10 Km de Parets del Vallés

“Cursa tranquil·la”, això és el que vaig pensar quan vaig veure que “només” s’havien inscrit uns 580 corredors a aquesta cursa, a l’hora de la veritat no ha estat tan plàcida com pensava. Hem arribat a una hora prudencial per allò de no patir amb l’aparcament, la veritat és que ha estat més fàcil del que pensàvem i no hem tingut gaire problema. Fa una mica de fresca, però es nota una humitat bastant elevada. Arribem al pavelló d’esports, lloc de sortida i arribada de la cursa, i em trobo una cua descomunal per agafar el dorsal, vaja desgavell!. Per repartir tants pocs dorsals/xips no és normal un cacau d’aquest calibre, potser que la organització pensi a fer-ho d’una altre manera l’any vinent. Després d’una bona estona fent cua, puc posar-me el dorsal i escalfar una mica.

Pensava que avui tindria una cursa planera i còmode, d’aquelles que m’agraden a mi, je je. A l’hora de la veritat m’he trobat un recorregut exigent, amb molta pujada durant els primers 5 kilòmetres, una forta baixada entre el Km5 i el Km6 i uns 3Km finals bastants favorables per anar a bon ritme. En general el recorregut està bé, però no és una cursa per fer marca ni molt menys. Crec que l’altimetria és important veure-la, així que aquí us la deixo. Com podreu comprovar durant els primers 5 Kms no deixes de guanyar altitud.

Uns cinc minuts abans de la cursa de 10Km surten els corredors que fan la de 5Km (dorsal vermell). Així que hi ha una mica de “follón” a l’arc de sortida perquè alguns corredors de la cursa de 10Km ja estaven agafant posicions a la sortida. Un parell d’avisos per megafonia i surten els de 5Km, i ara ens comencem a col·locar nosaltres. Tret de sortida!, els primers metres són un desastre, tot just sortir es fa un gir a la dreta i anem gairebé caminant, poc a poc aconsegueixo fer-me espai i trobo per on anar passant. Passo el Km1 en 4’ 31”, no està mal. És el ritme que vull portar durant tota la cursa. Al Km2 ens trobem la primera pujada, les fotografies són d’aquell punt.

Els tobogans continuen, amunt i avall, amunt i avall, cada pujada fa una mica més de mal, fins arribar al Km4, on ens trobem la que serà la darrera pujada que ens portarà fins al punt més alt de la cursa, al Km5. 23’ 22”, aquest és el temps de pas per l’equador de la cursa, crec que la darrera pujada l’he pagat careta. I ara ens trobem en una forta baixada i em deixo anar fins baix de tot. Els Km7, Km8 i Km9 discorren per un polígon industrial de carrers amples, llargs i força planers que permeten portar un ritme constant, llàstima que al Km8 hem de fer un gir de 180º que trenca una mica. Intento recuperar el ritme de 4’ 30” i vaig fent. En arribar al Km9 forço una mica i em poso a 4’ 20” i quan resten 400m per l’arribada apreto encara més fins baixar de 4’, finalitzo la cursa en 46’ 05”. Un temps discret, de les darreres curses ha estat el pitjor temps de tots, la càrrega de Kilòmetres d’aquesta setmana m’ha passat una mica de factura. La fotografia és a 100m de l’arribada.