Cursa de la Vinya

Sant Llorenç d’Hortons, en aquesta població s’organitza la cursa d’avui. És una cursa de 10Km, quasi tota per pistes i camins de terra i amb perfil bastant exigent. Un refredat m’ha deixat una mica tocat, així que no afronto la cursa al 100%, a més, anímicament tampoc estic a tope. No tinc gaires referències per saber com anirà avui, però abans de començar m’havia plantejat fer un 48’.

Com deia, el perfil de la cursa és exigent, la cursa comença (i acaba) al poliesportiu municipal i ja de bones a primeres, ens trobem les primeres rampes. Un cop sortim del nucli urbà ens fiquem per camins de muntanya amb força desnivell i, de vegades, de difícil trànsit, degut a que hi ha força grava i pedra solta. L’ideal per avui és dur calçat específic de muntanya perquè amb les Asics he patit una mica en algun tram. Els camins, pistes i algun tram d’asfalt et fan pujar gairebé sense parar fins al km4 i pico, un cop allà comences a enllaçar trams de baixada i plans, per entremig alguna que altre pujada que et trenca el ritme i fan patir força. Fins arribar altre cop al nucli urbà, cap al km8.5, més o menys, on ens trobem un parell de rampes de comiat i acabem al poliesportiu. Aquí us penjo l’altimetria i el recorregut.

Després d’agafar el dorsal i deixar la bossa sense problemes, vaig a escalfar una mica pel nucli de Sant Llorenç, on ja comprovo que les pujades no són tonteria. M’acosto cap a la zona de sortida i faig uns darrers estiraments. Avui no hi ha arc de sortida, però si que hi ha catifa de control de temps, així que tot correcte. Em col·loco entremig, una mica endavant, avui som uns 300 corredors (la cursa estava limitada a aquest nombre). No m’assabento del senyal de sortida (jo crec que no hi ha hagut), però la gent ja es mou i tiro milles!. Primers metres una mica feixucs, amb una mica d’aglomeració. Poc a poc es va aclarint la cosa i vaig fent. Al cap de molt poquet, abans d’arribar al Km1, entrem dintre el tram de bosc. Els camins són estrets i costa una mica trobar per on avançar. I arriben les pujades de veritat, bufff, com puja això!, quina barbaritat!. I la calor ja comença a fer-se notar...

Les cames encara estan fresques i vaig avançant gent, però poc a poc els quàdriceps es comencen a queixar i haig de baixar una mica el ritme. Passo el Km3 en 15’, no està mal, tant de bo pugui arribar a dalt de tot mantenint aquest nivell. Entre el Km3 i el Km4 ho passo malament durant una estona, ara les cames ja es queixen bastant i demanen afluixar, em proposo no caminar en cap moment i continuo corrent. Al Km4 i pico, en passar pel costat d’un cotxe de l’organització, un home ens diu: “va, que ara comença la baixada!”, ostres quines paraules!, he rebut de cop una injecció d’energia!. Els primers metres de baixada recupero una mica les cames i després m’hi llenço sense pensar, passo el Km5 en 25’ 40”, haig de recuperar molt per fer el 48’.

En els trams plans, aprofito la inèrcia que porto de les baixades, i aconsegueixo mantenir un ritme de 4’ 10” més o menys. A més, a uns 150 metres hi ha un grup de corredors que em fan de referència i això m’ajuda molt. Però els desnivells encara no s’han acabat, de tant en tant ens trobem trams de pujada, alguns més intensos que d’altres que trenquen el ritme i obliguen a un sobreesforç continu, la veritat és que la cursa està essent dura. Cap al Km7 ja estic atrapant el grup de corredors que portava com a referència, n’avanço 5 ó 6 de cop i el que queda em tocarà fer-ho “sol”, donat que els que tinc al davant estan una mica lluny per intentar atrapar-los.

Ja només resten un parell de kilòmetres i vaig justet, perquè enganyar-nos, jeje. Deixem la terra i comencem l’asfalt i espero que no hi hagi cap regalet de comiat, però les meves esperances de seguida s’esvaeixen i just al Km9 ens trobem la penúltima rampa, bufff, apreto les dents i intento no baixar gaire el ritme. Per sort, només han estat uns 150 metres, ara tornem a baixar i aprofito per fer un darrer esforç. Aconsegueixo atrapar un parell de corredors i apreto una mica més pensant en la rampa del final. Això ja s’acaba, els darrers 100 metres són en pujada (com no!), les fotografies són d’aquell punt, i passo l’arribada en 49’ 18”. Se m’ha escapat el 48’ per poc, que hi farem!. Tot i així, crec que no ha estat del tot malament i puc estar satisfet de com ha sortit.