Mitja marató de Barcelona 2012

Ha arribat el dia D, la mitja de Barcelona ja està aquí!. A les 6.30 sonava l’alarma del mòbil, he dormit malament (que ja m’ho esperava), però mira, estic més despert i espavilat per l’hora que és, jeje. Esmorzo una mica, acabo de preparar les coses i cap a Barcelona que falta gent!. Quan estic a punt d’entrar al lateral de l’autopista....ostres!, el dorsal!!, me l’he deixat sobre la taula del menjador. Mitja volta a recollir-lo, i ara sí, cap a Barcelona.

Sobre el paper és una mitja ràpida, pujada més o menys continuada només hi ha la del paral·lel i la resta és molt planer, a excepció d’algun “repechon” poca cosa més. La primera vegada que vaig veure el circuit em va semblar maco, i després d’haver-lo corregut haig de dir que sí, que està de conya, és un circuit que passa per punts interessants de la ciutat: Parc de la Ciutadella, Colom, Gran Via, carrer de la Marina, la torre Agbar, el litoral i acaba a l’Arc de triomf, un gran final, se’ns dubte, amb aquest monument de fons. Aquí us deixo el recorregut.

Respecte a l’organització haig de dir que molt millor del que m’esperava, tenint en compte els més de 12.000 participants preveia un caos considerable, però no ha estat així. La recollida de dorsal, el dia anterior, no va tenir cap problema, un “entrar i sortir”. Ja al dia de la cursa, la zona de guarda-roba molt ben muntada, àmplia i molt ben indicada. Cap cua per deixar la bossa i cap cua per recollir-la després de la cursa. Els calaixos de la cursa, tot i ser molt amplis (el meu anava de 1h 24’ a 1h 40’) van funcionar força bé i només al començament va ser una mica feixuc, però de seguida va millorar i és que el recorregut inicial amb carrers força amples ajuda molt. Els avituallaments correctes i al final de la cursa, aigua, isotònic i fruita. I també una medalla, un detall que em va fer gràcia.

Anem a la cursa, una hora abans de la sortida ja estava pels voltants de la sortida, després d’aconseguir aparcar el cotxe en un lloc que no era de pagament (cosa rara a Barcelona) me’n vaig cap al Parc de l’Estació del Nord a acabar-me de canviar i deixar la bossa al guarda-roba. Un cop fet això començo a escalfar pels carrers que propers a Arc de triomf, on havia molta menys gent i s’estava més tranquil. La temperatura està de luxe per córrer i sembla que no bufa gens de vent. Restant una mica més de 10 minuts, després d’un parell de canvis de ritme per espavilar les cames, m’acosto al meu calaix i cap dins a esperar. Tret de sortida!, veig el confeti de colors al fons i al cap d’una bona estona ens comencem a moure, passo per l’estora de control de temps gairebé caminant, una mica nerviós intento obrir-me pas per l’esquerre i en poca estona ja hi ha prou espai per córrer. D’entrada, em plantejo un ritme de 4’ 30”, i a veure fins on aguanto... No he controlat el pas pel primer kilòmetre, prou feina tenia en anar buscant el “meu” espai, el Km2 el passo en 9’ clavats i això em dona molta confiança. Pujo el paral·lel a bon ritme, potser cap al final m’he dosificat una mica, girem a la dreta per Entença i altre cop a la dreta per encarar Gran Via, passo el Km5 en 23’ 03”, una mica per sobre del que volia però ho dona per bo.

A partir d’aquest punt m’he trobat còmode, i això ha fet que alguna vegada m’hagi deixat portar baixant a 4’ 18” – 4’ 20”, però em adonar-me’n, aixecava el peu i tornava a ritmes una mica per sobre de 4’ 30”. Avanço i m’avancen, cap al Km8 noto les cames una mica pesades, miro el GPS, altre cop a 4’ 15”, freno i torno a buscar el ritme adequat. Els kilòmetres van caient i vaig bé, però sé de sobres que la cursa comença al Km15. No trobo cap referència que em serveixi (ja té nassos que havia un munt de llebres, cada 5’ una, excepte la de 1h 35’) i vaig fent a la meva, passo el Km10 en 46’ 02”, parcial de 5 kilòmetres en 22’ 59”, prou bé.

Em dic a mi mateix que ja tinc la meitat feta, que anant igual em sortirà el que busco des de fa tant temps. Encetem Marina, i aquí les cames m’avisen que això pica una mica amunt i cal dosificar un pèl, així ho faig, ja anem direcció a la Torre Agbar, a buscar la Diagonal, per uns carrers que potser no formen part del tram més interessant de la cursa. Per fi a la Diagonal, amb lleugera baixada que ajuda una mica i al mateix ritme, a bon ritme!. Passem pel costat del centre comercial de Diagonal Mar, m’acosto al Km15 i tinc ganes de veure quin parcial surt...passo el Km15 en 1h 09’ 14”, parcial de 5 kilòmetres en 23’ 12”, el cansament és deixa notar i el fantasma de 1h 40’ em ronda pel cap.

Em dic a mi mateix que ho puc fer, que el que queda és pla (o gairebé) i que arribats fins aquí no puc afluixar. Segueixo al mateix ritme, i a partir d’ara cada kilòmetre que aguanti a 4’ 30” ja serà un èxit. Em planto de seguida al Km16, tot bé, arribo fins al Km17, continuo igual, ara ja avançant molts corredors que sempre et dona un punt de moral extra. Km18 i decideixo mirar el rellotge, 1h 23’ quasi clavat, ja estic segur que el sub1h40’ no se m’escapa, però és que avui no venia a fer això, vull fer 1h37’!. Penso “no badis!, està a prop però cal fer un darrer esforç”. Buffff, on està el senyal del Km19, que no el veig!, en girar a la dreta per passar per sobre la ronda litoral, allà veig el cartell, aquest darrer kilòmetre potser ha estat el pitjor. Una mica més avall girem per Marina i enganxem el Passeig de Circumval·lació, allà està el senyal del Km20, el passo en 1h 32’ 16”, parcial de 5km en 23’ 02” i ara ja sé que avui serà un gran dia.

Darrers 1.097 metres en 5’ 00” clavats, amb la moral a tope i traient forces d’on no hi ha, a ritme de 4’ 33”, per acabar en 1h 37’ 16”, MMP!!. Moments així no s’obliden, estic molt content, deixo enrere molt patiment i moments de frustració, però finalment la feina ha donat els seus fruits. Avui les ulleres m’han vingut molt bé, no només pel sol, sinó perquè he pogut amagar alguna llàgrima que se m’ha escapat al final...