Amb el títol de l’entrada està tot dit, oi?. Aquest passat diumenge tocava buscar marca en 10K, a Caldes d’Estrac, però la setmana ha estat d’allò més desastrosa, culminant amb la meva absència ahir en l’esmentada cursa.
Però anem a pams, després de la mitja de Banyoles, amb sensacions bones pel que fa al rendiment després d’haver-la fet a mig gas ja vaig veure els “nuvarrons” a l’horitzó. Durant algunes parts de la cursa, sobretot en les zones obagues, vaig passar fred i la humitat es feia notar moltíssim. Amb aquest panorama, i que dec tenir el sistema inmunològic per terra, el dilluns em vaig aixecar una mica fotut, amb problemes intestinals i el que semblava un principi de refredat. Així doncs la sortideta de recuperació de dilluns la vaig haver d’avortar, tot i que tampoc era una drama perquè em notava les cames bastant fresques i sense restes de la cursa del dia anterior.
Arribem a dimecres, els problemes intestinals no han anat a més, però el refredat ja és un fet. Tot i així decideixo sortir a rodar una mica, res de sèries ni quelcom per l’estil, només rodar i avaluar el refredat. Van caure 8,4K en poc més de 43’, al principi pesat, amb dolor abdominal, però després més còmode, baixant a 4’ 20” una estoneta per provar. Sensacions correctes, però sembla ser que el refredat volia fer la guitza de veritat i, tot i que dijous semblava que millorava la cosa, divendres estava bastant tocat i així he anat tot el cap de setmana, gastant paquets de kleenex i tossint com un màquina de tren antiga.
Arriba diumenge i com que dilluns (avui) no era gens convenient faltar a la feina, vaig decidir, molt al meu pesar, no anar a córrer a Caldes d’Estrac. Així doncs, millorar la marca en 10K queda pendent per més endavant, ja vindran més curses. Amb tot plegat dono per tancat aquest “cicle”, s’ha acabat ja d’intentar estirar el bon estat de forma que m’havia donat el pla d’entrenament i s’ha acabat també anar recordant lo bé que va sortit la Mitja de Barcelona. Ara toca posar-se a la feina, canvi de registre i pla d’entrenament nou, amb la vista posada a la Selva Marítima. Aquest inici de setmana me’l prenc amb calma, amb la intenció de recuperar-me correctament, que ara ja no em vindrà de tres dies. De moment ja tinc el primer pas fet, he rentat les Triumph 8 i les he desat a la seva capsa, ara toca calçar-se les Trabucco 13 i buscar camins de muntanya!!.
Però anem a pams, després de la mitja de Banyoles, amb sensacions bones pel que fa al rendiment després d’haver-la fet a mig gas ja vaig veure els “nuvarrons” a l’horitzó. Durant algunes parts de la cursa, sobretot en les zones obagues, vaig passar fred i la humitat es feia notar moltíssim. Amb aquest panorama, i que dec tenir el sistema inmunològic per terra, el dilluns em vaig aixecar una mica fotut, amb problemes intestinals i el que semblava un principi de refredat. Així doncs la sortideta de recuperació de dilluns la vaig haver d’avortar, tot i que tampoc era una drama perquè em notava les cames bastant fresques i sense restes de la cursa del dia anterior.
Arribem a dimecres, els problemes intestinals no han anat a més, però el refredat ja és un fet. Tot i així decideixo sortir a rodar una mica, res de sèries ni quelcom per l’estil, només rodar i avaluar el refredat. Van caure 8,4K en poc més de 43’, al principi pesat, amb dolor abdominal, però després més còmode, baixant a 4’ 20” una estoneta per provar. Sensacions correctes, però sembla ser que el refredat volia fer la guitza de veritat i, tot i que dijous semblava que millorava la cosa, divendres estava bastant tocat i així he anat tot el cap de setmana, gastant paquets de kleenex i tossint com un màquina de tren antiga.
Arriba diumenge i com que dilluns (avui) no era gens convenient faltar a la feina, vaig decidir, molt al meu pesar, no anar a córrer a Caldes d’Estrac. Així doncs, millorar la marca en 10K queda pendent per més endavant, ja vindran més curses. Amb tot plegat dono per tancat aquest “cicle”, s’ha acabat ja d’intentar estirar el bon estat de forma que m’havia donat el pla d’entrenament i s’ha acabat també anar recordant lo bé que va sortit la Mitja de Barcelona. Ara toca posar-se a la feina, canvi de registre i pla d’entrenament nou, amb la vista posada a la Selva Marítima. Aquest inici de setmana me’l prenc amb calma, amb la intenció de recuperar-me correctament, que ara ja no em vindrà de tres dies. De moment ja tinc el primer pas fet, he rentat les Triumph 8 i les he desat a la seva capsa, ara toca calçar-se les Trabucco 13 i buscar camins de muntanya!!.
Muy bien Jordi, un cambio de ritmo siempre se agradece... suerte por la montaña.
ResponEliminaJordi,quédate con lo bueno, que han sido las dos últimas mitjas. La marca de 10 km ya tendras ocasion de mejorarla, ahora toca montaña, algo mas duro, pero mucho mas bonito. Saludos!!!
ResponEliminaA mi també m'agrada una mica de muntanya. Sembla que l'ambient sigui més relaxat, llàstima que sigui tan dura.
ResponEliminaDias jodidos los tenemos todos , borron y cuenta nueva , dale caña a las Trabucco y disfruta ,saludos
ResponEliminaEs molt dur haver-se de quedar a casa sense poder disputar una prova, però el mes important es la salut i si creies que no estaves per correr, vas fer bé en renunciar.
ResponEliminaMolta sort per la muntanya!!!!
Jordi,
ResponEliminaCurses de 10 km. on atacar la MMP n'hi ha per donar i per vendre. Si ara toca muntanya, millor que millor. Gaudeix-la perquè ja veuràs que en aquestes curses, això del temps és el de menys doncs moltes no es poden comparar unes i altres. Només que canviï una mica el seu perfil la comparativa ja no serveix de gaire. Per tant, fora rellotge i a córrer gaudint del paisatge.
Salutacions i recupera't.
JC (Marathon Man)
Jordi, amb tots els respectes pel teu estat de forma, però al final aquesta cursa no era la més adient per baixar marca. Els 750 metres de pujada inicial es van fer durs i també hi havia uns quants més cap al final. La calor tampoc no va ajudar, tot i que si estaves bé de forma podries haver baixat marca. D'altra banda, les curses de muntanya no sempre són incompatibles amb la velocitat dels 10km, però tu sabràs més bé que no pas jo com estàs de forma.
ResponEliminaEvidentment, et vaig buscar i no vaig trobar-te...
Tu ho has dit, lo important era no fallar a la feina dilluns, jaja.
ResponEliminaBé, ara canvi de xip i a disfrutar la muntanya una mica i oblidar-se de ritmes i històries.
Siento mucho que no hayas podido correr esa cursa Jordi, pero lo primero es lo primero. Yo también tengo ganas de acabar con los planes preestablecidos para carreras de asfalto y poder dedicarle más tiempo a la montaña y a la bici. Necesito darle un descanso a tendones y articulaciones, ya es hora creo.
ResponEliminaSalud compañero