dissabte, 24 de març de 2012

Tornem-hi!!. Setmana 1/9 per la Selva Marítima.

Bé, després d’uns dies de pausa ja estem altre cop en marxa. La setmana passada, entre acabar de recuperar correctament el refredat i falta de temps, no vaig fer res fins dissabte, que van caure 11K per muntanya en 1h clavada, amb un recorregut variat però fàcil, amb més pista que no pas corriols i camins, i amb desnivell positiu acumulat de poc més de 200m. I diumenge Vaig optar per sortir amb la MTB amb la intenció de buscar camins per les properes setmanes, van caure 12K més en gairebé 1h. La recerca va donar bons resultats, aquí us penjo una foto d’una de les pujades que em trobaré dintre de poc, jeje.


I aquesta setmana ja tocava posar-se les piles i començar a buscar el ritme d’entrenament de quatre dies per setmana que vaig portar durant tot l’entrenament per la mitja de Barcelona. Així doncs, m’he dissenyat un pla de 9 setmanes per tal d’arribar a la Selva Marítima en bones condicions. I aquesta setmana ha quedat així:


Dilluns 19/03 à 45 minuts suaus. Els dilluns sempre toca sortida suau de recuperació, però ara aquestes sortides les faré per terreny “trenca-cames”, per anar-me acostumant a recuperar quan el perfil no ajuda. Vaig córrer durant 43’ clavats, recorrent 8K. Sensacions regulars, una mica carregat després de la sortida en MTB d’ahir i amb bastant vent que feia la guitza, però bé, vaig fer el que calia i llestos.


Dimecres 21/03 à 5 x 1000 amb recuperació de 60”. Dimecres va ser el dia de la setmana que més va ploure, per tant, no em va quedar cap més remei que fer les sèries a la cinta del gimnàs. 15’ d’escalfament a 5’ 12” i començo les sèries: 4’ 17” – 4’ 07” – 4’ 00” – 4’ 00” – 3’ 52”, recuperacions al trot a ritme al voltant de 6’. La veritat és que en volia fer 6, però la darrera la vaig acabar justet i no en vaig fer més. Vaig matar el tema amb 10’ de refredament a ritme de 5’ 11”. Acumulo 10,5K més en poc més de 50 minuts.


Divendres 23/03 à 60 minuts per muntanya. Les obligacions familiars no m’han permès poder complir amb lo planificat...el primer és el primer.


Dissabte 24/03 à Avui tocava descans i demà tirada llarga de 90 – 100 minuts per terreny més o menys pla. Com que demà tenim calçotada i serà difícil poder entrenar, he decidit fer avui un entrenament llarg i per muntanya, per compensar una mica el no haver sortit ahir. Així doncs, han caigut 16K amb D+ acumulat d’uns 370 metres. Sensacions bones, en alguna pujada m’ha tocat caminar, però bé, córrer per muntanya ja té aquestes coses. Aquí penjo el perfil del recorregut d’avui perquè un féu una idea.



Tanco la primera setmana d’entrenaments una mica justet de kilòmetres, poc més de 34, però la sortida d’avui ha sortit força bé i m’he divertit força, a més he pogut practicar en terreny molt irregular i m’ha vingut molt bé, he acabat cansat però força content.


Demà es celebra, potser, la cursa més important de Catalunya, força i sort a tots els que us enfronteu als 42,195K de Barcelona. Ànims!!.

dilluns, 12 de març de 2012

Doncs no va poder ser...

Amb el títol de l’entrada està tot dit, oi?. Aquest passat diumenge tocava buscar marca en 10K, a Caldes d’Estrac, però la setmana ha estat d’allò més desastrosa, culminant amb la meva absència ahir en l’esmentada cursa.

Però anem a pams, després de la mitja de Banyoles, amb sensacions bones pel que fa al rendiment després d’haver-la fet a mig gas ja vaig veure els “nuvarrons” a l’horitzó. Durant algunes parts de la cursa, sobretot en les zones obagues, vaig passar fred i la humitat es feia notar moltíssim. Amb aquest panorama, i que dec tenir el sistema inmunològic per terra, el dilluns em vaig aixecar una mica fotut, amb problemes intestinals i el que semblava un principi de refredat. Així doncs la sortideta de recuperació de dilluns la vaig haver d’avortar, tot i que tampoc era una drama perquè em notava les cames bastant fresques i sense restes de la cursa del dia anterior.

Arribem a dimecres, els problemes intestinals no han anat a més, però el refredat ja és un fet. Tot i així decideixo sortir a rodar una mica, res de sèries ni quelcom per l’estil, només rodar i avaluar el refredat. Van caure 8,4K en poc més de 43’, al principi pesat, amb dolor abdominal, però després més còmode, baixant a 4’ 20” una estoneta per provar. Sensacions correctes, però sembla ser que el refredat volia fer la guitza de veritat i, tot i que dijous semblava que millorava la cosa, divendres estava bastant tocat i així he anat tot el cap de setmana, gastant paquets de kleenex i tossint com un màquina de tren antiga.

