dimecres, 17 de novembre del 2010

Mitja Marató de Montornés

Ja arribat el gran dia, sembla mentida però estic nerviós. La meva primera mitja!!. Han estat 8 setmanes d’entranament i tres curses de 10Km de preparació, a veure com surt la cosa…
Quanta gent!!, això és increïble, tot i la gentada que sóm, està tot força ben organitzat i les inevitables cues per agafar el dorsal, deixar la bossa al guarda-roba, etc... no són gaire llargues.
Aquesta vegada corro acompanyat, uns companys de feina (els que em van liar en això de les curses) també s’han apuntat. I també em trobo en Xavi, que feia temps que no veia i resulta que també s’ha aficionat a això de còrrer. Ens trobem dintre d’una marabunta de centenars de corredors, veig a prop la llebre de 1h 50’, espero no veurem corrent al seu costat… La llebre de 1h 40’ no la veig.
Sortim….el primer kilòmetre sempre acostuma a ser tranquilet, poc a poc els corredors ens anem dispersant i es pot anar agafant ritme, l’objectiu es anar fent tirades de 5 kilòmetres en 24’ o menys. Arribem al Km5, en quasi 25’, vaig lent, ja m’ho semblava, i el pitjor és que m’he trobat cansat gairegbé des de la sortida, em sembla que avui no és el meu dia…
A meitat de cursa ja tinc claríssim que no baixaré de 1h 40’ (l’objectiu), fins al km11 la carretera va pujant, poquet, però una mica puja i després baixes pel mateix lloc que has pujat. Però ja no tinc cames ni cap per aprofitar que ara anem cara avall, em plantejo acabar el millor possible i poc més. Vaig intentant mentenir un ritme de 5’, del Km12 al Km18 la cosa es fa pesadeta, en arribar al Km18 penso que només em queden 3 km i que això ja està fet. Cap al km19 hi ha una recta llarguíssima que m’acaba de matxacar la poca moral que em queda, buffff, ànims!, que ja l’acabo!. Arribo, bastant destrossadet….el temps: 1h 45’ 59”.

Ha estat tota una experiència, molt dura, però segur que repeteixo. No he assolit l’objectiu, però encara sóm al març, queden molts messos per endevant fins al desembre, paciència. Suposo que tot plegat és acostumar-se a aquesta distància, igual que m’he acostumat a còrrer 10 km, tard o d’hora m’acosturé a còrrer els 21,097. Ara toca descansar i repassar el calendari a veure quina serà la propera.

…….

Han passat uns dies des de la mitja, estic una mica mosquejat perquè crec que alguna cosa vaig fer malament, potser no tenia prou ritme per baixar de 1h 40’, però això de trobar-me cansat només començar no és normal. Repassant els entrenaments, veig que la mateixa setmana de la mitja vaig fer la tirada més llarga de tot el pla d’entranament: 16 Km. Crec que axiò va ser un error, les tirades llargues s’han de fer molt abans perquè les cames i el cap assumeixin l’entrenament i les setmanes prèvies s’ha d’anar rebaixant la càrrega de kilòmetres. Per la propera ho faré així.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada