Cursa de la festa major de Terrassa

Doncs avui som molts més corredors dels que jo em pensava, les llistes de dorsals sobrepassen els 1.400 dorsals, tot un rècord. Aquesta setmana no ha estat gens bona, mal d’esquena que no m’ha permès entrenar ni un sol kilòmetre, el GPS se m’ha espatllat i per postres avui vaig notant els efectes d’un incipient refredat. Tot plegat em passarà factura segur, sobretot el mal d’esquena que encara molesta una mica. I per suposat, una calor i xafogor pròpies de les dates en les que ens trobem ens ho posaran a tots una mica més complicat.

Fer una cursa per Terrassa és sinònim de pujades i baixades, no us puc penjar l’altimetria perquè avui he hagut de córrer sense el GPS però us puc assegurar que així és, des de el primer kilòmetre (pujant la Rambla) comencen les pujades, i no són pujades qualsevol, algunes fan mal de veritat. Respecte a la distància, doncs moltes discrepàncies: l’organització diu que són 7,5Km, a la lliga Championchip la cursa està anunciada de 8km i en acabar molts corredors explicaven que en els seus GPS marcava una distància de 8,3Km. Potser que en properes edicions l’organització revisi una miqueta la distància real de la cursa, sí, és veritat, és una cursa popular, però crec que el mesurament d’una cursa és un detall important que no s’ha de deixar de banda.

Com que aquesta cursa es corre per la tarda, hem vingut a Terrassa d’hora, per gaudir del correfoc i les diverses activitats que es feien al carrer. I també per poder aparcar amb calma, perquè ja sabem per experiència que a Terrassa el tema de l’aparcament és molt, però molt, complicat. Unes tres hores abans del començament de la cursa ja estàvem pels voltants de la Plaça on està la seu central de la nova Unnim, així que he pogut recollir el dorsal sense fer ni un minut de cua.

Ja queda poquet per la cursa, així que torno cap a la plaça d’abans, des d’allà sortim (i també arribem). Una mica d’escalfament, quanta gent!!. L’aspecte que ara té la zona de sortida no té res a veure amb el que tenia fa un parell d’hores. Molt bon ambient, i molt de públic. Sortirem en direcció sud, de baixada, per la Rambla d’Egara i pujarem per la mateixa Rambla fins dalt de tot, on girarem en direcció l’avinguda 22 de juliol. Tot aquest tram és clavat al que es fa en la part final de la Mitja de Terrassa, i cal prendre-se’l amb una mica de calma perquè la Rambla té més desnivell del que sembla. Com ja he comentat, avui correré sense GPS, així que hauré d’anar per sensacions, situació que no m’agrada gens perquè quan corro així acostumo a guardar massa, i més tenint en compte que sé que hi ha pujades, però no sé quantes ni en quins punts.

Em situo una mica endavant, compte enrere i sortida!. La Rambla és una mica estreta i som molta gent, els primers instants de cursa són una mica estressants però en pujar la Rambla ja es van obrint espais i es pot començar a córrer més tranquil. Com que em coneixo aquesta pujada, decideixo fer-la a ritme suau ( o això crec jo) i més endavant ja tiraré amb més força. Girem en direcció l’avinguda 22 de juliol, una altre rampa, aquesta també la coneixia. I després encetem l’esmentada avinguda que és més o menys plana, aquí ja forço el ritme, però no tinc ni idea de com vaig. La fotografia és del començament, crec que encara dintre del primer kilòmetre, pujant la Rambla.

Vaig fent la meva, entre pujades i baixades, tinc una sensació d’esgotament una mica preocupant, suposo que la falta d’entrenament, el refredat i la calor comencen a produir els efectes que ja em veia venir abans de començar. No he vist punts kilomètrics enlloc, així que no us puc dir exactament en quin punt de la cursa ens trobem. Però ara ens trobem als peus d’una bona pujada, crec que estem a l’Avinguda Jaume I i això va cap amunt amb ganes, aquí no em guardo gairebé res i intento mantenir un bon ritme, arribo a dalt tocat, però sencer. Però si hi ha una altre pujada com aquesta ho passaré malament.

Avinguda de l’Abat Marcet, plana en principi i després en baixada. Porto un ritme força bo, seguint un grupet de corredors, vaig bé però el pensament que potser hi ha algun “regalet” final em fa guardar una mica. Arribem al final de l’avinguda i girem a l’esquerra per Josep Tarradellas, continuem baixant i tot em fa pensar que estem baixant massa i tard o d’hora s’haurà de pujar de nou. Continuo tirant i, al fons, veig l’entrada a la Rambla, ostres!, doncs ja no pugem més i tot el que queda es baixada. Apreto a tope, suposo que he baixat de 4’, mantinc aquest ritme fins al final i passo l’arribada en 37’ 11”. La primera impressió ha estat de decepció, esperava estar en 33’, tant malament he anat?. Començo a escoltar alguns corredors que diuen que la cursa és més llarga, fins que una noia que portava GPS diu que la cursa fa uns 8,3Km i d’altres ho confirmen. Això ja quadra més... La fotografia és a uns 100 metres de l’arribada.

Al final ha sortit una cursa acceptable, em queden dubtes de quina ha estat la distància real que hem fet. Espero que siguin els 8,3Km que deia la gent, si és així, he corregut per sota de 4’ 30”, que no està gens malament si tenim en compte el perfil. I demà més!!, aquest cap de setmana doblo!, jeje.