Pujada i baixada a Guanta

Avui toca cursa de muntanya, i de les bones!. Estem a Sentmenat, a fer la pujada i baixada a Guanta. M’he decidit a fer aquesta cursa perquè m’interessa fer un esforç superior al que faig en 10km per asfalt, serà un bon entrenament. Segons l’organització, la distància és de 12,3Km i té un desnivell positiu força interessant d’uns 260 metres. Així que segur que patirem!!. És un cursa de les històriques del calendari, gairebé tothom l’ha fet algun cop o la coneix. No sé ben bé com plantejar-la, no tinc per la ma ni la distància ni el desnivell, però estaria força bé baixar de 1h.

Aquí us deixo l’altimetria, es pot comprovar que la cursa és força dura i tenim una pujada continua de més de 3 Kms, entre el 2,5 i el 6 més o menys, i després gairebé tot és de baixada, així que a la baixada hauré d’apretar molt per recuperar el que perdi durant la pujada, que no serà poc, jeje.

La sortida està a la part de baix de Sentmenat, prop del poliesportiu i el camp de futbol, allà esperem uns 1.000 corredors disposats a desafiar la fresqueta que fa i les pujades que ens esperen. Comencem passant pel centre de Sentmenat, una bona rampa d’asfalt només començar que fa una mica de mal, i de seguida ens fiquem per camins de terra que poc després van a parar a una pista forestal, i cap a Guanta!. La pujada és força dura, és fa llarga i pesada, sembla que no s’acabi mai… vaig controlant el temps, els primers kilòmetres els he fet per sota de 5’, però a la pujada no puc mantenir aquest ritme, la idea es arribar a Guanta en 31’ o menys, aquest parcial em permetria baixar de 1h. Arribo a Guanta (quatre cases mal contades) en 32’ 57”, el darrer tram de pujada se m’ha fet duríssim!!, serà molt difícil complir l’objectiu.

Comencem a baixar, a tot drap!!. Enllacem baixades amb trams plans i alguna petita pujada, es pot baixar ràpid, m’he fixat que molta gent porta calçat de muntanya, però amb calçat d’asfalt també es pot fer. Alguna patinada que altre, però cap ensurt gros. Entrem a Sentmenat per una urbanització (o això crec jo), passem per on hem sortit i enfilem altre cop la pujada del començament, però aquesta vegada només fem la meitat perquè l’arribada és a la plaça del poble. Ja estic!, 1h 1’ 10”, per poc!. Estic força cansat (la foto és just passada l’arribada), però satisfet, aquests tipus de curses no s’em donen gens bé…

……..

Com que darrerament estic seguint el calendari de curses de championchip.cat, he demanat que em donin d’alta a la lliga internet. A la classificació dels millors no tinc cap opció, però a la classificació acumulada dels darrers 12 messos potser em puc col·locar en posicions interessants. Total, és gratuïta…i una motivació més sempre va bé. Avui he aconseguit els meus primers 67 puntets, i entro a la classificació en la posició 3470, poca broma!, jeje. A veure on estic per cap d’any…

Cursa El Pont de Vilomara i Rocafort

Avui sóm 31 d’octubre, ahir va ser el meu aniversari…36 tacos!, oju!!. I hem vingut fins a aquest poble a tocar de Manresa a fer una cursa de 10Km mixta: asfalt i muntanyeta. Ja he comentat en alguna ocasió que còrrer per muntanya no m’agrada gaire, però fer curses amb desnivell de tant en tant va bé i poses a prova les cames. Avui no faré marca, això està clar, només es tracta de fer la cursa el millor que pugui, un entrenament més. He llegit que la pujada que hi al voltant del Km6 no es cap tonteria i patirem de valent. Aquí us deixo l’altimetria.

Ens ha costat moltíssim aparcar, així que us recomano que si algun dia veniu a fer aquesta cursa, matineu força. El poble és petit i de carrers estrets i costa molt trobar lloc per aparcar. Un cop hem aparcat, cap al poliesportiu a buscar el dorsal i deixar la bossa, tot molt ben organitzat, gens de cues tot molt còmode.