Arriba diumenge i com que dilluns (avui) no era gens convenient faltar a la feina, vaig decidir, molt al meu pesar, no anar a córrer a Caldes d’Estrac. Així doncs, millorar la marca en 10K queda pendent per més endavant, ja vindran més curses. Amb tot plegat dono per tancat aquest “cicle”, s’ha acabat ja d’intentar estirar el bon estat de forma que m’havia donat el pla d’entrenament i s’ha acabat també anar recordant lo bé que va sortit la Mitja de Barcelona. Ara toca posar-se a la feina, canvi de registre i pla d’entrenament nou, amb la vista posada a la Selva Marítima. Aquest inici de setmana me’l prenc amb calma, amb la intenció de recuperar-me correctament, que ara ja no em vindrà de tres dies. De moment ja tinc el primer pas fet, he rentat les Triumph 8 i les he desat a la seva capsa, ara toca calçar-se les Trabucco 13 i buscar camins de muntanya!!.

dimarts, 6 de març de 2012

Mitja marató del Pla de l'Estany 2012

Cap a les 7.15h del matí ens ficàvem al cotxe i cap a Banyoles!. La cursa comença a les 9.30h i aproximadament una hora abans del començament ja havíem arribat. Hem pogut aparcar el cotxe sense gaires problemes, tot i que també s’ha de dir que m’he emportat una de les darreres places d’aparcament que quedaven, així doncs cal arribar amb temps per no haver de fer voltes i voltes per aparcar.

Ens dirigim cap al CN Banyoles, recollida de dorsal sense problemes. Em canvio, deixo la bossa al guarda-roba i, la veritat, tot correctíssim i molt ben dimensionat. Avui som prop de 1000 corredors, i ho he trobat tot força bé, ràpid i sense cues. Ja estic al carrer, escalfant una mica mentre miro l’estany de Banyoles. El recorregut de la cursa d’avui, a grans trets, consisteix en fer quasi una volta sencera a l’estany, baixar a Porqueres i tornar a pujar vorejant altre cop l’estany i desfent el camí que hem fet al començament. Cal destacar una llarga baixada al Km7 i la pujada entre el kilòmetres 9 i 12 que ha fet veritables destrosses al grup. El darrers kilòmetres són ràpids i, si has guardat forces, es pot fer un molt bon final. Aqui us penjo el recorregut i l’altimetria.

He tingut una setmana una mica mogudeta i no he descansat el que calia, em trobo bé, però crec que seria un error sortir altre cop a tope a buscar marca, i he decidit sortir tranquil i fer una cursa en positiu. Amb aquesta idea em col·loco a la sortida, es dona el tret de començament i som-hi!. Als primers kilòmetres m’avança bastanta gent, vaig tranquil, a ritme de 4’ 50” més o menys, ja m’he informat que cal reservar una mica pel final i així ho faig. Poc a poc vaig incrementant el ritme, cap al Km4 ja no m’avancen i sóc jo qui comença a recuperar posicions, aquesta serà la tònica del que queda de cursa, avançar i avançar. Em planto al km5 en poc menys de 24’.

Ja gairebé hem fet la volta a l’estany, girem a la dreta per creuar Banyoles i al cap de poca estona ja estem baixant cap a Porqueres. La baixada és, inevitablement, ràpida, em deixo anar una mica, a ritme de 4’ 20”. Continuo atrapant corredors. Al final de la baixada hi ha un arc inflable, i un speaker que explica que entre el km9 i el Km12 es troba la part més dura de la cursa. Jo vaig fent la meva, amb un ritme viu i còmode alhora. Al Km9 ja veig les primeres pujades, aquí ha arribat la primera sorpresa de la cursa, m’he trobat realment còmode i les he passat sense patir gaire, passo el control del km10 en 47’ 48”, parcial de 5 kilòmetres en 23’ 50” més o menys.

Els dos següents kilòmetres són una mica durs, potser no hi ha grans pujades, però el perfil es tranca cames, ara puges, ara baixes... recullo cadàvers a dojo, la cursa està ja molt estirada. Cap al Km13 em quedo totalment sol, per darrera no arriba ningú i al davant, a uns 150m, tinc un grup de 15 ó 20 corredors que van gairebé en fila índia. Decideixo forçar la màquina una mica per atrapar el grup, m’ha costat més d’un kilòmetre de persecució, però ja els tinc. Els avanço i decideixo provar les cames i fer el que queda al mateix ritme que a Barcelona. Passo el Km15 en quelcom més de 1h 12’, parcial de 5 kilòmetres en 24’ i pico, les pujades es deixen notar.

Entre el Km15 i el Km16 he tingut un petit problema amb el cable de l’iPod i he hagut de baixar una mica el ritme per no acabar perdent els auriculars. Però bé, un cop solucionat el problema ja m’he pogut posar a bon ritme. Cap al Km16 ja veiem l’estany de nou i comencem a desfer el recorregut dels primers kilòmetres. Com no pot ser d’altre manera, continuo avançant corredors, ara un, ara dos... Petita pujada a l’església romànica de Santa Maria de Porqueres i ara ja, el que queda, és quasi bé tot pla. Resten uns 4 Kilòmetres i vaig força bé, a ritmes de 4’ trenta pico. Em planto al Km 20’ en 1h 35’ llarga, tot just en aquest punt avanço dos corredors i veig que se m’enganxen, a falta de 500m per acabar i veient que vaig fi forço el ritme i em poso per sota de 4’ fins a la meta, deixo enrere als dos corredors i m’acosto moltíssim al grup que tenia uns metres al davant, entrant gairebé en el mateix segon, en 1h 40’ 57”. Les fotografies són en el tram final, a uns 200m de l’arribada.