dilluns, 6 de desembre del 2010

Jean Bouin 2010

Quarta cursa consecutiva!, aquest és el quart cap de setmanda seguit que fem cursa, tot plegat per preparar la mitja marató de Mataró. Avui toca cursa d'asfalt (altre cop), mítica i multitudinària, més de 8.000 inscrits!. El rècord en la llarga història d'aquesta cursa, 87 edicions!!. Fa fred, però no està núvol, segur que farà bon dia!!.

La sortida és una bogeria, sóm tanta gent que no es veu el terra en metres i metres, ja es veu venir que la sortida serà un veritable caos. Em situo, més o menys, en la zona que correspon al meu dorsal, sento el tret de sortida i....allà no es mou ningú!!. Sóm tants que costarà començar a còrrer, em sembla que en passar pel control de temps ja fa més de dos minuts que han donat la sortida, increïble!!.

Costa anar trobant forats per on passar, vaig avançant com puc, els primers carrers s'omplen de costat a costat. En arribar a la Gran Via la cursa s'aclareix bastant i es pot còrrer millor, aprofito el moment per forçar una mica el ritme, aquests primers kilòmetres no han sigut ràpids, però tampoc lents. Sortim de la Gran Via per anar direcció a Arc de Triomf, aquí si que m'agobïo molt, els carrers són massa estrets per poder còrrer bé i em faig un fart d'avançar gent i per acabar-ho d'abobar al Km5 hi ha una estora de control de temps que és molt estreta i ens apinyem al màxim per passar pel control. Ja podrien haver posat una estora més ample...

I ara anem direcció Colom, aquí la cursa ja s'ha trencat bastant i es troben més espais per còrrer, tot i així continua essent complicat mantenir un bon ritme, passem per Colom i enllacem amb el Paral·lel, al Km7 porto 32' 30", si apreto una mica puc fer un temps semblant al de la Sagrera, però la veritat és que no tinc gaires ganes de continuar avançant gent i decideixo fer el que queda a un ritme d'entrenament. Els darrers tres kilòmetres els faig a ritme de 5', ni tant sols he apretat a la part final de baixada, els temps finals 47' 25". No serà un temps que passi a la història ni molt menys, jeje.
Aqui us deixo una fotografia d'un moment de la cursa.

La veritat és que la cursa està guapa, però no l'he gaudit gaire, he anat més pendent de no trepitjar ningú que de còrrer, m'ha costat molt mantenir un ritme constant, de fet no he portat ritme constant quasi en cap moment, i m'he agobiat força...però quasi segur que repetiré!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada