dissabte, 31 de desembre de 2011

Cursa dels nassos 2011


Darrera cursa de l’any!. L’any passat em vaig quedar amb les ganes de fer-la i, enguany, no podia faltar. Seran 10 kilòmetres planers, urbans i força ràpids tal i com mostra la fotografia que encapçala aquesta crònica.

És una cursa multitudinària, mig competició, mig festiva i celebro molt que l’organització prepari la sortida per calaixos, totalment tancats, en funció de la millor marca que tinguis en alguna de les curses de la Challenge de 10K de Barcelona. A mi em va tocar el quart calaix, el groc, que suposo que anava del 42’ al 45’, dic suposo perquè no ho vaig saber trobar enlloc. Avui som 10.000 corredors i si no fos pels calaixos això seria una autèntic caos. Tot i així, sempre hi ha el típic espavilat que es cola al calaix que no li toca i la plaga dels “sense-dorsal” que, malauradament, cada cop en veig més.

Per aparcar el millor que es pot fer, sota el meu criteri és clar, es deixar el cotxe al centre comercial proper a la sortida, que et permet deixar-lo durant 3 hores gratuïtament. I el dorsal s’ha de recollir els dies previs a la cursa, o el mateix dia fins les 15.00h (em sembla), així doncs la recollida de dorsal la pots fer sense problemes donat que els horaris són amplis i la gent el va recollint de manera molt esglaonada. El dorsal es recull al poliesportiu de la Mar Bella on també s’instal•la una petita fira del corredor amb material divers.

Arribo una hora abans del començament de la cursa, tranquil•lament faig els preparatius previs i quan falta una mitja hora per començar m’acosto cap a la zona de sortida. Moltíssima gent per tot arreu, molt bon ambient i una temperatura sorprenentment càlida per aquestes dates. Corro, estiro, torno a córrer, vaig escalfant tranquil•lament a ritme suau, i just abans d’anar-me’n cap al meu calaix faig un parell de rectes per acabar d’agafar el to. No tenia clar com afrontar la cursa, fa gairebé dos mesos (des de la Sagrera) que no afronto la distància del 10 kilòmetres, però el fet d’estar al quart calaix m’anima a sortir a buscar marca, si tinc una sortida “neta” o intentaré, i si veig que la cosa va molt travada doncs m’ho prenc amb més calma. La idea és anar per sota de 4’ 30”, però sense arribar a 4’ 15” que crec que és el ritme a partir del qual començo a passar-ho malament.

Resten pocs minuts pel començament de la cursa, escolto el compte enrere per la sortida i veig com el rellotge de la cursa es posa en marxa. Evidentment nosaltres ni ens movem i quan passo per sota el rellotge aquest ja marca 1 minut, poso en marxa el meu GPS i arrenco. Sortida correcte, amb algun entrebanc però poca cosa, aconsegueixo obrir-me camí per la banda esquerre del carrer Ronda de Mar i després girem a la dreta pel Passeig Garcia Fària, continuo avançant corredors però ja de forma més còmode i sense problemes. Porto un ritme fort i vull mantenir-lo, passo el Km2 en 8’ 15” més o menys i m’adono que vaig massa fort i no aguantaré tota la cursa a aquest ritme. Baixo un miqueta el ritme però tampoc gaire, les sensacions són correctes i de moment les cames responen. No he vist cap més marca quilomètrica, segur que estaven, però no les vaig veure. Passat el Km4, en arribar al passeig de Picasso es fa un gir de 180º, freno i accelero ràpidament per recuperar el ritme, entrem al Passeig de la Circumval•lació i veig el Km5, se m’ha fet curt i tot, miro el GPS, 21’ 34”. Perfecte!, és un bon parcial.

Em sembla que entre els km6 i km8 he passat un mica de “baixon”, no ho tinc clar perquè no he mirat el GPS en cap moment, però diria que anava a ritme de 4’ 30” o potser una mica més. Aquest tram de la cursa és una mica avorrit, tinc moltes ganes d’arribar a la Diagonal, perquè sé que en arribar allí quedaran només uns dos kilòmetres i tinc pensat forçar el ritme en aquell punt. Per fi veig la Diagonal i començo a forçar el ritme en veure que vaig bé. Sembla que la cosa rutlla, vaig a bon ritme, justet, però a bon ritme. Veig el senyal del Km9 i encara apreto una mica més, girem a la dreta per entrar a Ronda de Mar i gairebé vaig esprintant, buffff...l’arc d’arribada està més lluny del que sembla... Continuo a ritme fort, i quedant uns 300 metres ho dono tot i em marco un esprint final que m’ha deixat gairebé sense aler, creu-ho l’arribada, paro el GPS i miro...ostres!, 43’ 22”, MMP!!. El segon 5000 m’ha sortit una mica més lent, però estic contentíssim, no podia tancar l’any de millor manera. Després he mirat la distància, no fos cas que hi hagués sorpresa, però no, el GPS m’ha mesurat 10,10 Km.

