dimarts, 26 de juliol de 2011

Cursa popular de La Floresta

Cursa dura la de La Floresta, quin fart de pujar i baixar, ja ho deia l’speaker abans de començar que és una autèntica cursa trencacames. Crec que amb més asfalt que terra, però gairebé és una cursa de muntanya. Són 8Km que posen a prova les cames de valent!.

Arribem amb temps, tot i així aparcar el cotxe a La Floresta és una mica complicat. A més, crec que en tot el municipi no deu haver ni un sol carrer pla, així que intentar deixar el cotxe en algun lloc “accessible” és difícil. Arribem al poliesportiu municipal, bones instal·lacions i tot força ben organitzat però amb una mica de cues per lliurar els dorsals. Em penjo el dorsal al pit i me’n vaig a inspeccionar una mica el terreny.

La cursa comença en pujada, els primers 4 Km no pares de pujar, amb algun descans per entremig, però la veritat és que es perd el compte la de vegades que encares una rampa. Carrer darrera carrer et trobes que puges i puges, buffff, n’acabes ben tip, jeje. Una mica abans del Km4, més o menys, ens fan baixar per un corriol molt estret i que, depen qui et trobis al davant et pot desesperar una mica. Després comencem a baixar, gairebé tot per pistes de terra força transitables, però les pujades no s’han acabat i entre baixada i baixada et trobes “regalets” que fan força mal. Aquí us penjo l’altimetria.

Avui som uns 300 corredors, em situo més o menys al mig. Llencen un petard bestial per començar i endavant!. Com ja he explicat es comença en pujada, així que millor no sortir com un boig i guardar una mica. Els primers kilòmetres vaig fent a ritme de 4’ 50” més o menys, que ja està prou bé per les rampes que em vaig trobant. No tinc ni idea del que em trobaré cada cop que tombem una cantonada i això fa que no tiri amb més ganes i em reservi una mica. En arribar prop del Km4 veig que s’ha de baixar per un corriol, amb la mala sort que els corredors que porto al davant frenen molt i es munta una petita cua, total, la primera baixada que em trobo no la puc aprofitar gens i fins i tot, en algun punt, haig de caminar. Si ho arribo a saber, hagués apretat un mica per arribar al corriol abans, que hi farem.

Sortim del corriol, entrem en un carrer més aviat planer i enllacem la primera baixada forta de veritat. És una pista de terra, ample i força transitable. Aquí tots apretem el ritme, miro el GPS, baixem a 4’, de conya!. A veure si recupero una mica. Però la baixada no és eterna i cap al Km5.5 ja tornem a pujar de nou, i quina pujada, bufff. Arribo a dalt tocadet, i una altre baixada!. I després una altre pujada, això no s’acaba mai!!, jeje. Però després d’aquesta darrera pujada veig la darrera baixada (abans de sortir he inspeccionat una mica el darrer kilòmetre, baixada de terra i final en asfalt i pujant). Ja som en el darrer kilòmetre, i tot i que el final és en pujada, no m’ho penso dos cops i tiro fort, faig la baixada a 3’ 40”, gir a la dreta per deixar la terra i recuperar l’asfalt, un carrer més o menys pla que ens porta fins creuar la carretera de Vallvidrera. A partir d’aquí ja comença la darrera pujada, dura però curta, la faig a tope perquè sé que ja s’acaba, buffff, com costa!. Passo l’arc d’arribada en 38’ 09”. Crec que coneixent el terreny i forçant una miqueta més en la primera part es pot fer un minut menys sense gaire problema. La fotografia és al final, a uns 150 metres l’arribada.

dimarts, 19 de juliol de 2011

Mitja marató per relleus de Mataró

Avui toca cursa de relleus, la primera que faig d’aquestes característiques. La veritat és que les curses de fons són solitàries i sovint t’has d’enfrontar sol al que et trobes i als teus propis pensaments. És per això que la cursa d’avui em fa molta il·lusió, és diferent i segur que també serà divertida. En concret haurem de fer una mitja marató entre tres corredors, uns 7030 metres cadascun, que els farem donant 6 voltes a un circuit urbà de 1172 metres al nou Parc Central de Mataró. Els meus companys en aquesta aventura són en Jordi Agustí i en Francesc Fos, aquí una foto del súper-equip, jeje.