Fa mal temps, fins ara sempre havia coincidit que a les curses feia solet, però avui no és el cas. Ens ha plogut pel camí i quasi segur que avui em mullaré, tard o d’hora havia de passar…

Sóm uns quants corredors avui: més de 500. Ens col·loquem a la sortida i a tirar milles!. La primera part de la cursa és d’asfalt (la foto és del començament, entre el Km1 i el Km2) , baixem en direcció al riu i a partir del Km5 deixem l’asfalt, passem pel pont que dona nom a la població, ens fiquem per la ribera del riu Llobregat i anem direcció cap a la muntanya, a la temuda pujada del Km6, jeje. Com que plou des de fa una estona, el troç que correm vora del riu està una mica enfangat, però és transitable, cap problema. I comencem a pujar, la cosa es posa peludeta, bufff!!, això va cara amunt amb ganes, kilòmetre i pico pujant sense parar per camí forestal. I un cop a dalt, baixada!!, també per camí forestal, amb força pendent que castiga una mica els genolls. Sortim de la muntanya i entrem al poble des del polígon industrial, ja tornem a trepitjar asfalt, però torna a haver pujades, l’arribada està a dalt de tot del poble. Un parell de rampes més i llestos!. Els temps final: 48’ 50”, m’en vaig content. En una cursa d’aquest tipus tot el que sigui baixar de 50’ ho dono per bó.

Cursa del CN Sabadell

Ja han passat dues setmanetes de la mitja de Sant Cugat, la veritat és que vaig acabar força baldat i m'ha costat una mica recuperar-me, les lumbars em van quedar fregides!!.

Aquesta cursa és la primera de vàries curses que tinc pensat fer durant els messos d'obtubre i novembre per preparar la mitja marató de Mataró. Tenia ganes de venir a còrrer a Sabadell, venim sovint a passejar i "de botigues" per aquí i em feia gràcia còrrer per aquests carrers.

La cursa del CN Sabadell té força tradició, es fa des de fa un fotimer d'anys. Aquest any, com està passant a quasi tot arreu, han batut rècord d'inscripcions, a la sortida ens plantem més de 1.000 corredors disposats a donar-ho tot!!. L'ambient és excepcional i el temps acompanya força, el dia ha començat fred però ara fa un solet molt guapo.

El recorregut és quasi pla (només hi ha una pujada que es passa dos cops) i espero poder igualar, o millorar, el temps de Mollerussa. I comencem!, i em despisto de mala manera!, surto molt enrera (pensava que hi havia una estora de control de sortida, i no hi ha!) i en passar pel túnel de la Granvia em veig ficat en un bon embús, total, el primer kilòmetre en més de 5'30", ho porto clar!. Començo a avançar corredors i cap al Km3 començo a tenir via lliure per fer el meu ritme. Aixeco una mica el cap i veig a uns 200 metres mes enllà en Fernando Viso i na Lola Molina, del Duscholux. Sé que ells van a fer un 46' i pico i em plantejo agafar-los. Passo pel Km5 en 24' 30", he pogut recuperar una mica.

Continuo tirant. En aquesta part de la cursa em vaig trobar força bé, cada cop tenia en Fernando i na Lola més a prop i això m'animava. Sembla mentida lo lluny que et porta el cap si penses en positiu!. Cap al Km9 ja els tinc a tocar, i en la rampa del final de cursa els acabo passant, he fet un parcial de 5Km en 22' 20", crec que els més ràpids que he fet mai. El temps final 46' 52", gens malament si tinc en compte el despiste del començament, m'en vaig content però amb la impressió que he perdut una bona oportunitat de fer el meu primer 45'. Ja arribarà!.

Mitja Marató de Sant Cugat 2010

El primer diumenge d’octubre des de fa un grapat d’anys s’organitza la mitja marató de Sant Cugat. La de l’any passat me la vaig perdre per lesió, però aquest any he pogut entrenar bé i aquí estic, preparat per fer la meva segona mitja marató.

L’objectiu és el mateix que al mes de març: baixar de 1h 40’, però aquí és més complicat d’aconseguir perquè segons m’han informat aquesta mitja és de les més dures del calendari. Em conec el recorregut perquè és la meva zona d’entrenament habitual i certament algunes pujadetes passaran factura. Així que ja veurem. Em plantejo la cursa igual que a Montornés, anar fent tirades de 5Km en 24’ o menys.