dimecres, 28 de desembre de 2011

Sant Silvestre del Masnou 2011

Trenta pico edicions ja porta a les seves espatlles aquesta Sant Silvestre. I com que a la plana web de la cursa informava que millor arribar d’hora per poder aparcar dintre el port, doncs això hem fet, arribar aviat i així hem pogut entrar el cotxe dintre del port i tot plegat és més còmode. Tot i així, ens hem trobat un “follon” força important. I és que, en tot moment, m’ha semblat que la organització estava una mica desbordada.

Ràpidament me’n vaig a buscar els dorsals dels nens, el de la Daniela ( la meva neboda) i el del Siro. Força cua, donat que estaven barrejades les cues dels que ja s’havien inscrit amb els que s’inscrivien en aquell moment, després d’una bona estona aconsegueixo els dorsals. La primera que corre és la Daniela, així que li posem el dorsal perquè dintre de poc ja li tocarà córrer i està una mica nerviosa per posar-se a escalfar. El Siro, de moment, s’espera al cotxet, jeje.

Primera cursa: amb una mica retard comença la primera cursa, el meu cunyat és queda a la sortida amb la Daniela mentre jo me’n vaig cap a meitat del recorregut a animar-la. Són 800 metres, des de l’arc situat més al nord han de pujar a l’aparcament, fer mitja volta i tornar fins al mateix arc. Escolto per megafonia la sortida i m’espero, comencen a passar nens i nens, impossible veure-la... quan ja han passat tots em canvio de banda i intento afinar la vista per la tornada.....tampoc...aleshores quan ja pensava que havia passat la meva dona diu “es allà!”, ostres!, és veritat, l’animo i me’n vaig amb ella per fer la recta final al seu costat. Arribem fins a l’arc sense problemes, és la seva primera cursa, em diu que se li ha fet curta, jeje.

Segona cursa: ara li toca al Siro, aquest cop són 300 metres. Anar i tornar per la recta principal. Amb el temps just li posem el dorsal i entre mig d’un desgavell força important en anem fins la línia de sortida. Ja han sortit quasi tots els nens, amb el soroll del grup de batuka s’espanta una mica i es posa a plorar, l’agafo al coll i fem els primers metres així, el torno a baixar i li dic que miri els altres nens que tenim al davant. Aleshores ja es posa a córrer, sempre agafat de la meva ma. Anem fent metres, evidentment anem últims, segurament ell és el més petit de la cursa (tot just ahir va fer 18 mesos!). Fem mitja volta al final de la recta i enfilem els darrers 100 i pico metres. Continua corrent i jo al seu costat, a mig camí se li baixen els pantalons!!, pobret...jeje...s’emprenya, li dic que no passa res i li pujo ràpidament. Ja tots han arribat, ens esperen a nosaltres i tots els aplaudiments que s’escolten són per ell, poc a poc ens acostem a l’arc d’arribada i fet!!, primera cursa del Siro al sac!!.

I ara ja em toca a mi, però abans es feia la cursa femenina, així que m’he dedicat a escalfar bé els isquios que encara em molestaven una mica. Corro i camino pel port, amunt i avall mentre miro la cursa de les dones. Aquesta cursa em serveix per saber com és el recorregut: una primera volta de poc més de 2 Km per dintre el port i després una segona volta més llarga, sortint del port en direcció nord, passant un tram de terra/sorra, gir de 180º, i tornant altre cop al port pel mateix lloc, molt estret per córrer en dos sentits, i completar els 5 Km de la cursa, que a l’hora de la veritat han estat una mica menys de 4,9 km.

