dilluns, 31 d’octubre de 2011

6ª cursa del Pont de Vilomara i Rocafort

La cursa del Pont de Vilomara altre cop. Altre cop 10 kilòmetres de terra i asfalt, meitat i meitat aproximadament. L'any passat vaig trobar aquesta cursa especialment dura, sobretot el kilòmetre i pico de pujada per muntanya que té un pendent bastant fort. L'objectiu d'avui, com no, es millorar la marca de l'any passat. No em plantejo gaire més perquè fa dies que tinc una mica de dolor a les lumbars i no ho veig gaire clar.

El recorregut de la cursa es pot dividir en dos trams perfectament diferenciats: 5 kilòmetres inicials pràcticament tots per asfalt i bastant ràpids, amb força baixades i altres 5 kilòmetres, la majoria per terra, amb fortes pujades entre el Km6 i el Km7,5 més o menys. En definitiva, un recorregut tant dur com divertit, bastant entretingut i que et posa a prova les cames. Aquí us penjo la imatge de satèl·lit del recorregut.

La cursa és a les 11.00h, a les 10.00h i a les 10.20h han fet les curses dels petits….no sé com ho vaig mirar, però em va semblar que la nostre cursa era a les 10.00h, i estem aquí des de les 9 en punt!. Gràcies a això hem pogut aparcar millor del que em pensava (és clar, encara no havia arribat gaire gent), ens ho hem pres amb filosofia i hem mirat les curses dels més petits tranquil·lament. Poc a poc, la gent va arribant. Crec, com ja ve essent habitual, que han exhaurit inscripcions. Em sembla que avui som uns 800 corredors.

Ja ha arribat l'hora, tots preparats, senyal de sortida i a tirar milles!. La fotografia és just en el moment de la sortida. Els primers dos kilòmetres, a excepció d'un petit tram que passem en anar i tornar són d'asfalt i tenen desnivell tant favorable com desfavorable. Es poden fer relativament ràpids, serà perquè encara vaig fresc, jeje. Passo el Km2 per sota de 9' i em quedo una mica sorprès, perquè pensava que la pujada que hi ha una mica abans del Km2 m'havia penalitzat molt. La fotografia es una mica després del Km2, seguidament girem a l'esquerre en direcció al "nucli" del poble.

Ara encetem les baixades, anem baixant i baixant fins la llera del Llobregat, abans però un tram pla amb gir de 180º que m'ha fet una tremenda il·lusió. Ja estem al costat del riu, passem per sobre del Pont (que deu tenir mil anys per lo menys) i encetem la terra. Terrenys d'herba i terra, bastant moll i tou. No estic gens acostumat a córrer per aquest terreny i, a més, em fa una mica de mal la planta del peu dret (aquesta és la primera cursa que faig amb les Asics Trabucco). Al Km5, una mica abans de l'avituallament, hi ha un estora de control de temps. Tot un detall per part de l'organització perquè no es estrictament necessària, però l'han posat. Gràcies. Passo el Km5 en 22' 20", més o menys, per sota del ritme de 4'30". Ja us deia abans que la primera meitat de la cursa és rapideta.

Però ara el terreny fàcil i favorable s'ha acabat, continuem per pista de terra bastant transitable i cap al Km6 comença la pujada amb majúscules. Una pujada que s'allarga i s'allarga, amb terreny pedregós i, de vegades, relliscós, que et posa a prova de valent. Costa fer-la sencera sense caminar, i és que hi ha trams que el desnivell és realment fort. Per fi s'acaba la pujada, i encetem trams més planers amb petits tobogans, tot plegat dintre d'un tram boscós que es fa força entretingut. Els trams planers deixen lloc a la baixada, força pronunciada. Entre el km8 i el km9 recuperem l'asfalt i continuem baixant, i cap al Km9 ja entrem al poble passant una forta pujada (que a l'inici l'havíem fet baixant). Vaig relativament fresc i forço una mica el ritme, darrers carrers, el final és en pujada i aprofito per cremar el poc que em queda. Passo l'arribada en 46' 59", força satisfet. He millorat en gairebé dos minuts el temps de l'any passat, que no està gens malament. La fotografia és a la recta final, a uns 50 metres de la meta.

