III Cursa de la Tardor

Amb el retràs que ja ve essent habitual, us penjo la crònica de la Cursa de la Tardor, organitzada el passat 14 d’octubre a la localitat de Sant Andreu de la Barca.

En alguna ocasió ja havia explicat que a aquesta cursa no podia faltar, l’any passat ja la vaig córrer i el nivell d’organització i tracte al corredor em va semblar tant bo que em vaig plantejar fer-la sempre que pogués, així que aquí estic de nou.

La cursa té exactament el mateix recorregut que l’any passat i, tot i que hi ha alguna cosa millorable en el recorregut (el gir de 180º, per exemple), espero que els organitzadors el mantinguin igual per molts anys, donat que a mi em sembla que l’essència d’una cursa és mantenir-la idèntica al llarg dels anys. No m’allargaré gaire explicant el recorregut (podeu consultar l’entrada que vaig escriure fa un any), a grans trets, dues voltes idèntiques de 5K, amb un parell de rampes, un gir de 180º i un tram final que pica una mica amunt. És a dir, al meu parer no és una cursa per venir a buscar marca.

Arribo amb una hora de marge més o menys, aparcament sense problemes, lliurament de dorsals amb poques cues i servei de guarda-roba prou còmode. Aprofitant  que els carrers ja estan tallats em poso a escalfar, fa una mica de fresquet, però el sol promet escalfar l’ambient en poca estona. Poc a poc arriba l’hora de la sortida, em situo una mica endavant per no patir el típic embús de començament de cursa. Senyal de sortida i tots a córrer!. Sortida còmode, prou ample per córrer amb comoditat. El primer kilòmetre surt en 4’ 20” més o menys, una miqueta ràpid, però ja va bé. Recordo perfectament el recorregut, el Km2 el passo per sota de 9’ i abans d’arribar al km3 ja trobem el primer “repechón” que fa minvar el ritme. Poc a poc  vaig trobant el meu lloc a la cursa, veig un corredor que a Granollers va entrar just per davant meu, el segueixo una estona però sembla que avui no va tant fi i el decideixo deixar-lo enrere. Completo la primera volta en 22’ 15”, parcial força bo però les cames ja pesen una mica i no em puc plantejar doblar.

Enceto la segona volta agafant aigua a l’avituallament que hi ha just passat l’arc de sortida, com a referència tinc dos corredors que m’acaben d’avançar, però per desgràcia meva aixequen el peu i em trobo sense ningú que em marqui el ritme. Un espectador ens està comptant un per un (quina feinada!!), em diu que vaig el 184. Tot i que no vaig fi, encara aguanto a ritme de 4’ 30”, passo el Km6 per sota de 27’, i això em permet acostar-me a un grupet que perseguia des de feia una estona. Passat el km8 tornem a passar pel “tobogan” (baixada, mitja volta i pujada pel mateix lloc) que ara em fa molt més mal que a la primera volta, el grupet es desfà, alguns es queden enrere i d’altres se m’escapen uns metres. Darrer kilòmetre i mig que miro de forçar tot el que puc, arribo als darrers 300m amb prou força per sprintar una mica i paro el rellotge en 45’ 19” (posició 180 de 495 arribats). Bastant content, la veritat, estic entrenant poquíssim i veure que puc mantenir el ritme de 4’ 30” em dona molta moral.

Al final, bona bossa d’obsequis, botifarrada i bon servei de dutxes. Altre cop tot molt correcte. Felicitacions als organitzadors!.

10K de Granollers

Bé, amb tant de retràs que això en comptes de retràs ja sembla deixadesa, us penjo la crònica de la cursa de Granollers, celebrada el passat 30 de setembre. El títol de l’entrada diu “10K de Granollers”, però per ser més exactes la cursa porta el nom de Cursa Germanes Hospitalàries – Benito Menni, i amb aquest nom és evident que la cursa te causa solidària.

La cursa transcorre pel Parc Fluvial de Granollers, els 10K de la cursa van sempre paral·lels al riu Congost, primer uns 4K en direcció sud, després uns altres 5K en direcció nord i el darrer kilòmetre altre cop en direcció sud per finalitzar a l’estadi d’atletisme, punt des de on hem sortit. Respecte al desnivell, òbviament quan anem en direcció sud el perfil és favorable, i quan anem en direcció nord pica una mica amunt, però tampoc gaire. Aquí us penjo el perfil de la cursa:

A nivell logístic tot força bé, la veritat, al costat de l’estadi d’atletisme hi ha un aparcament força gran i gratuït, si s’arriba amb una mica de temps es pot aparcar sense cap problema. Recollida de dorsals còmode i amb poques cues, i al final una bossa d’obsequis bastant complerta. Respecte al recorregut, els kilòmetres estan marcats de manera permanent a la riba del riu amb un números de gairebé l’alçada d’una persona; i respecte la distància, a mi el GPS em va mesurar 10,3K.

Un cop m’he penjat el dorsal al pit començo a escalfar pels carrers del voltant de l’estadi d’atletisme, una bona estona a ritme suau, després uns canvis de ritme per espavilar les cames i quan ja veig que començo a suar, em fico dins la pista d’atletisme i a ritme molt suau vaig fent voltes i estiraments mentre espero l’hora de la sortida. L’objectiu avui ha de ser acabar dignament, no puc aspirar a gaire més tenint en compte l’entrenament que estic fent darrerament.

Ja estem tots situats a la línia de sortida, una estoneta d’espera, i comencem!. Com sempre, em deixo portar i surto ràpid, potser massa, primer kilòmetre en 4’ 10”, però com que aquests primers kilòmetres fan una mica de baixada és normal. M’estabilitzo en ritmes de 4’ 22” i vaig així fins al Km4. A partir d’aquí les cames comencen a pesar una mica i, a més, la lleugera baixada ja s’acaba. Passem una passarel·la  per dins la llera del riu i cap amunt. Passo el Km5 en 22’ 15”, un parcial força bo, però impossible de doblar.

Les cames cada cop pesen més, començo a caure a ritmes de 4’ 45” i les ganes d’aturar-me i caminar augmenten. Cap el Km7 m’atrapa un grupet de 4 corredors que van junts i miro d’aguantar amb ells, em va bé anar al seu ritme per no deixar-me del tot. Una mica abans del Km9 el grupet es trenca, dos es queden endarrere i jo me’n vaig amb els dos de davant.  Passem per sobre el pont per tornar en direcció a l’estadi i això ja quasi està fet. Darrer kilòmetre d’apretar les dents i forçar tot el que es pot, els dos corredors que segueixo em treuen uns metres però encara aguanto a prop, però impossible avançar-los. Entrada a l’estadi i passo l’arc d’arribada en 46’ 36”, posició 77 de 406 arribats.

Estic rebentat!, el temps no és per tirar coets, però tenint  en compte que la cursa és una mica més llarga es pot dir que tinc ritme per fer 45’. Sembla que no he perdut molta velocitat però em falta moltíssima resistència...les punyeteres tirades llargues que fa molt que no faig...

Allò que mal comença...

Doncs sí, ja sabeu com acaba la dita, oi?. Ja fa setmanes que no tinc la voluntat suficient per seguir el pla d'entrenament, he entrenat de manera força irregular i així no és va enlloc. Segurament podria plantejar-me fer la mitja en un temps per sobre de 1h45', però per fer-la a aquest ritme no em ve de gust ni presentar-me, i ja fa dies que vaig decidir que no m'inscriuria.