Em sembla que aquest any ha estat récord de participants, crec recordar que es van superar les 1.600 inscripcions, que ja són!. La sortida i l’arribada no estan al mateix punt, però estan a prop, i poc a poc anem tirant tots cap a la Plaça Quatre Cantons, des d’allà començarem els 21 km i escaig que ens portaran per gairebé tot el municipi.

La sortida, com sempre passa en curses de molta participació, és una mica incòmode. Els primers carrers s’omplen de corredors en tota la seva amplada i costa trobar espais per on poder anar passant. Però poc a poc cadascú va fent al seu ritme i es van formant grupets. Els dos primers kilòmetres son totalment plans i després ja comencen les pujadetes i baixadetes, al voltant del Km4 comença una primera pujada una mica més llarga, la primera prova per les cames. Em planto al Km5 en 24’ clavats, de moment anem bé. Durant els següents 5 Kms tornem a fer algun “tobogán” i baixem per on hem pujat al Km4, al Km10, més o menys, hem pujat i baixat el mateix. Passo pel km10 un mica per sota de 48’, sembla que això rutlla!!. La fotografia és a la Rambla del Celler, al voltant del Km10.

A partir d’aquí la cosa ja és posa molt sèria, passem per la plaça Quatre Cantons (des d’on hem sortit) i comencem una pujada gairebé sense parar que dura kilòmetre i pico, no és un pendent molt gran però amb 10km a les cames es fa una mica pesadeta. Arribem fins dalt del turó de Can Mates i comencen a baixar en direcció a la Boehringer i després cap al districte de Mira-sol. Passo el Km15 en 1h 13’, més o menys, no tinc el temps exacte perquè no he tingut la precaució de buidar la memòria del GPS i se m’ha parat, ja no em marca distància ni temps, però sí que em marca el ritme. Els darrers 5Kms han estat una mica pitjors, però és normal després d’haver fet tot el tram de pujada. Anem bé, però no tant com abans, jeje.

Un parell de tobogans més per acabar de rematar les forces, i al Km17 vaig ja molt tocat, ni tant sols puc mantenir el ritme de 5’ i vaig fent el que puc a ritmes de 5’ 25” i pitjors. Els darrers 3Km són una tortura, ja no hi ha més pujades, però el recorregut que ja portem m’està passant factura de valent. Està clar que aquesta mitja no està pensada per anar a fer marca. Al Km20 tornem a entrar dins la ciutat, un darrer esforç i ja hi sóc, la cursa acaba a la Rambla del Celler, passo el control en 1h 47’ 10”.

La única nota positiva que puc treure d’aquesta mitja és que el temps del guanyador ha estat uns 8’ més lent que el que acostuma a ser per una cursa d’aquesta distància, així que la cursa és dura de debó i el temps que he fet no és tant dolent com pot semblar. Ara toca recuperar-se i tornar a mirar el calendari de curses, a veure quina serà la propera…

…….

Ja han passat uns dies de la mitja, no estic ni content, ni decebut, potser impacient per assolir l’objectiu de baixar de 1h 40’, però ja arribarà. Ja tinc decidit que la propera mitja serà la Mitja Marató Ciutat de Mataró, me n’han parlat molt bé i segur que no serà tant dura com la de Sant Cugat. Ara buscaré curses durant els messos d’octubre i novembre per anar-me preparant.

Cursa de l'Esbufegada (10 km)

18 de setembre, Mollerussa. Aquesta vegada ens hem anat lluny a fer una cursa, avui també es fa la cursa de la Mercè, però no em venia de gust participar en una cursa tant multitudinària i em vaig buscar aquesta altre. A més, aquesta cursa es fa per la tarda i amb el nen ens és molt més còmode una cursa per la tarda que pel matí.

Sóm molt poqueta gent, serà una cursa quasi familiar. No arribem ni a 100 corredors!!. La cursa és totalment plana (no penjo l’altimetria perquè no val la pena) i espero poder confirmar les bones sensacions de Viladecans i fer un bon temps. Malgrat que és una cursa petita, està molt ben organitzada i les instal·lacions són més que correctes.