He revisat les dades que em va donar el GPS l'any passat. Em va mesurar 10,11Km, exactament el mateix que m'ha mesurat avui i l'alçada acumulada és molt similar. Mirant el detall dels temps, evidentment els primers 5 kilòmetres els he fet més ràpids enguany, però sobretot he quedat sorprès de veure que he millorat en el tram de pujada, uns 40 segons entre el Km6 i el Km8!. Es veu que les meves cames comencen a suportar els trams amb desnivell, m'ha fet més content això que la marca final, amb que poca cosa em conformo...jeje.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

V Cursa solidària País del Cava

La cursa d’avui és diferent, no comença i acaba al mateix punt. Sortirem des de Vilafranca del Penedès i anirem fins Sant Sadurní d’Anoia. Per entremig, 13 kilòmetres de cursa, i amb un perfil que no és dur, però sí bastant exigent, destacant la pujada de l’entrada de La Granada (al final del Km3) i la del restaurant Sol i vi (entre el Km8 i el Km9). Malgrat tot, l’objectiu d’avui és baixar de la hora, i espero que pugui compensar a les baixades el que perdi a les pujades. Aquí us penjo l’altimetria.

Deixo el cotxe a Sant Sadurní i me’n vaig a agafar el servei de bus que l’organització posava a disposició dels corredors, i és que això d’acabar en un lloc diferent o s’ha començat té certs inconvenients. Comentar que el servei de bus el vaig trobar molt justet, tant, que em va anar d’un pel que no arribo a temps, i això que estava a Sant Sadurní amb una hora i mitja de marge. Em va fer la impressió que estaven desbordats i per properes edicions potser caldria plantejar alguna millora en aquest aspecte.

Bueno, ja estic a Vilafranca. Mitja hora justa per anar a agafar el dorsal i escalfar. Vaig una mica contra-rellotge, bastant atabalat. Per sort, la recollida del dorsal és ràpida i de seguida em puc començar a preparar. Com que em coneixo una mica Vilafranca (acostumo a entrenar per aquí), m’allunyo una mica del centre, de tot el munt de gent que hi ha, i és que 2000 participants són molta gent. Quan resten uns pocs minuts, em col·loco a la sortida, i a esperar.

Tret de sortida i comencem!. L’atabalament que porto a sobre em passa factura, surto nerviós, mirant d’avançar corredors lents i buscant espais per on passar. Passo el primer kilòmetre en 4’ 15”, em tranquil·litza veure que el ritme és bo, però continuo un pél atabalat. El Km2 en 4’ 23”, i ara ja veig clar que el nerviosisme inicial em fa anar massa ràpid i tot plegat em passarà factura. Fa estoneta que el terreny pica cap a munt, i com que vaig accelerat les cames comencen a queixar-se, em noto pesat i lent. Començo una petita crisi, em noto cansat, lent i les sensacions són dolentes. Una mica abans del Km4 entrem a La Granada, i la rampa que dóna accés al poble se’m fa dura de nassos!. Arribo a dalt tocat, girem a la dreta i veig que la carretera ja no puja, buffff...encara sort!. Passo el Km5 en 22’ 35” i em dóna molta moral comprovar que he pogut aguantar el ritme de 4’ 30” tot i passar-ho malament durant una bona estona.