Estiraments, un parell de rectes i me’n vaig cap a la sortida. Ostres!, això ja està ple a tope!, buffff, no em queda cap més remei que ficar-me per entremig, ja veurem com va la sortida. Es dona el tret i comencem a moure’ns, lentament i amb força entrebancs anem avançant. No puc apretar gaire perquè això és molt estret per tanta gent com som, no miro el ritme ni res. Al final del port hi ha una petita pujada que aprofito per avançar corredors, girem a l’esquerre per entrar a l’aparcament i a partir d’aquell moment ja puc anar agafant ritme. Em trobo còmode i vaig fent, completem la primera volta i la cosa ja va força més fina. Veig el senyal del Km2 i miro el GPS, per sota de 9’, tenint en compte que he sortit lent no està malament.

Ara, en arribar al final del port, fem una pujadeta petita i girem a la dreta en direcció nord, primer anem per un passeig i després ens fiquem per un tram de terra i sorra. No sé quin ritme porto però vaig còmode i els isquios no molesten gaire. Això comença a posar-se molt estret, i com que atrapo corredors se’m fa difícil progressar. Gir de 180º, que t’obliga a parar gairebé al 100% perquè la sorra et fa relliscar bastant. Ara em veig obligat a baixar el ritme perquè aquest tram es realment molt estret (gairebé no passen tres corredors en paral·lel) i m’he trobat una grup de corredors que fan un tap important. Sortim del tram de terra i tornem al passeig, ara ja puc avançar i recupero el ritme que portava. Entrem novament a l’aparcament del port, (les fotografies són en aquell punt més o menys) miro el GPS i vaig a ritme de poc més de 4’ i bastant còmode, quasi ni m’ho crec!. Mantinc el ritme, darrer gir per encarar la recta final i forço el ritme per fer els darrers 200m a 3’ 30”. Finalitzo en 21’ 01”, força sorprès pel temps, només 9” més que a Viladecans però amb sensacions molt millors, sense notar-me forçat en cap moment. Al final de la cursa, beguda isotònica i un bon lot de productes de neteja

Com ja he comentat abans, el GPS m’ha mesurat una mica menys de 4,9Km, exactament 4.876 metres, molt semblant a la distància que em va mesurar a Viladecans ara fa una setmana. Degut a que cap de les dues curses compleix la distància no “m’homologo” les marques i continuo deixant el 22’ 03” de fa un any com a MMP en la distància de 5Km. Espero que l’any vinent ambdues curses estiguin ben mesurades, tot i que en el cas del Masnou ho veig complicat perquè l’any passat ja vaig llegir que no complia la distància i suposo que no tocaran el recorregut.

diumenge, 25 de desembre de 2011

mm BCN: resum setmana 1/10

Primera setmana de càrrega per preparar la mitja marató de Barcelona del 26 de febrer de 2012, si no ho faig així mai aconseguiré un resultat "decent" en aquesta distància i alguna vegada m'havia de posar a seguir "estrictament" un pla d'entrenament. La setmana ha anat així:

 

Dilluns 19/12 à 50 min. Suaus. Per fi les ventades dels darrers dies han marxat i es pot córrer una mica més còmode. Faig un entrenament tranquil de 47' i escaig acumulant prop de 9 kilòmetres.

 

Dimecres 21/12 à fartlek: 7' forts, 6' suaus, 5' forts .... 1' fort. Primera vegada que afronto un fartlek d'aquest estil, n'havia fet per distància, però no per temps. Començo amb 15' d'escalfament a ritme molt suau (5' 40") i començo els canvis amb calma perquè m'interessa més acabar-lo sencer que no haver de aixecar el peu a mig entrenament. Primers 7' forts a ritme de 4' 08", 6' de recuperació a 5' 41", 5' forts a 4' 07", 4' de recuperació a 5' 42", 3' forts a 3' 56", 2' de recuperació a 5' 50", darrer minut fort a 3' 48" i finalitzo amb 11' de refredament a ritme de 5' 33".. Bastant còmode, excepte al final de la primera sèrie que he patit una mica. En la sèrie de 5' he enganxat una pujada que m'ha esguerrat una mica el ritme... Sensacions molt bones, pensava que les sèries havien estat més lentes. Acabo fent  10,7 Km en 54', amb ganes de fer més kilòmetres...

 

Divendres 23/12 à canvis curts: 15 x (45" ràpids + 45" lents). 15' d'escalfament a ritme de 5' 25" més o menys. Començo les sèries (aquest cop no m'he descomptat perquè he calculat que haig d'estar fins al minut 37' i pico fent-les). No us avorriré posant-vos els temps de totes les sèries, només us explico que quasi totes han sortit entre 3' 45" i 3' 50", excepte un parell que m'han sortit una mica per sobre de 4' 00". Sensacions correctes, les darreres sèries no m'han sortit més lentes que les primeres i això és bo, també és cert que els ritmes no han estat del tot ràpids. Continuo amb una mica més de 10' de refredament a ritme suau. Al final surten uns 9,7 Km en 48' i pico.

