17a Mitja marató Ciutat de Girona

Aprofitant que Girona és una ciutat que ens agrada molt i que, a més de la mitja, es fa l’exposició floral al call jueu, ens hem agafat hotel i hem passat el cap de setmana aquí. Després de molt buscar, crec que la millor opció és l’Hotel Melià Girona. La sortida de la mitja està just al costat de l’hotel i la situació de l’hotel respecte al aparcaments i el centre de Girona no és dolenta. Això sí, és un Melià, és car.

Dia núvol, de temperatura agradable i molta humitat (em sembla que durant la nit ha plogut), o així m’ho a sembla a mi. L’altimetria no us la penjo perquè el recorregut és força pla, només algun “repechón” i ja està. Encara tinc els deures per fer, és a dir, no he trobat el moment per fer tirades prou llargues com per venir aquí amb opcions de fer una bona marca, total, avui faré tot el que pugui. El calendari m'oferia opcions més assequibles: Cardedeu, Canet Race... però no vull deixar de banda aquesta distància. El resultat de Canovelles ara fa quinze dies em dóna esperances de fer una marca decent, potser no la que jo vull, però sí una MMP.

A la vegada que la mitja marató es fan curses per menuts i la cursa popular de 10Km, que pel que veig és molt multitudinària perquè m’he trobat dorsals dos mil i pico. És per això que hi ha una mica d’enrenou en el lliurament de dorsals i xips, però en poqueta estona ja tinc el dorsal col·locat al pit. Els dorsals de la cursa de 10Km són negres i els de la mitja són vermells.

Una mica d’escalfament, estiraments i escolto per megafonia que ja queda poquet per donar la sortida de la mitja. Em situo per entremig del grup i, endavant!. La primera sorpresa que em trobo és que no hi ha estora de control de temps a la sortida, o sigui que ja porto uns 15 segons d’endarreriment respecte al cronòmetre oficial. Bueno, tant fa, jo he posat en marxa el GPS al passar l’arc de sortida. La sortida no té gaire problema, el carrer Barcelona és prou ample i tampoc som tants (crec que uns 600 inscrits).

Tal i com em pensava el recorregut és planer i còmode, vaig fent a ritme de 4’50” més o menys. Poc a poc és va estirant el grup i cap al Km3 ja gairebé anem en fila de u. Passo el Km5 en 23’ 55”, no va malament la cosa. Continuem per carrers plans i més o menys llargs, cap al Km6 – Km7 he baixat una mica, no sé ben bé que m’ha passat, però m’he notat pesat durant una estona. Per sort, en pocs centenars de metres m’he recuperat i he pogut continuar al mateix ritme que portava abans. Ara estem en un polígon industrial, potser és la part més lletja del recorregut. Però és molt poqueta estona. Passo el Km10 en 48’ 30” més o menys, una miqueta més lent del que tocava.

De moment vaig més o menys bé, em trobo una mica cansat i sense gaire capacitat de reacció, així que em limito a mantenir el ritme. Però ja veig venir que la marca que pugui fer avui no serà gaire bona. Cap al Km13 el recorregut pica una mica amunt, no gaire, però a aquestes alçades qualsevol detallet fa mal. Arribo al Km15 en 1h 13’ 40”, i aquí es quan ja tinc clar que no vaig fi i que amb prou feines baixaré de 1h 43’. Comentar que una mica abans del Km16 havia un senyor, suposo que de l’organització, que et deia la posició que portaves. Des d’aquí el meu agraïment, és una feinada de por anar comptant-nos a tots. A mi em va dir que anava en posició 266.

Els darrers 5 Km em concentro a mantenir un ritme constant, vaig força tocat i amb les forces molt justes, però crec que he aconseguit mantenir un ritme per sota de 5’ en tot moment. He recollit molts cadàvers en aquesta part de la cursa, i això ha estat el que m’ha mantingut viu a mi. Altre vegada més queda pales que l’estat anímic et porta tant lluny com les cames, o més. La fotografia és passat el Km20. Al final 1h 43’ 01” (a 19 segons de la MMP), i posició 231. He guanyat 35 posicions en els darrers 5Km.

.....

Avui m’he enganyat a mi mateix, pensar que el temps que vaig fer a Canovelles amb un perfil més exigent que el d’avui era un bon senyal ha estat un gran error. Allà vaig fer 1h11’ i avui en la mateixa distància i un perfil més suau he fet gairebé 3 minuts més. No sé quina conclusió treure’n, però el primer que penso és que el ritme de curses que porto és massa exigent i potser que afluixi una mica, la veritat és que em trobo cansat. A banda, hauria de canviar la manera d’entrenar, però entre feina i família està complicat. Ara toca recuperar-se el millor possible, fer una bona cursa a Collserola i descansar!!. Que ja toca!.