Sortim de La Granada i davant dels peus se’ns obre una llarga baixada. Ja recuperat del mal moment que he passat, busco un bon ritme per guanyar en aquest tram els segons que segur perdré a la pujada del restaurant Sol i Vi. Són 3 kilòmetres de terreny favorable, amb algun “repechón” per entremig, però poca cosa. Aconsegueixo fer aquests kilòmetres en 4’12”, 4’20” i 4’20”. I arribem a la temuda pujada del Sol i Vi, que al final no ha estat tant i l’he passat millor del que em pensava, això sí, m’he l’he agafat amb calma perquè no volia arribar a dalt totalment cremat. Un cop a dalt, a recuperar sensacions i buscar bon ritme de nou. Ha costat, les cames no estaven per moltes alegries, ì no he pogut córrer amb comoditat fins al cap d’una bona estona, a més, just al Km10 hi ha un tobogan que matxuca bastant. Passo el Km10 en 45’ 05”, la cosa va bé!. El que queda es pla o baixada fins al tram final. Aprofito per apretar, el Km12 em surt el més ràpid de la cursa, en 4’07”. Ja veiem Sant Sadurní!, això ja quasi està!. El darrer kilòmetre continuo tirant fort, la darrera pujada em deixa quasi fos, encara queda una baixada d’uns 60 metres que miro d’aprofitar el millor que puc, passo l’arribada en 58’ 39”. Molt content, crec que era el màxim que podia fer.

dijous, 13 d’octubre de 2011

Cursa 10K Aire

Només han passat dos dies des de la cursa de la tardor i ja estic aquí de nou, en una altre sortida. Avui també seran 10 km, a Vilassar de mar i organització a càrrec del grup esportiu l’Aire. Arribem una mica justos de temps, ràpidament me’n vaig a buscar el dorsal... m’ha tocat el 356 altre cop, serà una senyal del destí??!!, jeje. Veient el desgavell que hi havia en la zona del guarda-bosses i que avui som prop del miler, decideixo deixar la bossa al cotxe per evitar-me cues posteriors. I ja he fet bé, perquè calia fer una bona cua per agafar aigua, fruita i la corresponent samarreta en acabar la cursa. Una mica després que arribés jo s’ha muntat un col·lapse considerable, i és que avui havia masses corredors per tant pocs voluntaris.

Ara a escalfar una mica i pensar com afrontar la cursa. No he llegit gairebé res sobre el recorregut i no tinc ni idea de com és el perfil. Físicament em trobo bé, però suposo que a nivell de "cardio" em passarà factura l’esforç que vaig fer diumenge. De tota manera, sortiré a buscar el ritme de 4’ 30”, com estic fent darrerament i ja veurem si aguanto fins al final.

El recorregut no és pla ni molt menys, comencem en pujada, no són grans rampes, però sí són llargues i desgasten bastant. El tercer kilòmetre es un tobogan, 500 metres baixant, volta a una petita rotonda i altres 500 pujant pel mateix lloc. A partir d’aquí el recorregut és més o menys pla fins al km4,5 on encetem una llarga baixada fins al km6. Des d’aquí fins al final ja gairebé tot el que queda és pla, exceptuant una petita pujada al tram final. El recorregut està bé, la baixada és molt llarga i et deixa un mica fos per la resta de la cursa. El que no m’ha agradat gens és el tram que hi ha entre el km8,5 i km9,5. És un tram paral·lel al mar i cap al Km9 es fa un gir de 180º i tornes pel mateix lloc, i aquí està el problema, el tram és massa estret per permetre córrer en dos sentits. Potser ens haurien de fer passar per sota la via del tren abans i fer una volta per la zona residencial per evitar aquest tram i el gir de 180º. Aquí us penjo l’altimetria i el recorregut.

Resten només uns 10 minuts perquè donin la sortida, em situo per la meitat del grup i a esperar el tret de sortida. Per megafonia fan un compte enrere i endavant!. La sortida és força neta i de seguida es pot córrer força bé, porto un ritme força bo, però com que veig que les pujades s’allarguen bastant decideixo no forçar i buscar un ritme una mica més suau. Una mica abans del Km2 m’atrapa en Jordi Mas, que ens havíem saludat a la sortida, i miro de seguir el seu ritme una estona. Passo el Km2 una mica per sobre de 9’ i encetem el tobogan que comentava abans. En acabar el tobogan el rellotge marca 13’ 30”, comprovar que he fet aquest kilòmetre per sota de 4’ 30” em dona molta moral i crec que ha estat un punt d’inflexió en la cursa. Allargo el pas i atrapo a en Jordi cap al Km4. Sense dir-nos res decidim fer tota la baixada junts.

