Cursa dels nassos 2011

Darrera cursa de l’any!. L’any passat em vaig quedar amb les ganes de fer-la i, enguany, no podia faltar. Seran 10 kilòmetres planers, urbans i força ràpids tal i com mostra la fotografia que encapçala aquesta crònica.

És una cursa multitudinària, mig competició, mig festiva i celebro molt que l’organització prepari la sortida per calaixos, totalment tancats, en funció de la millor marca que tinguis en alguna de les curses de la Challenge de 10K de Barcelona. A mi em va tocar el quart calaix, el groc, que suposo que anava del 42’ al 45’, dic suposo perquè no ho vaig saber trobar enlloc. Avui som 10.000 corredors i si no fos pels calaixos això seria una autèntic caos. Tot i així, sempre hi ha el típic espavilat que es cola al calaix que no li toca i la plaga dels “sense-dorsal” que, malauradament, cada cop en veig més.

Per aparcar el millor que es pot fer, sota el meu criteri és clar, es deixar el cotxe al centre comercial proper a la sortida, que et permet deixar-lo durant 3 hores gratuïtament. I el dorsal s’ha de recollir els dies previs a la cursa, o el mateix dia fins les 15.00h (em sembla), així doncs la recollida de dorsal la pots fer sense problemes donat que els horaris són amplis i la gent el va recollint de manera molt esglaonada. El dorsal es recull al poliesportiu de la Mar Bella on també s’instal•la una petita fira del corredor amb material divers.

Arribo una hora abans del començament de la cursa, tranquil•lament faig els preparatius previs i quan falta una mitja hora per començar m’acosto cap a la zona de sortida. Moltíssima gent per tot arreu, molt bon ambient i una temperatura sorprenentment càlida per aquestes dates. Corro, estiro, torno a córrer, vaig escalfant tranquil•lament a ritme suau, i just abans d’anar-me’n cap al meu calaix faig un parell de rectes per acabar d’agafar el to. No tenia clar com afrontar la cursa, fa gairebé dos mesos (des de la Sagrera) que no afronto la distància del 10 kilòmetres, però el fet d’estar al quart calaix m’anima a sortir a buscar marca, si tinc una sortida “neta” o intentaré, i si veig que la cosa va molt travada doncs m’ho prenc amb més calma. La idea és anar per sota de 4’ 30”, però sense arribar a 4’ 15” que crec que és el ritme a partir del qual començo a passar-ho malament.

Resten pocs minuts pel començament de la cursa, escolto el compte enrere per la sortida i veig com el rellotge de la cursa es posa en marxa. Evidentment nosaltres ni ens movem i quan passo per sota el rellotge aquest ja marca 1 minut, poso en marxa el meu GPS i arrenco. Sortida correcte, amb algun entrebanc però poca cosa, aconsegueixo obrir-me camí per la banda esquerre del carrer Ronda de Mar i després girem a la dreta pel Passeig Garcia Fària, continuo avançant corredors però ja de forma més còmode i sense problemes. Porto un ritme fort i vull mantenir-lo, passo el Km2 en 8’ 15” més o menys i m’adono que vaig massa fort i no aguantaré tota la cursa a aquest ritme. Baixo un miqueta el ritme però tampoc gaire, les sensacions són correctes i de moment les cames responen. No he vist cap més marca quilomètrica, segur que estaven, però no les vaig veure. Passat el Km4, en arribar al passeig de Picasso es fa un gir de 180º, freno i accelero ràpidament per recuperar el ritme, entrem al Passeig de la Circumval•lació i veig el Km5, se m’ha fet curt i tot, miro el GPS, 21’ 34”. Perfecte!, és un bon parcial.

Em sembla que entre els km6 i km8 he passat un mica de “baixon”, no ho tinc clar perquè no he mirat el GPS en cap moment, però diria que anava a ritme de 4’ 30” o potser una mica més. Aquest tram de la cursa és una mica avorrit, tinc moltes ganes d’arribar a la Diagonal, perquè sé que en arribar allí quedaran només uns dos kilòmetres i tinc pensat forçar el ritme en aquell punt. Per fi veig la Diagonal i començo a forçar el ritme en veure que vaig bé. Sembla que la cosa rutlla, vaig a bon ritme, justet, però a bon ritme. Veig el senyal del Km9 i encara apreto una mica més, girem a la dreta per entrar a Ronda de Mar i gairebé vaig esprintant, buffff...l’arc d’arribada està més lluny del que sembla... Continuo a ritme fort, i quedant uns 300 metres ho dono tot i em marco un esprint final que m’ha deixat gairebé sense aler, creu-ho l’arribada, paro el GPS i miro...ostres!, 43’ 22”, MMP!!. El segon 5000 m’ha sortit una mica més lent, però estic contentíssim, no podia tancar l’any de millor manera. Després he mirat la distància, no fos cas que hi hagués sorpresa, però no, el GPS m’ha mesurat 10,10 Km.