V Cursa dels Templers

Com que des de casa fins Lleida hi ha una bona tirada i la cursa és d’hora: a les 9.30h. Hem decidit fer nit a la ciutat de la terra ferma i així aprofitem per fer una mica de turisme. Ens hem allotjat a l’Hotel Real, bona relació qualitat preu, bon servei i una habitació àmplia i confortable. Des del balcó de l’habitació hi ha una bonica vista sobre el riu Segre.

La cursa d’avui també és de 10Km, i no són plans!. Pel que he llegit (i vist) a la web www.templers.cat la cursa comença al castell dels templers amb un primer kilòmetre de tobogans i baixades i després trobes una forta baixada que et condueix cap a la riba del Segre, un cop allà és tot més o menys pla fins al Km5, a partir d’aquest punt comences a guanyar alçada, però no m’ha fet la impressió que hi hagi grans rampes. Això sí, en arribar al Km9 cal apretar les dents perquè es puja al castell i aquí sí que hi ha rampes força dures. Aquí us penjo l’altimetria (que em sembla que aquest cop el Geonaute ha mesurat el que li ha donat la gana) i el recorregut de la cursa.

Són les 8.15h de diumenge 19 de juny, fa un dia esplèndid, amb un sol que promet matxucar-nos, però gens d’humitat. Des de l’hotel fins el castell déu haver un parell de kilòmetres, així que me’ls agafo com escalfament i vaig fent. En arribar em trobo un ambient molt guapo amb una mica de desgavell per agafar els dorsals, em sembla que la organització està una mica desbordada. Avui som més de 1.500 corredors!!. Per fí, després d’una bona cua, ja tinc el dorsal: el 596. Em col·loco el dorsal i escolto per megafonia que avui tindrem llebres, que bé!, no és habitual que hi hagi llebres en curses de 10km.

Veig que la gent està agafant posicions a la sortida i jo ja faig el mateix perquè avui té pinta que això serà un caos. No només té pinta sinó que ho serà segur, donat que veig la llebre de 55’ uns metres per darrera meu, la llebre de 40’ al davant i les de 45’, 50’ i 60’ juntes al davant, a la part esquerre. Desgavell assegurat!. Per fer això millor que no hi hagin llebres i que cadascú surti a la seva. L’any vinent, si torna a haver llebres, millor que es reparteixin d’una forma més racional en la sortida. Ni escolto tret de sortida ni res, només veig que els globus de les llebres surten disparats mentre em quedo enganxat en la sortida, els primers metres són un desastre, em costa molt avançar, per fi aconsegueixo treure’m de sobre la llebre de 60’ i cap al final del primer kilòmetre avanço dues llebres de 50’, passo el Km1 en 4’ 25”. Baixada ràpida a 3’ 45” i ja estem passant per sobre del riu. Des de fa una estona el terreny ja és pla, ara la cursa ja s’ha estirat prou com per córrer tranquil·lament. Vaig fent la meva i passo l’estora del Km5 en 22’ 30”, no puc dir que m’hagi matat gaire.

Com que recordo que el perfil es posava difícil a partir d’una mica abans del Km5 vaig fent però em guardo una mica, però veig que passem carrers i carrers i rampes dures no hi ha, així que apreto una mica. Cap al Km7 em trobo de conya, a més estic avançant molts corredors i porto la moral a tope. Potser algun carrer sí que pica una mica amunt, però res de l’altre món. Entre el Km7 i el Km9 el recorregut m’ha semblat força pla i mantinc un ritme al voltant de 4’ 30” bastant còmodament. I arribem al Km9, i aixeco la vista una mica i veig per on s’ha de pujar....òstia!, això si que són unes bones rampes. La pujada al castell potser són uns 600-700 metres, però fan molt mal. Tiro fort al començament, però en arribar a la darrera rampa haig d’afluixar una mica perquè les cames es queixen, els darrers 100 metres ja són plans però no em molesto ni en apretar, passo l’arc en 46’ 22”. Un temps fluixet... i més tenint en compte que per la tarda les cames no m’han molestat gens, senyal que m’he agafat la cursa amb calma.