La baixada és dura, convida a córrer, estem baixant a ritme de poc més de 4’ i el sol ens està matxucant, fa bastanta calor. La baixada s’acaba i arriba l’avituallament, aigua si us plau!. Falten mans per donar aigua, en Jordi ensopega amb un altre corredor i a mi em va d’un pel de no ensopegar amb ells dos. Faig un glopet i em llenço quasi tota l’ampolla per sobre del cap. Passo el Km6 per sota de 27’ i veig possible fer un 44’, així que no afluixo i tiro amb tot. Pensava que el Jordi em venia al darrera però s’ha quedat una mica després de l’ensopegada a l’avituallament. Anem direcció al passeig marítim, encara fem alguna baixadeta més, passem per sota la via del tren pel típic pas soterrat per vianants i encetem una llarga recta paral·lela al mar en direcció nord. Aquí, cap al km7 m’han vingut ganes de deixar-ho córrer, el sol ens estava colpejant amb força i em costava molt mantenir el ritme. Al km8 miro el rellotge, un mica per sota de 35’ 40”, ostres la cosa rutlla!. Però a partir d’aquí ja no podia més, no he pogut mantenir el mateix ritme i poc a poc m’he anat apagant. Al km9, gir de 180º que m’ha acabat de matar i el darrer kilòmetre, esbufegant a tope, només l’he pogut fer en 4’ 40” més o menys. Finalitzo en 44’ 39”, MMP, però ha costat una barbaritat i mitja!, jeje.

Aconseguir una MMP sempre és motiu d’alegria, he acabat la cursa content però tocant de peus a terra. Els darrers dos kilòmetres d’avui no han tingut res a veure amb els que vaig fer diumenge, i l’objectiu de fer 43’ que m’havia marcat per aquest any encara el tinc bastant lluny. Aquí us passo el detall de la marca, el GPS m’ha mesurat 10,09km i el pas pel km10 me’l dona en 44’ 16”. Segurament la cursa està ben mesurada i el GPS s’ha desviat una mica, suposo que als darrers 3 kms, que diu que anava mantenint el 4’ 30” i a mi no m’ho ha semblat gens.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

2ª cursa de la Tardor

Sembla mentida que la cursa d’avui estigui només en la seva segona edició, la veritat és que la organització m’ha semblat quasi perfecte: el dia anterior ja podies trobar la llista de dorsals assignats a la web de la cursa, aparcament fàcil, recollida de dorsal sense cues, kilòmetres marcats, avituallament líquid prou llarg per evitar aglomeracions, un speaker que explicava en tot moment com anava la cursa, botifarrada al final i un llistat de premis que no he trobat a cap cursa fins ara. Tot més propi d’una cursa amb 20 ó 30 edicions a l’esquena que d’una cursa que tot just acaba de néixer. Felicitats als organitzadors!.

La cursa de la Tardor és de 10 kilòmetres, totalment urbans, i es celebra a Sant Andreu de la Barca, la població no és massa gran i si es volen evitar les pujades més fortes no queda cap més remei que fer dues voltes a un circuit de 5 km. Tot i així, el circuit té pujades i baixades contínuament, així que no és una cursa per fer marca. La cursa comença en pla, abans del Km1 ja trobem una baixada, altre cop pla fins al km2, però una mica abans un gir de 180º que obliga a frenar i accelerar. Abans del Km3 una bona rampa, a meitat del quart kilòmetre: baixada, gir de 180º i pujada pel mateix lloc que hem baixat. A final del Km3 i principi del km4 altre cop baixada, altre cop pujada i entre “repechons” i plans completem la volta al circuit. I el circuit cal fer-lo dos cops, és a dir, 4 girs de 180º i 6 rampes. Tot plegat fa impossible mantenir un ritme constant, tant és així, que el organitzadors premien amb una paletilla ibèrica al corredor que aconsegueixi clavar el temps en les dues voltes. Només dos corredors ho van aconseguir, en cas d’empat el premi se l’emportava el que hagués estat més ràpid.

Després d’escalfar una estona i inspeccionar el terreny ens anem situant tots sota l’arc de sortida. Fa fresquet, però el matí es esplèndid, ni un sol núvol a l’horitzó. Es dóna la sortida i a tirar milles!. La idea d’avui es donar continuïtat a les bones sensacions de diumenge passat. Sortida sense gaires entrebancs, passo el km1 en 4’ 24”, millor del que pensava. Continuo fent la meva, avanço i m’avancen, primer gir de 180º, com m’emprenya haver de frenar i accelerar per fer aquest tipus de girs!. Passo el Km2 en 8’ 40”, quasi ni m’ho crec. Porto un ritme molt bó i vaig còmode. Però la pujada que hi ha abans del Km3 m’esguerra el ritme i les sensacions. Ja ho veia venir això, res de nou. Passo el km3 en 13’ 20”, la pujada m’ha matxucat una mica, em recupero el més ràpid que puc i altre cop baixar i pujar, i aquest cop amb gir de 180º, bufff... quina punyeta!. Altre cop a recuperar les cames, encarem la baixada de final del km3 i encetem el darrer kilòmetre del circuit. Els temps de pas pel Km4 no l’he controlat, intento mantenir un ritme viu però la cosa ja costa més, la fotografia és cap al km 4,5 més o menys. Completo la primera volta en 22’ 30”, a ritme de 4’ 30”/km clavat.

Segona volta: mantinc el ritme prou bé, la primera part del circuit és força favorable, plana, baixada i plana. Vaig tant capficat en mantenir el ritme que no he mirat el rellotge ni en el pas pel Km6 ni en el Km7. Entre el km6 i el Km7 m’adono que m’he quedat “sol”, tinc un grup de corredors a uns 100 metres davant meu i no noto la presència de ningú a prop. Em concentro en intentar atrapar als que tinc davant. Ja arribo altre cop a la maleïda pujada que a la primera volta m’ha deixat mig fregit, mantinc referència visual amb uns quants corredors i al final de la pujada quasi els tinc. Passo el Km8 en 36’ 40”, faig un càlcul ràpid i em veig fent altre cop un 46’, em nego!. Apreto fort, atrapo uns quants corredors més en la següent pujada i continuo tirant. Ja estic al darrer kilòmetre, aprofito la baixada per agafar ritme per la rampa final. Porto el sol a l’esquena, i quan resten uns 400 metres veig com se m’acosten dues ombres, les mantinc a ratlla i a uns 200 metres del final canvio el ritme per acabar en 45’ 05”. Una marca inesperada, he patit molt al darrer kilòmetre però ha pagat la pena. La fotografia és a la recta final, a escassos 40 metres de l’arribada.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Mitja marató de Sant Cugat 2011

La veritat és que després d’haver corregut ahir a Montjuic, el més fàcil hauria estat anar a fer els 10Km de Cornellà, però avui toca córrer a casa, a Sant Cugat, no podia ser d’una altre manera. M’enfronto altre cop a la distància de 21,097 Km, des de el passat mes de maig (a Girona) que no ho faig. Per entremig moltes curses de 10Km, les vacances i la pre-temporada. Les vacances es van acabar ja fa sis setmanes, en altres paraules, porto sis setmanes entrenant altre cop, poc temps per temps per assolir el pic de forma, i més tenint en compte que gairebé cap setmana he arribat a entrenar el que tenia planificat. Però aquí estic, disposat a donar la cara.

L’objectiu és millorar la marca de l’any passat (m’imagino que aquest és l’objectiu que porta al cap qualsevol corredor quan repeteix una cursa), i espero que no em costi gaire perquè ara fa un any em va sortir un trist 1h 47’. L’any passat em vaig cremar en la primera part de la cursa i els darrers kilòmetres van ser una veritable tortura, i és que aquesta mitja es dureta i cal fer-la amb cap si no vols “morir” abans d’hora. La idea és dividir la cursa en tres trams de 7Km, fer els dos primers a ritme de 34’ i el darrer, quasi tot pla, intentar portar un ritme al voltant de 4’ 30” que em permeti fer un 32’ més o menys. Dit així sembla molt fàcil, però la cosa té tela.

