XII Cursa Delta Prat

Després d’un parell de sessions de fisio i d’entrenar amb més normalitat (sense córrer cursa diumenge passat) ja torno a estar posat en el tema. Avui toca la cursa del Pratenc, al Prat de Llobregat. Són 10 Kilòmetres, dues voltes a un circuit de 5 Km molt planer, si no fos perquè a la cursa li sobren uns 150 metres es podria dir que és una cursa ideal per fer marca. Aquí us penjo el recorregut, l’altimetria no val la pena ni esmentar-la.

Els dorsals i xips es recullen a la pista d’atletisme i com que està situada a prop d’un polígon industrial, aparcar el cotxe no és excessivament complicat. Respecte a l’organització, només puc dir que impecable, no he fet cues per res. He vist que havia una mica de cua en el guarda-bosses, però tampoc gaire.

Avui m’agradaria baixar de 45’, les darreres curses m’he abonat al 45’ i pico i ja tinc ganes d’aconseguir una marca una mica millor. Aprofitant que avui no hi ha pujades ni baixades, intentaré portar un ritme constant de 4’ 30” des de bon començament i miraré d’apretar una mica en el darrer kilòmetre. Dit així sembla molt fàcil, però ja veurem, jeje. Vaig trotant pels voltants de l’arc de sortida per escalfar bé i vaig estirant, la veritat és que en aquest punt el paisatge no és gaire maco, és el típic polígon industrial de carrers amples, asfalt bastant matxucat i totalment buit, sense vida. A més fa una xafogor bastant important, i això que encara no són ni les 9 del matí!!.

Quan resten menys de 10 minuts per donar la sortida, em col·loco entremig del munt de corredors que som avui, no sé exactament quants som però he llegit que han exhaurit inscripcions. Escolto el tret de sortida i de seguida ens comencem a moure, aquesta vegada sí que hi ha estora de control de temps a la sortida, molt bé!. El primer kilòmetre el faig més ràpid del que volia fer, m’ha sortit en 4’ 17”. Com sempre, em deixo portar una mica pel ritme dels demés. Poc a poc vaig buscant el meu lloc i el meu ritme. Cap al Km2 m’avança en Francisco Villodres, sé que ell acabarà fent un 44’ i pico, així que em sembla interessant seguir-lo. Al principi se m’escapa una mica, però després aconsegueixo mantenir-lo a una distància d’uns 20 metres davant meu.

Els kilòmetres passen sense gaire història, vaig concentrat en no perdre el ritme, el recorregut entre el km3 i el km4 és avorrit, és la part que transcorre pel polígon. Cap al Km 4 i pico entrem a l’estadi, fem tres quarts de volta, sortim i tornem a passar per l’arc de sortida, completant així la primera volta. El temps de pas pel Km5 és de 22’ 25”, vaig bé. Continuo perseguint en Villodres, cap al Km5 i pico m’ha començat a fer mal la planta del peu esquerre, em molesta des de fa dies però pensava que ja estava bé. Cap al Km6 i pico em sembla que he baixat una mica el ritme, potser pel dolor del peu o potser per prendre’m un respir, no ho sé. La fotografia és cap al Km6 més o menys.

Recupero el ritme i intento tirar fort per assolir l’objectiu de baixar de 45’, sé que vaig justet i haig d’espavilar. Cap al Km7 veig que en Villodres em treu uns 100 metres, així que la idea d’atrapar-lo em manté en cursa, a més, en aquest punt estic avançant bastants corredors i això em dona moral. Poc a poc vaig reduint distàncies, al Km8 el veig molt més a prop que abans i continuo tirant. De seguida em planto al Km9, arribat a aquest punt volia canviar el ritme, però m’espero a entrar a l’estadi perquè no vaig tant sobrat com per forçar des d’aquí. En entrar a l’estadi apreto, ara sí!. Baixo a 4’ i mantinc aquest pas fins al final, passo l’arc d’arribada en 44’ 52”, al final ha sortit el que volia. Estic content perquè he pogut mantenir un ritme constant gairebé tota la cursa. La fotografia és a l’estadi, a uns 200 metres de l’arribada.