Actulament estic passant un moment de la vida una mica complicat i no trobo ni el temps ni la serenor suficients per entrenar com cal. Espero que durant els propers mesos tot plegat torni a la normalitat i pugui començar a fer entrenaments de qualitat com feia abans. Ara mateix em veig amb cor de córrer 10K a un ritme acceptable, però una mitja són altres paraules, i molts sabeu que "el muro" també te'l pots trobar en aquesta distància si no vas prou preparat, i crec que ara mateix aquest seria el meu cas.

Així doncs, ara mateix m'estic plantejant inscriure'm a alguna cursa de muntanya, pero allò de que córrer per muntanya es molt més agraït i perquè no és cap drama posar-se a caminar si el terreny pica molt cap amunt. I al calendari tinc marcat el dia 14 d'octubre, dia de la cursa de la tardor de Sant Andreu de la Barca, que ja la vaig fer l'any passat i enguany vull repetir perquè la vaig trobar molt ben organitzada. Aquí us penjo el diptic de la cursa:

I poca cosa més us puc explicar ara mateix. Si finalment acabo fent alguna cursa quest pròxim cao de setmana ja us penjaré la crònica corresponent. Fins aviat.

Transllena 2012

Amb moltíssim retràs, però per fi he pogut completar la crònica...

Dos mesos sencers sense penjar-me un dorsal al pit, és força temps, la veritat. Des de que vaig començar a córrer crec que no havia estat mai tant temps sense competir. Entre això, i el poc entrenament que porto a les cames, afronto aquesta cursa amb molta precaució.

La Transllena surt des de la Pobla de Cèrvoles, un petit poble de la comarca de Les Garrigues i, en principi, el recorregut consisteix en pujar a la serra de Llena i baixar. Dic en prinicipi, perquè a darrera hora i degut a l’elevat risc d’incendis d’enguany, l’organització s’ha vist obligada a modificar l’itinerari, passant per la part baixa del municipi, fent-lo més suau i menys tècnic. La cursa transcorre principalment per pistes de muntanya força transitables, corriols poquets i la majoria de baixada. La cursa comença amb un perfil ondulat, amb petites pujades seguides de baixades, crec que en els primers 5K es baixa més que es puja. El tram més dur, crec jo, es troba una mica abans de la meitat de cursa, entre el 5,5K i el 6,5K, amb una pujada continua força dura que es complicat fer-la sencera sense caminar. Després baixada per pista forestal molt còmode fins al Km8 més o menys. Terreny també còmode i més o menys pla durant un altre kilòmetre i a partir del Km9 comença un petit “via-crucis” amb perfil ondulat que et posa a prova constantment, donat que les forces ja van justetes. El darrer kilòmetre és bastant favorable i es pot finalitzar forçant una mica el ritme.

Una bona estona abans de la cursa ja estem pel poble, quatre cases contades!. Recollida de dorsal i obsequis sense problemes i me’n vaig cap al cotxe a cambiar-me. Una estoneta escalfant pel tram final de la cursa i a esperar que sigui l’hora de la sortida. A les 18.30h, puntualment, es dona la sortida. Sortida correcte, una mica de tap al començament perquè hem de passar per una cantonada una mica estreta, però de seguida hi ha prou espai perquè cadascú faci la seva cursa. Primers trams de pujades suaus i baixades poc pronunciades. Ens anem endinsant al bosc, baixant més que pujant, alternant trams de pista forestal i corriols. Pràcticament no miro el GPS per res, només em concentro en mantenir el ritme. Cap al Km2 la cursa ja s’ha estirat molt, vaig atrapant corredors i cap al Km3 vaig més o menys sol amb un grupet d’uns 6 ó 7 corredors a uns 100m davant meu. Cap al Km5 ja vaig gairebé tot sol, el grup que portava al davant s’ha desfet, alguns els he atrapat i d’altres han marxat. Ara l’objectiu és la primera classificada de dones que la tinc a uns 100m. 23’ 47” al Km5, confirmant la sensació de que hem fet més baixada que pujada.

Encetem una pujada més o menys dura, aconsegueixo avançar algun corredor que camina i em poso a l’alçada de la primera dona. Arribem a dalt, avituallament (no és pas el primer, cal destacar que cada 3Km o menys hi havia un), i encetem una baixada per pista forestal. Tant bon punt encetem la baixada m’apareix un dolor abdominal a la part dreta que no em deixa córrer amb comoditat. Miro el GPS, el ritme és més o menys bo, 4’ 10”, però el dolor no afluixa i sóc incapaç d’apretar més. Continuo com puc, la primera dona m’ha deixat una mica enrere i intento que no em marxi gaire. Arribant al Km8 el dolor disminueix i gairebé no el noto, ha estat un kilòmetre i mig bastant dur. Entre el Km8 i el Km9 el terreny és còmode i força pla, em refaig, deixo enrere la primera dona i començo, potser, el tram més dur de la cursa. La fotografia és cap al Km8 més o menys, al final de la baixada.

Ara tinc davant meu un corriol de pujada una mica dur, comença suau, es pot córrer, però poc a poc el pendent  va augmentant i el terreny és força relliscós perquè hi ha molta pedra petita que et fa patinar, inevitablement el darrer tram de pujada el faig caminant. Passo el Km10 en 48' 24" i des d’aquí fins al final la cursa se m’ha fet bastant dura, un pujar i baixar continu per pistes forestals. El terreny és més o menys còmode, però les cames no donen per gaire més, i ara el vent bufa de cara i ho complica tot una miqueta més. Les pujades les faig a ritme, mirant de no cremar-me, i a les baixades em deixo anar el que puc, vaig tocat però sembla que no vaig pitjor que els demés perquè encara atrapo algun corredor. Miro el GPS, ja estic al Km12, això ja està fet!, encara queda alguna pujada més i enceto el darrer kilòmetre. Porto un corredor al punt de mira des de fa molta estona però m’és impossible atrapar-lo, darrer tram de terra en lleugera pujada i entrem a l’asfalt per fer els darrers 300m d’entrada al poble. Finalitzo en 1h 10’ 39”, temps una mica discret, la veritat. Posició 35 de la general i 25 de la meva categoria.

Segona i tercera setmana per mm STC: amb ritme però sense ganes.

Amb molt de retràs, però tot arriba... La segona i tercera setmana del pla d’entrenament havien de ser setmanes de càrrega i impacte, respectivament. Però finalment han sortit dues setmanes de molt poca càrrega, degut a la intensa calor d’aquest dies, i també a que m’està costant molt motivar-me per sortir a entrenar, tot s’ha de dir.

 

Segona setmana:

 

Dimarts 07/08 à 50 minuts suaus. Aquest entrenament tocava fer-lo ahir dilluns, però fins dimarts res de res. Van caure 8K en 39’ 03”, ritme massa ràpid per haver de ser un entrenament suau, però és que em va sortit més un progressiu que no pas una sortida suau. El ritme inicial va ser de 5’ 25” i vaig acabar per sota de 4’ 30”.

 

Dimecres 08/08 à 3 x 3kms amb rec 3’. Vaig acabar fent 3 x 0Kms, és a dir, que em vaig quedar a casa i no vaig entrenar.

 

Divendres 10/08 à 8 x (500m fort + 500m lent). Començo fent 2K en 11’ 11” i enceto les sèries. Les dues primeres amb molta precaució i a partir de la tercera ja vaig tirant més fort. No miro mai els ritmes fins acabar l’entrenament sencer i, per sorpresa meva, les sèries em van sortir perfectes, anant cada cop més ràpid, aquests són els ritmes: 4’ 27” – 4’ 22” – 4’ 16” – 4’ 06” – 4’ 01” – 3’ 57” – 3’ 57” – 3’ 55”. Finalitzo amb un refredament de poc més de 8’, recorrent 1,5K. En total 11,10K en 56’ 39” i força satisfet.