La cursa comença a la plaça quatre cantons, al centre de Sant Cugat, i finalitza a la Rambla del Celler, davant de l’ajuntament. Entre els dos punts, més de 21 km pel municipi, amb pujades i baixades constants fins al km16, d’aquí fins al final es quasi bé pla. L’any passat el GPS es va quedar sense bateria a mitja cursa i no vaig poder penjar-vos l’altimetria. Aquest cop no em vaig descuidar de carregar-lo i aquí us la penjo, no s’ajusta del tot al recorregut....coses que passen. Però us servirà per fer-vos-en una idea.

El dorsal i la bossa del corredor la vaig recollir ahir a la tarda, així que m’he estalviat corredisses de darrera hora i hem pogut anar tranquils. Arribem amb temps, em col·loco el dorsal i em poso a escalfar i estirar tranquil·lament per la Rambla del Celler. Esperava estar una mica tocat després de la cursa d’ahir, però la veritat és tinc les cames força fresques i no em noto cansat. Resten 20 minuts per la sortida, i me’n vaig cap a Rius i Taulet, com que tinc previst sortir lent he pensat que millor sortir per la part de darrera. Quan només queden 5 minuts per les 10h, per megafonia expliquen que primer es posin els dorsals vermells, després els taronges, els grocs i finalment els blancs. Ostres!, no m’havia adonat del color del dorsal, el meu és taronja, però passo de tirar endavant i em quedo on estic, rodejat de dorsals grocs i blancs.

Tret de sortida!, al cap d’una bona estona ens posem en marxa. Passa més d’un minut fins que creu-ho la sortida, i ara toca calma, perquè anem bastant apelotonats i costa agafar ritme. Paciència, avui som gairebé 1500 inscrits i sortir des de darrera té aquestes coses. Poc a poc es van obrint forats i es pot anar tirant i aleshores no sé ben bé com ha anat que m’he endut un cop de colze bastant fort a l’avantbraç dret, collons quin mal!. Se m’ha unflat i s’ha endurit de seguida, a hores d’ara encara em fa mal. Però bé, ha estat totalment fortuït i no m’ha impedit córrer. El ritme als primers kilòmetres no l’he controlat, he mirat d’anar còmode i ja està. Cap al Km5, després de les primers pujades fortes veig que porto un ritme massa suau, sobre 5’ 08” més o menys. Intento espavilar un mica i passo el Km7 en 35’ 30”, a 5’ 04”. M’he adormit un pel, jeje.

No em torno boig per intentar recuperar el minut i pico que m’he deixar al primer tram, i continuo igual. Encara queda la pujada del Km10, que potser és la pitjor del recorregut. Així que calma, que després tot es paga. Tornem cap al centre, Km 9 i pico, la fotografia és d’aquell punt. I encetem la pujada de Rius i Taulet, i poc després entrem al Parc Central, on comencem una pujada ininterrompuda des més d’un kilòmetre. Ja estem a dalt!, i ha costat menys del que em pensava. Ara baixem Can Mates i anem direcció Boehringer, a encarar la darrera rampa del recorregut. Fet!, ja m’acosto al Km14 i tocarà posar-se les piles. Km14 en 1h 11’, he tornat a fer 35’ 30”, la veritat és que m’està costant molt trobar un ritme que em permeti compensar en les baixades el que perdo en les pujades.

I Km14!, una mica abans començo a canviar el ritme. Baixo amb relativa facilitat al ritme que volia, una mica per sobre de 4’ 30”, i començo a avançar bastants corredors, vaig còmode i faig la meva. El fet d’anar avançant corredors fa que t’enforteixis mentalment i continuo tirant. De tant en tant miro quin ritme porto, excepte en un parell de pujadetes (si, encara hi ha un parell de petites), puc anar mantenint un ritme per sota de 4’ 40”, la cosa no va malament. Les fotografies són una mica abans del km15 i al Km18 i escaig.

