Mitja marató de Sant Cugat 2011

La veritat és que després d’haver corregut ahir a Montjuic, el més fàcil hauria estat anar a fer els 10Km de Cornellà, però avui toca córrer a casa, a Sant Cugat, no podia ser d’una altre manera. M’enfronto altre cop a la distància de 21,097 Km, des de el passat mes de maig (a Girona) que no ho faig. Per entremig moltes curses de 10Km, les vacances i la pre-temporada. Les vacances es van acabar ja fa sis setmanes, en altres paraules, porto sis setmanes entrenant altre cop, poc temps per temps per assolir el pic de forma, i més tenint en compte que gairebé cap setmana he arribat a entrenar el que tenia planificat. Però aquí estic, disposat a donar la cara.

L’objectiu és millorar la marca de l’any passat (m’imagino que aquest és l’objectiu que porta al cap qualsevol corredor quan repeteix una cursa), i espero que no em costi gaire perquè ara fa un any em va sortir un trist 1h 47’. L’any passat em vaig cremar en la primera part de la cursa i els darrers kilòmetres van ser una veritable tortura, i és que aquesta mitja es dureta i cal fer-la amb cap si no vols “morir” abans d’hora. La idea és dividir la cursa en tres trams de 7Km, fer els dos primers a ritme de 34’ i el darrer, quasi tot pla, intentar portar un ritme al voltant de 4’ 30” que em permeti fer un 32’ més o menys. Dit així sembla molt fàcil, però la cosa té tela.

La cursa comença a la plaça quatre cantons, al centre de Sant Cugat, i finalitza a la Rambla del Celler, davant de l’ajuntament. Entre els dos punts, més de 21 km pel municipi, amb pujades i baixades constants fins al km16, d’aquí fins al final es quasi bé pla. L’any passat el GPS es va quedar sense bateria a mitja cursa i no vaig poder penjar-vos l’altimetria. Aquest cop no em vaig descuidar de carregar-lo i aquí us la penjo, no s’ajusta del tot al recorregut....coses que passen. Però us servirà per fer-vos-en una idea.

El dorsal i la bossa del corredor la vaig recollir ahir a la tarda, així que m’he estalviat corredisses de darrera hora i hem pogut anar tranquils. Arribem amb temps, em col·loco el dorsal i em poso a escalfar i estirar tranquil·lament per la Rambla del Celler. Esperava estar una mica tocat després de la cursa d’ahir, però la veritat és tinc les cames força fresques i no em noto cansat. Resten 20 minuts per la sortida, i me’n vaig cap a Rius i Taulet, com que tinc previst sortir lent he pensat que millor sortir per la part de darrera. Quan només queden 5 minuts per les 10h, per megafonia expliquen que primer es posin els dorsals vermells, després els taronges, els grocs i finalment els blancs. Ostres!, no m’havia adonat del color del dorsal, el meu és taronja, però passo de tirar endavant i em quedo on estic, rodejat de dorsals grocs i blancs.

Tret de sortida!, al cap d’una bona estona ens posem en marxa. Passa més d’un minut fins que creu-ho la sortida, i ara toca calma, perquè anem bastant apelotonats i costa agafar ritme. Paciència, avui som gairebé 1500 inscrits i sortir des de darrera té aquestes coses. Poc a poc es van obrint forats i es pot anar tirant i aleshores no sé ben bé com ha anat que m’he endut un cop de colze bastant fort a l’avantbraç dret, collons quin mal!. Se m’ha unflat i s’ha endurit de seguida, a hores d’ara encara em fa mal. Però bé, ha estat totalment fortuït i no m’ha impedit córrer. El ritme als primers kilòmetres no l’he controlat, he mirat d’anar còmode i ja està. Cap al Km5, després de les primers pujades fortes veig que porto un ritme massa suau, sobre 5’ 08” més o menys. Intento espavilar un mica i passo el Km7 en 35’ 30”, a 5’ 04”. M’he adormit un pel, jeje.

No em torno boig per intentar recuperar el minut i pico que m’he deixar al primer tram, i continuo igual. Encara queda la pujada del Km10, que potser és la pitjor del recorregut. Així que calma, que després tot es paga. Tornem cap al centre, Km 9 i pico, la fotografia és d’aquell punt. I encetem la pujada de Rius i Taulet, i poc després entrem al Parc Central, on comencem una pujada ininterrompuda des més d’un kilòmetre. Ja estem a dalt!, i ha costat menys del que em pensava. Ara baixem Can Mates i anem direcció Boehringer, a encarar la darrera rampa del recorregut. Fet!, ja m’acosto al Km14 i tocarà posar-se les piles. Km14 en 1h 11’, he tornat a fer 35’ 30”, la veritat és que m’està costant molt trobar un ritme que em permeti compensar en les baixades el que perdo en les pujades.

I Km14!, una mica abans començo a canviar el ritme. Baixo amb relativa facilitat al ritme que volia, una mica per sobre de 4’ 30”, i començo a avançar bastants corredors, vaig còmode i faig la meva. El fet d’anar avançant corredors fa que t’enforteixis mentalment i continuo tirant. De tant en tant miro quin ritme porto, excepte en un parell de pujadetes (si, encara hi ha un parell de petites), puc anar mantenint un ritme per sota de 4’ 40”, la cosa no va malament. Les fotografies són una mica abans del km15 i al Km18 i escaig.

Ja estem entrant de nou al nucli urbà de Sant Cugat, encara puc mantenir el ritme bastant bé, no puc dir que vagi sobrat, però estic acabant fort i al ritme que vull, que ja és molt més que el que vaig fer l’any passat. Km20, ja no queda gairebé res, darrer esforç i això estarà fet. Forço un mica més, la cosa rutlla, la fotografia és a uns 500 metres del final, darrer tomb a la dreta i l’arribada al fons. Darrer esprint i passo l’arc en 1h 44’ 09”. Ostres!, tres minuts menys que l’any passat!, de conya!. El darrer tram, de 7,097 km, en 33’ 09”, a 4’ 40”, molt a prop del que volia fer. M’ha faltat una mica de confiança per acabar-ho de rematar. Si haig de ser sincer esperava fer una mica menys, però estic content, porto poc entrenament i ahir vaig córrer, així que només puc estar més que satisfet. Les poques tirades llargues he fet estan donant els seus fruits, vaig pel bon camí, jeje.