Ja estem tots a la sortida, i endevant!!. Surto molt a prop dels primers, és inevitable, i al final del Km1 em trobo una mica ofegat, miro el temps, estic anant a 4’ 00”!!, m’he emocionat amb el ritme dels de devant, afluixo una mica per anar al meu ritme, cadascú ha de fer la seva cursa, jeje.

Cap al km3 avanço tres o quatre corredors i, de cop i volta, em trobo corrent sól…els que acabo d’avançar no m’han seguit i els que tinc al devant m’han tret uns 200 metres i en alguns trams els perdo de vista. Al Km4 i pico m’atrapa una noia, és la primera classificada en dones, porta un bon ritme i penso que val la pena seguir-la. Seguint el ritme de Lola Molina (primera classificada de la lliga championchip d’internet) veig que estem retallant distància al grupet de devant, això em dona molta moral i continuo apretant. Cap al Km8 comencem a avançar corredors, i al Km9 em trobo bé i decideixo canviar el ritme, deixo enrera na Lola i avanço uns quants corredors. Acabo sprintant en 46’ 33”, la millor marca en lo que va d’any. Perfecte!!. Dintre de dues setmanes la mitja de Sant Cugat, aquesta vegada sembla que la podré fer.

Aquí us deixo un parell de fotos gentilessa de l’organització de la cursa, és del principi, entre el Km1 i el Km2 em sembla.

Cursa 10K Festa Major de Viladecans

11 de Setembre, aquesta és la data en que cada any s’organitza aquesta cursa. Encara fa calor, però res a veure amb les temperatures de l’agost. Tot i així, la cursa comença a les 10h, així que és de preveure que cap al final farà moltíssima calor.

Estic a mig camí de la preparació per la Mitja de Sant Cugat, en Siro ens deixa dormir a mitges i no sé ben bé en quina forma em trobo, he intentat sortir a entrenar tres cops per setmana, fent series de tant en tant. M’han sortit entrenaments de tota mena, alguns bons i altres molt dolents. M’gradaria baixar de 50’, però sóc prudent i no em plantejo res.

Molt bon ambient, sóm uns 500 runners. He llegit, i m’han explicat, que la cursa és mixta, la major part és per asfalt, excepte un tram de pujada que es de terra. Com que vaig fer la cursa amb el GPS, aquí us deixo l’altimetria. Hi ha un parell de pujades, la que hi ha a la part de terra no és dura, però la pujadeta que hi ha després ja és una altre cosa, sort que aquesta és curteta.

Comencem la cursa!, els primers kilòmetres són tots per asfalt i plans. Vaig fent a ritme tranquil, una mica per sota de 5’, m’espero a fer la pujada del tram de terra a veure com em trobo i ja apretaré més endevant. A la pujada pateixo, com no podia ser d’una altre manera, acabem la pujada i començo a tirar amb més ganes, de moment no va malament la cosa. Arribo a la segona pujada, (crec recordar que era una rambla peatonal o semblant) aquí pateixo bastant, per sort és molt curteta i es veu on acaba. Un cop amunt ja tot és baixada o pla, intento agafar un bon ritme i tirar. El darrer Km se m’ha fet llarg, però ja està, passo per l’arribada en 46’ 18”.

El temps no és “real”, el GPS m’ha mesurat 9,6Km, i sento dir a alguns corredors que a la cursa li faltàven uns 350 metres. Total, el temps real si fóssin 10Km hauria estat un 48’ i pico. Estic millor del que em pensava, m’en vaig de Viladecans amb molta moral, jeje.

Agost 2010

Ja sóm pares!!, en Siro va arribar a finals de juny.

Porto uns tres messos sense sortir a còrrer, així que ara toca posar-se les pil·les per recuperar la forma física i tornar a fer temps una mica decents. M’han passat un entrenament per fer 10Km en 42’, aquesta marca per mi és una utopia; primer perquè veig impossible poder còrrer tant ràpid, i segon perquè l’entrenament que m’han passat “obliga” a sortir a diari i no tinc tantes hores lliures per complir-lo. Total, em plantejo seguir el pla d’entrenament tot el que pugui, i a veure quina marca arribo a fer.

