dimecres, 29 de juny de 2011

Pas per l'equador

30 de juny, meitat d’any, pas per l’equador. Potser ja toca fer una mica de balanç, aquest any el ritme de curses està essent frenètic i cal mirar enrere per veure el que està fet i també mirar endavant per veure el que està per fer. 19 curses en un semestre, no està malament. La qualitat d’aquestes curses ha estat variada, algunes bones marques i altres que recordar-les fa pena, com ara la que va sortir a la mitja marató de Terrassa....quin desastre!.

Continuo progressant, sobretot en la distància de 10Km. Ja estic en 44’ i l’objectiu del 43’ que m’havia fixat per aquest any està a prop, tot i que crec que encara trigarà una mica en arribar. A la distància de 21,097Km pateixo un estancament crònic, que continuarà així fins que no posi fil a l’agulla i em dediqui a fer tirades llargues de veritat i amb ganes. Espero poder trobar la motivació i el temps necessaris a partir del setembre, quan la calor comenci a afluixar una mica per començar a fer aquests tipus d’entrenaments.

Respecte la championchip, aquest ritme de curses comença a donar els seus fruits. Des de fa un parell de setmanes ja estic entre els 100 primers del ránking (73é per ser més exactes) i acumulo 3001 punts, poca broma!!. En el seu moment vaig explicar que en la classificació no tenia cap opció, però durant unes setmanes vaig estar entre els 10 primers de la meva categoria i, vulguis o no, sempre fa il·lusió veure el teu nom tant amunt. Poc a poc aquesta classificació s’ha anat completant i ara ja estic el 23é i baixant, com no podia ser d’altre manera.

Mirant endavant, el mes de juliol ve farcit de curses, serà el darrer esforç abans d’unes merescudes vacances. A l’agost marxarem a Sardenya!!, i estaré dues setmanetes sense fer ni un kilòmetre!. Ja vam estar allí al 2005, però l’illa es prou gran i bonica com per anar-hi tantes vegades com l’economia ho permeti. Aquí us penjo una mostra del que ens trobarem, es per posar-vos les dents llargues!, jeje.

I també tornarem a veure això, a Còrsega.

dimarts, 28 de juny de 2011

Cursa del Foc

Sol de justícia!!, això és el que m’he trobat en arribar a Olesa de Montserrat. Està claríssim que avui passarem una calor terrible, no són i les 9 del matí i la xafogor ja és deixa notar força. No em coneixo Olesa, i després de voltes i voltes buscant aparcament, al final he deixat el cotxe al soterrani de la plaça on està tot muntat. És la plaça on hi ha el mercat, no sé com es diu.

Ja estic a la plaça, allà em trobo amb el company Francesc Fos, bé, millor dit, és ell el que em troba a mi perquè la veritat és que vaig mig adormit. Ja té posat el dorsal i em diu que el meu és el 296, doncs apa!, a buscar el dorsal. L’aconsegueixo fent molt poqueta cua i la samarreta de regal també me la donen ràpidament, la veritat és que està tot força ben organitzat. Xerrem un estoneta i ens posem en marxa, a fer un petit escalfament i estirar una mica. Només amb l’escalfament ja comencem a suar, mare meva!, avui la calor passarà factura segur.

El perfil de la cursa d’avui no és pla ni molt menys, els primers 5 kilòmetres estan plens de pujades i baixades, curtes, però suficients per no poder mantenir un ritme constant. Diria que potser no hi ha cap kilòmetre que sigui pla del tot. A partir del Km5, agafem una carretera que ens porta fora del nucli d’Olesa, anant fa baixada i tornant ens ho trobarem tot de pujada, i no és una pujada qualsevol. En definitiva, potser no és pot dir que sigui una cursa dura, però sí que és exigent, sobretot en el darrer tram. Afegint al perfil l’efecte de la calor, us puc assegurar que el tram final us farà patir. He tingut problemes per descarregar el recorregut del Geonaute, quan ho tingui solucionat us penjaré l’altimetria.

Ja s’acosta l’hora de la sortida, ens col·loquem i de seguida ens adonem que ens hem posat molt enrere, que hi farem.... De cop, sense tret de sortida ni res, la gent es posa a córrer, evidentment nosaltres també arranquem i al cap de res tothom es comença a parar....jajaja, sortida falsa!!. És el primer cop que em trobo en aquesta situació. Tots cap l’arc de sortida altre cop, aquesta vegada mirem de posar-nos una mica més endavant. Aquest cop sí!, sortida bona i endavant!. En Francesc porta un ritme molt superior al meu i de seguida el perdo de vista, no he controlat el pas pel primer kilòmetre perquè no he vist el senyal de Km1. Porto, més o menys, el ritme de les darreres curses: al voltant de 4’ 30”. Arriben els primers carrers amb pendent, no m’esperava trobar-me aquestes rampetes tan aviat.