 

Diumenge 12/08 à 95 minuts. Res de res, les tirades llargues són la meva gran assignatura pendent.

 

Tercera setmana:

 

Dilluns 13/08 à 50 minuts suaus. Res de res, ni un sol metre. Cap ganes de posar-me les sabatilles i sortir a córrer.

 

Dijous 16/08 à 3 x (500-400-300-200-100) amb recuperació de 1’ entre distàncies i 2’ entre cada bloc. Aquest entrenament tocava fer-lo ahir dimecres, però al final va sortir en dijous. Començo amb prop de 3K d’escalfament a ritme de 5’ 21”, i començo els blocs. El primer miro de fer-lo tranquil, sense forçar gaire; en el segon pateixo bastant per fer les sèries de 500 i 400, la resta prou bé; i en el tercer pateixo molt en la sèrie de 500 i la resta també prou bé. Finalitzo amb 10’ de refredament a ritme de 5’ 40”. En total 11,5K en 1h 1’. Aquí us penjo tots els ritmes.

 

 

Divendres 17/08 à 60’ de rodatge + rectes. Ni rodatge, ni rectes. Altre cop un dia en blanc.

 

Dissabte 18/08 à V Transllena. En quan pugui us penjo la crònica. Van ser 13,8K per muntanya amb un D+ d’uns 370m.

 

Doncs ja veieu, en dues setmanes només 44Km, és a dir, en dues setmanes he fet el que hauria d’haver fet només en una. Molt satisfet no puc estar, però vaja, és el que hi ha. A veure si la calor afluixa una mica i les meves ganes augmenten, perquè sinó hauré de fer la mitja de Sant Cugat “de passeig”, jeje. Això sí, com a mínim els ritmes no són del tot dolents i encara mantinc una velocitat correcte.

Primera setmana per mm STC: agafant el ritme...

Amb una mica de retràs, però tot arriba...La setmana passada va ser la primera setmana d’esforços més o menys durs i la primera setmana, en bastant temps, que tornava a entrenar quatre dies. Entre això i que la calor i els compromisos em van fer variar una mica els dies d’entrenament, em va tocar fer dues sessions seguides, dissabte i diumenge, i això es va notar força en la tirada llarga de diumenge, que en comptes de llarga va quedar en tirada i prou, jeje.

Dilluns 30/07 à 50 minuts suaus. Els dilluns, com ja sabeu els que m’aneu seguint, sempre toca entrenament suau, de recuperació. Vaig fer l’entrenament al gimnàs, la calor a fora era insuportable...de fet, a dins també. Van caure 8K en 39’ 40”, a ritme de 4’ 57”, ritme més viu del que hauria de ser, però tenia ganes de forçar una mica la màquina. Aprofitant que estic al gimnàs, faig 300 abdominals variades en sèries de 25.

Dijous 02/08 à fartlek de 7’. Aquest entrenament tocava fer-lo ahir, però no va poder ser i m’hi poso avui dijous. L’entrenament és el típic fartlek mexicà començant amb 7’ forts, després 6’ suaus, altres 5’ forts...i fins arribar a el darrer minut a tope!. Començo amb 15’ d’escalfament a ritme de 5’ 20”, i el fartlek: 7’ a 4’ 17”, 6’ a 5’ 50”, 5’ a 4’ 24”, 4’ a 6’, 3’ a 4’ 11”, 2’ a 5’ 50” i 2’ a 3’ 55”. La primera sèrie he anat amb precaució, començat a 4’ 30” i baixant poc a poc fins prop de 4’, la sèrie de 5’ m’ha costat una barbaritat, el darrer minut amb dolor abdominal una mica preocupant. La sèrie de 3’ sense problemes i la darrera, que havia de ser de 1’ minut, l’he allargat fins a 2’. Remato la feina amb 6’ de refredament a ritme de 5’ 11”. En total 10K en poc més de 50’.

Dissabte 04/08 à 15 x (45” forts + 45” lents). Avui tocava entrenament de canvis curts. Començo amb 15’ d’escalfament a 5’ 22” i vaig fent els canvis. M’han sortit tots bastant igualats al voltant del 3’ 57”, el més ràpid el desè, a 3’ 47”; i el més lent el tretzé a 4’ 05”. Tanco l’entrenament amb 12’ de refredament a ritme de 5’ 09”. Sensacions correctes, amb molta calor....però és el que hi ha!. ). 9,6K més en 48' i pico.

Diumenge 05/08 à 90 minuts. Habitualment les tirades llargues em costen molt i si, a més, ahir vaig fer entrenament exigent, abans de començar ja tinc clar que em rendiré abans d’hora. Començo amb una sensació de cansament bastant agoviant, pesat de cames i de cap. I de cardio tampoc anava sobrat. Vaig fent a ritmes de 5’ 20” més o menys. Es d’hora però el sol m’està matxucant...quan porto 30 minuts ja decideixo que faré només 80 minuts, em convenço a mi mateix que ja n’hi ha prou. Continuo amb les sensacions regulars tirant a dolentes, m’espavilo de tant en tant, però no em veig fent 80 minuts, ni 70 tampoc. Acabo completant 12,3K en 65’ a un ritme de 5’ 19”.

 

Doncs primera setmana feta!, uns 40Km de feina de tot tipus. De cames m’he trobat força bé, suposo que el treball de gimnàs que he fet les darreres setmanes ha de sortir per alguna banda. Només algunes molèsties als tibials quan vaig a ritmes de 4’ pelats o menys, però res nou. De cardio no m’he vist tant sobrat, està clar que he perdut una mica de capacitat que caldrà anar recuperant en les properes setmanes.

6 setmanes després

Doncs sí, sis han estat les setmanes d’absència d’aquest blog. La veritat que tenia ganes de desconnectar d’entrenament, sèries, fartleks, tirades llargues....i també d’escriure. Necessitava un respir per agafar forces i per buscar nous reptes que em motivin, donat que després de participar a la Selva Marítima el meu nivell de motivació havia caigut en picat, i això es va notar en els entrenaments posteriors i en les curses del mes de juny, que no van sortir com jo volia.

Però vaja, que ja torno a ser per aquí, la desconnexió que he fet no ha estat total ni molt menys i, aprofitant les calorades típiques del mes de juliol, m’he dedicat a fer feina de gimnàs, que feia molt de temps que no en feia. I també, els diumenges al matí, he anat fent sortides per muntanya, sortides de córrer per córrer, només per gust, sense mirar si vas de pressa o lent, aturant-me quan em venia de gust i parant atenció a detalls que moltes vegades passen desapercebuts. Han estat sortides de entre 12 i 16 kilòmetres, pels camins de sempre i per altres nous per allò “d’investigar” noves zones d’entrenament.

 

I que hi ha a l’horitzó?, dons força coses...però potser, i resumint-ho al màxim, l’objectiu principal és la mitja de Sant Cugat. Enguany, si no passa res estrany, serà la meva tercera participació i es per això que aquesta setmana he començat un pla d’entrenament de 9 setmanes de durada amb la intenció d’arribar en bones condicions a la mitja de la meva ciutat. Segons he llegit, els organitzadors han decidit modificar el traçat, amb la intenció de fer-lo menys dur però, segons el meu parer, caient en l’error de fer dues voltes a un circuit d’una mica més de 10K, i és que a mi m’agraden mes les curses que no repeteixen recorregut. Pel camí, dues curses: la Transllena, el 18 d’agost, una cursa de muntanya d’una mica mes de 13K que té molt bona pinta i l’any passat ja la vaig posar a l’agenda perquè em vaig quedar amb les ganes de fer-la; i la mitja de Sabadell, el 9 de setembre, que la faré servir com a entrenament de qualitat de cara a la mitja de Sant Cugat.