Estem a unes 10 setmanes vista de la Mitja de Sant Cugat, crec que tinc temps per preparar-la i intentar, altre cop, assolir l’objectiu que em vaig marcar a principis d’any. Mirant el calendari veig que al setembre i octubre hi ha moltes curses interessants, així que, de moment, com a complement del pla d’entrenament em plantejo participar a la Cursa Popular de Viladecans (10Km) i Cursa de l’Esbufegada (10Km). I després la Mitja de Sant Cugat!!.

Cursa de la Talaia

Ja fa un parell de setmanes de la Mitja de Montornés, no m’he plantejat cap cursa i avui estem a Vilanova a fer una cursa de muntanya. Aquests tipus de curses no m’agraden gens perquè no estic acostumat ni al tipus de terreny ni a les pujades, però els companys de feina s’han posat pessadets i m’he decidit venir a fer-la, sinó em tocarà aguantar-los bastants dies, jeje.

Són 10Km, la distància la tinc força per la mà, el que no tinc per la mà és el desnivell que té aquesta cursa, però bueno, farem el que podrem. Per aquesta cursa estreno GPS, m’he comprat un Geonaute Keymaze 700 perquè tampoc em vull deixar una fortuna, he llegit que funciona força bé i el marge d’error que té és similar al d’un Garmin, i surt per la meitat!!. Ara puc aportar més informació de les curses, així que de cada cursa que faci penjaré l’altimetria, que de vegades costa de trobar. Aquí us la deixo.

La cursa comença al camping Vilanova Park, al poc de començar baixem per un corriol (que després haurem de pujar), i després ja comencen pujadetes i baixadetes fins al km3, en aquest punt comença la pujada de veritat, kilòmetre i pico de pujada bastant forta, haig de reconèixer que no la veig fer sencera corrent i en un tram vaig caminar, de fet, jo caminant anava al mateix ritme que d’altres corrent. Un cop a dalt ja es baixar sense parar, es baixa per pistes forestals i camins més o menys transitables, algun ensurt amb algunes pedres soltes que em fan patinar, i a tot gas fins al corriol que baixàrem al principi, on torno a patir un ratet. Un cop superat el corriol, ja quasi no queda res i tot es pla. Una altre cursa al sarró. El temps: 48’ 50”, pel tipus de cursa que era, millor del que m’esperava.

…….

Dintre d’un parell de messos seré pare!!!, i com que la panxa de la meva dona comença a ser considerable, hem decidit fer un parèntesi en això de matinar els diumenges per anar a fer curses. Miraré de continuar entrenant per mantenir el nivell, però em sembla que ara s’acosta una època de poques hores de son…jeje.

Mitja Marató de Montornés

Ja arribat el gran dia, sembla mentida però estic nerviós. La meva primera mitja!!. Han estat 8 setmanes d’entranament i tres curses de 10Km de preparació, a veure com surt la cosa…
Quanta gent!!, això és increïble, tot i la gentada que sóm, està tot força ben organitzat i les inevitables cues per agafar el dorsal, deixar la bossa al guarda-roba, etc... no són gaire llargues.
Aquesta vegada corro acompanyat, uns companys de feina (els que em van liar en això de les curses) també s’han apuntat. I també em trobo en Xavi, que feia temps que no veia i resulta que també s’ha aficionat a això de còrrer. Ens trobem dintre d’una marabunta de centenars de corredors, veig a prop la llebre de 1h 50’, espero no veurem corrent al seu costat… La llebre de 1h 40’ no la veig.
Sortim….el primer kilòmetre sempre acostuma a ser tranquilet, poc a poc els corredors ens anem dispersant i es pot anar agafant ritme, l’objectiu es anar fent tirades de 5 kilòmetres en 24’ o menys. Arribem al Km5, en quasi 25’, vaig lent, ja m’ho semblava, i el pitjor és que m’he trobat cansat gairegbé des de la sortida, em sembla que avui no és el meu dia…
A meitat de cursa ja tinc claríssim que no baixaré de 1h 40’ (l’objectiu), fins al km11 la carretera va pujant, poquet, però una mica puja i després baixes pel mateix lloc que has pujat. Però ja no tinc cames ni cap per aprofitar que ara anem cara avall, em plantejo acabar el millor possible i poc més. Vaig intentant mentenir un ritme de 5’, del Km12 al Km18 la cosa es fa pesadeta, en arribar al Km18 penso que només em queden 3 km i que això ja està fet. Cap al km19 hi ha una recta llarguíssima que m’acaba de matxacar la poca moral que em queda, buffff, ànims!, que ja l’acabo!. Arribo, bastant destrossadet….el temps: 1h 45’ 59”.

