Sant Silvestre del Masnou 2011

Trenta pico edicions ja porta a les seves espatlles aquesta Sant Silvestre. I com que a la plana web de la cursa informava que millor arribar d’hora per poder aparcar dintre el port, doncs això hem fet, arribar aviat i així hem pogut entrar el cotxe dintre del port i tot plegat és més còmode. Tot i així, ens hem trobat un “follon” força important. I és que, en tot moment, m’ha semblat que la organització estava una mica desbordada.

Ràpidament me’n vaig a buscar els dorsals dels nens, el de la Daniela ( la meva neboda) i el del Siro. Força cua, donat que estaven barrejades les cues dels que ja s’havien inscrit amb els que s’inscrivien en aquell moment, després d’una bona estona aconsegueixo els dorsals. La primera que corre és la Daniela, així que li posem el dorsal perquè dintre de poc ja li tocarà córrer i està una mica nerviosa per posar-se a escalfar. El Siro, de moment, s’espera al cotxet, jeje.

Primera cursa: amb una mica retard comença la primera cursa, el meu cunyat és queda a la sortida amb la Daniela mentre jo me’n vaig cap a meitat del recorregut a animar-la. Són 800 metres, des de l’arc situat més al nord han de pujar a l’aparcament, fer mitja volta i tornar fins al mateix arc. Escolto per megafonia la sortida i m’espero, comencen a passar nens i nens, impossible veure-la... quan ja han passat tots em canvio de banda i intento afinar la vista per la tornada.....tampoc...aleshores quan ja pensava que havia passat la meva dona diu “es allà!”, ostres!, és veritat, l’animo i me’n vaig amb ella per fer la recta final al seu costat. Arribem fins a l’arc sense problemes, és la seva primera cursa, em diu que se li ha fet curta, jeje.

Segona cursa: ara li toca al Siro, aquest cop són 300 metres. Anar i tornar per la recta principal. Amb el temps just li posem el dorsal i entre mig d’un desgavell força important en anem fins la línia de sortida. Ja han sortit quasi tots els nens, amb el soroll del grup de batuka s’espanta una mica i es posa a plorar, l’agafo al coll i fem els primers metres així, el torno a baixar i li dic que miri els altres nens que tenim al davant. Aleshores ja es posa a córrer, sempre agafat de la meva ma. Anem fent metres, evidentment anem últims, segurament ell és el més petit de la cursa (tot just ahir va fer 18 mesos!). Fem mitja volta al final de la recta i enfilem els darrers 100 i pico metres. Continua corrent i jo al seu costat, a mig camí se li baixen els pantalons!!, pobret...jeje...s’emprenya, li dic que no passa res i li pujo ràpidament. Ja tots han arribat, ens esperen a nosaltres i tots els aplaudiments que s’escolten són per ell, poc a poc ens acostem a l’arc d’arribada i fet!!, primera cursa del Siro al sac!!.

I ara ja em toca a mi, però abans es feia la cursa femenina, així que m’he dedicat a escalfar bé els isquios que encara em molestaven una mica. Corro i camino pel port, amunt i avall mentre miro la cursa de les dones. Aquesta cursa em serveix per saber com és el recorregut: una primera volta de poc més de 2 Km per dintre el port i després una segona volta més llarga, sortint del port en direcció nord, passant un tram de terra/sorra, gir de 180º, i tornant altre cop al port pel mateix lloc, molt estret per córrer en dos sentits, i completar els 5 Km de la cursa, que a l’hora de la veritat han estat una mica menys de 4,9 km.

Estiraments, un parell de rectes i me’n vaig cap a la sortida. Ostres!, això ja està ple a tope!, buffff, no em queda cap més remei que ficar-me per entremig, ja veurem com va la sortida. Es dona el tret i comencem a moure’ns, lentament i amb força entrebancs anem avançant. No puc apretar gaire perquè això és molt estret per tanta gent com som, no miro el ritme ni res. Al final del port hi ha una petita pujada que aprofito per avançar corredors, girem a l’esquerre per entrar a l’aparcament i a partir d’aquell moment ja puc anar agafant ritme. Em trobo còmode i vaig fent, completem la primera volta i la cosa ja va força més fina. Veig el senyal del Km2 i miro el GPS, per sota de 9’, tenint en compte que he sortit lent no està malament.

Ara, en arribar al final del port, fem una pujadeta petita i girem a la dreta en direcció nord, primer anem per un passeig i després ens fiquem per un tram de terra i sorra. No sé quin ritme porto però vaig còmode i els isquios no molesten gaire. Això comença a posar-se molt estret, i com que atrapo corredors se’m fa difícil progressar. Gir de 180º, que t’obliga a parar gairebé al 100% perquè la sorra et fa relliscar bastant. Ara em veig obligat a baixar el ritme perquè aquest tram es realment molt estret (gairebé no passen tres corredors en paral·lel) i m’he trobat una grup de corredors que fan un tap important. Sortim del tram de terra i tornem al passeig, ara ja puc avançar i recupero el ritme que portava. Entrem novament a l’aparcament del port, (les fotografies són en aquell punt més o menys) miro el GPS i vaig a ritme de poc més de 4’ i bastant còmode, quasi ni m’ho crec!. Mantinc el ritme, darrer gir per encarar la recta final i forço el ritme per fer els darrers 200m a 3’ 30”. Finalitzo en 21’ 01”, força sorprès pel temps, només 9” més que a Viladecans però amb sensacions molt millors, sense notar-me forçat en cap moment. Al final de la cursa, beguda isotònica i un bon lot de productes de neteja

Com ja he comentat abans, el GPS m’ha mesurat una mica menys de 4,9Km, exactament 4.876 metres, molt semblant a la distància que em va mesurar a Viladecans ara fa una setmana. Degut a que cap de les dues curses compleix la distància no “m’homologo” les marques i continuo deixant el 22’ 03” de fa un any com a MMP en la distància de 5Km. Espero que l’any vinent ambdues curses estiguin ben mesurades, tot i que en el cas del Masnou ho veig complicat perquè l’any passat ja vaig llegir que no complia la distància i suposo que no tocaran el recorregut.