Com ja he dit, el circuit és d’una mica més d’un kilòmetre .Comença pla, al cap de poca estona (uns cent metres) ens trobem una pujada d’uns 150 metres, que no sembla gran cosa però quan ja l’has fet tres o quatre vegades sembla que sigui una rampa duríssima. Un cop a dalt, ens trobem una baixada suau i recte que s’allarga més de 700 metres i que permet agafar bon ritme amb facilitat, i al final de la recta anterior hem de fer un gir de 180º i uns 200 metres més plans per completar la volta. El circuit no és exigent, però la pujadeta, volta darrera volta et va matxucant les forces poc a poc.

Som uns 450 corredors, distribuïts en 149 equips. La recollida de dorsals i xips és una mica caòtica, s’ha muntat una cua ben llarga per poder agafar-ho tot. Ens donen els tres dorsals, personalitzats, un xip blanc i una cinta per lligar-lo. És a dir, el relleu s’ha de fer físicament i caldrà deslligar-se el xip i passar-lo al company. I sobretot ens avisen que el xip blanc s’ha de posar al peu contrari del xip groc per no provocar interferències en les mesures.

El primer relleu el farà en Jordi, així que jo tinc temps d’escalfar tranquil·lament mentre ell fa les seves 6 voltes. No sembla que faci excessiva calor, però veient com pateixen els corredors del primer relleu està clar que la cosa enganya. S’acosta el moment del relleu, quins nervis!. Al cap de 32’ arriba en Jordi, una mica fet pols, l’estic esperant uns 30 metres passada l’arribada, li trec la cinta del turmell i me la poso jo, aquí us passo una foto de l’instant. És com una parada a boxes de la F1, jeje.

Surto pitant!!, no m’espero fer una gran marca perquè fa dies que he reduït el ritme d’entrenaments i m’he anat deixant poc a poc, però de tota manera surto amb força. El cacau de gent és impressionant, avances i t’avancen. No saps si estàs avançant, o t’estàs desdoblant, la veritat és que és força divertit i engrescador. No aconsegueixo trobar cap referència i vaig fent la meva, mantenint un ritme al voltant de 4’ 30”, a la pujada intento anar per sora de 5’ i a la baixada i resta del circuit apreto tot el que puc. La veritat és que el circuit cansa i a la tercera volta afluixo una miqueta, per tornar a apretar a partir de la quarta i fins al final.

La fotografia és al començar la cinquena volta, una mica tocat però amb prou forces per continuar tirant. Aconsegueixo mantenir el ritme i començo la darrera volta, buffff, aquesta vegada la pujada m’ha deixat les cames mig mortes. Apreto les dents per apretar en la zona de baixada, ja queda molt poquet!. Gir de 180º i sprint final per arribar fins on està en Francesc, a uns 80 metres de l’arc d’ arribada/sortida. Aquí penjo la fotografia del moment, en Jordi em treu el xip i li posa al Francesc, no sigui que el Sr. Fos es trenqui l’esquena ajupint-se, jajaja.

Jo també he fet un 32’, el GPS m’ha comptat 7,110Km en 32’ 17”, a un ritme de 4’ 32”. Ja ho puc donar per bo. I ara ja queda tot en mans d’en Francesc, que posa el turbo i es marca un 27’!!. Completem la mitja marató en un temps de 1h 31’ 57”, que és més o menys el que portàvem al cap. En resum, una experiència força gratificant que espero repetir els propers anys i si és en la mateixa companyia millor.

dilluns, 11 de juliol de 2011

Cursa de migfons d'Andorra

La cursa d’avui és especial, durant més de 7 anys vaig viure al país dels Pirineus i em feia molta il·lusió pujar aquí dalt a córrer. Donat que fer el viatge el mateix dia de la cursa és massa pesat, ens hem agafat un hotel i hem vingut dissabte a la tarda. La oferta hotelera d’Andorra és enorme i no costa gens trobar hotel, i si tens paciència i busques una mica el trobes a bon preu.