Cursa per Collserola 2011

Feia ja bastant de temps que no m’inscrivia en una cursa de muntanya, fent memòria... potser des de Guanta que no en feia cap d’aquestes. Me n’han parlat molt bé d’aquesta cursa, Collserola és un marc incomparable per fer esport a l’aire lliure i de ben segur que el recorregut serà força bo. Són 13,5 Km, els dos primers d’asfalt i urbans, cap al 2,5Km canviem l’asfalt per la terra i comencen les primeres pujades, però a mi m’ha semblat que fins al Km4 i pico no comença la pujada de veritat, això sí, des d’aquest punt fins al Km7 no pares de pujar, i a les darreres rampes has d’apretar les dents amb força. Un cop a dalt, comences una baixada per terreny no gaire tècnic (o això crec jo) i força aprofitable per dur un bon ritme. I en arribar al Km13, recuperem l’asfalt i ens trobem el regalet de comiat, una bona pujada fins al final que posen a prova les forces que et quedin, si te’n queden, jeje. Aquí us penjo l’altimetria.

Aparcar el cotxe és complicat a Cerdanyola, però com que aquest és el poble de la meva dona ens el coneixem molt bé i anem directament a un carrer on acostuma a haver lloc, per sort, l’encertem i podem aparcar on volíem, que no vol dir que hem deixat el cotxe al costat de la sortida ni molt menys, eh?!. Fa un bon dia, però ahir dissabte va ploure el que no està escrit i és més que probable que ens posem de fang fins les orelles, a l’hora de la veritat només m’he trobat enfangat el darrer kilòmetre de terra, la veritat és que la resta del recorregut estava molt bé. Recullo el dorsal sense cues (molt bona organització) i a escalfar una miqueta.

No tinc gaires referències de temps per aquest tipus de curses, ni tampoc per aquesta distància. Mentre escalfo i estiro penso que fer un temps de 1h 05’ ja estaria força bé, els entrenaments d’aquesta setmana han sortit bé i crec que he pogut recuperar bé les cames després de la mitja de diumenge passat, però no em vull posar una fita gaire exigent perquè tard o d’hora el cansament acumulat tornarà a fer acte de presència. Poc a poc la gent va agafant posició a l’avinguda des d’on sortirem, em col·loco entre mig del grup i espero el senyal de sortida. Tot a punt per començar, la sortida és en baixada i anem en direcció al centre i després tornem a passar per aquí, així que em plantejo sortir rapidet i quan arribi la muntanya ja veurem com em trobo.

Sento el tret i poc a poc ens movem, la primera sorpresa desagradable és que no hi ha estora de control de temps, igual que a Girona avui també portaré uns 20 segons d’endarreriment respecte al cronometratge oficial, poso en marxa el GPS en passar per l’arc de sortida. La sortida és més lenta del que jo voldria, fins a arribar a la primera rotonda no puc trobar forat per anar al meu ritme, no tinc referències ni del Km1, ni del Km2, no he vist els senyals i la veritat és que avui he mirat molt poc el rellotge, la primera vegada que ho he fet ja portàvem uns 2,5Km de cursa, a punt d’entrar en la zona de terra. La fotografia és al Km 2 més o menys, quan hem tornat a passar per l’avinguda des d’on hem sortit.

Ja ens trobem a Collserola, anem fent per una pista de terra amb pendent moderat i amb alguna baixada. Aquest primer tram de terra, com he comentat abans, no puja gaire i és pot córrer fàcil. Les sensacions, de moment, són bones i porto un ritme que em sembla bo. Al Km4, em sembla, ens trobem el primera avituallament. La fotografia és d’algun punt de la pujada, però no sé ben bé on me la van fer.

Km5, ara comença la part dura!. Gairebé de cop ens trobem una forta pujada, encara continuem per una pista forestal força ample però ara el pendent és molt més dur, i continuarem així fins al km7, on assolirem l’alçada màxima de la cursa. Per entremig passem per algun caminet més o menys pla que s’agraeix per recuperar un mica les forces. A dalt de tot un altre avituallament ens espera, agafo aigua i baixo bastant el ritme mentre bec una mica i recupero les sensacions a les cames, que han arribat a dalt una mica tocades. I ara toca baixar a tot drap!.

La baixada és molt ràpida i és pot córrer a ritme alt, el terreny és força moll però no hi ha fang, ni bassals. Comentar que jo no duc calçat específic per muntanya, porto les mateixes Asics d’altres curses, les Nimbus 12, i no he tingut cap problema per fer la cursa. En algun punt en comptes de terra ens trobem pedra i cal anar en compte de no relliscar, però són trams molt curtets i no tenen gaire problema. El paisatge és fenomenal, i quan vas cara avall i de presa encara sembla més maco, jeje. Baixem sense parar fins gairebé al Km10, entre el Km10 i el Km11 crec recordar que s’alternen baixades i pujades. Em sembla que el darrer kilòmetre de baixada, de manera inconscient he frenat una mica i m’he relaxat un pel.