La intenció és fer una preparació molt similar a la que vaig fer per la mitja de Barcelona, és a dir, 4 sessions d’entrenament per setmana. I intentaré afegir una cinquena sessió de feina de gimnàs per complementar l’entrenament típic de sèries, fartleks i demés. Però ja veurem, perquè la calor està apretant de valent i les franges horàries que tinc per entrenar no són gaire compatibles amb aquestes temperatures, així doncs, arribaré fins on pugui i quan arribi el dia D (el 30 de setembre) ja veurem si he fet bé el deures i com em trobo. 

Aquí us penjo una vista del Tibidabo des de dalt del Puigmadrona.

IV Cursa del DiR

Bé, amb bastant retard, però aquí està la crònica. La cursa de diumenge passat es feia molt a prop de casa, per això em vaig inscriure, jeje, i sempre és un plaer poder córrer tranquil·lament prop de casa sense haver de vigilar el trànsit.

Són 10K, amb pujades i baixades, aquí a Sant Cugat no pot ser d’una altre manera,  potser es podria haver buscat un recorregut més planer, però el que s’ha dissenyat tampoc està malament. No és que hi hagi grans pujades, però sí que et vas trobant una pujada d’uns 200m cada kilòmetre i pico, que fa que no puguis dur un ritme constant. La cursa comença al centre de Sant Cugat, molt a prop de l’ajuntament i, a grans trets, primer anem en direcció Cerdanyola (sense arribar a sortir de Sant Cugat), després tornem cap al centre (primera pujada), passem pel costat del Monestir, plaça Quatre Cantons (segona pujada), tirem en direcció Mira-sol, abans de l’entrada al túnels de Vallvidrera girem a l’esquerre (tercera pujada), i ja estem a prop del Km5, continuem per Rambla del Jardí (quarta pujada), tornem cap a Sant Cugat passant per davant de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ens desviem en direcció al Golf (cinquena pujada, la més llarga de totes) i tot pla i baixada fins la Rambla del Celler, la meta està situada al mateix lloc que en la mitja marató. Aquí us penjo el recorregut, el GPS m’ha mesurat 10,2K.

Després d’una setmana amb el ànims tocats i només entrenant dimarts (uns 8,5K a la cinta del gimnàs), estava clar que avui res d’anar a buscar marca. I encara menys tenint en compte el perfil de la cursa i la calor que feia. Així doncs el plantejament va ser el següent: “tu surt còmode però sense dormir-te, i al ritme que facis el primer kilòmetre fas la resta de la cursa”. Amb aquesta idea vaig fer un escalfament d’un parell de kilòmetres i tres rectes per espavilar les cames, em vaig col·locar a la sortida, més aviat endavant que endarrera i a esperar. Molt bon ambient a la línia de sortida, van passant els minuts i ja està tot llest. Sortida sense problemes, i el primer kilòmetre cau en 4’ 23”, tenint en compte que aquest primer kilòmetre es totalment pla, inclús amb una  mica de baixada diria jo, em plantejo fer la cursa a ritme de 4’ 30”, és a dir, anar a buscar el 45’. La veritat és quasi bé no he tornat a mirar el GPS en tota la cursa, he anat fent al meu rotllo i poc més. Passar pel costat del Monestir i pel carrer peatonal del centre ha estat una experiència molt maca, i després anar cap a Mira-sol, i passar pels carrers que he trepitjat tantes vegades, fent sèries, tirades llargues, rodatges...de tot!, també és emotiu. Passo el Km5 en 22’ i pico, no ho recordo exactament, però vaja, sobre el previst.

La calor s’està fent notar, més d’un em trobo caminant i d’altres corrent lentament. Decideixo posar una mica més de ritme a les cames, pensant que la pujada del Golf, entre el Km8 i el Km9, es farà dura i de ben segur que em deixaré alguns segons allí. Tot bé, em planto al Km8 per sota de 37’ i encaro la darrera de les pujades del recorregut. És una pujada llarga, però no és dura, me la prenc amb calma i arribo dalt prou fresc per encarar el darrer kilòmetre a tope. Em veig fi i començo a forçar el ritme, em poso per sota de 4’ 15” amb relativa facilitat i aguanto així fins al final, entrem dins el poble, carretera de l’arrebassada avall, gir a la dreta i ja veig l’arc d’arribada al fons, sprint final per acabar en 45’ 13”. Prou bé, tenint en compte el perfil i la calor.

V Cursa de La Maquinista

Bé, ha arribat el dia. Em trobo bé i confiat de poder assolir l’objectiu, fa molt de temps que no participo en una cursa d’asfalt de 10K i estic una mica neguitós perquè en una cursa curta com aquesta, qualsevol pèrdua de temps ja no es pot recuperar més tard.

La cursa consisteix en dues voltes idèntiques de 5K, i crec que no és una cursa gaire apte per buscar marca. Al tercer kilòmetre et trobes una pujada d’uns 300m que trenca bastant el ritme (i evidentment s’ha de passar dos cops) i el recorregut final de la volta no és precisament gaire motivador, carrers molt amples, naus industrials i zero públic.  D’altre banda està la distància, el GPS em va mesurar 10,3K, però potser és problema del meu GPS i la cursa està ben mesurada, no puc dir res més al respecte perquè no vaig contrastar el mesurament amb cap altre corredor. Aquí us penjo el recorregut de la cursa perquè vegeu per quins carrers es passa.

Arribo una hora abans al centre comercial La Maquinista, aparcament sense cap problema (hi ha lloc de sobres), em col·loco el dorsal (el vaig recollir el dia anterior) i porto la bossa al guarda-bosses, tot molt correcte, sense cap cua i molt ràpid. Sembla mentida que avui siguem més de 4000 corredors!!. A falta de mitja hora ja estic escalfant per la zona de la sortida, tranquil·lament, sense preses. Fa calor i humitat, com ja estava previst, però de moment no fa sol. La única pega que se li pot posar a la cursa és que no hi ha calaixos, i això obliga a que una bona estona abans de començar la cursa t’hagis de situar a la sortida si no vols sortir molt enrere, així doncs, uns deu minuts abans de començar ja estic esperant a la sortida.

L’espera és fa una mica eterna, però tot arriba. Primer es dona la sortida dels corredors en cadira de rodes (aquesta cursa és per ells) i un minut després anem nosaltres.  Trigo uns 20 segons en passar per l’arc de sortida i, de manera sorprenent, comprovo que el carrer es prou ample per córrer sense problemes i de seguida agafo ritme. Completo el primer kilòmetre en 4’ 06” i el segon, en lleugera pujada (o això em va semblar) el faig en 4’ 14”. Al tercer kilòmetre em trobo la desagradable sorpresa d’una pujada d’uns 300m, la pujada no és excessiva, però si suficient per perdre una mica el ritme. En acabar la pujada, girem a la dreta i veiem el senyal que marca el Km3, el passo en 12’ 49”, i a partir d’aquí tot va anar malament, conscient que m’havia deixat uns quants segons a la pujada vaig enfilar la baixada massa ràpid, miro el GPS i veig que vaig a 3’ 42”, ritme massa fort per mi, i quan acaba la baixada pago l’esforç, com no podia ser d’una altre manera. Em vaig desanimant poc a poc, i completo la primera volta en 21’ 40”, temps molt superior al que portava en ment.