 

Diumenge 25/12 à 85 minuts suaus. Avui abans de sortir ja veia clar que no faria el que tenia planificat, i és que m'he aixecat amb els isquios molt carregats. Després de pensar-m'ho una mica he sortit, molt abrigat, donat que, malgrat que fa sol, l'ambient és fred. L'entrenament ha estat més aviat dolent, he anat sense ritme tota l'estona i només en el kilòmetres finals he anat una mica més còmode i amb ritme més adequat. En resum, un entrenament per oblidar....però suposo que tot suma. He acabat fent 12,7 Km en 68', a un ritme de 5' 20".

 

Primera setmana de càrrega completa gairebé al 100%, només he fallat una mica avui. He acumulat uns 42 Km, fent una mica de tot, que és del que es tracta. Era força important completar aquesta primera setmana perquè la setmana vinent (que també és de càrrega) tinc dues curses que em trastocaran la planificació: demà mateix la Sant Silvestre del Masnou i dissabte 31 la Cursa dels nassos. La Sant Silvestre de demà em sembla que me la prendre amb calma i més tenint en compte que avui les sensacions han estat més aviat dolentes i a hores d'ara em noto els isquios bastant carregats....però Bueno, ja sé sa que quan ens posem el dorsal perdem una mica el nord, jeje.

divendres, 23 de desembre de 2011

Bon nadal

Doncs això, molt Bon Nadal a tots. Qué passeu unes bones festes en família o amb els amics, gaudiu amb mesura i sobretot, fent el que ens agrada, kilòmetres!!.

dilluns, 19 de desembre de 2011

La Sansi 5 - Viladecans

Aquesta és la primera vegada que el club La Sansi organitza la seva Sant Silvestre a Viladecans, les edicions anteriors s’havien fet a Lloret de Mar i per motius político-esportius (que no explicaré aquí, si algú vol saber-ne més ja ens trobarem en alguna cursa...) s’han traslladat a la població del Baix Llobregat. Tot plegat ha demostrat que aquesta Sant Silvestre està molt consolidada, i avui he vist dorsals superiors al 1400, moltíssima afluència de gent en una cursa “nova”.

Respecte a l’organització, zona d’aparcament força fàcil i bastant desgavell en el lliurament de dorsals, potser l’únic punt en el que cal millorar de cara l’any vinent, donat que la resta d’aspectes de la cursa ha estat molt correcte. El recorregut és totalment pla i per asfalt, potser masses girs de 180º, però s’agraeix que siguin girs amplis, aprofitant petites rotondes o les illes que hi ha entre avingudes. En cap cas hi ha girs d’aquells marcats només amb un con o una tanca que t’obliguen a frenar i accelerar de nou. En definitiva, una cursa ràpida, diria que bastant bona per buscar marca.

Avui fa força fred, fa un dia radiant, llueix el sol amb força, però el vent fa que la sensació de fred sigui força gran. Faltant uns 30 minuts pel començament de la cursa, i després d’haver estat veient la cursa dels més petits començo a escalfar per mirar d’entrar en calor. No tinc gaire clar quin és el circuit i començo a córrer amb la intenció de veure els senyals kilomètrics i fer-me una idea de per on passarem. La cursa d’avui és de només 5 km i cal estar atent des de bon començament perquè no hi ha marge per recuperar temps en cas de fer algun kilòmetre “tonto”. Ja només resten una mica més de 5 minuts pel començament de la cursa i decideixo col·locar-me a la zona de sortida per evitar patir masses aglomeracions.

