Més material

Les Asics nimbus 12 han estat unes excel·lents companyes de viatge, i segurament no seran les darreres nimbus que calçaré, però després d’una mica més de 1.000 km ja em demanen descansar. Volia arribar amb elles fins final d’any, però evitar lesions i les ganes d’estrenar les Saucony Triumph8 han fet que avanci una mica el relleu. Aquí us penjo una foto de la nova “parella de ball”.

D’altre banda, dissabte passat vaig fer una visita a la botiga Xterra de Vilanova i la Geltrú. Us recomano que us acosteu algun dia, en Ramon ha muntat una tenda molt guapa, té molt material i de molt bona qualitat, i us assessorà correctament en allò que necessiteu. Feia temps que buscava unes ulleres per running però no volia gastar una barbaritat, aquí les vaig trobar, unes Eassun. La meva dona me les va regalar, aquí us penjo una foto. Les vaig estrenar diumenge passat a la mitja de Tarragona i van perfectes, no es mouen gens i no notes que les portes (en Ramon em va explicar que pesen només 18 gr.!!).

Mitja marató de Tarragona 2011

La d’avui serà la meva desena mitja marató, i tot i que inicialment no tenia previst fer-la, finalment em vaig animar a inscriure’m pels comentaris que havia llegit sobre el recorregut, força planer i relativament ràpid i perquè no em venia gaire de gust ficar-me en la marabunta de la Jean Bouin (que també es feia avui). A més, Tarragona és una ciutat que ens agrada força i venir aquí a passar el dia era una motivació afegida.

Moltíssima gent en aquesta cursa, he escoltat per megafonia que explicaven que havien arribar al límit de 2.200 corredors, poca broma!. El recorregut és totalment urbà, amb poc desnivell, entre el Km4 i el Km6 alguna pujada, però que no són gran cosa. Potser el tram més feixuc és el del port, donat que em d’anar fins avall de tot, donar mitja volta i tornar, això junt a que aquest tram és el del final, fa que els darrers 4 kilòmetres siguin durets psicològicament. Molt de públic a gairebé tots els trams del recorregut, animant sense parar, s’agraeix molt trobar tota una ciutat bolcada en la seva cursa d’aquesta manera. Aquí us penjo el recorregut de la cursa.

L’objectiu d’avui és baixar de 1h40’ d’una vegada per totes, a Sant Cugat i Ripoll tenia bastant clar que no podria aconseguir-ho, però amb un perfil com el d’avui tinc confiança de fer-ho bé. Malgrat tot, no sortiré ràpid i aniré progressant poc a poc, en aquest aspecte em plantejo la cursa com a Sant Cugat: tres trams de 7K, els dos primers a ritme una mica per sobre de 4’ 50” més o menys, i el darrer fer-lo a tot el que pugui. Mentre escalfo em vaig convencent a mi mateix que no puc sortir ràpid perquè ho pagaré al final, i millor anar en progressió. Em conec i és molt fàcil que em deixi portar.

Ja queda poc pel tret de sortida, em poso una mica endavant, tot a punt, només queda esperar. Sortida!, primers metres una mica desastrosos degut a la quantitat de gent que som, poc a poc es va aclarint i puc anar fent la meva. Començo a clavar el ritme al voltant de 4’ 48”, i tot i que és un pel més ràpid del que volia, ho dono por bo i vaig fent. Avanço, m’avancen...és quasi impossible trobar una bona referència. Vaig controlant el ritme, veig que passo el Km2 en 9’ 26”. Els carrers van plens de bat a bat, ocupem tot l’ample possible. Vaig fent, amb calma, sense pressa, que això és molt llarg i tot just acabem de començar. Cap al Km4 comencem les primeres pujades, que me les prenc amb calma donat que porto una mica de marge respecte al ritme previst. La fotografia és passat el Km5. Ja estem a la Rambla nova, anem rambla amunt i després rambla avall, cap al final de la rambla arribem al Km7, el passo en 33’ 38”. Vaig al ritme que vull.

