Cursa per Collserola 2011

Feia ja bastant de temps que no m’inscrivia en una cursa de muntanya, fent memòria... potser des de Guanta que no en feia cap d’aquestes. Me n’han parlat molt bé d’aquesta cursa, Collserola és un marc incomparable per fer esport a l’aire lliure i de ben segur que el recorregut serà força bo. Són 13,5 Km, els dos primers d’asfalt i urbans, cap al 2,5Km canviem l’asfalt per la terra i comencen les primeres pujades, però a mi m’ha semblat que fins al Km4 i pico no comença la pujada de veritat, això sí, des d’aquest punt fins al Km7 no pares de pujar, i a les darreres rampes has d’apretar les dents amb força. Un cop a dalt, comences una baixada per terreny no gaire tècnic (o això crec jo) i força aprofitable per dur un bon ritme. I en arribar al Km13, recuperem l’asfalt i ens trobem el regalet de comiat, una bona pujada fins al final que posen a prova les forces que et quedin, si te’n queden, jeje. Aquí us penjo l’altimetria.

Aparcar el cotxe és complicat a Cerdanyola, però com que aquest és el poble de la meva dona ens el coneixem molt bé i anem directament a un carrer on acostuma a haver lloc, per sort, l’encertem i podem aparcar on volíem, que no vol dir que hem deixat el cotxe al costat de la sortida ni molt menys, eh?!. Fa un bon dia, però ahir dissabte va ploure el que no està escrit i és més que probable que ens posem de fang fins les orelles, a l’hora de la veritat només m’he trobat enfangat el darrer kilòmetre de terra, la veritat és que la resta del recorregut estava molt bé. Recullo el dorsal sense cues (molt bona organització) i a escalfar una miqueta.

No tinc gaires referències de temps per aquest tipus de curses, ni tampoc per aquesta distància. Mentre escalfo i estiro penso que fer un temps de 1h 05’ ja estaria força bé, els entrenaments d’aquesta setmana han sortit bé i crec que he pogut recuperar bé les cames després de la mitja de diumenge passat, però no em vull posar una fita gaire exigent perquè tard o d’hora el cansament acumulat tornarà a fer acte de presència. Poc a poc la gent va agafant posició a l’avinguda des d’on sortirem, em col·loco entre mig del grup i espero el senyal de sortida. Tot a punt per començar, la sortida és en baixada i anem en direcció al centre i després tornem a passar per aquí, així que em plantejo sortir rapidet i quan arribi la muntanya ja veurem com em trobo.

Sento el tret i poc a poc ens movem, la primera sorpresa desagradable és que no hi ha estora de control de temps, igual que a Girona avui també portaré uns 20 segons d’endarreriment respecte al cronometratge oficial, poso en marxa el GPS en passar per l’arc de sortida. La sortida és més lenta del que jo voldria, fins a arribar a la primera rotonda no puc trobar forat per anar al meu ritme, no tinc referències ni del Km1, ni del Km2, no he vist els senyals i la veritat és que avui he mirat molt poc el rellotge, la primera vegada que ho he fet ja portàvem uns 2,5Km de cursa, a punt d’entrar en la zona de terra. La fotografia és al Km 2 més o menys, quan hem tornat a passar per l’avinguda des d’on hem sortit.

Ja ens trobem a Collserola, anem fent per una pista de terra amb pendent moderat i amb alguna baixada. Aquest primer tram de terra, com he comentat abans, no puja gaire i és pot córrer fàcil. Les sensacions, de moment, són bones i porto un ritme que em sembla bo. Al Km4, em sembla, ens trobem el primera avituallament. La fotografia és d’algun punt de la pujada, però no sé ben bé on me la van fer.

Km5, ara comença la part dura!. Gairebé de cop ens trobem una forta pujada, encara continuem per una pista forestal força ample però ara el pendent és molt més dur, i continuarem així fins al km7, on assolirem l’alçada màxima de la cursa. Per entremig passem per algun caminet més o menys pla que s’agraeix per recuperar un mica les forces. A dalt de tot un altre avituallament ens espera, agafo aigua i baixo bastant el ritme mentre bec una mica i recupero les sensacions a les cames, que han arribat a dalt una mica tocades. I ara toca baixar a tot drap!.

La baixada és molt ràpida i és pot córrer a ritme alt, el terreny és força moll però no hi ha fang, ni bassals. Comentar que jo no duc calçat específic per muntanya, porto les mateixes Asics d’altres curses, les Nimbus 12, i no he tingut cap problema per fer la cursa. En algun punt en comptes de terra ens trobem pedra i cal anar en compte de no relliscar, però són trams molt curtets i no tenen gaire problema. El paisatge és fenomenal, i quan vas cara avall i de presa encara sembla més maco, jeje. Baixem sense parar fins gairebé al Km10, entre el Km10 i el Km11 crec recordar que s’alternen baixades i pujades. Em sembla que el darrer kilòmetre de baixada, de manera inconscient he frenat una mica i m’he relaxat un pel.

Ja queda molt poquet, ja es veu l’urbanització de Canaletes. Arribo al Km12, aquí sí que miro el rellotge per veure si vaig per sota de l’hora. Doncs sí, 58’, l’objectiu de temps el tinc a l’abast. Entre el Km12 i el Km13 m’he notat sense ritme, molt pesat, no sé si he estat jo o si el terreny era molt tou o que, però he patit una mica, no m’he trobat del tot còmode. Deixem la terra i entrem a l’asfalt, noto força pes als peus, els darrers metres estaven molt enfangats. I ara toca fer el darrer esforç, la pujada final. No és llarga, potser són uns 500 metres, però es dura de nassos!. Mantinc el pas i intento no perdre molt de temps. Tombo a la dreta, les fotografies són d’aquell punt, i ja només resten un centenar de metres. Passo el control de temps en 1h 05’ 08”, ostres!!, què bé!. No m’esperava aquest temps, si a la baixada hagués apretat una mica hauria baixat a 1h 04’ sense gaires problemes. En resum: una cursa fantàstica, al costat de casa i per repetir tantes vegades com el cos aguanti!.