l’itinerari, passant per la part baixa del municipi, fent-lo més suau i menys tècnic. La cursa transcorre principalment per pistes de muntanya força transitables, corriols poquets i la majoria de baixada. La cursa comença amb un perfil ondulat, amb petites pujades seguides de baixades, crec que en els primers 5K es baixa més que es puja. El tram més dur, crec jo, es troba una mica abans de la meitat de cursa, entre el 5,5K i el 6,5K, amb una pujada continua força dura que es complicat fer-la sencera sense caminar. Després baixada per pista forestal molt còmode fins al Km8 més o menys. Terreny també còmode i més o menys pla durant un altre kilòmetre i a partir del Km9 comença un petit “via-crucis” amb perfil ondulat que et posa a prova constantment, donat que les forces ja van justetes. El darrer kilòmetre és bastant favorable i es pot finalitzar forçant una mica el ritme.
Una bona estona abans de la cursa ja estem pel poble, quatre cases contades!. Recollida de dorsal i obsequis sense problemes i me’n vaig cap al cotxe a cambiar-me. Una estoneta escalfant pel tram final de la cursa i a esperar que sigui l’hora de la sortida. A les 18.30h, puntualment, es dona la sortida. Sortida correcte, una mica de tap al començament perquè hem de passar per una cantonada una mica estreta, però de seguida hi ha prou espai perquè cadascú faci la seva cursa. Primers trams de pujades suaus i baixades poc pronunciades. Ens anem endinsant al bosc, baixant més que pujant, alternant trams de pista forestal i corriols. Pràcticament no miro el GPS per res, només em concentro en mantenir el ritme. Cap al Km2 la cursa ja s’ha estirat molt, vaig atrapant corredors i cap al Km3 vaig més o menys sol amb un grupet d’uns 6 ó 7 corredors a uns 100m davant meu. Cap al Km5 ja vaig gairebé tot sol, el grup que portava al davant s’ha desfet, alguns els he atrapat i d’altres han marxat. Ara l’objectiu és la primera classificada de dones que la tinc a uns 100m. 23’ 47” al Km5, confirmant la sensació de que hem fet més baixada que pujada.
Encetem una pujada més o menys dura, aconsegueixo avançar algun corredor que camina i em poso a l’alçada de la primera dona. Arribem a dalt, avituallament (no és pas el primer, cal destacar que cada 3Km o menys hi havia un), i encetem una baixada per pista forestal. Tant bon punt encetem la baixada m’apareix un dolor abdominal a la part dreta que no em deixa córrer amb comoditat. Miro el GPS, el ritme és més o menys bo, 4’ 10”, però el dolor no afluixa i sóc incapaç d’apretar més. Continuo com puc, la primera dona m’ha deixat una mica enrere i intento que no em marxi gaire. Arribant al Km8 el dolor disminueix i gairebé no el noto, ha estat un kilòmetre i mig bastant dur. Entre el Km8 i el Km9 el terreny és còmode i força pla, em refaig, deixo enrere la primera dona i començo, potser, el tram més dur de la cursa. La fotografia és cap al Km8 més o menys, al final de la baixada.
Ara tinc davant meu un corriol de pujada una mica dur, comença suau, es pot córrer, però poc a poc el pendent va augmentant i el terreny és força relliscós perquè hi ha molta pedra petita que et fa patinar, inevitablement el darrer tram de pujada el faig caminant. Passo el Km10 en 48' 24" i des d’aquí fins al final la cursa se m’ha fet bastant dura, un pujar i baixar continu per pistes forestals. El terreny és més o menys còmode, però les cames no donen per gaire més, i ara el vent bufa de cara i ho complica tot una miqueta més. Les pujades les faig a ritme, mirant de no cremar-me, i a les baixades em deixo anar el que puc, vaig tocat però sembla que no vaig pitjor que els demés perquè encara atrapo algun corredor. Miro el GPS, ja estic al Km12, això ja està fet!, encara queda alguna pujada més i enceto el darrer kilòmetre. Porto un corredor al punt de mira des de fa molta estona però m’és impossible atrapar-lo, darrer tram de terra en lleugera pujada i entrem a l’asfalt per fer els darrers 300m d’entrada al poble. Finalitzo en 1h 10’ 39”, temps una mica discret, la veritat. Posició 35 de la general i 25 de la meva categoria.