Deixem la rambla per fer la volta a la plaça Imperial Tarraco i enllacem una avinguda llarga, molt llarga, amb pendent favorable al inici i totalment plana després. Anem a parar a un polígon industrial, de sobte em trobo al meu costat la bicicleta que marca 1h40’, si està aquí al meu costat és que vaig bé, però tampoc sobrat. Cap al Km9 fem la volta en direcció a la ciutat altre cop, passo el Km10 en 47’ 50”, amb la bicicleta a prop tota l’estona. Continuo amb el mateix ritme, ja estem entrant a la ciutat altre cop i ens dirigim cap a la platja. La fotografia és una mica després del km12. No he vist la senyalització del Km13 i m’he posat una mica nerviós pensant que havia baixat el ritme sense adonar-me’n, miro el GPS i veig que ja anem pel 13,6K, “tranquil, que la cosa va bé”, em dic. Ja veig el Km14, el passo en una mica més de 1h 07’, el segon parcial de 7K m’ha sortit en 33’ 32”, gairebé idèntic al primer.

Continuo amb la guia de 1h40’ a prop, de vegades una mica per davant i d’altres una mica per darrera. Ara tocaria forçar el ritme, però vaig una mica just i decideixo esperar una mica i continuar igual. Aquest tram és un mica estret per la quantitat de gent que som i de vegades costa córrer còmode, l’avituallament del Km15 és un festival, aprofito que tothom redueix el ritme per tirar endavant i, per sort, aconsegueixo una ampolla al final de l’avituallament. Deixem la platja i anem en direcció al port, em plantejo apretar a partir del Km17. Cap al Km16 veig fins a on hem d’arribar, bufff, això és llarguíssim!. És fa pesadet aquest tram, no paro d’avançar corredors i de vegades m’haig de ficar pel carril contrari per poder passar. A partir del Km17 apreto, però les cames no responen gaire, trobo que hi ha quelcom que no m’acompanya. Una mica abans del km18 fem mitja volta, i ara sí que aconsegueixo anar més fi, el fet d’anar “de tornada” fa que el cap funcioni millor. És tot psicològic. Estic mantenint un ritme per sota de 4’ 40” i em trobo relativament bé, vaig fent, amb moltes ganes de veure l’avituallament del km20. Ja anem gairebé en fila de u, no paro d’avançar corredors i això m’anima, arribo a l’avituallament, em tiro l’ampolla d’aigua per sobre i enfilo el darrer kilòmetre a tot el que puc. Darrers 200 ó 300 metres que apreto al màxim (la fotografia és en aquest punt més o menys). Veig l’arc d’arribada, el tinc a uns 50 metres, marca 1h 40’ 35”, ostres!, que se m’escapa... passo l’estora de control de temps, aturo el GPS i miro: 1h 40’ 09”. MMP sí, però m’ha quedat una certa sensació de fracàs...

XXV 5 milles nocturnes de Cerdanyola

Dissabte al vespre no és un horari gaire habitual per organitzar una cursa popular, però ja fa 25 anys que a Cerdanyola del Vallès es celebren les 5 milles nocturnes, i l’acceptació d’aquesta cursa, any rere any, cada cop és més elevada. Aquest any, com no, han exhaurit inscripcions, serem un miler de corredors!.

La organització és correcte i, qualsevol que conegui una mica la ciutat, de seguida pot prendre consciència de la enorme feinada que comporta muntar el circuit, donat que s’han d’alliberar moltes places d’aparcament i, aparcament, precisament, no en sobra. Així doncs, les meves felicitacions i reconeixement a tota la tasca que fa el Club d’Hoquei de Cerdanyola. La fira del corredor està força bé, amb vàries carpes de material esportiu, la llàstima és que la pluja ho ha deslluït tot i el camp de futbol s’ha convertit en un bon fangar. Recollida de dorsal i bossa del corredor sense cues, dels vestidors i les dutxes no en puc parlar perquè no els vaig fer servir.

