II Collbatonina

Dia núvol i plujós. Per sort això ha estat al matí, a la tarda s’han obert clarianes i ha quedat una tarda força bona. Uns 400 runners s’han aplegat avui a la vora de Montserrat per córrer la segona edició de la Collbatonina, una cursa jove amb un ambient molt bo i força ben organitzada. És una cursa per repetir.

No he trobat gaire informació de la cursa, només una crònica d’un corredor que la va fer l’any passat i deia que va ser força dur, així doncs la intenció que porto en ment és fer-la tranquil i sense anar ofegat. Són 10 kilòmetres, comencen al poliesportiu de Collbató, amb un primer kilòmetre amb vàries rampes que carreguen les cames només sortir. Fins al Km3 tot és asfalt, pujant i baixant per varis carrers de la zona residencial de Collbató. Aquesta part és fa una mica dura, especialment la pujada que hi ha el km2. A partir del Km3 comencen les pistes de terra, i ja no pararem de pujar fins una mica abans del km7. No recordo grans rampes, però és dur, molta estona pujant. El camí és una mica pedregós però es pot córrer bé. Una mica abans del Km7 passem per un restaurant (no em féu dir com es diu perquè no m’hi vaig fixar) i a partir d’allà gairebé tot és baixada, excepte una rampa curta però intensa per entremig. La part final de la baixada ja torna ser en asfalt. Aquesta vegada el GPS m’ha mesurat 10 kilòmetres clavats i l’altimetria s’ajusta molt bé al que recordo. Aquí us la penjo.

Aparcar no costa gens, hem vingut amb temps, però si haguéssim arribat més justos tampoc hauria passat res. Després de recollir el dorsal i deixar la bossa al guarda-bosses em vaig a escalfar un mica i a inspeccionar el terreny. Ja veig que comencem en pujada, i bastant exigent, així que caldrà sortir amb calma per no “cremar-se” abans d’hora. Les darreres curses que he fet d’aquest tipus he rondat temps de 48’ – 49’, així que avui em plantejo baixar de 50’, no tinc clar el que em trobaré i tampoc tinc ganes d’anar ofegat tota l’estona.

Ja queda molt poquet per començar, tot a punt!. Surto amb tranquil·litat, conscient que només començar hi ha dues bones rampes, passo el km1 en 4’ 45” més o menys. La fotografia és entre el Km1 i el Km2. A partir del km1 i pico comença una pujada bastant llarga que és fa força feixuga, arribo a dalt mig tocat, però cap problema. Continuo fent la meva, degut a les rampes que hi ha de bon començament, la cursa s’ha estirat força i gairebé anem en fila de u. Em trobo corrent entremig d’un grupet de corredors i trobo en Mireia Cano (del CA Olesa) una bona referència (de fet, hem anat junts fins al final). Just al Km3 comença la pista de terra, segueixo a ritme tranquil, sense saber que és el que vindrà, guardant pel que em pugui trobar. Les cames es van carregant poc a poc, tanta pujada seguida es fa notar, passat el km5 comprovo que estic perdent molt de temps i intento espavilar una mica.

Passo el Km6 i penso que ja només queda un kilòmetre de pujada, vinga va!. Tant bon punt arribo a dalt intento recuperar les cames el més aviat possible i començo a tirar amb força. De seguida començo a córrer a 4’ 30”, la baixada és força aprofitable i em deixo anar. Deixem la terra i recuperem l’asfalt, anem tots a tot drap!, per sota de 4’. Em trobo força fresc, i tiro tot el que puc, avanço varis corredors. Passem per dintre del petit nucli urbà de Collbató, una darrera rampa de regal, apreto les dents i forço per no baixar el ritme. I altre cop baixada, fins al final, el darrer kilòmetre m’ha sortit en 3’ 51”, i passo l’arc d’arribada en 48’ 49”. Molt sorprès, al Km7 perdia bastant de temps respecte al ritme per fer 50’, però la baixada i el fet de no haver-me cremat al començament han fet que hagi acabat molt bé. L’any vinent em sortirà millor!. Les fotografies són al tram final de baixada.