Cursa de la Sagrera 2011

Aquesta passada setmana no he fet els entrenaments que tenia planificats, entre mal temps i mandra (tot s’ha de dir) he anat trampejant i canviant sobre la marxa. Dimecres vaig substituir el fartlek per una tiradeta de 8km a ritme viu (sobre 4’ 40”) i l’entrenament de dijous havia de ser de sèries, i sèries vaig fer. Però en comptes de 10 sèries de 2 minuts, vaig acabar fent-ne 8, això sí, amb un vent fortíssim i uns núvols negres que no em van mullar de miracle. Després del preceptiu escalfament d’uns 3 km a ritme de 5’ i poc, em disposo a fer les sèries, però com que no hi ha gaires ganes, em plantejo fer-les controlant el ritme, sense anar a fondo des de bon començament com acostumo a fer. Els temps de les sèries el miro al final de l’entrenament, així que tot plegat ho faig una mica per sensacions. Plantejo fer les dues primeres a ritme de 4’, i surten en 4’ 01” i 3’ 56”; dues més forçant una mica: surten en 3’ 45” i 3’ 44”; dues més una mica més ràpid: 3’ 37” i 3’ 40”; i les darreres a tope (o gairebé): 3’ 30” i 3’ 26”. I ara direu, que ens explica aquest ara si mai parla dels seus entrenaments?. Dons us ho explico perquè aquest entrenament em va sortir perfectament controlat, cosa estranya en mi, i em va donar una gran confiança de cara a diumenge, a la Sagrera, on tenia previst complir amb un dels objectius de l’any.

Em presento doncs a la Sagrera amb la sensació que ho tinc tot sota control, i que avui faré una bona marca (l’any passat aquí vaig fer la que aleshores va ser el meu millor registre en un deu mil). Bé, tot sota control no ho tenia, dues coses s’han escapat, primera la climatologia: diumenge el dia s’ha aixecat plujós, però per sort no fa fred ni gaire vent; i la segona cosa us la explico més endavant. Com que el dia no acompanya, he vingut sol, que mullant-me només jo ja n’hi ha prou, jeje. Recullo el dorsal sense cap cua i me’n vaig cap a un portal a posar-me’l i estirar una mica. Deixo la bossa al guarda-roba, i cap a les 9.30h gairebé no plou i sortim tots de cop a escalfar una mica. Molta afluència de corredors tot i el dia que fa.

Aquesta cursa és totalment urbana, i consisteix en donar dues voltes a un circuit de 5 km. Les obres de l’AVE tenen mig barri potes amunt, i l’organització ja va avisar a la seva web que fan tot el que poden per treure un circuit el més atractiu i segur possible. Això vol dir que la cursa no passarà pels mateixos llocs que l’any passat, i el recorregut ha canviat força. M’ha semblat molt més sinuós que l’any passat, girant cantonades contínuament. Malgrat tot, continua essent un circuit ràpid, que és el que necessito per avui. Aquí us penjo el recorregut que han penjat al web de la cursa.

Ja falta poc per començar, escolto per megafonia que la sortida està organitzada per calaixos. La veritat, és que no som tants corredors com per fer aquests muntatges, però s’agraeix moltíssim que l’organització pensi en agilitzar la sortida. El meu dorsal és el color verd, i em toca el segon calaix!. Vaja, crec que mai he estat tant endavant en una sortida. Quan resten dos minuts per la sortida es posa a ploure, no podia ser d’altre manera, jeje. Tret de sortida, i a mullar-nos!!. Em deixo portar una mica per la situació de cursa i completo el primer kilòmetre en 3’ 49”. I el Km2 el passo en 8’ 13”!!, així que decideixo afluixar un pel i buscar un ritme més apropiat per mi, perquè si continuo així no acabo ni la primera volta, jeje. No miro el GPS gaire més, de tant en tant miro el ritme que porto i llestos. La cursa no es plana del tot, entre el Km3 i el Km4 passem una pujadeta, res de l’altre mon, que es compensa de seguida amb una baixada. Començo el Km4 ja totalment xop, de cap a peus, inclús els pantalons se m’enganxen a les cames, i dels mitjons ja ni parlem. No em preocupo dels bassals que hi ha perquè tant se val, trepitjo on toca sense allargar ni escurçar cap passa.

Ja quasi estic tancant la primera volta i aleshores veig el rellotge de la cursa (situat a l’arc de sortida/arribada), com?, per sota de 20’?. És evident que el circuit fa menys de 5km, és totalment impossible que jo faci un temps així. Aquest és el segon detall que ha escapat del meu control, la cursa no tenia exactament 10km, és més curta. Però bé, continuo fent, crec que el ritme que porto és molt bo i haig de continuar igual. Continua plovent, i a l’asfalt cada cop hi ha més aigua, inclús en alguns llocs s’han format els típics rierols, a mullar-se el peus toca!!. La cosa rutlla bé, no puc dir que vagi sobrat però de moment aguanto el ritme. Una mica després del Km6 hi ha un canvi en el recorregut, resulta que la segona volta és més llarga que la primera, potser ho fan per compensar que la primera volta ha estat més curta. Ja estic al Km7, passant-ho una mica malament, de cop em pesen les cames, això ara ja costa més.

Resten menys de 3 km per acabar, i això de pinta de patiment amb majúscules. Entre el Km7 i el Km8 em trobo cansat, he perdut el grupet que tenia just al davant i comencen a atrapar-me alguns corredors. Aguanto com puc la pujada, sabedor que a la baixada em podré recuperar una mica. Aprofito la baixada per recuperar el ritme i m’enganxo a un parell de corredors que m’acaben d’avançar, veig que la cosa va bé i vaig fent. Darrer kilòmetre, això ja s’acaba, m’he recuperat del “baixón” d’abans i em trobo fresc, apreto i la cosa va bé. Darrers 300 metres, plans i després baixada, apreto encara més, veig el rellotge al final, per sota de 42’!!, ja veurem quin és el temps “real”, passo l’arc d’arribada en 42’ 00” clavats. La fotografia és a la recta final. Tant bon punt ens aturem, ja escolto corredors que diuen que la cursa és més curta i tal i qual, miro el meu GPS, distància: 9.664 metres, davant meu un parell de corredors amb forerunner em diuen que han mesurat uns 9.720 metres. A la cursa li falten uns 300 metres.

De seguida faig els càlculs, com gairebé tothom, jeje. 300 metres a ritme de 4’20” (que és el ritme mig que m’ha marcat el Keymaze 700), es fan en bastant menys d’un minut i mig, així doncs puc dir que el meu temps deu estar per sota de 43’ 30”. Finalment, en la classificació de la cursa, l’organització m’ha donat un 43’ 45”, suposo que han contat que a la cursa li falten 400 metres. Estic content, sigui com sigui, ja estic en 43’: MMP! i l’objectiu de la temporada està complert. La veritat és que m’hauria agradat més que la cursa hagués tingut els 10km i veure el 43’ al rellotge de la cursa, però és el que hi ha. Malgrat tot, és una cursa que recomano a tothom que vulgui millorar la seva marca en 10K.