No sé exactament com és el recorregut de la cursa, el cert és que no l’he trobat per internet, però en arribar dissabte veig que ja estaven fetes les marques a terra i em vaig fer una idea de quin era el circuit. Evidentment hi ha pujada, como no podia ser d’altre manera, però per ser Andorra tampoc hi ha tanta. Resumint, primer kilòmetre pla, després puges gairebé de manera continua fins el Km4 més o menys. A partir d’aquí tot és baixada o pla i només et trobes un parell de “repechons” entre el Km8 i el Km9. I el darrer kilòmetre totalment pla amb dues voltes finals a la pista d’atletisme de l’estadi comunal. Aquí un penjo el recorregut i l’altimetria.

Aquestes darreres setmanes m’he deixat una miqueta, em costa molt trobar hores per entrenar, i la calor de juliol tampoc ajuda gaire. Porto ja unes 5 setmanes sense fer sèries i gairebé nomes entreno 1 dia per setmana fent tirades d’uns 10 kilòmetres, tot plegat fa que no tingui gaire bon ritme i em trobo una mica lent. Des de Pineda que vaig de baixada i ja gairebé només penso en acabar la temporada i fer vacances. Però aquí estem de nou, a la sortida d’una altre cursa!. Els dorsals s’agafen al mateix estadi comunal, arribo tranquil·lament des del centre (on estem allotjats) seguint les marques de la cursa per veure per on passarem. En arribar a l’estadi, cap problema per agafar el dorsal, sense cues, i a escalfar una miqueta més.

Ja gairebé són les 10h, l’ambient és agradable però ja es comença a notar la calor, el sol pica amb ganes. No hi ha estora de control de temps a la sortida, però ens deixen ocupar tota l’amplada de la carretera i em puc col·locar força al davant. A més, tampoc som gaires, menys de 300 diria jo. Tret de sortida i a córrer!. Sortim per l’avinguda de Salou en direcció sud, girem la primera rotonda que trobem i cap al centre. Continuem per l’Avinguda Tarragona, aquí ja ens trobem la primera pujada, per sort no l’hem de fer sencera i girem a l’esquerre a l’alçada del Burger King. Continuem el direcció l’Avinguda Carlemany, just abans d’entrar a Carlemany està marcat el Km3, passo per allí en 14’ 13”, bastant més lent de lo habitual. La fotografia és en uns metres abans d’arribar a aquest Km3.


I ara la pujada de l’Avinguda Carlemany, aquesta pujada ja és més dura. Cal dosificar per arribar a dalt sencer. Girem a l’esquerra i entrem en un altre carrer, aquest és pla, i tornem a girar l’esquerre per encarar una baixada que et permet respirar una mica i recuperar. Però no gaire perquè de seguida girem a la dreta i ens trobem pujant altre cop fins sortir al costat de l’Hospital. En aquest punt s’ha acabat la pujada, ara encarem un forta baixada, carrer Doctor Mitjavila i entrem al carrer Prat de la Creu, tot pla i en baixada que et permet anar agafant ritme. A meitat de Prat de la Creu hi ha la catifa de control del Km5, passo per allà en 23’ 47”. Òbviament la pujada ha passat factura.

Ara ens dirigim en sentit sud, fins arribar a Santa Coloma, intento mantenir un ritme de 4’ 30”, però em costa força i haig de pujar al 4’ 40”. A aquestes alçades de cursa el sol ens està matxucant!. Entre el Km7 i el Km8 m’ha vingut un dolor abdominal molt semblant al que vaig patir a la cursa de Montmeló i encara he hagut d’afluixar una mica més durant una estona. Cap al Km8 m’he recuperat un pel i he mirat de mantenir el 4’ 40”. Ara ja estem a l’Avinguda Salou en sentit nord, ja queda poquet. Veig el senyal del Km9, però no m’he molestat en mirar el rellotge, prou sé que vaig malament. Darrer esforç, entro al comunal i només resta una volta i mitja a la pista. La pista és tova i convida a apretar, i així ho faig!. Allargo el pas i miro d’acabar el millor possible, passo l’arribada en 47’ 38”. Tampoc ha estat tant desastrós, podria haver estat pitjor, jeje.

