XII Cursa Delta Prat

Després d’un parell de sessions de fisio i d’entrenar amb més normalitat (sense córrer cursa diumenge passat) ja torno a estar posat en el tema. Avui toca la cursa del Pratenc, al Prat de Llobregat. Són 10 Kilòmetres, dues voltes a un circuit de 5 Km molt planer, si no fos perquè a la cursa li sobren uns 150 metres es podria dir que és una cursa ideal per fer marca. Aquí us penjo el recorregut, l’altimetria no val la pena ni esmentar-la.

Els dorsals i xips es recullen a la pista d’atletisme i com que està situada a prop d’un polígon industrial, aparcar el cotxe no és excessivament complicat. Respecte a l’organització, només puc dir que impecable, no he fet cues per res. He vist que havia una mica de cua en el guarda-bosses, però tampoc gaire.

Avui m’agradaria baixar de 45’, les darreres curses m’he abonat al 45’ i pico i ja tinc ganes d’aconseguir una marca una mica millor. Aprofitant que avui no hi ha pujades ni baixades, intentaré portar un ritme constant de 4’ 30” des de bon començament i miraré d’apretar una mica en el darrer kilòmetre. Dit així sembla molt fàcil, però ja veurem, jeje. Vaig trotant pels voltants de l’arc de sortida per escalfar bé i vaig estirant, la veritat és que en aquest punt el paisatge no és gaire maco, és el típic polígon industrial de carrers amples, asfalt bastant matxucat i totalment buit, sense vida. A més fa una xafogor bastant important, i això que encara no són ni les 9 del matí!!.

Quan resten menys de 10 minuts per donar la sortida, em col·loco entremig del munt de corredors que som avui, no sé exactament quants som però he llegit que han exhaurit inscripcions. Escolto el tret de sortida i de seguida ens comencem a moure, aquesta vegada sí que hi ha estora de control de temps a la sortida, molt bé!. El primer kilòmetre el faig més ràpid del que volia fer, m’ha sortit en 4’ 17”. Com sempre, em deixo portar una mica pel ritme dels demés. Poc a poc vaig buscant el meu lloc i el meu ritme. Cap al Km2 m’avança en Francisco Villodres, sé que ell acabarà fent un 44’ i pico, així que em sembla interessant seguir-lo. Al principi se m’escapa una mica, però després aconsegueixo mantenir-lo a una distància d’uns 20 metres davant meu.

Els kilòmetres passen sense gaire història, vaig concentrat en no perdre el ritme, el recorregut entre el km3 i el km4 és avorrit, és la part que transcorre pel polígon. Cap al Km 4 i pico entrem a l’estadi, fem tres quarts de volta, sortim i tornem a passar per l’arc de sortida, completant així la primera volta. El temps de pas pel Km5 és de 22’ 25”, vaig bé. Continuo perseguint en Villodres, cap al Km5 i pico m’ha començat a fer mal la planta del peu esquerre, em molesta des de fa dies però pensava que ja estava bé. Cap al Km6 i pico em sembla que he baixat una mica el ritme, potser pel dolor del peu o potser per prendre’m un respir, no ho sé. La fotografia és cap al Km6 més o menys.

Recupero el ritme i intento tirar fort per assolir l’objectiu de baixar de 45’, sé que vaig justet i haig d’espavilar. Cap al Km7 veig que en Villodres em treu uns 100 metres, així que la idea d’atrapar-lo em manté en cursa, a més, en aquest punt estic avançant bastants corredors i això em dona moral. Poc a poc vaig reduint distàncies, al Km8 el veig molt més a prop que abans i continuo tirant. De seguida em planto al Km9, arribat a aquest punt volia canviar el ritme, però m’espero a entrar a l’estadi perquè no vaig tant sobrat com per forçar des d’aquí. En entrar a l’estadi apreto, ara sí!. Baixo a 4’ i mantinc aquest pas fins al final, passo l’arc d’arribada en 44’ 52”, al final ha sortit el que volia. Estic content perquè he pogut mantenir un ritme constant gairebé tota la cursa. La fotografia és a l’estadi, a uns 200 metres de l’arribada.