IV Cursa del DiR

Bé, amb bastant retard, però aquí està la crònica. La cursa de diumenge passat es feia molt a prop de casa, per això em vaig inscriure, jeje, i sempre és un plaer poder córrer tranquil·lament prop de casa sense haver de vigilar el trànsit.

Són 10K, amb pujades i baixades, aquí a Sant Cugat no pot ser d’una altre manera,  potser es podria haver buscat un recorregut més planer, però el que s’ha dissenyat tampoc està malament. No és que hi hagi grans pujades, però sí que et vas trobant una pujada d’uns 200m cada kilòmetre i pico, que fa que no puguis dur un ritme constant. La cursa comença al centre de Sant Cugat, molt a prop de l’ajuntament i, a grans trets, primer anem en direcció Cerdanyola (sense arribar a sortir de Sant Cugat), després tornem cap al centre (primera pujada), passem pel costat del Monestir, plaça Quatre Cantons (segona pujada), tirem en direcció Mira-sol, abans de l’entrada al túnels de Vallvidrera girem a l’esquerre (tercera pujada), i ja estem a prop del Km5, continuem per Rambla del Jardí (quarta pujada), tornem cap a Sant Cugat passant per davant de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ens desviem en direcció al Golf (cinquena pujada, la més llarga de totes) i tot pla i baixada fins la Rambla del Celler, la meta està situada al mateix lloc que en la mitja marató. Aquí us penjo el recorregut, el GPS m’ha mesurat 10,2K.

Després d’una setmana amb el ànims tocats i només entrenant dimarts (uns 8,5K a la cinta del gimnàs), estava clar que avui res d’anar a buscar marca. I encara menys tenint en compte el perfil de la cursa i la calor que feia. Així doncs el plantejament va ser el següent: “tu surt còmode però sense dormir-te, i al ritme que facis el primer kilòmetre fas la resta de la cursa”. Amb aquesta idea vaig fer un escalfament d’un parell de kilòmetres i tres rectes per espavilar les cames, em vaig col·locar a la sortida, més aviat endavant que endarrera i a esperar. Molt bon ambient a la línia de sortida, van passant els minuts i ja està tot llest. Sortida sense problemes, i el primer kilòmetre cau en 4’ 23”, tenint en compte que aquest primer kilòmetre es totalment pla, inclús amb una  mica de baixada diria jo, em plantejo fer la cursa a ritme de 4’ 30”, és a dir, anar a buscar el 45’. La veritat és quasi bé no he tornat a mirar el GPS en tota la cursa, he anat fent al meu rotllo i poc més. Passar pel costat del Monestir i pel carrer peatonal del centre ha estat una experiència molt maca, i després anar cap a Mira-sol, i passar pels carrers que he trepitjat tantes vegades, fent sèries, tirades llargues, rodatges...de tot!, també és emotiu. Passo el Km5 en 22’ i pico, no ho recordo exactament, però vaja, sobre el previst.

La calor s’està fent notar, més d’un em trobo caminant i d’altres corrent lentament. Decideixo posar una mica més de ritme a les cames, pensant que la pujada del Golf, entre el Km8 i el Km9, es farà dura i de ben segur que em deixaré alguns segons allí. Tot bé, em planto al Km8 per sota de 37’ i encaro la darrera de les pujades del recorregut. És una pujada llarga, però no és dura, me la prenc amb calma i arribo dalt prou fresc per encarar el darrer kilòmetre a tope. Em veig fi i començo a forçar el ritme, em poso per sota de 4’ 15” amb relativa facilitat i aguanto així fins al final, entrem dins el poble, carretera de l’arrebassada avall, gir a la dreta i ja veig l’arc d’arribada al fons, sprint final per acabar en 45’ 13”. Prou bé, tenint en compte el perfil i la calor.