Mitja marató per relleus de Mataró

Avui toca cursa de relleus, la primera que faig d’aquestes característiques. La veritat és que les curses de fons són solitàries i sovint t’has d’enfrontar sol al que et trobes i als teus propis pensaments. És per això que la cursa d’avui em fa molta il·lusió, és diferent i segur que també serà divertida. En concret haurem de fer una mitja marató entre tres corredors, uns 7030 metres cadascun, que els farem donant 6 voltes a un circuit urbà de 1172 metres al nou Parc Central de Mataró. Els meus companys en aquesta aventura són en Jordi Agustí i en Francesc Fos, aquí una foto del súper-equip, jeje.

Com ja he dit, el circuit és d’una mica més d’un kilòmetre .Comença pla, al cap de poca estona (uns cent metres) ens trobem una pujada d’uns 150 metres, que no sembla gran cosa però quan ja l’has fet tres o quatre vegades sembla que sigui una rampa duríssima. Un cop a dalt, ens trobem una baixada suau i recte que s’allarga més de 700 metres i que permet agafar bon ritme amb facilitat, i al final de la recta anterior hem de fer un gir de 180º i uns 200 metres més plans per completar la volta. El circuit no és exigent, però la pujadeta, volta darrera volta et va matxucant les forces poc a poc.

Som uns 450 corredors, distribuïts en 149 equips. La recollida de dorsals i xips és una mica caòtica, s’ha muntat una cua ben llarga per poder agafar-ho tot. Ens donen els tres dorsals, personalitzats, un xip blanc i una cinta per lligar-lo. És a dir, el relleu s’ha de fer físicament i caldrà deslligar-se el xip i passar-lo al company. I sobretot ens avisen que el xip blanc s’ha de posar al peu contrari del xip groc per no provocar interferències en les mesures.

El primer relleu el farà en Jordi, així que jo tinc temps d’escalfar tranquil·lament mentre ell fa les seves 6 voltes. No sembla que faci excessiva calor, però veient com pateixen els corredors del primer relleu està clar que la cosa enganya. S’acosta el moment del relleu, quins nervis!. Al cap de 32’ arriba en Jordi, una mica fet pols, l’estic esperant uns 30 metres passada l’arribada, li trec la cinta del turmell i me la poso jo, aquí us passo una foto de l’instant. És com una parada a boxes de la F1, jeje.

Surto pitant!!, no m’espero fer una gran marca perquè fa dies que he reduït el ritme d’entrenaments i m’he anat deixant poc a poc, però de tota manera surto amb força. El cacau de gent és impressionant, avances i t’avancen. No saps si estàs avançant, o t’estàs desdoblant, la veritat és que és força divertit i engrescador. No aconsegueixo trobar cap referència i vaig fent la meva, mantenint un ritme al voltant de 4’ 30”, a la pujada intento anar per sora de 5’ i a la baixada i resta del circuit apreto tot el que puc. La veritat és que el circuit cansa i a la tercera volta afluixo una miqueta, per tornar a apretar a partir de la quarta i fins al final.

La fotografia és al començar la cinquena volta, una mica tocat però amb prou forces per continuar tirant. Aconsegueixo mantenir el ritme i començo la darrera volta, buffff, aquesta vegada la pujada m’ha deixat les cames mig mortes. Apreto les dents per apretar en la zona de baixada, ja queda molt poquet!. Gir de 180º i sprint final per arribar fins on està en Francesc, a uns 80 metres de l’arc d’ arribada/sortida. Aquí penjo la fotografia del moment, en Jordi em treu el xip i li posa al Francesc, no sigui que el Sr. Fos es trenqui l’esquena ajupint-se, jajaja.

Jo també he fet un 32’, el GPS m’ha comptat 7,110Km en 32’ 17”, a un ritme de 4’ 32”. Ja ho puc donar per bo. I ara ja queda tot en mans d’en Francesc, que posa el turbo i es marca un 27’!!. Completem la mitja marató en un temps de 1h 31’ 57”, que és més o menys el que portàvem al cap. En resum, una experiència força gratificant que espero repetir els propers anys i si és en la mateixa companyia millor.