Cursa de Montmeló 2011

Avui anem al circuit de Montmeló, malgrat que no em perdo mai una cursa de F1 des de fa molts anys, no he estat mai al circuit, així que em fa molta gràcia venir a córrer aquí. Ja m’han dit que el circuit no és pas com es veu per televisió, i que és un no parar de pujar i baixar, ja veurem que em trobo, jeje.

La cursa d’avui és solidària amb l’esclerosi múltiple i ja fa un grapat d’anys que és fa, és nota: la organització l’he trobat impecable. Els accessos, l’animació, la recollida de dorsal, els vestuaris... tot perfecte. Aquí us penjo una fotografia de la recta principal amb l'arc d'arribada al fondo.

Una primera ullada al circuit i ja veig que el que m’explicaven és cert, la zona de l’estadi fa una baixada considerable, per tant, en algun altre punt del circuit la pujada ha de ser igual de considerable, je je. Un cop en cursa he pogut comprovar que pujades hi ha més d’una, només és plana la recta de meta, la resta del recorregut és una muntanya russa!. Aquí us penjo l’altimetria i el circuit amb els punts kilomètrics marcats, avui el GPS m’ha clavat la distància, m’ha mesurat 10,01 Km.

La cursa consisteix en dues voltes al circuit, però com que la distància d’una volta no arriba als 5K, la sortida no es fa des de la línea de meta, sinó que és surt des de la zona de l’estadi, els primers 500 metres són en baixada, je je. Em situo una mica endavant per poder sortir bé i comencem!. Baixem l’estadi i encarem la recta de meta. Òbviament el primer kilòmetre és força ràpid, per sota de 4’, i al final de la recta de meta ja comencen les pujadetes, redueixo una mica el ritme per fer la pujada més còmode i vaig tirant. Aquesta primera pujada és bastant llarga, però és pot fer més o menys bé. I ara cap a baix, una baixada bastant forta que fa presagiar que dintre de poc tocarà pujar de nou i, efectivament, una altre pujada!, això ja comença a fer mal. Ja torno a ser a dalt de l’estadi després d'un altre tobogan i tornem a fer la baixada del començament per encarar de nou la recta de meta, passo el Km5 en 23’ 00”, esperava anar millor, però el perfil de la cursa potser no és el més adient per fer marca. La fotografia és a la recta de meta, una mica abans del Km5.

I ara toca fer la segona volta, que evidentment és com la primera, però com que ja vas més cansat et sembla molt pitjor del que és, je je!. Tornem a encarar la primera pujada, que ara sembla moooolt més llarga i mooolt més dura que abans, i cap al Km7 tornem a baixar. Una mica després d’aquest punt he patit unes punxades en la zona abdominal que m’han deixat quasi KO, he continuat corrent a ritme una mica més suau, tot i així les he passat ben magres i el dolor m’han fet la guitza fins al Km8, miro el rellotge, 37’ 13”...bufff, que xungo!, i ara tornem a pujar per arribar a dalt de l’estadi. Em plantejo apretar el que pugui per baixar de 47’ i poc més, a mitja pujada ja gairebé no em fa mal i puc pujar més o menys bé i a la baixada en llenço sense pensar-m’ho, faig la baixada a tot drap i encaro la recta de meta intentant mantenir el ritme, la cosa rutlla. Passo per l’arc d’arribada en 45’ 43”, no m’esperava pas baixar de 46’. No serà una marca que passi a la història, però tal i com ha anat ja la puc donar per molt bona.