dilluns, 10 d’octubre del 2011

2ª cursa de la Tardor

Sembla mentida que la cursa d’avui estigui només en la seva segona edició, la veritat és que la organització m’ha semblat quasi perfecte: el dia anterior ja podies trobar la llista de dorsals assignats a la web de la cursa, aparcament fàcil, recollida de dorsal sense cues, kilòmetres marcats, avituallament líquid prou llarg per evitar aglomeracions, un speaker que explicava en tot moment com anava la cursa, botifarrada al final i un llistat de premis que no he trobat a cap cursa fins ara. Tot més propi d’una cursa amb 20 ó 30 edicions a l’esquena que d’una cursa que tot just acaba de néixer. Felicitats als organitzadors!.

La cursa de la Tardor és de 10 kilòmetres, totalment urbans, i es celebra a Sant Andreu de la Barca, la població no és massa gran i si es volen evitar les pujades més fortes no queda cap més remei que fer dues voltes a un circuit de 5 km. Tot i així, el circuit té pujades i baixades contínuament, així que no és una cursa per fer marca. La cursa comença en pla, abans del Km1 ja trobem una baixada, altre cop pla fins al km2, però una mica abans un gir de 180º que obliga a frenar i accelerar. Abans del Km3 una bona rampa, a meitat del quart kilòmetre: baixada, gir de 180º i pujada pel mateix lloc que hem baixat. A final del Km3 i principi del km4 altre cop baixada, altre cop pujada i entre “repechons” i plans completem la volta al circuit. I el circuit cal fer-lo dos cops, és a dir, 4 girs de 180º i 6 rampes. Tot plegat fa impossible mantenir un ritme constant, tant és així, que el organitzadors premien amb una paletilla ibèrica al corredor que aconsegueixi clavar el temps en les dues voltes. Només dos corredors ho van aconseguir, en cas d’empat el premi se l’emportava el que hagués estat més ràpid.

Després d’escalfar una estona i inspeccionar el terreny ens anem situant tots sota l’arc de sortida. Fa fresquet, però el matí es esplèndid, ni un sol núvol a l’horitzó. Es dóna la sortida i a tirar milles!. La idea d’avui es donar continuïtat a les bones sensacions de diumenge passat. Sortida sense gaires entrebancs, passo el km1 en 4’ 24”, millor del que pensava. Continuo fent la meva, avanço i m’avancen, primer gir de 180º, com m’emprenya haver de frenar i accelerar per fer aquest tipus de girs!. Passo el Km2 en 8’ 40”, quasi ni m’ho crec. Porto un ritme molt bó i vaig còmode. Però la pujada que hi ha abans del Km3 m’esguerra el ritme i les sensacions. Ja ho veia venir això, res de nou. Passo el km3 en 13’ 20”, la pujada m’ha matxucat una mica, em recupero el més ràpid que puc i altre cop baixar i pujar, i aquest cop amb gir de 180º, bufff... quina punyeta!. Altre cop a recuperar les cames, encarem la baixada de final del km3 i encetem el darrer kilòmetre del circuit. Els temps de pas pel Km4 no l’he controlat, intento mantenir un ritme viu però la cosa ja costa més, la fotografia és cap al km 4,5 més o menys. Completo la primera volta en 22’ 30”, a ritme de 4’ 30”/km clavat.

Segona volta: mantinc el ritme prou bé, la primera part del circuit és força favorable, plana, baixada i plana. Vaig tant capficat en mantenir el ritme que no he mirat el rellotge ni en el pas pel Km6 ni en el Km7. Entre el km6 i el Km7 m’adono que m’he quedat “sol”, tinc un grup de corredors a uns 100 metres davant meu i no noto la presència de ningú a prop. Em concentro en intentar atrapar als que tinc davant. Ja arribo altre cop a la maleïda pujada que a la primera volta m’ha deixat mig fregit, mantinc referència visual amb uns quants corredors i al final de la pujada quasi els tinc. Passo el Km8 en 36’ 40”, faig un càlcul ràpid i em veig fent altre cop un 46’, em nego!. Apreto fort, atrapo uns quants corredors més en la següent pujada i continuo tirant. Ja estic al darrer kilòmetre, aprofito la baixada per agafar ritme per la rampa final. Porto el sol a l’esquena, i quan resten uns 400 metres veig com se m’acosten dues ombres, les mantinc a ratlla i a uns 200 metres del final canvio el ritme per acabar en 45’ 05”. Una marca inesperada, he patit molt al darrer kilòmetre però ha pagat la pena. La fotografia és a la recta final, a escassos 40 metres de l’arribada.

9 comentaris:

  1. Jordi esa cursa tampoco es llana, que hay trozos que pican.. este año le das un bocado grande a tu marca en los 10km... en Can Mercader, que es totalmente llana.
    Un saludo.. te vienes a Mollerusa... veras como peino al Francecs

    ResponElimina
  2. Deja al Jordi en paz que se va poniendo a tono, eso sí, el tio solo va a cursas que puntuan doble para championchip, no sabe no.
    Antes de salir en Mollerussaa ya te dejaré un peine si quieres, porque cuando den el petardazo de salida ni me vas a ver, jaja.

    ResponElimina
  3. Em sembla que no et podré seguir a Vilassar.

    ResponElimina
  4. Hola Abuelo!, ten cuidado con Farancesc que es muy rencoroso y en cualquier subida te la juega. Aunque en Mollerussa no creo que haya mucha subida.... Ahora en serio, hasta Mollerussa tengo 1h45' en coche y no me apatece mucho. Tengo preparidillos unos entrenos para el finde... Que lo disfrutéis!, suerte y fuerza!.

    ResponElimina
  5. Jordi, no en tinguis cap dubte de que a Vilassar em seguiràs i em deixaràs enrera!. Ens veiem demà passat!.

    ResponElimina
  6. Bona cursa, Jordi. No formo part de l'organització, tot i que sóc del poble. Com bé dius, no és per fer marca. Gran final per acabar en 45 minuts. Enhorabona!

    ResponElimina
  7. Hola, Jordi! Sóc organitzador i president del C.A. SANT ANDREU DE LA BARCA, m'agrada saber que t'ha agradat la cursa! Fins l'any vinent!

    ResponElimina
  8. Hola Josele, encantat de conèixer-te i veure't per aquí. No tinguis cap dubte que l'any vinent repetiré. Féu una feina collonuda!, felicitats!.

    ResponElimina
  9. Felicitats!!! Bona cursa ja que és dura i has acabat amb moltes forces.

    ResponElimina