Cursa de la Mercè

Aquesta és la imatge que oferia la Gran Via de les Corts poc després de les 9.30h del matí. I és que 14.000 inscrits són una gran multitud. Malgrat que érem tants, la sortida està molt ben organitzada, per calaixos de colors, i ha estat una sorpresa poder córrer des de tant bon punt arrencar. A mi m’ha tocat el calaix groc, i és en aquest calaix on per fi he pogut conèixer a en Jordi Mas, ja té gràcia que en curses de 500 participants no ens hem vist, i avui que som milers me’l trobo just al costat. En Jordi em comenta que la calor es farà notar i espera rondar sobre el 47’, a l’hora de la veritat ha fet una cursa excel·lent i gairebé baixa fins el 45’!!. Felicitats per la cursa Jordi!.

Però anem per parts que m’estic avançant... dissabte vaig venir a recollir el dorsal, així que he pogut prendre-m’ho amb calma sense nervis ni cues. Mig hora abans de la sortida estava escalfant per Maria Cristina, amunt i avall, estirant i mirant de reüll com s’anaven omplint els calaixos, i uns deu minuts abans de començar m’he encaminat cap al calaix groc i m’he col·locat per entremig, ni molt endavant, ni molt endarrere.

La cursa d’avui és diferent a les que he fet darrerament, és gairebé tota plana, d’asfalt i totalment urbana. En altres paraules, avui no val anar a buscar un 48’, ni 47’ ni 46’, i espero estar en 45’, tot i que la setmana no ha estat gaire bona, però ja estic millor i espero estar al nivell que vull. El recorregut em sembla que fa anys que no canvia, a grans trets: sortim des de Montjuïc (carrer Rius i Taulet), baixem fins enfilar la Gran Via, tot avall fins Marina, on girem i tornem per Ausiàs March, Ronda Sant Pere i Sepúlveda, el darrer tram d’aquest carrer pica una mica amunt. Després, baixem pel Paral·lel, gir de 180º i pugem per on hem baixat, i acabem amb un gir a l’esquerra per encarar Maria Cristina, altre cop a Montjuïc. El GPS m’ha mesurat 10,4Km, però m’estranya que aquesta cursa no estigui ben mesurada i potser és el meu GPS el que ha mesurat el que ha volgut.

El calaix groc ja està quasi tot ple i estan a punt d’anunciar la sortida per megafonia. Compte enrere, i endavant!. Potser triguem un minut en passar per l’arc de sortida, poso en marxa el rellotge i començo a buscar el meu ritme. En pocs metres comencen a obrir-se espais per on es pot córrer força bé. Només es fa una mica d’embús en passar per les cantonades, però res important. Passo el Km1 en 4’ 31”, ara toca mantenir aquest ritme la resta de la cursa, jeje. Ja estem a la Gran Via, tot recte i en lleugera baixada fins al Km4. El tram de la Gran Via es força còmode, i és tot un luxe poder córrer per aquí. Girem a la dreta per Marina i altre cop a la dreta per entrar a Ausiàs March, ara ja anem en direcció tornada. Passo el Km5 en 22’ 32”, gairebé clavat!.

A partir d’ara, poc a poc, anem recuperant alçada, el recorregut va picant una mica amunt. A partir del Km6 començo a passar-ho malament, la veritat és que esperava poder anar còmode a ritme de 4’ 30”, però he anat una mica forçat i ara em tocarà patir, buffff, i encara em queden 4Km i la part final és en pujada. Em concentro en mantenir el ritme, ja estem a Sepúlveda i vaig bastant justet. A més la part final d’aquest carrer té un bon desnivell i fa una mica de mal. Sortim de Sepúlveda per baixar pel Paral·lel. No m’esforço en apretar en la baixada i intento recuperar una mica, mitja volta i encarem el darrer kilòmetre. Apreto el que puc, no gaire, la veritat. La fotografia és pujant el Paral·lel, entre el km9 i el Km9.5 més o menys. Gir a l’esquerra per Maria Cristina i al fons veig els arcs d’arribada. Veig clar que el 45’ se m’escapa i no em molesto en esprintar, passo l’arribada en 46’ 11”. He acabat força decebut, m’he trobat fluixet i sense ritme. Em queda el dubte de saber si la distància està ben mesurada, però tant se val, les sensacions no han estat gens bones i només resten dues setmanes per la mitja de Sant Cugat, allà tenia previst fer una prova parcial, però ja veurem... complicat ho veig.