No m’assabento gaire del començament de la cursa, m’ha semblat escoltar una botzina...no ho sé..., però veig que tothom arrenca i jo faig el mateix. Començament de cursa una miqueta travat, avanço bastants corredors i poc a poc vaig trobant espai, després del gir en la primera rotonda la cosa ja va fina. Passo en Km1 en 3’ 51”, em sembla, perquè avui tampoc he mirat gaire el GPS. Intento mantenir el mateix ritme, no trobo cap referència a la que agafar-me, la llebre de 20’ ha sortit abans que jo i no la veig per enlloc, a la sortida estava al costat de la llebre de 22’ 30” i suposo que la porto per darrera. Les sensacions són bones, passo el Km2 bastant bé i a partir del km 2,5 trobo una bona referència i la segueixo. Km3 i tot bé, una mica justet però bé. Arribo al Km4, tothom accelera i jo faig el mateix, bé, la veritat és que només he pogut apretar una mica perquè ja no tenia gaire capacitat de reacció. La fotografia es cap al km 4,2. En la recta final apreto el que puc i passo l’arc d’arribada en 20’ 52”, totalment sorprès per haver baixat de 21’, no m’ho esperava pas.

Revisant les dades del GPS, veig que a la cursa li falten uns 100 metres. Ja em semblava molt bona marca per mi, m’esperava estar entre el 21’ i el 21’ 30” i és aquí on realment he estat. De tota manera he acabat content, potser podria haver apretat més en el darrer kilòmetre, sempre tinc la sensació que no m’acabo de buidar en cursa. En acabar, beguda isotònica per tothom i un bon lot de productes.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Setmana de transició

Aquest passat cap de setmana no he fet cap cursa, la única opció que m’oferia el calendari de la championchip per continuar puntuant era la Mitja de l’Espirall, i com que portava tres mitges en quatre setmanes (Ripoll, Tarragona i Mataró) vaig decidir donar-me un respir i dedicar la setmana a fer uns entrenaments de manera més ordenada i amb més cap del que acostumo a fer. Actualment vaig novè al ranking de la championchip i no crec que una cursa més o menys afecti gaire a la classificació final.

Les tres curses que tinc previstes per finalitzar aquest 2011 són curses curtes, dues Sant Silvestres de 5Km i la dels nassos, així que m’he dedicat a fer canvis de ritme curts per guanyar una mica de velocitat. A més, a partir de la setmana vinent començaré un pla específic per afrontar correctament la mitja marató de Barcelona (primer objectiu de l’any 2012) i he volgut fer un tastet dels tipus d’entrenament que faré properament, a mode de prova. La setmana ha anat així:

Dimecres à tenia planificat un rodatge suau d’uns 50’. Però vaig improvisar una mica i el vaig guarnir amb uns canvis curts de 300 – 200 – 100, dos cops, recuperant 1 minut al trot entre cada canvi i 2 minuts al trot entre cada sèrie. Primera sèrie: 3’ 43” – 4’ 12” – 3’ 37” ; segona sèrie: 3’ 50” – 4’ 03” – 3’ 42”. Sensacions bones, també és cert que va ser més aviat una prova i no vaig anar a tope. Acaben sortint 9Km en 47’ 22”, a ritme de 5’ 17”.

Divendres à més canvis curts. Avui volia provar 10 x (45” ràpids + 45” lents), i això vaig fer. Començo amb 4Km d’escalfament en 21’ 22”, a ritme de 5’ 20” i m’hi poso amb els canvis: 3' 51"; 3' 48"; 3' 46"; 3' 35"; 3' 41"; 3' 44"; 3' 39"; 3' 38"; 3' 51", em vaig descomptar i en vaig fer 9 en comptes de 10. Sensacions correctes, tot i que reconec que la darrera em va costar bastant. Les recuperacions han sortit, més o menys, a ritme de 5’ 30”. 2Km més a ritme tranquil (5’ 12”) per recuperar les cames i acabar completant gairebé 9Km en 44’ 13”, a ritme de 5’ clavats. Tant dimecres com avui he estat força estricte amb els temps de recuperació, donat que fins ara no ho havia estat gaire i crec que haig de millorar en aquest aspecte.

Diumenge à tocava 80 min a ritme suau. Finalment van sortir 83 min, durant els quals vaig completar gairebé 16Km a ritme de 5’ 13”. Sensacions bones, tot i el fred que feia!, jeje.

