Sóm a 14 de febrer de 2010, a la plana de Lleida, a les 9 del matí….a sota zero!!, i tot gebrat!!. Panorama perfecte per estrenar-se!!. A més, per si això no fós poc resulta que la plana de Lleida no és tan plana com es diu i a meitat de cursa hi ha una pujada de kilòmetre i pico que no és cap tonteria.
Afortunadament surt el sol, i de seguida puja la temperatura, fa fred, però el solet a la cara canvia una mica l’ambient. Comença la cursa, surto tranquil, a ritme de 5’, 10 Km són 10Km i la pujada del Km5 em fa respecte, de seguida es van fent grupets de corredors, anem fent. Ja veig la pujada, és una gran ventatge poder veure la pujada sencera abans de trobar-te pujant, es veu perfectament on comença i on acaba, això dona moral. I arriba la pujada….és dura de nassos!, no vull fer-la caminant en cap moment, vull còrrer!. Cap al final de la pujada em fan mal les cames, però no vull parar!!, queda molt poquet per arribar a dalt i després tot és baixada. Ja estic a dalt, agafo una mica d’aigua i cap avall a tot el que pugui.
La baixada és suau, es pot aprofitar bé. Segueixo el ritme de la gent que porto al devant, tots baixem a lo que dóna la màquina, sóc conscient que a la pujada he perdut molt de temps i no vull que el temps final s’en vagi molt de 50’. Al final: 50’ 15”, l’objectiu era baixar de 50’ però ho dono per bó, potser he sigut massa cionservador al principi, en prenc nota.
Afortunadament surt el sol, i de seguida puja la temperatura, fa fred, però el solet a la cara canvia una mica l’ambient. Comença la cursa, surto tranquil, a ritme de 5’, 10 Km són 10Km i la pujada del Km5 em fa respecte, de seguida es van fent grupets de corredors, anem fent. Ja veig la pujada, és una gran ventatge poder veure la pujada sencera abans de trobar-te pujant, es veu perfectament on comença i on acaba, això dona moral. I arriba la pujada….és dura de nassos!, no vull fer-la caminant en cap moment, vull còrrer!. Cap al final de la pujada em fan mal les cames, però no vull parar!!, queda molt poquet per arribar a dalt i després tot és baixada. Ja estic a dalt, agafo una mica d’aigua i cap avall a tot el que pugui.
La baixada és suau, es pot aprofitar bé. Segueixo el ritme de la gent que porto al devant, tots baixem a lo que dóna la màquina, sóc conscient que a la pujada he perdut molt de temps i no vull que el temps final s’en vagi molt de 50’. Al final: 50’ 15”, l’objectiu era baixar de 50’ però ho dono per bó, potser he sigut massa cionservador al principi, en prenc nota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada