dimecres, 6 de juliol del 2011

10 Km de Pallejà

Menys de 12h després d’acabar la cursa de Terrassa i amb poques hores de son, ja torno a ser en la línia de sortida d’una altre cursa. Avui toca Pallejà, una petita població molt planera, per tant, avui el circuit no té “sorpreses”. Caldrà fer dues voltes a un circuit de 5Km pels carrers de la població, cursa totalment urbana, i si no fos perquè estem a ple estiu amb una xafogor enorme, estaríem parlant d’una cursa per fer marca. Evidentment, el mal d’esquena encara persisteix, i més després de la cursa d’ahir, i tampoc tinc el GPS, així que avui també hauré de córrer sense referències.

Hem pogut aparcar el cotxe sense gaires problemes, potser una mica lluny, però tampoc gaire. En arribar a la plaça del poble em trobo altre cop amb el company Francesc Fos, que ja té el dorsal penjat al pit. Miro les llistes, dorsal 570, l’aconsegueixo gairebé sense cues, tot força ben organitzat. Ja estem llestos, i només escalfant ja em dono conta que les cames no estan gaires fresques, em costa moure’m. Se’ns dubte la cursa d’ahir passarà factura, i ja veig venir que la segona volta serà una tortura. Estirem una mica més i ja queda poquet per que donin la sortida.

Algunes indicacions de l’speaker, coet al canto i en marxa!. Comencem la primera volta, ja bastant suats perquè la calor es deixa notar, i molt. Els punts kilomètrics estan marcats i són ben visibles, molt bé per l’organització, llàstima que no porti rellotge per anar controlant una mica. Passat el Km1 ja veig que la cosa no rutlla gaire fina, em trobo cansat. Malgrat tot intento mantenir el ritme dels corredors que porto al voltant. La fotografia és entre el km1 i el Km2. Aquesta part del recorregut és totalment plana i no trobem cap pujada fins al km2,5 més o menys, allà trobem una pujadeta d’uns 100 metres que posen a prova les cames. Altre cop recorregut bastant pla, amb lleugera baixada entre el 4 i el 4,5 més o menys i finalitzem la volta amb una mica de pujadeta.

Segona volta, i ja vaig ben tocat. No tinc ni idea del ritme que porto però no déu ser gaire bo perquè tinc la sensació que peso mitja tona. Cap al Km6 començo a patir i gairebé no estic atrapant cap corredor, mala senyal, com a mínim tampoc m’atrapen a mi, jeje. A partir del Km7 ja gairebé m’arrossego en comptes de córrer i només en el darrer kilòmetre he pogut reunir unes poques forces per fer un final de cursa una mica decent. Passo l’arc d’arribada en un discretíssim 47’ 57”, el pitjor 10.000 d’aquest 2011!. La fotografia és al Km9.

2 comentaris:

  1. Doncs Jordi a mi no em sembla una cursa per fer marca, el que està clar que la xafogor a aquestes alçades de temporada castiga molt.
    A Mataró donarem el callo segur tots plegats.

    ResponElimina
  2. Aquest de blau que va davant teu sembla que encara va patir més que tú.

    Descansa una mica. La propera temporada milloraràs les marques.

    ResponElimina