dimecres, 6 de juliol de 2011

10 Km de Pallejà

Menys de 12h després d’acabar la cursa de Terrassa i amb poques hores de son, ja torno a ser en la línia de sortida d’una altre cursa. Avui toca Pallejà, una petita població molt planera, per tant, avui el circuit no té “sorpreses”. Caldrà fer dues voltes a un circuit de 5Km pels carrers de la població, cursa totalment urbana, i si no fos perquè estem a ple estiu amb una xafogor enorme, estaríem parlant d’una cursa per fer marca. Evidentment, el mal d’esquena encara persisteix, i més després de la cursa d’ahir, i tampoc tinc el GPS, així que avui també hauré de córrer sense referències.

Hem pogut aparcar el cotxe sense gaires problemes, potser una mica lluny, però tampoc gaire. En arribar a la plaça del poble em trobo altre cop amb el company Francesc Fos, que ja té el dorsal penjat al pit. Miro les llistes, dorsal 570, l’aconsegueixo gairebé sense cues, tot força ben organitzat. Ja estem llestos, i només escalfant ja em dono conta que les cames no estan gaires fresques, em costa moure’m. Se’ns dubte la cursa d’ahir passarà factura, i ja veig venir que la segona volta serà una tortura. Estirem una mica més i ja queda poquet per que donin la sortida.

Algunes indicacions de l’speaker, coet al canto i en marxa!. Comencem la primera volta, ja bastant suats perquè la calor es deixa notar, i molt. Els punts kilomètrics estan marcats i són ben visibles, molt bé per l’organització, llàstima que no porti rellotge per anar controlant una mica. Passat el Km1 ja veig que la cosa no rutlla gaire fina, em trobo cansat. Malgrat tot intento mantenir el ritme dels corredors que porto al voltant. La fotografia és entre el km1 i el Km2. Aquesta part del recorregut és totalment plana i no trobem cap pujada fins al km2,5 més o menys, allà trobem una pujadeta d’uns 100 metres que posen a prova les cames. Altre cop recorregut bastant pla, amb lleugera baixada entre el 4 i el 4,5 més o menys i finalitzem la volta amb una mica de pujadeta.

Segona volta, i ja vaig ben tocat. No tinc ni idea del ritme que porto però no déu ser gaire bo perquè tinc la sensació que peso mitja tona. Cap al Km6 començo a patir i gairebé no estic atrapant cap corredor, mala senyal, com a mínim tampoc m’atrapen a mi, jeje. A partir del Km7 ja gairebé m’arrossego en comptes de córrer i només en el darrer kilòmetre he pogut reunir unes poques forces per fer un final de cursa una mica decent. Passo l’arc d’arribada en un discretíssim 47’ 57”, el pitjor 10.000 d’aquest 2011!. La fotografia és al Km9.

dilluns, 4 de juliol de 2011

Cursa de la festa major de Terrassa

Doncs avui som molts més corredors dels que jo em pensava, les llistes de dorsals sobrepassen els 1.400 dorsals, tot un rècord. Aquesta setmana no ha estat gens bona, mal d’esquena que no m’ha permès entrenar ni un sol kilòmetre, el GPS se m’ha espatllat i per postres avui vaig notant els efectes d’un incipient refredat. Tot plegat em passarà factura segur, sobretot el mal d’esquena que encara molesta una mica. I per suposat, una calor i xafogor pròpies de les dates en les que ens trobem ens ho posaran a tots una mica més complicat.

Fer una cursa per Terrassa és sinònim de pujades i baixades, no us puc penjar l’altimetria perquè avui he hagut de córrer sense el GPS però us puc assegurar que així és, des de el primer kilòmetre (pujant la Rambla) comencen les pujades, i no són pujades qualsevol, algunes fan mal de veritat. Respecte a la distància, doncs moltes discrepàncies: l’organització diu que són 7,5Km, a la lliga Championchip la cursa està anunciada de 8km i en acabar molts corredors explicaven que en els seus GPS marcava una distància de 8,3Km. Potser que en properes edicions l’organització revisi una miqueta la distància real de la cursa, sí, és veritat, és una cursa popular, però crec que el mesurament d’una cursa és un detall important que no s’ha de deixar de banda.

Com que aquesta cursa es corre per la tarda, hem vingut a Terrassa d’hora, per gaudir del correfoc i les diverses activitats que es feien al carrer. I també per poder aparcar amb calma, perquè ja sabem per experiència que a Terrassa el tema de l’aparcament és molt, però molt, complicat. Unes tres hores abans del començament de la cursa ja estàvem pels voltants de la Plaça on està la seu central de la nova Unnim, així que he pogut recollir el dorsal sense fer ni un minut de cua.

Ja queda poquet per la cursa, així que torno cap a la plaça d’abans, des d’allà sortim (i també arribem). Una mica d’escalfament, quanta gent!!. L’aspecte que ara té la zona de sortida no té res a veure amb el que tenia fa un parell d’hores. Molt bon ambient, i molt de públic. Sortirem en direcció sud, de baixada, per la Rambla d’Egara i pujarem per la mateixa Rambla fins dalt de tot, on girarem en direcció l’avinguda 22 de juliol. Tot aquest tram és clavat al que es fa en la part final de la Mitja de Terrassa, i cal prendre-se’l amb una mica de calma perquè la Rambla té més desnivell del que sembla. Com ja he comentat, avui correré sense GPS, així que hauré d’anar per sensacions, situació que no m’agrada gens perquè quan corro així acostumo a guardar massa, i més tenint en compte que sé que hi ha pujades, però no sé quantes ni en quins punts.

Em situo una mica endavant, compte enrere i sortida!. La Rambla és una mica estreta i som molta gent, els primers instants de cursa són una mica estressants però en pujar la Rambla ja es van obrint espais i es pot començar a córrer més tranquil. Com que em coneixo aquesta pujada, decideixo fer-la a ritme suau ( o això crec jo) i més endavant ja tiraré amb més força. Girem en direcció l’avinguda 22 de juliol, una altre rampa, aquesta també la coneixia. I després encetem l’esmentada avinguda que és més o menys plana, aquí ja forço el ritme, però no tinc ni idea de com vaig. La fotografia és del començament, crec que encara dintre del primer kilòmetre, pujant la Rambla.

Vaig fent la meva, entre pujades i baixades, tinc una sensació d’esgotament una mica preocupant, suposo que la falta d’entrenament, el refredat i la calor comencen a produir els efectes que ja em veia venir abans de començar. No he vist punts kilomètrics enlloc, així que no us puc dir exactament en quin punt de la cursa ens trobem. Però ara ens trobem als peus d’una bona pujada, crec que estem a l’Avinguda Jaume I i això va cap amunt amb ganes, aquí no em guardo gairebé res i intento mantenir un bon ritme, arribo a dalt tocat, però sencer. Però si hi ha una altre pujada com aquesta ho passaré malament.

Avinguda de l’Abat Marcet, plana en principi i després en baixada. Porto un ritme força bo, seguint un grupet de corredors, vaig bé però el pensament que potser hi ha algun “regalet” final em fa guardar una mica. Arribem al final de l’avinguda i girem a l’esquerra per Josep Tarradellas, continuem baixant i tot em fa pensar que estem baixant massa i tard o d’hora s’haurà de pujar de nou. Continuo tirant i, al fons, veig l’entrada a la Rambla, ostres!, doncs ja no pugem més i tot el que queda es baixada. Apreto a tope, suposo que he baixat de 4’, mantinc aquest ritme fins al final i passo l’arribada en 37’ 11”. La primera impressió ha estat de decepció, esperava estar en 33’, tant malament he anat?. Començo a escoltar alguns corredors que diuen que la cursa és més llarga, fins que una noia que portava GPS diu que la cursa fa uns 8,3Km i d’altres ho confirmen. Això ja quadra més... La fotografia és a uns 100 metres de l’arribada.

Al final ha sortit una cursa acceptable, em queden dubtes de quina ha estat la distància real que hem fet. Espero que siguin els 8,3Km que deia la gent, si és així, he corregut per sota de 4’ 30”, que no està gens malament si tenim en compte el perfil. I demà més!!, aquest cap de setmana doblo!, jeje.