El recorregut de 5 milles, una mica més de 8 Km, és interessant. Amb pujades i baixades que fan que t’hagis d’esforçar bastant si vols que surti una marca “decent”. Es surt des de la zona esportiva de Les Fontetes, en baixada, en acabar la baixada girem a l’esquerre en direcció al barri de Canaletes. Travessem Canaletes, i girem a l’esquerra per la rotonda del passeig d’Horta i ens fiquem en un altre barri (crec que es diu Mon Florit) on ja trobem les primeres pujades. Ens dirigim cap a la zona de sortida, ara baixant, i fem una segona volta, però aquesta vegada després de travessar Canaletes seguim rectes en arribar a la rotonda, i després girem a la dreta i ens trobem una rampa molt pronunciada que si vas just la pagues molt cara segur. I un cop a dalt, pla i lleugera baixada fins la meta. Val la pena exprimir-se a la pujada perquè el final (uns 300m) es força favorable. Molt de públic i un ambient de luxe a cada racó del recorregut. Aquí us penjo el recorregut que facilita l’organització.

No tinc gaire clar quin és el perfil de la cursa i decideixo que sortiré a “veure-les venir” i depèn de com em vegi a la segona volta ja apretaré. Escalfo una bona estona i sense adonar-me’n gairebé se’m fa l’hora de la sortida, no em queda cap més remei que col•locar-me bastant endarrerit i això ha fet que el primer kilòmetre hagi estat una odissea, fent ziga-zagues contínuament fins anar trobant forat per córrer còmode. M’ha costat molt trobar lloc per on passar i ritme per anar lleuger però tranquil. Poc a poc em vaig trobant més còmode i la cursa es va aclarint, m’he fet un fart d’avançar corredors. Entre que es de nit i que tota l’estona vaig rodejat de corredors no he vist ni un sol punt quilomètric marcat, potser no estaven marcats....no ho sé pas. Degut això no he pres ni una sola referència de temps en tota la cursa.

Quan sortim de Canaletes arriben les primeres pujades, continuo avançant corredors perquè sé que després vindrà baixada i em podré recuperar. En no res ja estic completant la primera volta, i com que tinc la sensació que he perdut molt de temps al principi, en plantejo apretar a fondo fins al final. Em poso a ritme de 4’15” més o menys i aguanto així una bona estona. Tornem a passar per Canaletes, la rotonda del passeig d’Horta i quan resten uns 500 metres per acabar et trobes la rampa, bufffff...si mires amunt et quedes “tieso” je je, més val mirar a terra, apretar les dents i a tope fins a dalt. Un cop a dalt no m’adormo, sé que falta molt poc i el terreny és favorable. De seguida recupero bones sensacions a les cames i em poso per sota de 4’ per acabar fent un 36’ 43”, a ritme de 4’ 34” el Km. He acabat còmode i sense sensació d’estar molt cansat, segurament ho podria haver fet millor, però la cosa ha sortit així, que hi farem. La fotografia és al final, a pocs metres de l’arribada.

XXXIII Mitja marató de Ripoll

Aprofitant que la cursa d’avui no la tenim a tocar de casa, vam decidir fer nit a la zona i fer una mica de turisme per Ripoll. Després de buscar una mica, triàrem l’Hotel La Sèquia Molinar. La tria no va poder ser més encertada, es tracta d’un hotel nou, modern, amb totes les comoditats, una cuina exquisida i un tracte excel·lent per part de tot el seu staff. La veritat, repetiríem mil cops si calgués, us el recomano!. Aquí us penjo una imatge, pujant des de Ripoll està situat a l’entrada de Campdevànol, a la dreta, no té pèrdua.

Dissabte a la tarda, recollida de dorsal a l’Ajuntament de Ripoll, visita al museu etnogràfic i passejada pels carrers del centre. No feia gens de fred i tot plegat va ser força agradable. Aquí us penjo una fotografia del monestir al vespre.

La cursa d’avui és de recorregut simple, mateixa carretera, primer la puges i després la baixes. Ja veieu que fàcil, de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses i tornar. L’anada es gairebé tota en pujada i la tornada, òbviament, gairebé tota en baixada. Per entremig hi ha un parell de tobogans, que al principi fan gràcia perquè et donen un respir, però que a la tornada et deixen fet pols. La sortida està situada a l’entrada de Ripoll (a prop del camp de futbol em sembla), mentre que l’arribada està al centre, a la plaça de l’Ajuntament, museu, monestir... està tot junt. El recorregut de pujada i baixada no es estrictament el mateix, els primers dos kilòmetres i pico no els farem en baixar i entrarem a Ripoll per una altre banda. Ho explico perquè després de passar el Km2 hi ha una bona baixada, i és inevitable pensar que després et trobaràs aquesta pujada gairebé al final, doncs no!, tranquils que per aquí no es passa en tornar (jo em pensava que si i mentre baixava em recordava d’aquest tram). Us penjo l’altimetria que facilita l’organització.

Cap problema per aparcar el cotxe a Ripoll, a més, la zona blava és gratuïta en diumenge. Deixem el cotxe prop de l’arribada i anem caminant tranquil·lament fins al punt de sortida. M’esperava més afluència de corredors avui, em sembla que som uns 600 inscrits. Dedico una bona estona a estirar, més que a escalfar, tenint en compte el perfil de la cursa, avui em plantejo fer la pujada a ritme tranquil i la baixada a lo que doni la màquina. Poc a poc es va omplint la zona de sortida i a esperar. Per megafonia informen que la sortida s’ha de sincronitzar amb el pas del tren, que va amb un pel de retard (per variar), així que l’espera s’allarga una miqueta. La fotografia és d’aquell moment, tots esperant.

Tret de sortida!, sortida còmode i sense entrebancs. Fins al tercer Km, més o menys, no comencem a pujar. Així que em poso a ritme de 4’ 40”, i quan arribi la pujada ja afluixaré una mica. Sortim de Ripoll, passo el Km2 en 9’ 25”, davant nostre una bona baixada i després a pujar!. La pujada se’m fa més suau del que em pensava, porto un ritme una mica per sota de 5’ i de moment tot va segons el previst. Passo el km5 per sota de 25’ i anem fent, el paisatge és magnífic!. Forá public animant a peu de carretera, s'agraeix trobar gent pel camí. Com que no som molta gent, anem gairebé en fila de u, i comencen a formar-se grupets de corredors, lo qual vol dir que hi ha petits trams que els faig sol. Cap al Km9 ens creuem amb el cap de cursa, porten un ritme bestial!. Un trio capdavanter, un altre una mica despenjat i els següents molt lluny, potser a un kilòmetre!. Passo el Km10 en poc més de 49’, bastant més ràpid del que volia fer, i ja gairebé estic entrant a Sant Joan. A l’entrada saludo en Miquel Xirau, que ja enceta la baixada.

Volteta pel centre de Sant Joan de les Abadesses, poc després del Km11 hi ha una estora de control de temps, la passo una mica per sota de 55’. Pujadeta per sortir de Sant Joan i enceto la baixada cap a Ripoll. Començo a retallar distàncies amb els grups que tinc al davant, vaig avançant corredors i tot rutlla força bé, a ritmes al voltant de 4’ 30”. La baixada és genial, la llàstima és que hi ha dos tobogans que en trenquen força el ritme. Passo el Km15 en poc més de 1h 12’ i veig possible fer una bona marca. Continuo tirant força bé, però el tobogan que hi ha al voltant del km16 m’ha matat, m’ha deixat mig fos i amb poca capacitat de reacció. A partir del Km17 em costa molt mantenir el ritme i entre el Km18 i el Km20 ho he passat bastant malament, amb dolor als dorsals que m’impedia anar còmode. Vaig mirant el GPS, buffff, quasi m’és impossible baixar de 5’. Ja estem entrant a Ripoll, darrer Kilòmetre i això estarà fet. Apreto una mica però vaig justet, justet. Passo l’arribada en 1h 41’ 10”, MMP!, però molt cansat. Content a mitges perquè les sensacions al final no han estat gens bones. La fotografia és a escassos 100 metres de l’arribada.

