dijous, 21 de juny de 2012

IV Cursa del DiR

Bé, amb bastant retard, però aquí està la crònica. La cursa de diumenge passat es feia molt a prop de casa, per això em vaig inscriure, jeje, i sempre és un plaer poder córrer tranquil·lament prop de casa sense haver de vigilar el trànsit.

Són 10K, amb pujades i baixades, aquí a Sant Cugat no pot ser d’una altre manera,  potser es podria haver buscat un recorregut més planer, però el que s’ha dissenyat tampoc està malament. No és que hi hagi grans pujades, però sí que et vas trobant una pujada d’uns 200m cada kilòmetre i pico, que fa que no puguis dur un ritme constant. La cursa comença al centre de Sant Cugat, molt a prop de l’ajuntament i, a grans trets, primer anem en direcció Cerdanyola (sense arribar a sortir de Sant Cugat), després tornem cap al centre (primera pujada), passem pel costat del Monestir, plaça Quatre Cantons (segona pujada), tirem en direcció Mira-sol, abans de l’entrada al túnels de Vallvidrera girem a l’esquerre (tercera pujada), i ja estem a prop del Km5, continuem per Rambla del Jardí (quarta pujada), tornem cap a Sant Cugat passant per davant de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ens desviem en direcció al Golf (cinquena pujada, la més llarga de totes) i tot pla i baixada fins la Rambla del Celler, la meta està situada al mateix lloc que en la mitja marató. Aquí us penjo el recorregut, el GPS m’ha mesurat 10,2K.


Després d’una setmana amb el ànims tocats i només entrenant dimarts (uns 8,5K a la cinta del gimnàs), estava clar que avui res d’anar a buscar marca. I encara menys tenint en compte el perfil de la cursa i la calor que feia. Així doncs el plantejament va ser el següent: “tu surt còmode però sense dormir-te, i al ritme que facis el primer kilòmetre fas la resta de la cursa”. Amb aquesta idea vaig fer un escalfament d’un parell de kilòmetres i tres rectes per espavilar les cames, em vaig col·locar a la sortida, més aviat endavant que endarrera i a esperar. Molt bon ambient a la línia de sortida, van passant els minuts i ja està tot llest. Sortida sense problemes, i el primer kilòmetre cau en 4’ 23”, tenint en compte que aquest primer kilòmetre es totalment pla, inclús amb una  mica de baixada diria jo, em plantejo fer la cursa a ritme de 4’ 30”, és a dir, anar a buscar el 45’. La veritat és quasi bé no he tornat a mirar el GPS en tota la cursa, he anat fent al meu rotllo i poc més. Passar pel costat del Monestir i pel carrer peatonal del centre ha estat una experiència molt maca, i després anar cap a Mira-sol, i passar pels carrers que he trepitjat tantes vegades, fent sèries, tirades llargues, rodatges...de tot!, també és emotiu. Passo el Km5 en 22’ i pico, no ho recordo exactament, però vaja, sobre el previst.

La calor s’està fent notar, més d’un em trobo caminant i d’altres corrent lentament. Decideixo posar una mica més de ritme a les cames, pensant que la pujada del Golf, entre el Km8 i el Km9, es farà dura i de ben segur que em deixaré alguns segons allí. Tot bé, em planto al Km8 per sota de 37’ i encaro la darrera de les pujades del recorregut. És una pujada llarga, però no és dura, me la prenc amb calma i arribo dalt prou fresc per encarar el darrer kilòmetre a tope. Em veig fi i començo a forçar el ritme, em poso per sota de 4’ 15” amb relativa facilitat i aguanto així fins al final, entrem dins el poble, carretera de l’arrebassada avall, gir a la dreta i ja veig l’arc d’arribada al fons, sprint final per acabar en 45’ 13”. Prou bé, tenint en compte el perfil i la calor.

dimecres, 13 de juny de 2012

V Cursa de La Maquinista

Bé, ha arribat el dia. Em trobo bé i confiat de poder assolir l’objectiu, fa molt de temps que no participo en una cursa d’asfalt de 10K i estic una mica neguitós perquè en una cursa curta com aquesta, qualsevol pèrdua de temps ja no es pot recuperar més tard.