Ja estem entrant de nou al nucli urbà de Sant Cugat, encara puc mantenir el ritme bastant bé, no puc dir que vagi sobrat, però estic acabant fort i al ritme que vull, que ja és molt més que el que vaig fer l’any passat. Km20, ja no queda gairebé res, darrer esforç i això estarà fet. Forço un mica més, la cosa rutlla, la fotografia és a uns 500 metres del final, darrer tomb a la dreta i l’arribada al fons. Darrer esprint i passo l’arc en 1h 44’ 09”. Ostres!, tres minuts menys que l’any passat!, de conya!. El darrer tram, de 7,097 km, en 33’ 09”, a 4’ 40”, molt a prop del que volia fer. M’ha faltat una mica de confiança per acabar-ho de rematar. Si haig de ser sincer esperava fer una mica menys, però estic content, porto poc entrenament i ahir vaig córrer, així que només puc estar més que satisfet. Les poques tirades llargues he fet estan donant els seus fruits, vaig pel bon camí, jeje.

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Cursa de Lluís Companys

Avui toca córrer a Montjuïc, però com que demà tinc previst fer la mitja de Sant Cugat, la idea es agafar-m'ho amb calma i no cremar-me gaire. A més, tant bon punt arribo m'adono que la cursa té un perfil una mica exigent, així que motiu de més per fer la cursa tranquil·lament sense mirar gaire el rellotge.

Són 7 kilómetres, dues voltes de 3,5. Sortim des de devant de la facutat d'INEF, pujarem en direcció l'estadi olímpic, entrarem dins, sortirem en baixada i enfilarem de nou l'avinguda de l'estadi per passar devant la INEF altre cop. No penjo recorregut ni altimetria perquè a la web de la cursa: http://www.cursacompanys.cat podeu trobar tota la informació que necessària. La veritat és que està força bé.

Arribo amb temps de sobra, aparco sense gaires problemes i tal qual arribo, a la porta d'INEF, agafo el dorsal sense cap cua. Cap a dintre a deixar la bossa i tot llest!, la veritat és que disposar de l'edifici de l'INEF és un luxe. Ara toca sortir al carrer a escalfar i inspeccionar una mica el terreny. Fa un dia de sol força maco, i la temperatura, de moment, és suportable.

A les 9.30h donen la sortida per la caminada, buffff.... l'espera es fa eterna, he tingut temps d'anar fins l'estadi, tornar, estirar, saludar en Jordi Mas (avui me l'he trobat altre cop) i encara quedar mitja hora per començar!!. Paciència, continuo estirant i poc a poc arriba l'hora. Aquesta vegada em situo a part de darrera, tinc previst sortir a ritme de 5' més o menys, si acabo en 34' ja estarà bé.

Tret de sortida, i a córrer!. Surto molt tranquilet, la cursa comença en pujada i cremar les cames és molt fàcil. Tot i axí avanço força gent, la pujada dura gairebé un kilómetre (no he controlat el temps de pas), després encetem una baixada força pronunciada i girem a la dreta per entrar a l'estadi. Això si que és un luxe!, córrer aquí dins és genial i si a més ho fas a ritme tranquil encara ho disfrutes el doble, la veritat és que em sembla que m'he encantat una mica mirant l'estadi, però bueno, un dia és un dia. Sortim de l'estadi, més baixada, un tram pla i tornem a pujar per passar per l'arc de sortida/arribada, completo la primera volta en 16' 51".

La segona volta, de manera inevitable, la faig més ràpid. La pujada inicial la faig tranquil, però la baixada, el tram de l'estadi i sobretot la baixada posterior apreto bastant, durant una estona he anat per sota de 4'. Arribem altre cop a la pujada de l'avinguda de l'estadi, i com que vaig fresc apreto amb ganes, avanço varis corredors i passo l'arc en 33' 11". M'he quedat força sorprés perquè no m'esperava baixar de 34' després del "passeig" de la primera volta, però mira, coses que pasen, m'he anat animant. Espero que la segona volta no em passi factura demà, jeje.

Com que veig que l'altimetria del GPS ha sortit bastant fina i a la web de la cursa hi ha el recorregut, però no el perfil, aquí us la penjo.