Amb el retràs que ja ve essent habitual, us penjo la crònica de la Cursa de la Tardor, organitzada el passat 14 d’octubre a la localitat de Sant Andreu de la Barca.
En alguna ocasió ja havia explicat que a aquesta cursa no podia faltar, l’any passat ja la vaig córrer i el nivell d’organització i tracte al corredor em va semblar tant bo que em vaig plantejar fer-la sempre que pogués, així que aquí estic de nou.
La cursa té exactament el mateix recorregut que l’any passat i, tot i que hi ha alguna cosa millorable en el recorregut (el gir de 180º, per exemple), espero que els organitzadors el mantinguin igual per molts anys, donat que a mi em sembla que l’essència d’una cursa és mantenir-la idèntica al llarg dels anys. No m’allargaré gaire explicant el recorregut (podeu consultar l’entrada que vaig escriure fa un any), a grans trets, dues voltes idèntiques de 5K, amb un parell de rampes, un gir de 180º i un tram final que pica una mica amunt. És a dir, al meu parer no és una cursa per venir a buscar marca.
Arribo amb una hora de marge més o menys, aparcament sense problemes, lliurament de dorsals amb poques cues i servei de guarda-roba prou còmode. Aprofitant que els carrers ja estan tallats em poso a escalfar, fa una mica de fresquet, però el sol promet escalfar l’ambient en poca estona. Poc a poc arriba l’hora de la sortida, em situo una mica endavant per no patir el típic embús de començament de cursa. Senyal de sortida i tots a córrer!. Sortida còmode, prou ample per córrer amb comoditat. El primer kilòmetre surt en 4’ 20” més o menys, una miqueta ràpid, però ja va bé. Recordo perfectament el recorregut, el Km2 el passo per sota de 9’ i abans d’arribar al km3 ja trobem el primer “repechón” que fa minvar el ritme. Poc a poc vaig trobant el meu lloc a la cursa, veig un corredor que a Granollers va entrar just per davant meu, el segueixo una estona però sembla que avui no va tant fi i el decideixo deixar-lo enrere. Completo la primera volta en 22’ 15”, parcial força bo però les cames ja pesen una mica i no em puc plantejar doblar.
Enceto la segona volta agafant aigua a l’avituallament que hi ha just passat l’arc de sortida, com a referència tinc dos corredors que m’acaben d’avançar, però per desgràcia meva aixequen el peu i em trobo sense ningú que em marqui el ritme. Un espectador ens està comptant un per un (quina feinada!!), em diu que vaig el 184. Tot i que no vaig fi, encara aguanto a ritme de 4’ 30”, passo el Km6 per sota de 27’, i això em permet acostar-me a un grupet que perseguia des de feia una estona. Passat el km8 tornem a passar pel “tobogan” (baixada, mitja volta i pujada pel mateix lloc) que ara em fa molt més mal que a la primera volta, el grupet es desfà, alguns es queden enrere i d’altres se m’escapen uns metres. Darrer kilòmetre i mig que miro de forçar tot el que puc, arribo als darrers 300m amb prou força per sprintar una mica i paro el rellotge en 45’ 19” (posició 180 de 495 arribats). Bastant content, la veritat, estic entrenant poquíssim i veure que puc mantenir el ritme de 4’ 30” em dona molta moral.
Al final, bona bossa d’obsequis, botifarrada i bon servei de dutxes. Altre cop tot molt correcte. Felicitacions als organitzadors!.
