Cursa 10K Aire

Només han passat dos dies des de la cursa de la tardor i ja estic aquí de nou, en una altre sortida. Avui també seran 10 km, a Vilassar de mar i organització a càrrec del grup esportiu l’Aire. Arribem una mica justos de temps, ràpidament me’n vaig a buscar el dorsal... m’ha tocat el 356 altre cop, serà una senyal del destí??!!, jeje. Veient el desgavell que hi havia en la zona del guarda-bosses i que avui som prop del miler, decideixo deixar la bossa al cotxe per evitar-me cues posteriors. I ja he fet bé, perquè calia fer una bona cua per agafar aigua, fruita i la corresponent samarreta en acabar la cursa. Una mica després que arribés jo s’ha muntat un col·lapse considerable, i és que avui havia masses corredors per tant pocs voluntaris.

Ara a escalfar una mica i pensar com afrontar la cursa. No he llegit gairebé res sobre el recorregut i no tinc ni idea de com és el perfil. Físicament em trobo bé, però suposo que a nivell de "cardio" em passarà factura l’esforç que vaig fer diumenge. De tota manera, sortiré a buscar el ritme de 4’ 30”, com estic fent darrerament i ja veurem si aguanto fins al final.

El recorregut no és pla ni molt menys, comencem en pujada, no són grans rampes, però sí són llargues i desgasten bastant. El tercer kilòmetre es un tobogan, 500 metres baixant, volta a una petita rotonda i altres 500 pujant pel mateix lloc. A partir d’aquí el recorregut és més o menys pla fins al km4,5 on encetem una llarga baixada fins al km6. Des d’aquí fins al final ja gairebé tot el que queda és pla, exceptuant una petita pujada al tram final. El recorregut està bé, la baixada és molt llarga i et deixa un mica fos per la resta de la cursa. El que no m’ha agradat gens és el tram que hi ha entre el km8,5 i km9,5. És un tram paral·lel al mar i cap al Km9 es fa un gir de 180º i tornes pel mateix lloc, i aquí està el problema, el tram és massa estret per permetre córrer en dos sentits. Potser ens haurien de fer passar per sota la via del tren abans i fer una volta per la zona residencial per evitar aquest tram i el gir de 180º. Aquí us penjo l’altimetria i el recorregut.

Resten només uns 10 minuts perquè donin la sortida, em situo per la meitat del grup i a esperar el tret de sortida. Per megafonia fan un compte enrere i endavant!. La sortida és força neta i de seguida es pot córrer força bé, porto un ritme força bo, però com que veig que les pujades s’allarguen bastant decideixo no forçar i buscar un ritme una mica més suau. Una mica abans del Km2 m’atrapa en Jordi Mas, que ens havíem saludat a la sortida, i miro de seguir el seu ritme una estona. Passo el Km2 una mica per sobre de 9’ i encetem el tobogan que comentava abans. En acabar el tobogan el rellotge marca 13’ 30”, comprovar que he fet aquest kilòmetre per sota de 4’ 30” em dona molta moral i crec que ha estat un punt d’inflexió en la cursa. Allargo el pas i atrapo a en Jordi cap al Km4. Sense dir-nos res decidim fer tota la baixada junts.

La baixada és dura, convida a córrer, estem baixant a ritme de poc més de 4’ i el sol ens està matxucant, fa bastanta calor. La baixada s’acaba i arriba l’avituallament, aigua si us plau!. Falten mans per donar aigua, en Jordi ensopega amb un altre corredor i a mi em va d’un pel de no ensopegar amb ells dos. Faig un glopet i em llenço quasi tota l’ampolla per sobre del cap. Passo el Km6 per sota de 27’ i veig possible fer un 44’, així que no afluixo i tiro amb tot. Pensava que el Jordi em venia al darrera però s’ha quedat una mica després de l’ensopegada a l’avituallament. Anem direcció al passeig marítim, encara fem alguna baixadeta més, passem per sota la via del tren pel típic pas soterrat per vianants i encetem una llarga recta paral·lela al mar en direcció nord. Aquí, cap al km7 m’han vingut ganes de deixar-ho córrer, el sol ens estava colpejant amb força i em costava molt mantenir el ritme. Al km8 miro el rellotge, un mica per sota de 35’ 40”, ostres la cosa rutlla!. Però a partir d’aquí ja no podia més, no he pogut mantenir el mateix ritme i poc a poc m’he anat apagant. Al km9, gir de 180º que m’ha acabat de matar i el darrer kilòmetre, esbufegant a tope, només l’he pogut fer en 4’ 40” més o menys. Finalitzo en 44’ 39”, MMP, però ha costat una barbaritat i mitja!, jeje.

Aconseguir una MMP sempre és motiu d’alegria, he acabat la cursa content però tocant de peus a terra. Els darrers dos kilòmetres d’avui no han tingut res a veure amb els que vaig fer diumenge, i l’objectiu de fer 43’ que m’havia marcat per aquest any encara el tinc bastant lluny. Aquí us passo el detall de la marca, el GPS m’ha mesurat 10,09km i el pas pel km10 me’l dona en 44’ 16”. Segurament la cursa està ben mesurada i el GPS s’ha desviat una mica, suposo que als darrers 3 kms, que diu que anava mantenint el 4’ 30” i a mi no m’ho ha semblat gens.