Començo la segona volta convençut que avui res de res de fer marca, i evidentment la meva motivació s’esvaeix completament. No vaig fi, no aconsegueixo mantenir un bon ritme de manera constant, encadeno kilòmetres bons amb d’altres dolents. Passo el Km7 en  31’ i per mirar de buscar un objectiu, em plantejo baixar de 44’. Una altre cop la maleïda pujada...arribo a dalt amb moltes ganes de deixar-ho córrer, afronto el darrers dos kilòmetres el millor que puc. Forço el ritme, sembla que tot respon, darrers carrers, darreres cantonades, per cert, vaja tela amb els “retalladors”, avui s’han despatxat a gust!. Miro el GPS, vaig a 4’ 04”, enfilo la recta final amb el rellotge al fons, justet, justet per baixar de 44’, finalment tampoc compleixo l’objectiu i passo l’arc d’arribada en 44’ 08”. Cansat i decebut, agafo els obsequis, i me’n vaig cap a casa ràpidament.

Fa un any, un 44’ 08” hauria estat MMP, de fet, a dia d’avui aquesta marca és la tercera millor que tinc en aquesta distància, però vaja, avui venia buscant una altre cosa i no valoro gens un temps que no fa gaire veia impensable. Sempre em puc agafar a la calor, la humitat, potser la distància era més llarga...però haig d’assumir que no he sabut gestionar la cursa, no he estat capaç de mantenir la serenor quan tocava i, com deia en començar aquesta entrada, en una cursa curta els errors es paguen i no hi ha marge per esmenar-los. Suposo que la propera sortirà millor.

Un altre intent...

Ja han passat uns 10 dies des de que vaig rentar les Trabucco 13 i vaig tornar-me a calçar les Saucony Triumph 8, és a dir, que porto uns quants dies entrenant per asfalt. Perquè?, doncs per intentar, altre cop, millorar marca en 10K, concretament a la cursa de la Maquinista d’aquest proper diumenge. Per tal d’aconseguir-ho m’he dedicat a fer sèries i més sèries per complementar l’entrenament que portava fet per la Selva Marítima. Els resum d’aquests 10 dies vindria a ser aquest:

Dilluns 28/05 à 45 minuts suaus. Després de la Cursa dels Cobardes, l’objectiu d’avui era fer una sortida suau per estirar les cames i recuperar una mica. La veritat és que no ho vaig aconseguir, i el dimarts tenia els quàdriceps pitjor que dilluns al matí, sembla que la cursa de diumenge em va deixar més tocat del que em pensava. Cauen 8K en 43’ 20”.

Dijous 31/05 à 12 x 2’ amb recuperació de 30”. Aquest entrenament tocava el dimecres, però encara tenia les cames tocades, així doncs em vaig agafar un dia de descans... Entrenar a mig dia comença a ser complicat, avui fa una calor bastant forta i ja veurem com surt la cosa. Començo com sempre amb una mica d’escalfament i començo amb les sèries, van caient una darrera l’altre amb ritmes entre 3’ 50” i 4’ 00”, recuperacions al trot fins la setena sèrie, que em deixa fos i començo a fer les recuperacions una mica més llargues i caminant. El sol m’està destrossant...decideixo que amb 10 sèries ja n’hi ha prou. Remato amb un refredament de 11’ i acumulo 11,2K en 53’ 41”.

Divendres 01/06 à 45 minuts suaus. Amb la intenció de recuperar l’entrenament perdut de dimecres, torno a sortir avui, però al vespre, perquè el dia també ha estat calorós. No sé ben bé perquè, però he sortit una mica accelerat i l’entrenament s’ha convertit en un rodatge un pél exigent, ritmes per sota de 5’ en tot moment i en la segona meitat de l’entrenament m’he posat per sota de 4’ durant una estona, completo 8K en 38’ 17”.

Dilluns 04/06 à 15 x (45” forts + 45” lents). Després d’un cap de setmana en blanc, tinc ganes de posar-me amb aquests canvis curts. No em queda cap més remei que tornar a l’horari de migdia, però per sort avui la climatologia no sembla del tot adversa. Com sempre, començo amb uns 2K d’escalfament i enceto els canvis. El primer el faig de tempteig, amb calma, em surt a 4’ 32”, i després vaig fent, amb intenció de fer les sèries controlades, sense anar al límit. Els ritmes oscil·len entre 3’ 55” i 4’ 05”, a partir de la vuitena poso més intensitat, i els ritmes baixen entre 3’ 35” i 3’ 48”. Un cop fets els 15 canvis, com que vaig bé de temps i em trobo bé, decideixo continuar i faig 3 canvis més que surten en 3’ 44”, 3’ 48” i 3’ 38”, refredament  i 10,3K més al sac, en 53’ 18”.

Dimecres 06/06 à 5 x 1000 amb recuperacions de 60”. Dia amb sol, calor i humitat bestials, certament no és el dia apropiat per fer sèries, i encara menys a migdia, però vaja, és el que hi ha. Només durant l’escalfament ja suo una barbaritat i començo a plantejar la possibilitat de fer només 3 sèries. Primera sèrie en 4’ 05”, bastant ofegat, recuperació caminant; segona sèrie en 3’ 59”, amb vent de cara i patint bastant, recuperació també caminant; tercera sèrie en 4’ 00”, acabant mig mort i decideixo que jo n’hi ha prou. Tornar fins al gimnàs al trot m’ha costat bastant, la segona sèrie amb vent de cara m’ha deixat molt tocat i l’ha tercera ja m’ha fos del tot, acumulo 8K en 43’ i ja està clar que entrenar a aquestes hores ja no es pot fer...

Ja està la feina feta....bé, gairebé tota, perquè la veritat és que tenia planificat algun entrenament més que no he fet, però vaja, espero que surti bé la cosa. Certament intentar buscar marca al mes de juny i en una cursa multitudinària no crec que sigui la millor idea que he tingut mai en això del running, però és el que hi ha, les coses van com van... No sóc gaire amant de fer prediccions, però crec que estic per baixar de 43’, ara bé, baixar de 42’ em sembla que no està al meu abast. Ja veurem...no em plantejo fer una cursa en positiu, perquè sempre que ho he fet “desperto” massa tard i ja no em dona temps a recuperar. La idea que porto en ment és sortir fort i intentar passar el 5000 en 21’ o menys, i després aguantar com pugui fins al final.

Aquí us penjo un parell de fotografies que m’han arribat de la cursa de La Talaia, a l’abril.

I Cursa dels Cobardes

Aquesta és la primera edició de la cursa, una cursa de muntanya d’uns 12K amb un D+ de 330m que transcorre per la comarca de l’Anoia, concretament, pels boscos propers al poble de El Bedorc, al municipi de Piera.

Ha passat una mica més d’una setmana de la meva participació a la Selva Marítima, per entremig només dos entrenaments, el típic de recuperació que vinc fent tots els dilluns on van caure 8,5K i unes sèries curtes el dimecres en format 3 x ( 500 – 400 – 300 - 200 – 100), acumulant 10,2K més. Sensacions correctes, potser dilluns encara em trobava cansat, però a dia d’avui em trobo genial per competir, potser millor que fa una setmana.  La cursa d’avui, tot i tenir desnivells interessants, no sembla una cursa dura i tinc moltes ganes de veure fins on puc arribar.

