Cursa dels bombers de Barcelona 2011

Repetim escenari: Barcelona, però avui sortim uns quants carrers més avall que la setmana passada. Tinc aquesta cursa al cap des de fa vàries setmanes, la cursa del Corte Inglés la vaig fer sense forçar massa pensant en avui i fins 5 minuts abans d’aparcar el cotxe estava convençut que avui faria marca, però quan he vist que m’he oblidat a casa la polsera de color verd que m’havia de donar accés al calaix de sub45’ totes les expectatives que portava s’han desfet de cop, comencem bé el dia!. A més, són les 8.30h i el termòmetre del cotxe marca uns inexplicables 21ºC, quina passada!. Avui patirem de veritat!.

Molt bon ambient pels voltants del Parc de la Ciutadella, ni més ni menys que 20.000 corredors, tots vestits de groc, inundarem els carrers de Barcelona dintre d’una estona. El circuit està força bé, diguem-ne que és semblant al de la Jean-Bouin, però es fa el tram de pujada al principi en comptes de al final, segons diuen és un dels circuit de 10K més ràpids d’Europa. Aquí un penjo el plànol juntament amb l’altimetria de la cursa.

M’acosto per la zona de la sortida i miro els calaixos...quina mala llet!, mira que deixar-me la polsereta del dimoni a casa!. Bé, tocarà replantejar la cursa, com que vaig molt sobrat de temps, escalfo força aviat i de seguida em situo al darrera de tot de la sortida, en la zona de més de 60’, vaja tela!. Des d’aquí gairebé no es veu ni la sortida!!, ji ji. El sol comença a apretar amb força i la calor i la humitat no són tonteria. La sortida es va omplint i comencen a obrir calaixos, avancem metres però estic ficat de ple en mig de la “marabunta”.

Escolto que donen la sortida, dic que escolto perquè des d’aquí no es veu res de res, passen els minuts i no ens movem ni de casualitat, començo a córrer quan falten poquets metres per arribar a l’estora de la sortida, ja han passat quasi 4 minuts des de que van sortir els primers, per flipar!. M’havia plantejat sortir al ritme que pogués i apretar a la pujada del Paral·lel, donat que esperava que la gent baixés el ritme en la pujada. Afortunadament, al Passeig de Colom em trobo un bon carril a la banda esquerre i puc portar un bon ritme de 4’ 30” gairebé des de la sortida, la pujada també la puc fer a bon ritme i em planto al Km3 en 13’ 31”, la cosa rutlla....però fins aquí ha rutllat. Ara entrem a Floridablanca i el carrer es massa estret per poder continuar igual, em trobo molt travat enmig de tothom, amb un ritme de 4’ 50” i intentant avançar i trobar un bon espai.

Després del desastre de Floridablanca i Urgell, entrem a la Gran Via. M’he estressat una mica en el darrer kilòmetre i em costa agafar un bon ritme, passo per l’arc de Km5 en 22’ 50”, no és un mal parcial però les sensacions no són bones. I ara deixem la Gran Via per tornar a entrar en carrers massa estrets per tanta gent com som, teòricament ara es quan havia de forçar el ritme i baixar a 4’ 10” – 4’ 15”, però no vaig tant fi com m’esperava, em sembla que la calor m’està passant factura, puc córrer a ritme de 4’ 30” fent ziga-zagues de tant en tant per avançar corredors, però no puc anar més fort.

Arc de Triomf, Ronda Sant Pere, Plaça Urquinaona i encetem la baixada final de Via Laietana. Quina imatge!, els primers metres del carrer fan força desnivell i pots veure tothom que portes davant, el carrer ple de costat a costat, tot del mateix color!, la veritat és que fa molta impressió. Puc anar mantenint el ritme i cap al final forço a 4’ 15” una estona, passo la meta en 45’ 54”. No és ni de bon tros el temps que volia fer, no poder gaudir d’una sortida neta m’ha perjudicat, però haig de reconèixer que els darrers dos kilòmetres se m’han fet pesats i durs, m’ha faltat “alegria” per acabar bé.