La cursa consisteix en dues voltes idèntiques de 5K, i crec que no és una cursa gaire apte per buscar marca. Al tercer kilòmetre et trobes una pujada d’uns 300m que trenca bastant el ritme (i evidentment s’ha de passar dos cops) i el recorregut final de la volta no és precisament gaire motivador, carrers molt amples, naus industrials i zero públic.  D’altre banda està la distància, el GPS em va mesurar 10,3K, però potser és problema del meu GPS i la cursa està ben mesurada, no puc dir res més al respecte perquè no vaig contrastar el mesurament amb cap altre corredor. Aquí us penjo el recorregut de la cursa perquè vegeu per quins carrers es passa.


Arribo una hora abans al centre comercial La Maquinista, aparcament sense cap problema (hi ha lloc de sobres), em col·loco el dorsal (el vaig recollir el dia anterior) i porto la bossa al guarda-bosses, tot molt correcte, sense cap cua i molt ràpid. Sembla mentida que avui siguem més de 4000 corredors!!. A falta de mitja hora ja estic escalfant per la zona de la sortida, tranquil·lament, sense preses. Fa calor i humitat, com ja estava previst, però de moment no fa sol. La única pega que se li pot posar a la cursa és que no hi ha calaixos, i això obliga a que una bona estona abans de començar la cursa t’hagis de situar a la sortida si no vols sortir molt enrere, així doncs, uns deu minuts abans de començar ja estic esperant a la sortida.

L’espera és fa una mica eterna, però tot arriba. Primer es dona la sortida dels corredors en cadira de rodes (aquesta cursa és per ells) i un minut després anem nosaltres.  Trigo uns 20 segons en passar per l’arc de sortida i, de manera sorprenent, comprovo que el carrer es prou ample per córrer sense problemes i de seguida agafo ritme. Completo el primer kilòmetre en 4’ 06” i el segon, en lleugera pujada (o això em va semblar) el faig en 4’ 14”. Al tercer kilòmetre em trobo la desagradable sorpresa d’una pujada d’uns 300m, la pujada no és excessiva, però si suficient per perdre una mica el ritme. En acabar la pujada, girem a la dreta i veiem el senyal que marca el Km3, el passo en 12’ 49”, i a partir d’aquí tot va anar malament, conscient que m’havia deixat uns quants segons a la pujada vaig enfilar la baixada massa ràpid, miro el GPS i veig que vaig a 3’ 42”, ritme massa fort per mi, i quan acaba la baixada pago l’esforç, com no podia ser d’una altre manera. Em vaig desanimant poc a poc, i completo la primera volta en 21’ 40”, temps molt superior al que portava en ment.

Començo la segona volta convençut que avui res de res de fer marca, i evidentment la meva motivació s’esvaeix completament. No vaig fi, no aconsegueixo mantenir un bon ritme de manera constant, encadeno kilòmetres bons amb d’altres dolents. Passo el Km7 en  31’ i per mirar de buscar un objectiu, em plantejo baixar de 44’. Una altre cop la maleïda pujada...arribo a dalt amb moltes ganes de deixar-ho córrer, afronto el darrers dos kilòmetres el millor que puc. Forço el ritme, sembla que tot respon, darrers carrers, darreres cantonades, per cert, vaja tela amb els “retalladors”, avui s’han despatxat a gust!. Miro el GPS, vaig a 4’ 04”, enfilo la recta final amb el rellotge al fons, justet, justet per baixar de 44’, finalment tampoc compleixo l’objectiu i passo l’arc d’arribada en 44’ 08”. Cansat i decebut, agafo els obsequis, i me’n vaig cap a casa ràpidament.

Fa un any, un 44’ 08” hauria estat MMP, de fet, a dia d’avui aquesta marca és la tercera millor que tinc en aquesta distància, però vaja, avui venia buscant una altre cosa i no valoro gens un temps que no fa gaire veia impensable. Sempre em puc agafar a la calor, la humitat, potser la distància era més llarga...però haig d’assumir que no he sabut gestionar la cursa, no he estat capaç de mantenir la serenor quan tocava i, com deia en començar aquesta entrada, en una cursa curta els errors es paguen i no hi ha marge per esmenar-los. Suposo que la propera sortirà millor.


dijous, 7 de juny de 2012

Un altre intent...