Ja queda molt poquet, ja es veu l’urbanització de Canaletes. Arribo al Km12, aquí sí que miro el rellotge per veure si vaig per sota de l’hora. Doncs sí, 58’, l’objectiu de temps el tinc a l’abast. Entre el Km12 i el Km13 m’he notat sense ritme, molt pesat, no sé si he estat jo o si el terreny era molt tou o que, però he patit una mica, no m’he trobat del tot còmode. Deixem la terra i entrem a l’asfalt, noto força pes als peus, els darrers metres estaven molt enfangats. I ara toca fer el darrer esforç, la pujada final. No és llarga, potser són uns 500 metres, però es dura de nassos!. Mantinc el pas i intento no perdre molt de temps. Tombo a la dreta, les fotografies són d’aquell punt, i ja només resten un centenar de metres. Passo el control de temps en 1h 05’ 08”, ostres!!, què bé!. No m’esperava aquest temps, si a la baixada hagués apretat una mica hauria baixat a 1h 04’ sense gaires problemes. En resum: una cursa fantàstica, al costat de casa i per repetir tantes vegades com el cos aguanti!.

17a Mitja marató Ciutat de Girona

Aprofitant que Girona és una ciutat que ens agrada molt i que, a més de la mitja, es fa l’exposició floral al call jueu, ens hem agafat hotel i hem passat el cap de setmana aquí. Després de molt buscar, crec que la millor opció és l’Hotel Melià Girona. La sortida de la mitja està just al costat de l’hotel i la situació de l’hotel respecte al aparcaments i el centre de Girona no és dolenta. Això sí, és un Melià, és car.

Dia núvol, de temperatura agradable i molta humitat (em sembla que durant la nit ha plogut), o així m’ho a sembla a mi. L’altimetria no us la penjo perquè el recorregut és força pla, només algun “repechón” i ja està. Encara tinc els deures per fer, és a dir, no he trobat el moment per fer tirades prou llargues com per venir aquí amb opcions de fer una bona marca, total, avui faré tot el que pugui. El calendari m'oferia opcions més assequibles: Cardedeu, Canet Race... però no vull deixar de banda aquesta distància. El resultat de Canovelles ara fa quinze dies em dóna esperances de fer una marca decent, potser no la que jo vull, però sí una MMP.

A la vegada que la mitja marató es fan curses per menuts i la cursa popular de 10Km, que pel que veig és molt multitudinària perquè m’he trobat dorsals dos mil i pico. És per això que hi ha una mica d’enrenou en el lliurament de dorsals i xips, però en poqueta estona ja tinc el dorsal col·locat al pit. Els dorsals de la cursa de 10Km són negres i els de la mitja són vermells.

Una mica d’escalfament, estiraments i escolto per megafonia que ja queda poquet per donar la sortida de la mitja. Em situo per entremig del grup i, endavant!. La primera sorpresa que em trobo és que no hi ha estora de control de temps a la sortida, o sigui que ja porto uns 15 segons d’endarreriment respecte al cronòmetre oficial. Bueno, tant fa, jo he posat en marxa el GPS al passar l’arc de sortida. La sortida no té gaire problema, el carrer Barcelona és prou ample i tampoc som tants (crec que uns 600 inscrits).

Tal i com em pensava el recorregut és planer i còmode, vaig fent a ritme de 4’50” més o menys. Poc a poc és va estirant el grup i cap al Km3 ja gairebé anem en fila de u. Passo el Km5 en 23’ 55”, no va malament la cosa. Continuem per carrers plans i més o menys llargs, cap al Km6 – Km7 he baixat una mica, no sé ben bé que m’ha passat, però m’he notat pesat durant una estona. Per sort, en pocs centenars de metres m’he recuperat i he pogut continuar al mateix ritme que portava abans. Ara estem en un polígon industrial, potser és la part més lletja del recorregut. Però és molt poqueta estona. Passo el Km10 en 48’ 30” més o menys, una miqueta més lent del que tocava.

De moment vaig més o menys bé, em trobo una mica cansat i sense gaire capacitat de reacció, així que em limito a mantenir el ritme. Però ja veig venir que la marca que pugui fer avui no serà gaire bona. Cap al Km13 el recorregut pica una mica amunt, no gaire, però a aquestes alçades qualsevol detallet fa mal. Arribo al Km15 en 1h 13’ 40”, i aquí es quan ja tinc clar que no vaig fi i que amb prou feines baixaré de 1h 43’. Comentar que una mica abans del Km16 havia un senyor, suposo que de l’organització, que et deia la posició que portaves. Des d’aquí el meu agraïment, és una feinada de por anar comptant-nos a tots. A mi em va dir que anava en posició 266.

Els darrers 5 Km em concentro a mantenir un ritme constant, vaig força tocat i amb les forces molt justes, però crec que he aconseguit mantenir un ritme per sota de 5’ en tot moment. He recollit molts cadàvers en aquesta part de la cursa, i això ha estat el que m’ha mantingut viu a mi. Altre vegada més queda pales que l’estat anímic et porta tant lluny com les cames, o més. La fotografia és passat el Km20. Al final 1h 43’ 01” (a 19 segons de la MMP), i posició 231. He guanyat 35 posicions en els darrers 5Km.

.....

Avui m’he enganyat a mi mateix, pensar que el temps que vaig fer a Canovelles amb un perfil més exigent que el d’avui era un bon senyal ha estat un gran error. Allà vaig fer 1h11’ i avui en la mateixa distància i un perfil més suau he fet gairebé 3 minuts més. No sé quina conclusió treure’n, però el primer que penso és que el ritme de curses que porto és massa exigent i potser que afluixi una mica, la veritat és que em trobo cansat. A banda, hauria de canviar la manera d’entrenar, però entre feina i família està complicat. Ara toca recuperar-se el millor possible, fer una bona cursa a Collserola i descansar!!. Que ja toca!.

10 Km de Parets del Vallés

“Cursa tranquil·la”, això és el que vaig pensar quan vaig veure que “només” s’havien inscrit uns 580 corredors a aquesta cursa, a l’hora de la veritat no ha estat tan plàcida com pensava. Hem arribat a una hora prudencial per allò de no patir amb l’aparcament, la veritat és que ha estat més fàcil del que pensàvem i no hem tingut gaire problema. Fa una mica de fresca, però es nota una humitat bastant elevada. Arribem al pavelló d’esports, lloc de sortida i arribada de la cursa, i em trobo una cua descomunal per agafar el dorsal, vaja desgavell!. Per repartir tants pocs dorsals/xips no és normal un cacau d’aquest calibre, potser que la organització pensi a fer-ho d’una altre manera l’any vinent. Després d’una bona estona fent cua, puc posar-me el dorsal i escalfar una mica.

Pensava que avui tindria una cursa planera i còmode, d’aquelles que m’agraden a mi, je je. A l’hora de la veritat m’he trobat un recorregut exigent, amb molta pujada durant els primers 5 kilòmetres, una forta baixada entre el Km5 i el Km6 i uns 3Km finals bastants favorables per anar a bon ritme. En general el recorregut està bé, però no és una cursa per fer marca ni molt menys. Crec que l’altimetria és important veure-la, així que aquí us la deixo. Com podreu comprovar durant els primers 5 Kms no deixes de guanyar altitud.

Uns cinc minuts abans de la cursa de 10Km surten els corredors que fan la de 5Km (dorsal vermell). Així que hi ha una mica de “follón” a l’arc de sortida perquè alguns corredors de la cursa de 10Km ja estaven agafant posicions a la sortida. Un parell d’avisos per megafonia i surten els de 5Km, i ara ens comencem a col·locar nosaltres. Tret de sortida!, els primers metres són un desastre, tot just sortir es fa un gir a la dreta i anem gairebé caminant, poc a poc aconsegueixo fer-me espai i trobo per on anar passant. Passo el Km1 en 4’ 31”, no està mal. És el ritme que vull portar durant tota la cursa. Al Km2 ens trobem la primera pujada, les fotografies són d’aquell punt.

Els tobogans continuen, amunt i avall, amunt i avall, cada pujada fa una mica més de mal, fins arribar al Km4, on ens trobem la que serà la darrera pujada que ens portarà fins al punt més alt de la cursa, al Km5. 23’ 22”, aquest és el temps de pas per l’equador de la cursa, crec que la darrera pujada l’he pagat careta. I ara ens trobem en una forta baixada i em deixo anar fins baix de tot. Els Km7, Km8 i Km9 discorren per un polígon industrial de carrers amples, llargs i força planers que permeten portar un ritme constant, llàstima que al Km8 hem de fer un gir de 180º que trenca una mica. Intento recuperar el ritme de 4’ 30” i vaig fent. En arribar al Km9 forço una mica i em poso a 4’ 20” i quan resten 400m per l’arribada apreto encara més fins baixar de 4’, finalitzo la cursa en 46’ 05”. Un temps discret, de les darreres curses ha estat el pitjor temps de tots, la càrrega de Kilòmetres d’aquesta setmana m’ha passat una mica de factura. La fotografia és a 100m de l’arribada.