Mitja marató de Sitges 2012

Primera mitja marató de l’any, mai abans l’havia fet i tenia ganes de descobrir un traçat nou, això sí, a ritme tranquil i sense gaires pretensions. Els que m’aneu llegint habitualment ja sabeu que avui tocava fer una tirada d’entrenament i poc més, sense cremar-me gaire i seguint el guió establert.

Ja tothom, als seus respectius blogs, ha explicat que a més de la mitja marató també es feia una cursa de 10km, que realment eren 10,578Km amb catifa de control de temps al 10Km tal i com s’exposava a la web de la cursa. Tot plegat, una enorme “xapussa” amb la clara intenció, crec jo, de batre record d’inscripcions i recaptar el màxim possible. I és que, la veritat, no crec que torni a Sitges a córrer, els serveis al corredor m’han semblat molt justets, per no dir deficients, les zones d’aparcament desbordades, una hora i pico abans de la cursa la única opció que quedava era deixar el cotxe a l’aparcament soterrani que hi ha prop del passeig marítim, i us pus assegurar que la tarifa de l’esmentat aparcament és de les més cares que m’he trobat. Els WC químics que teòricament havia no els vaig veure per enlloc, segurament estaven, segurament mig amagats entre els 4.500 inscrits entre les dues curses. I que podem dir de la bossa del corredor, dic bossa per anomenar-ho d’alguna manera, perquè una bossa d’obsequis amb una samarreta de talla súper petita no és pot anomenar ni bossa, ni obsequis, ni res. Tot plegat, lamentable i ratllant la pressa de pel.

Però bé, anem a la cursa, dues voltes a un circuit de 10,578 metres. Sortim del passeig marítim en direcció sud, passat l’Hotel Terramar girem a la dreta i ens anem a buscar la C-31. Fem C-31 amunt (kilòmetre i mig més o menys) i avall i tornem cap al centre, passem pels carrers peatonals de Sitges i cap al passeig marítim de nou. I això dos cops, el recorregut és maco, una mica “durillo” perquè la pujada de la C-31 l’has de passar dos cops, però està bé. El tros que més m’ha “cremat” les cames és un pas per sota la carretera que té una pujadeta d’uns 60 metres amb un desnivell bastant fort. No em sembla que sigui una mitja per fer marca. Aquí un penjo recorregut i altimetria.

Per avui tenia planificats fer 110 minuts de tirada, així que venia amb la intenció d’anar suau i tranquil, el que passa és que “l’efecte dorsal” sempre fa aparició i acabes anant una mica més fort del que toca. Em col·loco al meu calaix amb força temps d’antelació i a esperar, puntualment es dona la sortida i comencem. Primers metres complicats, amb molta gent, però com que avui no tinc pressa m’ho prenc amb calma i vaig fent. Arribant a l’Hotel Terramar la cursa s’esclareix una mica i ja es pot córrer més o menys còmode. Primer kilòmetre en 5’ 09”, ritme correcte. Vaig fent al meu ritme, m’avancen, avanço, aquesta primera volta com que anem barrejats els de 10Km i els de la mitja és una mica estranya. Passo el Km2 en 10’ 10”, el Km3 en 15’ 12”, vaig clavant el ritme de 5’ sense gaire problemes. Els kilòmetres van caient sense gaire història, arribo a la C-31 i començo la pujada, mantinc el ritme de 5’ i poc fins dalt, gir de 180º i cap avall. Inconscientment a la baixada forces el ritme, al final de la baixada freno una mica per mantenir-me on toca. Ens anem acostant al nucli de Sitges, aquí hi ha molt de públic i l’ambient fa goig, els carrers peatonals del centre són plens de gent animant i tot plegat és engrescador. Passo el Km10 en 49’ 36” i enceto la segona volta.

Aquesta segona volta, per aquelles coses que passen sense motiu, la faig més ràpida. Començo a alternar el ritme de 5’ amb el de 4’ 50”, arribo altre cop a la C-31, aquesta vegada la part final de la pujada ja costa una mica més i el darrer tram baixo una mica el ritme. Ara cap a baix, miro el GPS i sense donar-me conta estic anant a 4’ 30”, “frena, frena!”. Passo el Km17, i em dic “vinga va, ja que només resten 4Km fes-los tots per sota de 5’”. I vinga, a 4’ 40” – 4’ 45” fins al final, lògicament en aquest darrer tram he avançat molts corredors i això encara t’engresca més. De cardio anava perfecte, una mica carregat de cames, però poca cosa. Entro de nou a Sitges, tanta gent o més que a la primera volta, els carrers del centre es fan estrets. Sortim de nou al passeig de la Ribera, i això ja quasi està, darrers 500 metres que no accelero perquè no val la pena, gir a l’esquerra per entrar al passeig marítim i arc d’arribada. Temps final de 1h 43’ 38”, bones sensacions, però les cames es queixen una mica, suposo que estic notant els efectes d'entrenar més de 50Km per setmana.