Ja han passat uns 10 dies des de que vaig rentar les Trabucco 13 i vaig tornar-me a calçar les Saucony Triumph 8, és a dir, que porto uns quants dies entrenant per asfalt. Perquè?, doncs per intentar, altre cop, millorar marca en 10K, concretament a la cursa de la Maquinista d’aquest proper diumenge. Per tal d’aconseguir-ho m’he dedicat a fer sèries i més sèries per complementar l’entrenament que portava fet per la Selva Marítima. Els resum d’aquests 10 dies vindria a ser aquest:

Dilluns 28/05 à 45 minuts suaus. Després de la Cursa dels Cobardes, l’objectiu d’avui era fer una sortida suau per estirar les cames i recuperar una mica. La veritat és que no ho vaig aconseguir, i el dimarts tenia els quàdriceps pitjor que dilluns al matí, sembla que la cursa de diumenge em va deixar més tocat del que em pensava. Cauen 8K en 43’ 20”.

Dijous 31/05 à 12 x 2’ amb recuperació de 30”. Aquest entrenament tocava el dimecres, però encara tenia les cames tocades, així doncs em vaig agafar un dia de descans... Entrenar a mig dia comença a ser complicat, avui fa una calor bastant forta i ja veurem com surt la cosa. Començo com sempre amb una mica d’escalfament i començo amb les sèries, van caient una darrera l’altre amb ritmes entre 3’ 50” i 4’ 00”, recuperacions al trot fins la setena sèrie, que em deixa fos i començo a fer les recuperacions una mica més llargues i caminant. El sol m’està destrossant...decideixo que amb 10 sèries ja n’hi ha prou. Remato amb un refredament de 11’ i acumulo 11,2K en 53’ 41”.

Divendres 01/06 à 45 minuts suaus. Amb la intenció de recuperar l’entrenament perdut de dimecres, torno a sortir avui, però al vespre, perquè el dia també ha estat calorós. No sé ben bé perquè, però he sortit una mica accelerat i l’entrenament s’ha convertit en un rodatge un pél exigent, ritmes per sota de 5’ en tot moment i en la segona meitat de l’entrenament m’he posat per sota de 4’ durant una estona, completo 8K en 38’ 17”.

Dilluns 04/06 à 15 x (45” forts + 45” lents). Després d’un cap de setmana en blanc, tinc ganes de posar-me amb aquests canvis curts. No em queda cap més remei que tornar a l’horari de migdia, però per sort avui la climatologia no sembla del tot adversa. Com sempre, començo amb uns 2K d’escalfament i enceto els canvis. El primer el faig de tempteig, amb calma, em surt a 4’ 32”, i després vaig fent, amb intenció de fer les sèries controlades, sense anar al límit. Els ritmes oscil·len entre 3’ 55” i 4’ 05”, a partir de la vuitena poso més intensitat, i els ritmes baixen entre 3’ 35” i 3’ 48”. Un cop fets els 15 canvis, com que vaig bé de temps i em trobo bé, decideixo continuar i faig 3 canvis més que surten en 3’ 44”, 3’ 48” i 3’ 38”, refredament  i 10,3K més al sac, en 53’ 18”.

Dimecres 06/06 à 5 x 1000 amb recuperacions de 60”. Dia amb sol, calor i humitat bestials, certament no és el dia apropiat per fer sèries, i encara menys a migdia, però vaja, és el que hi ha. Només durant l’escalfament ja suo una barbaritat i començo a plantejar la possibilitat de fer només 3 sèries. Primera sèrie en 4’ 05”, bastant ofegat, recuperació caminant; segona sèrie en 3’ 59”, amb vent de cara i patint bastant, recuperació també caminant; tercera sèrie en 4’ 00”, acabant mig mort i decideixo que jo n’hi ha prou. Tornar fins al gimnàs al trot m’ha costat bastant, la segona sèrie amb vent de cara m’ha deixat molt tocat i l’ha tercera ja m’ha fos del tot, acumulo 8K en 43’ i ja està clar que entrenar a aquestes hores ja no es pot fer...

Ja està la feina feta....bé, gairebé tota, perquè la veritat és que tenia planificat algun entrenament més que no he fet, però vaja, espero que surti bé la cosa. Certament intentar buscar marca al mes de juny i en una cursa multitudinària no crec que sigui la millor idea que he tingut mai en això del running, però és el que hi ha, les coses van com van... No sóc gaire amant de fer prediccions, però crec que estic per baixar de 43’, ara bé, baixar de 42’ em sembla que no està al meu abast. Ja veurem...no em plantejo fer una cursa en positiu, perquè sempre que ho he fet “desperto” massa tard i ja no em dona temps a recuperar. La idea que porto en ment és sortir fort i intentar passar el 5000 en 21’ o menys, i després aguantar com pugui fins al final.

Aquí us penjo un parell de fotografies que m’han arribat de la cursa de La Talaia, a l’abril.