Divendres a la nit, la meva dona i jo vam assistir a la conferència de la La Sansi5, organitzada per José Luis Blanco a la Carpa de Sant Cugat. Va ser un col·loqui agradable, al voltant del boom que està tenint l’atletisme popular, on t’assabentes de coses interessants de la part organitzativa de les curses i cadascú explica alguna anècdota divertida. Llàstima que en Domingo Catalán estava literalment sense veu i segurament no va poder explicar tot el que volia. Després del col·loqui, sopar i sorteig de regals. La recaptació anava íntegrament per la marató de TV3 d’aquest pròxim cap de setmana. Aquí us deixo un parell de fotografies.

dilluns, 5 de desembre de 2011

Mitja marató de Mataró 2011

La d’avui és la tercera mitja en quatre setmanes, per tant, ja toca fer un mitja “de passeig”, amb tranquil·litat i gaudint del paisatge. La mitjà de Mataró és força coneguda entre els runners de Catalunya, gairebé tothom l’ha fet algun cop, i suposo que tot plegat és pel magnífic lot de regals que donen en finalitzar la prova. Aquest any les inscripcions (unes 1.700) es van esgotar en unes hores i ha hagut cert malestar perquè es van obrir un dia abans del que informava la web de la cursa i molts s’han quedat fora. A banda, corren rumors que alguns participants no completen la prova sencera, i després de fer uns pocs kilòmetres es presenten a l’arribada per recollir el lot de productes. No sé si això ho fan molts o pocs, però la veritat, trobo que és un comportament lamentable i tard o d’hora acabarà comportant que l’organització es plantegi canvis dràstics. Els temps ho dirà...

Arribo una mica just de temps, com que tinc previst sortir a ritme tranquil no m’he donat gaire pressa en arribar i tenir temps per escalfar. Recullo el dorsal sense gaire problemes (tot i que en alguna de les taules havia una cua considerable), deixo la bossa al guarda-bosses i quan surto al carrer ja només resten uns 20 minuts per la sortida. Faig una petita volta pels carrers del voltant, i quan resten 10 minuts m’acosto a la zona de sortida, que ja està completament plena de gent. Es veu que la sortida està organitzada per calaixos, dic “es veu” perquè enlloc veig cap control en aquest aspecte, jo porto dorsal de color verd i al meu voltant en veig de verds, taronges...hi ha de tot.

Es dona la sortida i al cap d’una estona ens comencem a moure, en passar per l’estora de control de temps encenc el GPS i em disposo a començar la passejada. Primer kilòmetre amb molta gent i petites aglomeracions, però vaja, es pot anar fent. Jo vaig a la meva, els primers kilòmetres tendeixen a baixar i tothom va una mica llançat. Aquest primers kilòmetres són totalment urbans i l’afluència de públic és notable. Porto un ritme al voltant de 4’ 50” i en algun punt de força baixada em deixo anar i baixo a 4’ 30”, però poca estona. Al Km5 hi ha una altre estora de control de temps, la passo en 23’ 33”, força ràpid pel que venia a fer avui.

Poc després de passar el Km5 em trobo en Jordi Mas, i decideixo anar al seu ritme una estona. Ara ja encetem el tram del port, totalment pla. Passem per sota de la N-II i la via del tren i anem en direcció sud primer i direcció nord després, per la mateixa via. Passat el km9 tornem a passar per sota la via del tren i comencem a córrer per la N-II. Passo en Km10 en 47’ 50”, fent un parcial de 24’ 20” en el darrers 5 km. Continuem en direcció nord, aquest tram es fa una mica pesadet, m’entretinc una mica mirant el mar mentre arribem al punt on girem 180º per tornar cap a Mataró. Ara anem en direcció sud.

Els kilòmetres van passant sense gaire història, de vegades estic temptat de forçar el ritme, però passo!, vaig còmode així i no paga la pena patir per fer un o dos minuts menys al final. Travessem Mataró fins arribar a un polígon industrial. Aquesta zona és una mica avorrida, sense gaire públic. Arribo al Km15, parcial de 5km en 24’ 11”, més o menys igual que l’anterior. Tot i portar un ritme tranquil no paro d’avançar corredors. I ara tornem a anar en direcció nord, sortim del polígon industrial i agafem altre cop la N-II, travessem altre cop Mataró i cap al km 19 ja començo a veure el gir a l’esquerra per encetar la pujada final. Primera rampa d’uns 500 metres, “durilla”, però la pujo sense gaire problemes, arribo al Km20, darrer parcial de 5km en 24’ 05”. I ara el darrer kilòmetre, tot en pujada, aquí m’esforço una mica més per no caure en ritmes de 5’ 30” o pitjors. Continuo avançant corredors, darrers metres i em planto a l’arribada en 1h 41’ 15”. Sorprès!, perquè pensava que avui estaria més cap a 1h 45’ que cap a 1h 40’, milloro en un minut i mig el temps de l’any passat i sense patir gens. Me’n vaig content!.