Cursa de la Sagrera 2011

Aquesta passada setmana no he fet els entrenaments que tenia planificats, entre mal temps i mandra (tot s’ha de dir) he anat trampejant i canviant sobre la marxa. Dimecres vaig substituir el fartlek per una tiradeta de 8km a ritme viu (sobre 4’ 40”) i l’entrenament de dijous havia de ser de sèries, i sèries vaig fer. Però en comptes de 10 sèries de 2 minuts, vaig acabar fent-ne 8, això sí, amb un vent fortíssim i uns núvols negres que no em van mullar de miracle. Després del preceptiu escalfament d’uns 3 km a ritme de 5’ i poc, em disposo a fer les sèries, però com que no hi ha gaires ganes, em plantejo fer-les controlant el ritme, sense anar a fondo des de bon començament com acostumo a fer. Els temps de les sèries el miro al final de l’entrenament, així que tot plegat ho faig una mica per sensacions. Plantejo fer les dues primeres a ritme de 4’, i surten en 4’ 01” i 3’ 56”; dues més forçant una mica: surten en 3’ 45” i 3’ 44”; dues més una mica més ràpid: 3’ 37” i 3’ 40”; i les darreres a tope (o gairebé): 3’ 30” i 3’ 26”. I ara direu, que ens explica aquest ara si mai parla dels seus entrenaments?. Dons us ho explico perquè aquest entrenament em va sortir perfectament controlat, cosa estranya en mi, i em va donar una gran confiança de cara a diumenge, a la Sagrera, on tenia previst complir amb un dels objectius de l’any.

Em presento doncs a la Sagrera amb la sensació que ho tinc tot sota control, i que avui faré una bona marca (l’any passat aquí vaig fer la que aleshores va ser el meu millor registre en un deu mil). Bé, tot sota control no ho tenia, dues coses s’han escapat, primera la climatologia: diumenge el dia s’ha aixecat plujós, però per sort no fa fred ni gaire vent; i la segona cosa us la explico més endavant. Com que el dia no acompanya, he vingut sol, que mullant-me només jo ja n’hi ha prou, jeje. Recullo el dorsal sense cap cua i me’n vaig cap a un portal a posar-me’l i estirar una mica. Deixo la bossa al guarda-roba, i cap a les 9.30h gairebé no plou i sortim tots de cop a escalfar una mica. Molta afluència de corredors tot i el dia que fa.

Aquesta cursa és totalment urbana, i consisteix en donar dues voltes a un circuit de 5 km. Les obres de l’AVE tenen mig barri potes amunt, i l’organització ja va avisar a la seva web que fan tot el que poden per treure un circuit el més atractiu i segur possible. Això vol dir que la cursa no passarà pels mateixos llocs que l’any passat, i el recorregut ha canviat força. M’ha semblat molt més sinuós que l’any passat, girant cantonades contínuament. Malgrat tot, continua essent un circuit ràpid, que és el que necessito per avui. Aquí us penjo el recorregut que han penjat al web de la cursa.

