Cross de l'Ametlla de Merola

11 de setembre, diada de Catalunya. Avui hi ha curses per tot arreu!, però em vaig decidir ja fa temps per aquesta per dos motius. El primer, perquè me n’han parlat molt bé i és una cursa dura que em convé per aquestes alçades de temporada; i el segon, perquè puntua doble per la Championchip, jeje. Fora conyes, la cursa d’avui és de les històriques del calendari de curses populars, ja van per la 23ª edició i això es nota en la organització. Només puc dir que tot de deu!, excepte les dutxes….buffff, amb aigua freda!!, jeje.

Respecte al recorregut, doncs exigent. Potser una mica menys del que m’esperava, havia llegit que era tant dura que venia mig acollonit. Però després he comprovat que es dura però es pot córrer força. Tot i així, es complicat que surti una bona marca perquè les baixades no són gaire aprofitables, massa pendent i massa pedres per deixar-se anar. S’han de fer dues voltes gairebé idèntiques, la cursa comença dins el nucli de l’Ametlla, continua fent una volta per un camí de terra vorejant uns camps i tornem a entrar al nucli, completant el primer kilòmetre. Fem una volta per dintre de l’Ametlla i una mica abans del Km2 comença una pujada, en principi de gespa i després d’asfalt, que s’allarga gairebé un kilòmetre i fa patir bastant. A partir d’aquí, tot el recorregut transcorre per camins de terra, bastant transitables amb un parell de baixades força pronunciades i una pujada curta però intensa per entremig. El darrer kilòmetre de la volta és pla però una mica incòmode pels sots que et vas trobant. La segona volta es gairebé idèntica. El GPS m’ha mesurat 10,15 Km de distància. Aquí us penjo l’altimetria.

Avui som uns 500 corredors, i la organització ha tingut el grandíssim detall de fer una mena de calaixos per tal que ens distribuïm d’una manera més uniforme en funció del temps que vol fer cadascú. Jo em situo a la banda del final del calaix 40’ – 50’, donat que l’objectiu és fer un 48’. Poc a poc s’omple la plaça de l’Ametlla i de seguida es dona la sortida. Tot i els calaixos, es munta una mica de tap i els primers 200 metres són una mica agobiants, sembla mentida que hi hagi gent que es col·loca al davant de tot sabent que farà 50’ o més. Poc a poc, el camí s’eixampla una mica i prop del Km1 la cosa ja va més fluida. Entrem dintre del nucli de l’Ametlla, passem pel costat de l’arc d’arribada i comença la primera de les pujades. Bufff, això puja de valent!!.

Arribo a dalt una mica tocat, es veu l’Ametlla a baix de tot, quan estàs aquí dalt t’adones del que has pujat realment. Ara continuem per un tram de terra més o menys pla, amb lleugeres ondulacions, que de vegades s’eixampla i de vegades es fa tant estret que anem en fila de u, passo el Km3 en gairebé 15’. Cap al Km3 i pico trobem una baixada amb bastant pendent, molta pedra solta i amb un gir de gairebé 180º que fa que hagis de frenar bastant sinó tastaràs el terra, segurament amb sabatilles de muntanya aquest tram és fa molt millor. Tot seguint entrem en un terreny similar al d’una fageda (potser és una fageda però ara no ho recordo bé) amb terreny pla però ple de sots i moltes fulles a terra, es pot anar ràpid però vigilant on trepitges. Ja ens acostem al nucli de l’Ametlla, passo el Km5 en 24’ 26”, més o menys vaig bé.

Ara comença la segona volta, com que sé que a la pujada perdré molt de temps, apreto ara per intentar guanyar-ne una mica. Em poso a ritme de 4’ 30”, entro al nucli de l’Ametlla (les fotografies són d’aquell punt), avançant corredors i tirant tot el que puc, conscient que estic a punt d’encetar la pujada forta altre cop.

Passem altre cop pel costat de l’arc d’arribada i cap amunt!, ostres, ara les cames si que es queixen de veritat. Arribo a dalt quasi fos, però el pensament que les pujades ja s’han acabat em fa allargar el pas i tirar fort altre cop. Porto, des de fa una estona, la referència d’un corredor amb samarreta blanca que m’està venint molt bé. El segueixo i en arribar al km8 i pico l’atrapo, però en el Km9 sembla que va més fresc que jo i me la torna. Intento seguir-lo, a distància, mirant de no perdre el ritme. Ja arribem a l’Ametlla altre cop, gir a la dreta, darrers 100 metres d’asfalt que aprofito per esprintar una mica i acabar en 48’ 45”, força content!, avui ha sortit com jo volia. La fotografia és dels darrers metres.