dimarts, 6 de març del 2012

Mitja marató del Pla de l'Estany 2012

Cap a les 7.15h del matí ens ficàvem al cotxe i cap a Banyoles!. La cursa comença a les 9.30h i aproximadament una hora abans del començament ja havíem arribat. Hem pogut aparcar el cotxe sense gaires problemes, tot i que també s’ha de dir que m’he emportat una de les darreres places d’aparcament que quedaven, així doncs cal arribar amb temps per no haver de fer voltes i voltes per aparcar.

Ens dirigim cap al CN Banyoles, recollida de dorsal sense problemes. Em canvio, deixo la bossa al guarda-roba i, la veritat, tot correctíssim i molt ben dimensionat. Avui som prop de 1000 corredors, i ho he trobat tot força bé, ràpid i sense cues. Ja estic al carrer, escalfant una mica mentre miro l’estany de Banyoles. El recorregut de la cursa d’avui, a grans trets, consisteix en fer quasi una volta sencera a l’estany, baixar a Porqueres i tornar a pujar vorejant altre cop l’estany i desfent el camí que hem fet al començament. Cal destacar una llarga baixada al Km7 i la pujada entre el kilòmetres 9 i 12 que ha fet veritables destrosses al grup. El darrers kilòmetres són ràpids i, si has guardat forces, es pot fer un molt bon final. Aqui us penjo el recorregut i l’altimetria.

He tingut una setmana una mica mogudeta i no he descansat el que calia, em trobo bé, però crec que seria un error sortir altre cop a tope a buscar marca, i he decidit sortir tranquil i fer una cursa en positiu. Amb aquesta idea em col·loco a la sortida, es dona el tret de començament i som-hi!. Als primers kilòmetres m’avança bastanta gent, vaig tranquil, a ritme de 4’ 50” més o menys, ja m’he informat que cal reservar una mica pel final i així ho faig. Poc a poc vaig incrementant el ritme, cap al Km4 ja no m’avancen i sóc jo qui comença a recuperar posicions, aquesta serà la tònica del que queda de cursa, avançar i avançar. Em planto al km5 en poc menys de 24’.

Ja gairebé hem fet la volta a l’estany, girem a la dreta per creuar Banyoles i al cap de poca estona ja estem baixant cap a Porqueres. La baixada és, inevitablement, ràpida, em deixo anar una mica, a ritme de 4’ 20”. Continuo atrapant corredors. Al final de la baixada hi ha un arc inflable, i un speaker que explica que entre el km9 i el Km12 es troba la part més dura de la cursa. Jo vaig fent la meva, amb un ritme viu i còmode alhora. Al Km9 ja veig les primeres pujades, aquí ha arribat la primera sorpresa de la cursa, m’he trobat realment còmode i les he passat sense patir gaire, passo el control del km10 en 47’ 48”, parcial de 5 kilòmetres en 23’ 50” més o menys.

Els dos següents kilòmetres són una mica durs, potser no hi ha grans pujades, però el perfil es tranca cames, ara puges, ara baixes... recullo cadàvers a dojo, la cursa està ja molt estirada. Cap al Km13 em quedo totalment sol, per darrera no arriba ningú i al davant, a uns 150m, tinc un grup de 15 ó 20 corredors que van gairebé en fila índia. Decideixo forçar la màquina una mica per atrapar el grup, m’ha costat més d’un kilòmetre de persecució, però ja els tinc. Els avanço i decideixo provar les cames i fer el que queda al mateix ritme que a Barcelona. Passo el Km15 en quelcom més de 1h 12’, parcial de 5 kilòmetres en 24’ i pico, les pujades es deixen notar.

Entre el Km15 i el Km16 he tingut un petit problema amb el cable de l’iPod i he hagut de baixar una mica el ritme per no acabar perdent els auriculars. Però bé, un cop solucionat el problema ja m’he pogut posar a bon ritme. Cap al Km16 ja veiem l’estany de nou i comencem a desfer el recorregut dels primers kilòmetres. Com no pot ser d’altre manera, continuo avançant corredors, ara un, ara dos... Petita pujada a l’església romànica de Santa Maria de Porqueres i ara ja, el que queda, és quasi bé tot pla. Resten uns 4 Kilòmetres i vaig força bé, a ritmes de 4’ trenta pico. Em planto al Km 20’ en 1h 35’ llarga, tot just en aquest punt avanço dos corredors i veig que se m’enganxen, a falta de 500m per acabar i veient que vaig fi forço el ritme i em poso per sota de 4’ fins a la meta, deixo enrere als dos corredors i m’acosto moltíssim al grup que tenia uns metres al davant, entrant gairebé en el mateix segon, en 1h 40’ 57”. Les fotografies són en el tram final, a uns 200m de l’arribada.


6 comentaris:

  1. Muy buena crónica de esa mitja Jordi. A pesar de que por el perfil creo que es de las durillas has ido prácticamente clavando los tiempos de paso desde el mismo inicio de la cursa.

    A ver si coincidimos en alguna carrera ya que no estamos del todo lejos; por cierto si quieres un 10K para intentar hacer marca tienes el de La Llagosta del próximo día 1 de abril. Estuve el año pasado y este repito por todo en general: circuito, organización, servicios post-cursa, bolsa del corredor... y encima este año han invitado a Martín Fiz, todo un lujo.

    Salud compañero

    ResponElimina
  2. Jordi muy buena carrera, pese a no haber tenido una buena semana y no estar del todo a tope has hecho una buena marca y si a eso le sumas que hay un poco de desnivel... te da un resultado genial!!!
    A seguir sumando!!!

    ResponElimina
  3. Bons kms acumulats de cara a diumenge, on faràs marca als 10kms, sino fracàs, jaja.
    Apa Jordi, que tinguis sort en tot, ja saps perquè ho dic.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Bona crònica i bona cursa. Has sabut regular bé i s'agraeix molt poder arribar amb forces al final. La de la Llagosta, cert, una bona cursa. Jo, si finalment hi vaig (m'ho estic pensant) no crec que busqui res, serà una setmana després de la marató...

    ResponElimina
  5. A media que vallas realizando medias te aras mejor corredor y aprenderás a leer cada km de los 21097mts... ya lo veras, palabra del abuelo.

    ResponElimina
  6. Una molt bona crònica, sí senyor!
    Una mitja que no és del tot còmode però que si s'està en forma, es pot fer en una temps com per sortir satisfet. I pel que dius, em confirmes la bona impressió que em vaig endur quan la vaig fer el 2009.
    Felicitats pel temps assolit.
    Salut i qms.

    JC (marathon man)

    ResponElimina