Passo pel Km3 en 13’ i poc, la cosa va bé. Ara enfilem un carrer curtet amb força pendent, baixem el que portem pujat fins ara, poc després ens fiquem en una mena de rambla, que baixem i després pugem. En entrar a la rambla veig que en Francesc ja està sortint, porta un ritme collonut!. Aquesta pujada, tot i no ser res de l’altre món, m’ha costat una mica i he hagut d’afluixar un pél. Passo el Km5 en 22’ 29”, ritme de 4’ 30” clavat!. A partir d’ara canviem els carrers d’Olesa per la carretera BV-1201 (carretera d’Olesa a Martorell). Aquest tram, tot i ser de baixada, és pesadet. A mitja baixada ens creuem amb el primer, que porta un avantatge increïble. Jo continuo fent, porto a l’horitzó un parell de corredors com a referència. En l’avituallament líquid em creu-ho amb en Francesc, ja em queda poquet per fer mitja volta i encarar la part més dura de la cursa.

Fem mitja volta en una rotonda, catifa de control de temps (molt bé) i carretera i manta en direcció a Olesa. Cap al Km8 comença la pujada de veritat, intento mantenir el ritme que porto tot el que puc, atrapo un parell de corredors, la pujada es fa llarga i penso que millor afluixar una mica perquè després de la pujada encara quedarà un kilòmetre fins l’arribada. Acabo la pujada a ritme tranquil i tant bon punt veig que el terreny torna a ser més o menys pla apreto tot el que puc. Atrapo a tres o quatre corredors més i encaro la recta final, al fons veig l’arc d’arribada. Forço fins al final, les cames ja no donen per gaire i passo la meta en 45’ 26”, més o menys el que m’esperava per aquesta cursa. Allà m’espera en Francesc, s’ha clavat un 41’ 00”!, felicitats Fos!!, grandíssima marca.

dimarts, 21 de juny de 2011

V Cursa dels Templers

Com que des de casa fins Lleida hi ha una bona tirada i la cursa és d’hora: a les 9.30h. Hem decidit fer nit a la ciutat de la terra ferma i així aprofitem per fer una mica de turisme. Ens hem allotjat a l’Hotel Real, bona relació qualitat preu, bon servei i una habitació àmplia i confortable. Des del balcó de l’habitació hi ha una bonica vista sobre el riu Segre.

La cursa d’avui també és de 10Km, i no són plans!. Pel que he llegit (i vist) a la web www.templers.cat la cursa comença al castell dels templers amb un primer kilòmetre de tobogans i baixades i després trobes una forta baixada que et condueix cap a la riba del Segre, un cop allà és tot més o menys pla fins al Km5, a partir d’aquest punt comences a guanyar alçada, però no m’ha fet la impressió que hi hagi grans rampes. Això sí, en arribar al Km9 cal apretar les dents perquè es puja al castell i aquí sí que hi ha rampes força dures. Aquí us penjo l’altimetria (que em sembla que aquest cop el Geonaute ha mesurat el que li ha donat la gana) i el recorregut de la cursa.

Són les 8.15h de diumenge 19 de juny, fa un dia esplèndid, amb un sol que promet matxucar-nos, però gens d’humitat. Des de l’hotel fins el castell déu haver un parell de kilòmetres, així que me’ls agafo com escalfament i vaig fent. En arribar em trobo un ambient molt guapo amb una mica de desgavell per agafar els dorsals, em sembla que la organització està una mica desbordada. Avui som més de 1.500 corredors!!. Per fí, després d’una bona cua, ja tinc el dorsal: el 596. Em col·loco el dorsal i escolto per megafonia que avui tindrem llebres, que bé!, no és habitual que hi hagi llebres en curses de 10km.

Veig que la gent està agafant posicions a la sortida i jo ja faig el mateix perquè avui té pinta que això serà un caos. No només té pinta sinó que ho serà segur, donat que veig la llebre de 55’ uns metres per darrera meu, la llebre de 40’ al davant i les de 45’, 50’ i 60’ juntes al davant, a la part esquerre. Desgavell assegurat!. Per fer això millor que no hi hagin llebres i que cadascú surti a la seva. L’any vinent, si torna a haver llebres, millor que es reparteixin d’una forma més racional en la sortida. Ni escolto tret de sortida ni res, només veig que els globus de les llebres surten disparats mentre em quedo enganxat en la sortida, els primers metres són un desastre, em costa molt avançar, per fi aconsegueixo treure’m de sobre la llebre de 60’ i cap al final del primer kilòmetre avanço dues llebres de 50’, passo el Km1 en 4’ 25”. Baixada ràpida a 3’ 45” i ja estem passant per sobre del riu. Des de fa una estona el terreny ja és pla, ara la cursa ja s’ha estirat prou com per córrer tranquil·lament. Vaig fent la meva i passo l’estora del Km5 en 22’ 30”, no puc dir que m’hagi matat gaire.

Com que recordo que el perfil es posava difícil a partir d’una mica abans del Km5 vaig fent però em guardo una mica, però veig que passem carrers i carrers i rampes dures no hi ha, així que apreto una mica. Cap al Km7 em trobo de conya, a més estic avançant molts corredors i porto la moral a tope. Potser algun carrer sí que pica una mica amunt, però res de l’altre món. Entre el Km7 i el Km9 el recorregut m’ha semblat força pla i mantinc un ritme al voltant de 4’ 30” bastant còmodament. I arribem al Km9, i aixeco la vista una mica i veig per on s’ha de pujar....òstia!, això si que són unes bones rampes. La pujada al castell potser són uns 600-700 metres, però fan molt mal. Tiro fort al començament, però en arribar a la darrera rampa haig d’afluixar una mica perquè les cames es queixen, els darrers 100 metres ja són plans però no em molesto ni en apretar, passo l’arc en 46’ 22”. Un temps fluixet... i més tenint en compte que per la tarda les cames no m’han molestat gens, senyal que m’he agafat la cursa amb calma.

dimarts, 14 de juny de 2011

3ª Cursa d'Abrera

Pel dia 12 de juny el calendari oferia vàries opcions, finalment em vaig decantar per venir a Abrera. Hem arribat força aviat, em pensava que la cursa era a les 9.00h i resulta que la sortida es dóna a les 9.30h, doncs apa!, mitja horeta extra per fer el ganso per aquí, jeje. He pogut agafar el dorsal sense problemes, però al cap d’una estona he vist que s’ha muntat una bona cua. L’ambient de la cursa és maco, tranquil, tot força ben organitzat. De les instal·lacions no en puc parlar perquè aquest cop no les he fet servir i sobre l’aparcament, no sé que dir, hem arribat aviat i ha estat més o menys fàcil, però em sembla que si arribes just ho tens complicat.

Respecte al recorregut de la cursa, he llegit que són dues voltes a un circuit de 5 Km i que no és plana. La veritat és que les pujades i baixades són gairebé continues i quan acabes la primera volta ja tens ganes d’aturar-te!. El primer kilòmetre és gairebé tot en baixada, el segon és bastant pla però l’acabes amb una “trialera” de terra que té nassos!, curteta però dura. Després vas planejant, cap al Km3 tornes a baixar i després puges una bona estona fins passat el Km4, el que queda de volta ja és pla. Aquí us penjo l’altimetria, el perfil entre el Km0 i el Km5 i entre el Km5 i el final hauria de ser idèntic, però surt una miqueta diferent...cosetes del Geonaute...

Avui he tingut temps de sobra per escalfar, i per comprovar que la xafogor avui serà dura, només escalfant ja estava força suat. Poc a poc ens anem col·locant a prop de l’arc de sortida. Coet al canto i endavant!. El primer kilòmetre és ràpid i tothom va fortet, passo el Km1 en 4’ 12”. Continuo a un ritme similar, passem per sobre la via del tren i ens fiquem en un petit de tram de terra que acaba amb la “trialera” que comentava abans Passada la trialera enfilem un carrer curtet i amb força desnivell, girem a l’esquerre i continuem per un altre carrer que pica una mica amunt però menys, entre la “trialera” i la rampa posterior necessito uns quants metres per recuperar les cames. A partir d’aquí tinc claríssim que avui no cal mirar el rellotge per res perquè és gairebé impossible dur un ritme constant. Entre el Km2 i el Km3 cap sorpresa rellevant, en arribar al Km3 comencem una bona baixada, després un tram pla, donem mitja volta en una rotonda i comencem un pujada d’uns 400 ó 500 metres que et deixa les cames ben fosses!. El que queda de volta és pla, passo el Km5 en 23’ 10”. La fotografia és just completada la primera volta.