Ja falta poc per començar, escolto per megafonia que la sortida està organitzada per calaixos. La veritat, és que no som tants corredors com per fer aquests muntatges, però s’agraeix moltíssim que l’organització pensi en agilitzar la sortida. El meu dorsal és el color verd, i em toca el segon calaix!. Vaja, crec que mai he estat tant endavant en una sortida. Quan resten dos minuts per la sortida es posa a ploure, no podia ser d’altre manera, jeje. Tret de sortida, i a mullar-nos!!. Em deixo portar una mica per la situació de cursa i completo el primer kilòmetre en 3’ 49”. I el Km2 el passo en 8’ 13”!!, així que decideixo afluixar un pel i buscar un ritme més apropiat per mi, perquè si continuo així no acabo ni la primera volta, jeje. No miro el GPS gaire més, de tant en tant miro el ritme que porto i llestos. La cursa no es plana del tot, entre el Km3 i el Km4 passem una pujadeta, res de l’altre mon, que es compensa de seguida amb una baixada. Començo el Km4 ja totalment xop, de cap a peus, inclús els pantalons se m’enganxen a les cames, i dels mitjons ja ni parlem. No em preocupo dels bassals que hi ha perquè tant se val, trepitjo on toca sense allargar ni escurçar cap passa.

Ja quasi estic tancant la primera volta i aleshores veig el rellotge de la cursa (situat a l’arc de sortida/arribada), com?, per sota de 20’?. És evident que el circuit fa menys de 5km, és totalment impossible que jo faci un temps així. Aquest és el segon detall que ha escapat del meu control, la cursa no tenia exactament 10km, és més curta. Però bé, continuo fent, crec que el ritme que porto és molt bo i haig de continuar igual. Continua plovent, i a l’asfalt cada cop hi ha més aigua, inclús en alguns llocs s’han format els típics rierols, a mullar-se el peus toca!!. La cosa rutlla bé, no puc dir que vagi sobrat però de moment aguanto el ritme. Una mica després del Km6 hi ha un canvi en el recorregut, resulta que la segona volta és més llarga que la primera, potser ho fan per compensar que la primera volta ha estat més curta. Ja estic al Km7, passant-ho una mica malament, de cop em pesen les cames, això ara ja costa més.

Resten menys de 3 km per acabar, i això de pinta de patiment amb majúscules. Entre el Km7 i el Km8 em trobo cansat, he perdut el grupet que tenia just al davant i comencen a atrapar-me alguns corredors. Aguanto com puc la pujada, sabedor que a la baixada em podré recuperar una mica. Aprofito la baixada per recuperar el ritme i m’enganxo a un parell de corredors que m’acaben d’avançar, veig que la cosa va bé i vaig fent. Darrer kilòmetre, això ja s’acaba, m’he recuperat del “baixón” d’abans i em trobo fresc, apreto i la cosa va bé. Darrers 300 metres, plans i després baixada, apreto encara més, veig el rellotge al final, per sota de 42’!!, ja veurem quin és el temps “real”, passo l’arc d’arribada en 42’ 00” clavats. La fotografia és a la recta final. Tant bon punt ens aturem, ja escolto corredors que diuen que la cursa és més curta i tal i qual, miro el meu GPS, distància: 9.664 metres, davant meu un parell de corredors amb forerunner em diuen que han mesurat uns 9.720 metres. A la cursa li falten uns 300 metres.

De seguida faig els càlculs, com gairebé tothom, jeje. 300 metres a ritme de 4’20” (que és el ritme mig que m’ha marcat el Keymaze 700), es fan en bastant menys d’un minut i mig, així doncs puc dir que el meu temps deu estar per sota de 43’ 30”. Finalment, en la classificació de la cursa, l’organització m’ha donat un 43’ 45”, suposo que han contat que a la cursa li falten 400 metres. Estic content, sigui com sigui, ja estic en 43’: MMP! i l’objectiu de la temporada està complert. La veritat és que m’hauria agradat més que la cursa hagués tingut els 10km i veure el 43’ al rellotge de la cursa, però és el que hi ha. Malgrat tot, és una cursa que recomano a tothom que vulgui millorar la seva marca en 10K.