Com us deia aquesta és la primera edició de la cursa, moltes coses són millorables, però el més important és que hi ha voluntat de fer-ho millor l’any vinent i el punt de partida que ha aconseguit muntar l’organització és força bo: bons accessos (a l’entrada del Bedorc ja t’indiquen cap a on has de tirar), aparcament ampli, tot i que potser una segada a les herbes no estaria de més, un bon recorregut, uns bons paratges i, sobretot, les ganes de tots els voluntaris de fer les coses ben fetes. Respecte al recorregut, és 100% muntanya, bé hi ha una baixada de ciment i es passa pel Bedorc (que està asfaltat) , però la resta són pistes forestals, caminets de muntanya i corriols. A grans trets, sortim des d’una pineda, puges gairebé sense parar durant els primers 3K, la darrera part d’aquesta pujada és un corriol amb força desnivell, després toca baixar per pistes forestals fins el Bedorc, i tornem a pujar (passant pel davant de l’aparcament), primer per pista forestal i després per un corriol força estret però sense tenir un desnivell exagerat. Un cop dalt, a excepció d’alguna curta pujadeta, tot cap a baix fins l’arribada. Com us deia, un bon recorregut. Aquí us penjo l’altimetria que m’ha mesurat el GPS.

Surto de casa amb temps de sobres, i sort d’això perquè (òbviament) m’he perdut i he agafat la carretera que no era, des de Sant Sadurní s’ha d’anar en direcció Piera i jo no ho he fet ben bé així, jeje. Però vaja, que arribo amb uns 45 minuts abans de començar la cursa, tampoc ha estat cap desastre. Deixo el cotxe al descampat habilitat com a aparcament, agafo tot el necessari i me’n vaig a buscar el dorsal, des de l’aparcament fins la zona on està tot muntat deu haver uns cinc – deu  minuts caminant, aquest tram el farem durant la cursa, serà el Km 6,5 més o menys. Recullo el dorsal sense problemes i poso rumb cap a la Pineda des d’on farem la sortida, a uns 200m de distància més o menys.

Uns minuts abans de la sortida, un bon ensurt!, veig un home que cau rodó a terra sense coneixement!, ostres!, vaja tela!. Pel que he pogut veure, sembla que era diabètic i necessitava insulina...buffff...quin començament...Un cop el company està recuperat, tot a punt per començar. Em situo dels primers a veure si tinc prou ritme per anar al davant. Petardo i tots a córrer!, sortida sense problemes i a veure com surt. Primer tram molt planer on aguanto bé el ritme del cap de cursa, però a les primeres pujades afluixo perquè penso que potser em cremaré abans d’hora. Aquestes primeres pujades són les que més m’han costat de tota la cursa, està clar que he sortit massa fred, he escalfat molt poquet... La cursa s’estira ràpidament i de seguida només tinc a la vista quatre corredors, per darrera no arriba ningú. En arribar a la part més dura de la pujada, entre el Km2,5 i el Km3 atrapo els corredors que portava a la vista, aquest darrer tram el faig caminant amb ells, encara queda molta cursa. Venint des de lluny un corredor ens atrapa i de seguida el perdem de vista. En arribar a dalt, baixada per camí de muntanya estret i en quan entrem en un pista ample i més o menys planera, apreto una mica i només un dels corredors em respon, en la següent baixada m’avança i vaig darrera d’ell fins al Bedorc. La baixada és ràpida, en alguns trams freno una mica perquè hi ha molta pedra, però en general és una baixada molt aprofitable.

En arribar al Bedorc,  avituallament, prenc dues ampolles, una per veure i l’altre me la tiro per sobre. Sortim del Bedorc passant per davant de l’aparcament i encetem una petita pujada, en aquesta pujada el dorsal se’m despenja dels clips degut a que la suor i l’aigua n’ha desfet les vores. El corredor que portava davant s’ha quedat a la pujada i la resta de la cursa la faig gairebé tot sol. Continuem pujant per pista forestal i al Km7,2 girem a l’esquerra per encetar un corriol estret, però de pendent no massa excessiu, o això em sembla a mi. A mig corriol atrapo un corredor que va una mica mort, en arribar a dalt un altre avituallament. I des d’aquí fins al final, a excepció d’un parell de pujades (que jo recordi) tot és baixada. Em trobo bé i a la baixada no m’estic de res, ritme gairebé continu per sota de 4’, això sí, sense arribar a jugar-me-la que no vull tastar el terra. Segurament és el tram que més he xalat, tot per pista forestal i donant-ho tot. De tant en tant em giro, no ve ningú. En alguns trams veig dos corredors a un centenar de metres davant meu, passem per un túnel (crec que passem per sota de la C-15) i el terreny es fa més planer i una més feixuc. Ara anem per un camí que voreja un camp, tinc un corredor a uns 70m davant meu, però no hi ha manera de retallar més distància. Tot d’una he tingut una mica de baixon, i durant uns 200 ó 300 metres he hagut d’anar més lent. Poc a poc agafo ritme i ja tiro com abans. Darrer kilòmetre de cursa en baixada per finalitzar en 1h 0’ 42”, veia complicat poder baixar de 1h i efectivament així ha estat, tot i que he acabat més sencer del que m’esperava i potser estic més a prop del que em pensava. Finalment 23è classificat de 108 corredors i m'enduc una ampolla de cava cap a casa, jeje.

Selva Marítima 2012

Ja ha arribat el gran dia, dintre d’unes hores prendre part en una cursa que fa ja molt temps que porto al cap i, per fi, avui m’enfrontaré als vint i pico kilòmetres de muntanya entre Blanes i Tossa de Mar. Un bon repte sens dubte, més que una cursa és una aventura.

Arribem a Blanes amb gairebé dues hores de marge, tot i així no queda gaire més remei que deixar el cotxe al pàrking soterrani, i és que aparcar a Blanes, a prop del passeig marítim, és missió impossible. Recollida de dorsal i bossa del corredor sense gaire problema, m’ha tocat el dorsal 342. No és un dorsal de paper com els habituals, és de tela, d’un teixit similar al de les samarretes tècniques. Baixo al soterrani, al cotxe, i em començo a guarnir amb el dorsal, el GPS, les ulleres i el cinturó d’hidratació. Ja estic a punt!, surto al carrer a escalfar una mica, resten encara uns 45 – 50 minuts per començar.

Mentalment repasso un mica el recorregut, no tinc ni idea del que trobaré i al meu cap ressona  una frase que vaig llegir en un comunicat de l’organització: “Els darrers 4Km són de duresa EXTREMA”. Serà veritat?, que em trobaré a aquella alçada de la cursa?. A grans trets el recorregut fins Lloret no té gaire complicació, abans de d’arribar a Lloret ja fem un tros del camí de ronda, i sortint d’aquesta població en fem un altre bon tros d’aquest camí, potser la part més emblemàtica de la cursa. I a partir d’allà....doncs és dur, realment dur. I sí, és veritat, els darrers 3 ó 4K desitges que s’acabi aviat perquè els corriols de pujada s’enllacen amb els de baixada sense parar. Per entremig caldrà travessar dues platges per la sorra. Aquí us penjo l’altimetria que m’ha mesurat el GPS, finalment us puc confirmar que no són 25K, són uns 23,5K més o menys.