Des de fa una estona he localitzat un parell de corredors del club atlètic Abrera que em són familiars, me’ls he trobat en d’altres curses. Són na Pili Prescolí i en David Garcia, els tinc uns 80 metres davant meu, són una bona referència. Començo la segona volta amb l’objectiu d’agafar-los. Enfilem la baixada, cap al Km6 els veig més a prop i en la “trialera” del final el Km7 els atrapo. Em quedo amb ells una estona, sembla que en David avui no va gaire fi i na Pili el deixa enrere, continuo al seu costat i entre el Km8 i Km9 l’avanço, abans d’arribar al Km9, en la pujada llarga em supera i en arribar a dalt la torno a avançar. Forço el ritme en aquest darrer kilòmetre i passo l’arc d’arribada en 46’ 56”. Tenint en compte el desnivell de la cursa i que el GPS m’indica que a la cursa li sobren uns 170 metres, ja puc donar els temps per bo. La fotografia és a pocs metres de l’arribada.

dimarts, 7 de juny de 2011

IX Cursa de Pineda de Mar

6.30 am i està plovent a bots i barrals!!. Per un moment em plantejo quedar-me al llit...però penso “I si allà dalt no plou”. Total, una mica d’aigua tampoc farà gaire mal. Amunt!, esmorzar lleuger i ràpid i avui me’n vaig sol, que no fa dia per endur-se la família. Pel camí veig que el cel es va aclarint poc a poc, en arribar a Arenys de Mar ja gairebé no plou i a Pineda es nota que ha plogut però ara ni gota!. Encara sort, l’he encertat!.

Aparco bastant fàcilment, molt més del que m’esperava, agafo la bossa i em dirigeixo cap al camp de futbol (zona esportiva Can Xaubet). Allà em trobo una molt bona organització, avui som molts inscrits, bastants més de 1.000, i no hi ha cues per agafar el dorsal, tot molt bé. Els vestuaris molt correctes i només he hagut de fer una mica de cua al guarda-roba. Ja estic a punt, surto del camp de futbol en direcció a la sortida (un parell de carrers més enllà) a estirar i escalfar una miqueta. L’objectiu d’avui?, doncs suposo que hauria de baixar de 45’ altre cop. Aquesta setmana he entrenat poquet, però diuen que el circuit és planer i ràpid, així que avui no es pot fallar. Aquí us penjo el recorregut de la cursa.

Ja estem tots a la sortida, som molta gent. Em col·loco una mica endavant per evitar-me embussos, tot i així els primers metres són una mica estressants, el carrer per on sortim gaire ample no és i costa agafar ritme. Tot i així el primer kilòmetre em surt en 4’ 15”, i el segon també. En el tercer haig de baixar una mica el ritme, lògic, 4’15” encara és un ritme massa fort per mi, però tot arribarà, paciència, jeje. El recorregut entre el Km1 i Km4 coincideix amb part del recorregut de la mitja de Calella, carretera paral·lela al mar amb l’asfalt una mica matxucat.

Em planto al Km5 en 22’ 15”, en el darrer kilòmetre i mig he patit una mica, potser la calor, potser el ritme massa fort dels primers kilòmetres...o potser el “baixon” de sempre, jeje. Avanço i m’avancen, avui som tants que en cap moment anem en “fila de u” com diumenge passat al Prat, es formen grupets de corredors i de vegades avances 7 ó 8 de cop o bé t’avancen tants o més. Entre el Km5 i el Km8 mantinc un bon ritme al voltant de 4’ 30”, i el més important és que m’he trobat còmode, patint, però còmode. Arribat el Km8 veig que val la pena forçar una miqueta més perquè baixar de 45’ està a l’abast. Així que apreto una mica més i vaig fent, passo el Km9 per sota de 41’ i apreto encara més. Ja només resten uns 400 metres i aquí apreto a fons, esperonat per altres corredors que fan el mateix, passo l’arc en 44’ 42”, collonut!. Molt content, altre cop per sota de 45’. He patit, sí, però crec que he corregut molt constant i poc a poc vaig millorant, cada cop costa més esgarrapar algun segon al cronòmetre, però ja és això.