Mitja Marató de Sant Cugat 2010

El primer diumenge d’octubre des de fa un grapat d’anys s’organitza la mitja marató de Sant Cugat. La de l’any passat me la vaig perdre per lesió, però aquest any he pogut entrenar bé i aquí estic, preparat per fer la meva segona mitja marató.

L’objectiu és el mateix que al mes de març: baixar de 1h 40’, però aquí és més complicat d’aconseguir perquè segons m’han informat aquesta mitja és de les més dures del calendari. Em conec el recorregut perquè és la meva zona d’entrenament habitual i certament algunes pujadetes passaran factura. Així que ja veurem. Em plantejo la cursa igual que a Montornés, anar fent tirades de 5Km en 24’ o menys.

Em sembla que aquest any ha estat récord de participants, crec recordar que es van superar les 1.600 inscripcions, que ja són!. La sortida i l’arribada no estan al mateix punt, però estan a prop, i poc a poc anem tirant tots cap a la Plaça Quatre Cantons, des d’allà començarem els 21 km i escaig que ens portaran per gairebé tot el municipi.

La sortida, com sempre passa en curses de molta participació, és una mica incòmode. Els primers carrers s’omplen de corredors en tota la seva amplada i costa trobar espais per on poder anar passant. Però poc a poc cadascú va fent al seu ritme i es van formant grupets. Els dos primers kilòmetres son totalment plans i després ja comencen les pujadetes i baixadetes, al voltant del Km4 comença una primera pujada una mica més llarga, la primera prova per les cames. Em planto al Km5 en 24’ clavats, de moment anem bé. Durant els següents 5 Kms tornem a fer algun “tobogán” i baixem per on hem pujat al Km4, al Km10, més o menys, hem pujat i baixat el mateix. Passo pel km10 un mica per sota de 48’, sembla que això rutlla!!. La fotografia és a la Rambla del Celler, al voltant del Km10.

A partir d’aquí la cosa ja és posa molt sèria, passem per la plaça Quatre Cantons (des d’on hem sortit) i comencem una pujada gairebé sense parar que dura kilòmetre i pico, no és un pendent molt gran però amb 10km a les cames es fa una mica pesadeta. Arribem fins dalt del turó de Can Mates i comencen a baixar en direcció a la Boehringer i després cap al districte de Mira-sol. Passo el Km15 en 1h 13’, més o menys, no tinc el temps exacte perquè no he tingut la precaució de buidar la memòria del GPS i se m’ha parat, ja no em marca distància ni temps, però sí que em marca el ritme. Els darrers 5Kms han estat una mica pitjors, però és normal després d’haver fet tot el tram de pujada. Anem bé, però no tant com abans, jeje.

Un parell de tobogans més per acabar de rematar les forces, i al Km17 vaig ja molt tocat, ni tant sols puc mantenir el ritme de 5’ i vaig fent el que puc a ritmes de 5’ 25” i pitjors. Els darrers 3Km són una tortura, ja no hi ha més pujades, però el recorregut que ja portem m’està passant factura de valent. Està clar que aquesta mitja no està pensada per anar a fer marca. Al Km20 tornem a entrar dins la ciutat, un darrer esforç i ja hi sóc, la cursa acaba a la Rambla del Celler, passo el control en 1h 47’ 10”.

La única nota positiva que puc treure d’aquesta mitja és que el temps del guanyador ha estat uns 8’ més lent que el que acostuma a ser per una cursa d’aquesta distància, així que la cursa és dura de debó i el temps que he fet no és tant dolent com pot semblar. Ara toca recuperar-se i tornar a mirar el calendari de curses, a veure quina serà la propera…

…….

Ja han passat uns dies de la mitja, no estic ni content, ni decebut, potser impacient per assolir l’objectiu de baixar de 1h 40’, però ja arribarà. Ja tinc decidit que la propera mitja serà la Mitja Marató Ciutat de Mataró, me n’han parlat molt bé i segur que no serà tant dura com la de Sant Cugat. Ara buscaré curses durant els messos d’octubre i novembre per anar-me preparant.