A les 13.30h puntualment obren la sortida per revisar que cadascú porti el material establert al reglament, en el cas de la Selva Marítima, el meu cas, cal dur telèfon mòbil, bidó i un bitllet de 20 euros. Passo la revisió dels primers i m’espero tranquil·lament a l’àrea de sortida, tot i que els nervis van en augment. El dia es comença a tapar, i es gira vent, està claríssim que el sol ja no el veurem més avui. S’acosta el moment, després de les indicacions de l’organització sobre el perfil de la cursa i les marques que cal seguir per no perdre’s, compte enrere de 10 segons i sortida!. Surto a ritme alegre, gairebé amb el grup de cap de cursa. Sortim de Blanes  en direcció al jardí botànic mar i murtra, i comença a caure una pluja fina, que de seguida s’atura i gairebé no arriba ni a mullar el terra.

Aquest primers kilòmetres són fàcils, el recorregut per dins dels dos jardins botànics és força entretingut, trobes gent animant i com que encara anem frescos tot plegat sembla més maco, jeje. Les pujades i baixades no són excessivament dures, algun corriol de baixada et posa a prova les cames i sobretot, comencen a aparèixer les gran protagonistes, les escales!, n’hi ha per tot arreu del recorregut, tant de pujada com de baixada. La cursa s’ha estirat moltíssim, evidentment fa estona que no veig el cap de cursa i ens hem quedat un grupet d’uns 8 ó 9 corredors que anem fent gairebé en fila de u. La veritat és que no miro ni temps, ni posició, ni ritme, ni res...em centro en anar fent, sé que en arribar a Lloret portarem uns 10K.

Arribem a Lloret, porto uns 59’ de cursa. M’aturo a l’avituallament per tal que m’omplin el bidó i tiro milles. Recorrem tot el passeig marítim en direcció nord fins al final i enllacem amb el camí de ronda. Segurament aquest tram, el del camí de ronda, és el més bonic de tots, m’ha agradat molt córrer vora del mar amb els turistes francesos animant-nos al nostre pas. Precisament en aquest tram he perdut el contacte amb els corredors que portava a prop, segurament m’he encantat una mica. Aquest tram del camí de ronda finalitza amb una forta pujada en zig-zag que t’obliga a caminar gairebé des de baix de tot...buffff...escales i més escales!.

Devem ser al voltant del Km14 més o menys, a partir d’aquí correm per urbanitzacions, alguna finca privada i corriols i més corriols. Ens acostem a la cala Canyelles (em sembla), punt on està situat el segon avituallament, al Km15,5. Quan estem baixant direcció a aquesta cala, un nen ens anima i em diu, “el 39”. Ostres!, si que vaig endavant!, no m’ho crec ni jo!. Ha estat una bona injecció de moral. Arribo a la cala, m’aturo per omplir el bidó de nou, que gairebé el duia buit, i sortim de la cala per carretera d’asfalt en pujada, i ficar-nos altre cop per urbanitzacions que són autèntiques teranyines de carrers. Val a dir que la senyalització de la cursa és impecable i sempre saps cap a on has de tirar.

El terreny s’endureix, els corriols es multipliquen i les forces ja van justes. Baixant un corriol rellisco i me’n vaig a terra, alguna esgarrapada al braç esquerra i una petita ferida a la ma, poca cosa, però una mica escandalosa perquè em regalima una mica de sang pel dit petit. Travessem la segona platja, córrer per la sorra no és exactament el que necessiten ara les meves cames...buffff...realment esgotador. Cap al Km20 arribem al darrer avituallament, el de la cala Llevadó (ja dins el terme de Tossa de Mar), torno a omplir el bidó i els voluntaris ens animen dient-nos que resten 5K.

Sortint de l’avituallament el primer que et trobes és un corriol de pujada força dur, però la cosa no s’acaba aquí i tot el que queda ja és així, no es pot córrer gairebé gens. En la posterior baixada m’agafa una rampa al bessó dret, bufff...quin mal!. No em puc ni moure, estiro com puc, camino una mica i un altre cop!, estrebada al canto!, penso que si encara resten 5K estic ben fotut... Em refaig i continuo, en l’estona que he estat aturat m’avancen 4 ó 5 corredors. Vaig prudent, a les pujades pujo com puc i les baixades no apreto per por a patir una altre rampa, miro el GPS varis cops, gairebé no avanço, de 500m en 500m... Aquest punt de la cursa és realment molt dur i desitges que s’acabi ja, el terreny és molt complicat i les cames ja no estan per aquests esforços. Ficat dins el bosc escolto la veu de l’speaker....això ja està a prop!!. Darrer esforç, i en arribar a dalt veig la població de Tossa per entre mig dels arbres, baixem unes escales, un parell de carrers més baixant i entrem al Castell de Tossa. Pujada (la darrera de la cursa!) per dins el castell, i sortim per la part de dalt, pel costat que dona al mar, darrera baixada en zig-zag, i catifa vermella per passar l’arc en 2h 43’. Després vaig comprovar que vaig ser el 44é classificat de la general, el 17é de la Selva Marítima. Tota una AVENTURA, sens dubte. La fotografia és del moment de l’arribada.

A tots els finishers ens donaven aquesta medalla i un diploma.

Segons l'organització, els parcials durant la cursa han estat aquests:

punt 1 - Lloret de Mar (Km 10,5) - 1h 00'
punt 2 - Cala Canyelles (Km 15,5) - 1h 31' 42"
punt 3 - Cala Llevadó (Km 20) - 2h 03' 41"

...40 minuts per fer els darrers 3,5K. Tinc l'excusa de l'estrebada al bessó, però vaja, que la enfonsada va ser considerable. El proper cop haig d'arribar més sencer al final.

Setmana 9/9 per la Selva Marítima. Prèvia.

Dimarts vaig fer el darrer entrenament abans de la Selva Marítima, que serà aquest mateix divendres!. Van caure 7,5K en una mica menys de 41’ i vaig repetir el mateix recorregut del primer dia d’aquest pla d’entrenament, és a dir, tres voltes al Parc Catalunya de Sabadell. M’he trobat bé, cansat al principi i bastant més fi quan ja portava uns 20’ corrent, el que em fa pensar que potser abans de començar la cursa de divendres m’aniria bé fer un bon escalfament.

Durant aquestes 8 setmanes i escaig d’entrenament han caigut 306K, i la rutina de totes les setmanes ha estat dilluns i diumenges sortida per terra/muntanya; els dimecres, sèries per asfalt; i els divendres sèries curtes per terra i en pujada o bé sortida per muntanya. Els entrenaments més gratificants han estat les tirades llargues de diumenge per Collserola, moltes vegades em quedava sorprès d’haver complert amb la planificació gairebé sense adonar-me’n. Respecte al desnivell de les sortides, només he controlat el D+ acumulat a les tirades de diumenge, i em surt un D+ global de 3.120m, així que suposo que tenint en compte la resta d’entrenaments hauré arribat als 4.000m.

Com em trobo?, doncs em trobo bé, amb confiança. Com a prova de referència tinc la Talaia d’ara fa un mes, amb una distància i desnivell molt similars als que em trobaré divendres, tot i que em fa la impressió que la Selva Marítima és més trenca-cames, donat que es puja i baixa més cops al llarg dels 25K de recorregut. Bé, dic 25K, perquè aquesta és la distància oficial...però m’he trobat algun track d’uns 22K i a la mateixa plana web de la cursa en alguna  banda diu que són 20K. Però vaja, em crec bastant un track que he trobat a wikiloc, perquè penso que és d’algun valent que va fer la prova l’any passat. Aquí us penjo l’altimetria, el recorregut i el link d’aquest track.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1692052

I aquesta és l’altimetria oficial.