Ha estat tota una experiència, molt dura, però segur que repeteixo. No he assolit l’objectiu, però encara sóm al març, queden molts messos per endevant fins al desembre, paciència. Suposo que tot plegat és acostumar-se a aquesta distància, igual que m’he acostumat a còrrer 10 km, tard o d’hora m’acosturé a còrrer els 21,097. Ara toca descansar i repassar el calendari a veure quina serà la propera.

…….

Han passat uns dies des de la mitja, estic una mica mosquejat perquè crec que alguna cosa vaig fer malament, potser no tenia prou ritme per baixar de 1h 40’, però això de trobar-me cansat només començar no és normal. Repassant els entrenaments, veig que la mateixa setmana de la mitja vaig fer la tirada més llarga de tot el pla d’entranament: 16 Km. Crec que axiò va ser un error, les tirades llargues s’han de fer molt abans perquè les cames i el cap assumeixin l’entrenament i les setmanes prèvies s’ha d’anar rebaixant la càrrega de kilòmetres. Per la propera ho faré així.

Cursa de Caldes d’Estrac (10 Km)

14 de març de 2010, a quinze dies vista de la Mitja de Montornés, darrerament estic fent bons entrenaments i bones sèries i tinc moltes ganes de fer una bona cursa. Evidentment haig de deixar enrera d’una vegada per totes el ritme de 5’ i còrrer a 4’ 40”, que ja toca!.

Aparcar és moooolt complicat, hem aparcat lluny i he arribat a la sortida sense escalfar…mal començament.

La cursa comença en baixada, que sempre s’agraeix, i anem directes cap al mar. Bona part de la cursa transcorre paral·lela al mar, un troç pel passeig marítim i fins al port i tornar, és molt planera i és ideal que mantenir un ritme constant. Cap al Km3 es decorda la sabatilla esquerre, ho sabia!!, entrenant ja m’ha passat algun cop, no sé que té aquest cordó però és una llauna. M’haig de parar, me la cordo i torno arrencar tant ràpid com puc. Sembla una tonteria, però fer un llaç doble evita aquests tipus d’imprevistos.

Cap al Km8 pateixo una mica, no sé, de cop he hagut de baixar el ritme i després he tornat a apretar en el tram final, que fa una mica de baixada i pujada. El temps: 47’ 06”, força bé. Estic content, no sé com anirà la mitja d’aquí a dues setmanes, però les sensacions són bones i em veig amb ganes.

Cursa de Sant Boi (10Km)

28 de febrer de 2010, encara fa fred, però res a veure amb les temperatures de fa dues setmanes a Puigverd.

Aquí es respira un ambient molt diferent, com més professional, o potser només m’ho sembla a mi. No sé, potser el fet de començar des de una pista d’atletisme li dona a la cursa un aire diferent.

Avui estic “obligat” a baixar de 50’, en entrenaments ho estic fent i aquí ho haig de fer. Si o sí. M’han dit que hi ha pujades….ja comencem amb les pujadetes del dimoni, jeje. Ja veurem el que em trobo.

Sortim!, tres quarts de volta a la pista d’atletisme i baixem cap a la vila de Sant Boi, en fer la volta a la pista puc veure el ritme dels capdevanters, impressionant!, quina manera de còrrer!. Anem fent baixadetes i pujadetes i ens fiquem dins el poble, vaig a bon ritme, per sota de 5’ (el que volia) i he trobat un grupet de corredors que en la primera mitja part de la cursa m’han ajudat molt. Però cap al Km5 han baixat el ritme i m’haig de buscar alguna altre referència.
Intento mantenir el ritme, i arriben les pujades!. No són llargues, una mica dures però tampoc gaire, sense adonarme’n ja estic a dalt, veig la pista d’atletisme, apreto perquè em trobo fresquet i acabo força bé, massa bé, tinc la impressió que m’he reservat i podia haver-ho fet millor. El temps: 49’ 06”, podria haver fet un 48” si hagués espavilat una mica més a mitja cursa, és complicat això de dossificar-se…

10 Km de Puigverd de Lleida

Sóm a 14 de febrer de 2010, a la plana de Lleida, a les 9 del matí….a sota zero!!, i tot gebrat!!. Panorama perfecte per estrenar-se!!. A més, per si això no fós poc resulta que la plana de Lleida no és tan plana com es diu i a meitat de cursa hi ha una pujada de kilòmetre i pico que no és cap tonteria.

Afortunadament surt el sol, i de seguida puja la temperatura, fa fred, però el solet a la cara canvia una mica l’ambient. Comença la cursa, surto tranquil, a ritme de 5’, 10 Km són 10Km i la pujada del Km5 em fa respecte, de seguida es van fent grupets de corredors, anem fent. Ja veig la pujada, és una gran ventatge poder veure la pujada sencera abans de trobar-te pujant, es veu perfectament on comença i on acaba, això dona moral. I arriba la pujada….és dura de nassos!, no vull fer-la caminant en cap moment, vull còrrer!. Cap al final de la pujada em fan mal les cames, però no vull parar!!, queda molt poquet per arribar a dalt i després tot és baixada. Ja estic a dalt, agafo una mica d’aigua i cap avall a tot el que pugui.

La baixada és suau, es pot aprofitar bé. Segueixo el ritme de la gent que porto al devant, tots baixem a lo que dóna la màquina, sóc conscient que a la pujada he perdut molt de temps i no vull que el temps final s’en vagi molt de 50’. Al final: 50’ 15”, l’objectiu era baixar de 50’ però ho dono per bó, potser he sigut massa cionservador al principi, en prenc nota.

Any 2010: comencem amb ganes.

Veient que els problemes de genoll ja estàven resolts i que podia entrenar amb normalitat, decideixo que ja toca entrenar amb més ganes i participar en més curses. Em parlen de la Mitja Marató de Montornés, qué si va molta gent, qué si és molt xul·la, etc, etc… Es fa a finals de març, tinc ganes de fer una mitja i tinc temps per preparar-la. Em faig un pla d’entrenament i em marco tres curses de prova al calendari abans de de la mitja: 10Km de Puigverd de Lleida, Cursa de Sant Boi (10Km) i Cursa de Caldes d’Estrac (10 Km).

Objectiu 2010: fer 3 ó 4 mitjes, i intentar baixar de 1h 40’. A veure si me’n surto….

Primers intents

Durant l’any 2009 vaig fer un parell de curses per provar, a Canyelles i la del Papiolet. La primera és força dura i curta (no crec que hi torni) i la del Papiolet em va agradar molt i espero repetir-la algun any, és una cursa curta (8 Km) i és fa a l’agost amb una calor terrible, però l’ambient està molt bé i per mantenir la forma durant l’estiu sempre va bé.

Engrescat per aquestes dues curses, vaig pensar que això de fer curses atlètiques podria ser una opció de futur interessant, així que vaig començar a entrenar durant l’agost i el setembre amb la il·lusió de poder participar a la mitja de la meva ciutat: La Mitja Marató de Sant Cugat. Com acostuma a passar amb aquestes coses, vaig pagar la “novatada” i a finals d’agost els genolls van començar a molestar bastant i no em va quedar més remei que aturar els entrenaments i visitar especialistes. No us entretindré amb els detalls, després de vàries proves i dies perduts resulta que sóc massa pronador i no portava un calçat adient per aquesta cirscunstància, així doncs: unes plantilles i calçat nou, i cap al desembre vaig començar a entrenar de nou. A finals de 2009 vaig participar a la Sant Silvestre Riudellotenca i a la Sant Silvestre de Cunit, amb temps molt discrets, però content d’haver pogut competir de nou sense problemes físics.