V Cursa solidària País del Cava

La cursa d’avui és diferent, no comença i acaba al mateix punt. Sortirem des de Vilafranca del Penedès i anirem fins Sant Sadurní d’Anoia. Per entremig, 13 kilòmetres de cursa, i amb un perfil que no és dur, però sí bastant exigent, destacant la pujada de l’entrada de La Granada (al final del Km3) i la del restaurant Sol i vi (entre el Km8 i el Km9). Malgrat tot, l’objectiu d’avui és baixar de la hora, i espero que pugui compensar a les baixades el que perdi a les pujades. Aquí us penjo l’altimetria.

Deixo el cotxe a Sant Sadurní i me’n vaig a agafar el servei de bus que l’organització posava a disposició dels corredors, i és que això d’acabar en un lloc diferent o s’ha començat té certs inconvenients. Comentar que el servei de bus el vaig trobar molt justet, tant, que em va anar d’un pel que no arribo a temps, i això que estava a Sant Sadurní amb una hora i mitja de marge. Em va fer la impressió que estaven desbordats i per properes edicions potser caldria plantejar alguna millora en aquest aspecte.

Bueno, ja estic a Vilafranca. Mitja hora justa per anar a agafar el dorsal i escalfar. Vaig una mica contra-rellotge, bastant atabalat. Per sort, la recollida del dorsal és ràpida i de seguida em puc començar a preparar. Com que em coneixo una mica Vilafranca (acostumo a entrenar per aquí), m’allunyo una mica del centre, de tot el munt de gent que hi ha, i és que 2000 participants són molta gent. Quan resten uns pocs minuts, em col·loco a la sortida, i a esperar.

Tret de sortida i comencem!. L’atabalament que porto a sobre em passa factura, surto nerviós, mirant d’avançar corredors lents i buscant espais per on passar. Passo el primer kilòmetre en 4’ 15”, em tranquil·litza veure que el ritme és bo, però continuo un pél atabalat. El Km2 en 4’ 23”, i ara ja veig clar que el nerviosisme inicial em fa anar massa ràpid i tot plegat em passarà factura. Fa estoneta que el terreny pica cap a munt, i com que vaig accelerat les cames comencen a queixar-se, em noto pesat i lent. Començo una petita crisi, em noto cansat, lent i les sensacions són dolentes. Una mica abans del Km4 entrem a La Granada, i la rampa que dóna accés al poble se’m fa dura de nassos!. Arribo a dalt tocat, girem a la dreta i veig que la carretera ja no puja, buffff...encara sort!. Passo el Km5 en 22’ 35” i em dóna molta moral comprovar que he pogut aguantar el ritme de 4’ 30” tot i passar-ho malament durant una bona estona.

Sortim de La Granada i davant dels peus se’ns obre una llarga baixada. Ja recuperat del mal moment que he passat, busco un bon ritme per guanyar en aquest tram els segons que segur perdré a la pujada del restaurant Sol i Vi. Són 3 kilòmetres de terreny favorable, amb algun “repechón” per entremig, però poca cosa. Aconsegueixo fer aquests kilòmetres en 4’12”, 4’20” i 4’20”. I arribem a la temuda pujada del Sol i Vi, que al final no ha estat tant i l’he passat millor del que em pensava, això sí, m’he l’he agafat amb calma perquè no volia arribar a dalt totalment cremat. Un cop a dalt, a recuperar sensacions i buscar bon ritme de nou. Ha costat, les cames no estaven per moltes alegries, ì no he pogut córrer amb comoditat fins al cap d’una bona estona, a més, just al Km10 hi ha un tobogan que matxuca bastant. Passo el Km10 en 45’ 05”, la cosa va bé!. El que queda es pla o baixada fins al tram final. Aprofito per apretar, el Km12 em surt el més ràpid de la cursa, en 4’07”. Ja veiem Sant Sadurní!, això ja quasi està!. El darrer kilòmetre continuo tirant fort, la darrera pujada em deixa quasi fos, encara queda una baixada d’uns 60 metres que miro d’aprofitar el millor que puc, passo l’arribada en 58’ 39”. Molt content, crec que era el màxim que podia fer.