dimarts, 24 d’abril del 2012

Cursa de La Talaia 2012

Prova de foc!, la cursa d'avui serà dura, tant per la distància com pel desnivell i serà una autèntica prova de cara a la Selva Marítima.
   
Arribo al Càmping Vilanova Park amb una mica més d'una hora d'antelació, segueixo les indicacions dels voluntaris que m'envien mooolt lluny a aparcar el cotxe (potser per properes edicions caldria millorar una mica aquest aspecte). Em carrego la bossa a l'esquena i me'n vaig cap a la zona de sortida, agafo el dorsal i el SportID sense cues i començo a preparar-me. Un cop "guarnit" amb el dorsal, l'SportID al canell, les ulleres, el GPS i en cinturó d'hidratació deixo la bossa al guarda-bosses (també sense cap cua). La cursa està molt ben organitzada, amb molt bon ambient i avituallaments cada 3K en cursa, tot un luxe!.
   
Es nota que la cursa és puntuable per la copa catalana curses de muntanya, és veu gent molt preparada, amb molt nivell, la majoria integrants d'algun equip o club. Resta una mitja hora per les 9.30h, l'hora de la sortida, i decideixo que ja he passejat prou i començo a escalfar un mica, primer per dins del càmping i després per fora. Mentre escalfo intento fer una mica de memòria del recorregut, a grans trets: més de 23K amb D+ acumulat de 1000m (el GPS m'ha mesurat una mica menys de 900m) i tres pujades, la més dura la darrera, que s'enfila fins al Pic de l'Àliga. Aquí us penjo l'altimetria:



Uns déu minuts abans de la sortida accedeixo al tancat i espero tranquil·lament, sense presses, que la cursa d'avui és llarga i no cal atabalar-se per res, em situo una mica enrere per no molestar ningú. Es dona la sortida i tirem milles, sortim del càmping en direcció a les primeres pujades. Vaig fent sense mirar temps, ni GPS, ni res de res, al meu rotllo. El recorregut comença a posar-se "serio" i encetem la primera de les tres pujades, corro fins on puc, plenament conscient que avui tocarà caminar en més d'un punt. Aquesta primera pujada avanço bastants corredors, algunes vegades m'haig d'esperar per poder passar donat que el camí no dona per més, penso que potser hauria d'haver sortit una mica més endavant, però tant fa.

Ja sóc a dalt, ara toca baixar, continuo avançant corredors, baixo ràpid però amb precaució i bastant concentrat en el que faig perquè el camí no està per despistar-se.  Continuo al meu rotllo, sense prendre referències, a la baixada prou feina tinc en mirar on poso els peus. I ara ja toca pujar altre cop, aquesta segona pujada potser no és tant dura com la primera, potser és una mica més llarga, però més "suau", tot i així, igual que al començament, corro fins on permeten les cames i després camino, això sí, no em paro en cap moment i aprofito quan camino per hidratar-me amb el meu bidó. Poc a poc em quedo sol, per darrera no arriben i al davant són una mica lluny. Darrera rampa i ja estic a dalt de nou!, encetem baixada, però crec recordar que va ser una baixada més curta que l'anterior. Ara ja "només" queda la darrera pujada, la del Pic de l'Àliga.   

La darrera pujada és la "joia" de la cursa, no sé si és perquè vas ja cansat o perquè realment és molt dura, però el desnivell és bastant important, i en molts trams t'has d'ajudar de les mans per tirar amunt, gairebé a quatre grapes, jeje. Tot i la duresa de la pujada, he atrapat al grup que fa una estona veia lluny i al final de la pujada m'he hagut d'aguantar darrera d'ells perquè el camí, a més d'estret i amb molt desnivell, s'ha convertit en un pedregar que et fa patinar si mires de passar per on no toca. Sortim del corriol, i encetem un petit tram de pista que ens condueix al control de temps, passo el Pic de l'Àliga en poc més de 1h 20'.  I ara ja quasi tot el que queda és baixada, però encara amb algun regalet.   

La baixada, que en principi sembla que sigui mig camí mig pista, de seguida es converteix  en corriols amb molta pedra i camins estrets per on cal vigilar moltíssim per no prendre mal. Porto un ritme bo, o això crec jo, però en alguns llocs em veig obligat a frenar per decidir per on passar, durant la baixada avanço i m'avancen, realment alguns se la juguen de valent!. Les forces ja van justes, miro el GPS per mirar per on estem, buffff...encara estic al Km16... Cada cop que arriba una pujada corro fins la meitat o una mica més i la resta la faig caminant, no vull acabar abans d'hora... Ja queda poquet, els poquets corredors que anem trobant ens animem mútuament. Km22, darrer corriol, aquest el recordo de fa dos anys, buffff....no tinc esmà per córrer, en faig més de la meitat caminant, i per fi una mica de baixada i entrem dins el càmping, darrers metres plans per finalitzar en 2h 21' 30", molt sorprès perquè no esperava poder baixar de 2h 30', acabo molt content, ha sortit millor del que m'esperava. 

5 comentaris:

  1. Carrero que te as marcado, muchas veces obtiene uno resultados que no se espera... cuanto mas relajado va uno mejor sale todo.

    ResponElimina
  2. Molt bon temps malgrat la duresa del recorregut. T'estàs posant molt fi per la Selva Marina.

    ResponElimina
  3. Sembla força dura , però m'agradaria fer-la. Bona cursa.

    ResponElimina
  4. Bienvenido por mis tierras ;)

    Vaya carrera durita de montaña te has marcado, el recorrido tenía tela!

    ResponElimina