33ª Cursa del Corte Inglés

I avui cursa multitudinària, la veritat és que després de la cursa d’ahir el contrast és abismal. Bufff, ahir quatre gats corrent en una pista coberta, avui milers de persones a l’aire lliure buscant un lloc en una sortida que s’ha quedat petita.

Arribem justos, així que no he pogut situar-me gaire bé a la sortida. Els corredors que anem amb xip groc tenim calaixos definits i sortim per davant de la resta, bé, aquesta és la teoria, perquè a l’hora de la veritat m’he trobat dorsals molt més alts que el meu al meu costat. Però avui la posició a la sortida tampoc té gaire importància, no vinc aquí a fer marca, només vull fer una prova de ritme en la segona part de la cursa (un cop haguem passat Montjuïc), així que suposo que avui el temps estarà per sobre de 50’, però tampoc vull fer una marca gaire dolenta perquè aquesta cursa puntua triple a la lliga internet, jeje.

La cursa no és plana ni molt menys, hem de pujar a Montjuïc i segur que alguna rampa se'm farà dura. No tinc l’altimetria completa perquè amb el desgavell de la sortida m’he descuidat d’engegar el rellotge i m’he donat conta quan ja portàvem més d’un Kilòmetre, però com que la part interessant (la de Montjuïc) sí que la tinc, us la penjo. Però teniu en compte que falta el primer kilòmetre, que és planer i no té gaire misteri.

També tinc el plànol que surt al tríptic de la cursa, però com que no coincidiran els punts kilomètrics, millor no el penjo per no portar a errors. Com podeu veure, les dues pujades que es mostren són per tenir-les en compte, jeje.

Es dona la sortida i comencem a avançar molt lentament i amb bastanta dificultat. Quan passem per l’estora de control de temps anem caminant, malament anem!. El primer kilòmetre és un desastre, molta gent aturada i costa molt agafar un ritme mínimament decent, fent ziga-zagues vaig trobant forats per on passar i cap al km2 la cosa ja va més fluïda. Com ja he comentat, entre el Km1 i el Km2 m’he donat conta que no he posat en marxa el GPS, vaja tela!, avui correré sense referències de temps.

Ens trobem al carrer Aragó, encara molta gent a ritme lent, però es pot córrer millor. Passem per davant dels Bombers, que estan mirant la cursa, dintre de 7 dies es fa la seva i la gent els saluda en passar. Baixem en direcció Plaça Espanya, Maria Cristina i comencem a pujar. A les primeres de canvi ja hi ha gent caminant, però hi ha espai suficient per córrer bé, jo m’ho prenc amb calma, agafo un ritme tranquil i vaig fent, no em coneixo gaire el terreny i no sé si la pujada és molt llarga o no. Millor guardar per després.

La pujada s’acaba abans del que em pensava, baixem i tornem a pujar, aquesta pujada no me l’esperava, i és molt més dura que la primera. I ara bé el que per mi va ser una sorpresa molt gratificant, entrem a l’estadi olímpic!!. No sabia que la cursa passava per aquí i m’ha fet molt il·lusió fer una volta quasi sencera a la pista d’atletisme. Sortim de l’estadi i ens trobem pujant de valent altre cop....buffff, ara ja costa més, per sort el tram de pujada que queda és petit i ja baixem. Mentre baixem cauen quatre gotes però per sort no van a més.

I ara arriba el punt que a mi m'interesa, quan acabem de baixar Montjuïc resten uns 3km per acabar i comencem una zona força planera, vull fer aquests darrers kilòmetres a ritme de 4' 10" més o menys. Aprofitant el ritme que porto de la baixada, mantinc el pas i vaig fent, la cosa rutlla força bé, em poso al ritme que vull i l'aguanto sense gaires problemes. Prova superada!, espero que a la cursa dels bombers pugui recuperar aquestes mateixes sensacions. Però això serà dintre d'una setmana... ara ja ens trobem al carrer Pelai, i una mica més enllà entrem a Plaça Catalunya i una altre cursa al sarró. El temps, discret tirant a dolent: 52' 01".