D’altre banda, per aquesta cursa estrenaré equipament. Bé, ja l’he provat un parell de cops per no trobar-me amb alguna sorpresa desagradable, no fos cas.... La samarreta Nike me la va regalar la meva dona pel meu sant i els pantalons Salomon els vaig comprar fa unes setmanes a la botiga Vertic de Sabadell, una botiga molt guapa, la veritat, trobareu de tot i us atendran molt bé, si podeu acosteu-vos-hi, val la pena. Als peus, com sempre, portaré les Asics Trabucco 13 i a la cintura em cordaré el cinturó d’hidratació que m’ha acompanyat en totes les sortides de diumenge.

I crec que ja ho tinc tot, ara només falta que em surti un bon dia, amb bones sensacions. Objectiu?, no sé pas...si em surt una cursa com la de La Talaia ja ho dono per bastant bo. Segurament sortiré una mica més fort que aleshores i espero que les forces aguantin fins al final. L’aventura començarà el divendres a les 14h i espero veure Tossa una estona abans de les 17h. Ja us explicaré...

Setmana 8/9 per la Selva Marítima

Setmana de baixada i això ja s’acaba... Ha estat una setmana tranquil·la, entrenant menys del que hauria volgut perquè, de sobte, fa una calor terrible a migdia (quan acostumo a entrenar) i m’és molt difícil trobar altres hores per poder sortir. Malgrat tot la setmana no ha quedat malament del tot i, tenint en compte es tractava de setmana de baixada , el volum de kilòmetres ja no és gaire important.

Dilluns 07/05 à 40 minuts suaus. Entre calor i mandra, no vaig fer l’entrenament que tocava. No em venia gaire de gust deixar que el sol em fregís durant una estona i vaig decidir no sortir. A descansar.

Dimecres 09/05 à 2 x 4000. Buffff....aquestes sèries em venen llargues per l’estat d’ànim que tinc ara mateix, i fa un dia de ple estiu...decideixo fer una sortida per muntanya, buscant l’ombra dels arbres. Crec que va ser una decisió encertada, no va ser una sortida excessivament dura, la vaig fer quasi tota per pistes de terra i camins de muntanya. Cap corriol. D+ acumulat d’uns 170 m.Vaig forçar el ritme en pla i baixada i les sensacions van ser molt bones, van caure una mica més de 11K en 57’ 40”.

Dijous 10/05 à Avui no tocava fer res (com tots els dijous), però tenia mala consciència per no haver sortit dilluns, així que vaig fer una tirada de recuperació, la meitat per asfalt i l’altre meitat per bosc. Ritme lent, aguantant la calor i 7,6K més al sac en poc més de 40’.

Divendres 11/05 à 45 minuts per muntanya. Mal dia!.Avui m’he aixecat amb mal de coll...ahir ja em va semblar que tenia molèsties, i avui estic una mica fotut. Decideixo no sortir a entrenar, pensant que així potser em recuperaré més ràpid. Un refredat ara és fatal, arriba en el pitjor moment...

Diumenge 13/05 à 80 minuts. Afortunadament avui el dia s’ha aixecat una mica més fresc que aquests darrers, poso rumb cap a Collserola, a la zona de sempre, i em disposo a fer una sortida normal, d’aquelles per complir amb l’expedient i poc més. Quasi tota la sortida per pistes de terra i alguns corriols, han caigut  13,5 K en 79’, amb un D+ acumulat de 330  m. Al començament m’he notat molt fatigat, segurament pel refredat, però quan ja portava uns 40’ m’he començat a trobar millor i he acabat amb sensacions més o menys bones. Pel camí de Vallpineda vaig prendre aquesta foto, en primer terme la masia de Can Montmany i Valldoreix, i més al fons Sant Cugat i Rubí :

Doncs ja està tota la feina feta, ara ja només queda esperar, que aquest refredat marxi lo abans possible i que, sobretot, el divendres ens faci un bon dia, prefereixo calor abans que pluja. Dels 33K d’aquesta setmana em quedo amb els 11K de la sortida de dimecres: bon ritme, bones cames i bons pensaments,  tot plegat va acompanyar i em vaig trobar de luxe, tant de bo el proper divendres torni a tenir aquestes sensacions.

Setmana 7/9 per la Selva Marítima

Doncs darrera setmana de càrrega del pla d’entrenament, i la veritat és que l’he completat amb bones sensacions i força satisfet de com ha sortit. Us la detallo:

Dilluns 30/04 à 45 minuts suaus. Sortida suau, buscant camins nous. M’he ficat per pistes de terra, una mica de muntanya i camp a través. Es nota que ahir no vaig sortir perquè em trobo de luxe, molt descansat. La única pega es que he hagut de tornar pel mateix lloc per on he anat perquè no veia clar on aniria a parar. En total han caigut 9,2K en 51’ 30” per terreny no gaire dur però si irregular.

Dimecres 02/05 à 6 x 1000 amb rec. de 60” – 90”. Començo amb un escalfament de 13’ a ritme de 5’ 36” i, com sempre, sense parar, enceto les sèries. Vaig prudent, sense buscar el límit, la primera surt en 4’ clavats, la segona en 3’ 59” i la tercera en 4’ 09”, aquesta tercera amb vent de cara i patint una mica per acabar-la. La quarta surt en 3’ 55”, la cinquena en 4’ 18” i la darrera en 4’ 03”. La cinquena sèrie també l’he fet amb vent de cara i, a més, he sortit massa fort ( a 3’ 30”) i els darrers 200m he defallit de mala manera. Em quedo amb la sensació de control que he aconseguit en la primera i darrera sèrie, mai m’havia trobat tant bé a aquests ritmes, això sí, cal tocar de peus a terra i a la que baixo a 3’ 50” ja pateixo bastant. Remato la feina amb 7’ de refredament a 5’ 50” i 10K més al sac!.

Divendres 04/05 à 3 x (4 pujades) recuperant en les baixades i 3’ entre cada bloc. Aquest entrenament no és nou, ja el vaig fer fa tres o quatre setmanes, així que ja sé a que m’enfronto. Començo 17’ d’escalfament a ritme de 5’23” i a pel primer bloc!, que surt en 1’ 15”, 1’ 13”, 1’ 15” i 1’ 14”, les recuperacions de baixada surten en 2’ 10” més o menys. Recupero durant uns 4’ i enceto el segon bloc, que surt així: 1’ 18”, 1’ 16”, 1’ 18” i 1’ 17”, ritmes clarament inferiors al primer bloc. 4’ més de recuperació i el darrer bloc queda en 1’ 18”, 1’ 17”, 1’ 17” i 1’ 17”. Finalitzo l’entrenament amb 7’ de refredament a 5’ 44”, acumulo 11,2K en 1h 1’.

Diumenge 06/05 à 90 minuts. Avui tocava córrer per muntanya, així doncs han caigut 15K en 86’ amb D+ acumulat de 400m . Ha estat una sortida interessant, m’he trobat una mica carregat de cames en les pujades, però suposo que es normal després de les sèries de dimecres i divendres. Avui he tornat a pujar el Puigmadrona i com que feia un dia molt clar he fet una foto en direcció Montserrat, aquí la teniu.

Setmana força positiva, 45K de càrrega. Les sèries de dimecres em van deixar bones sensacions, i en les de divendres, tot i que els ritmes no van ser millors que el primer cop que vaig fer aquest entrenament, he tingut la impressió de patir menys. Per acabar, la sortida d’avui ha estat força bona, no he caminat gairebé gens durant els 15K i crec que ha quedat una sortida correcte.